Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerra veneciano-genovesa

Índex Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

78 les relacions: Òreos, Batalla de Quart, Batalla del Bòsfor, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval de Zonklon, Bòsfor, Bernat II de Cabrera, Bonanat Descoll, Catalunya, Cavaller, Càller, Corona d'Aragó, Dalmàcia, Ducat d'Atenes, Dux de Venècia, Egidio Boccanegra, Eubea, Ferran Soldevila i Zubiburu, Galera, Gàlata, Guerra de Chioggia, Hercegovina, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Infanteria, Institut d'Estudis Catalans, Itàlia, Joan Gradenigo, Joan Visconti, Kenneth M. Setton, L'Alguer, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governants de Gènova, Llombardia, Mar Egea, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Marià IV d'Arborea, Marina de guerra catalana, Marino Faliero (Donizetti), Mateu Mercer, Niccolò Pisani, Papa Climent VI, Pau de Sanluri, Pera (Constantinoble), Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Ponç de Santa Pau, Port del Comte (Sardenya), Quios, ..., Regne de Castella, República de Gènova, República de Venècia, Sardenya, Setge de Guardamar (1358), Setge de l'Alguer, Setge de Pera, Toscana, Tractat de Perpinyà (1351), Tractat de Zadar, Zadar, 13 de febrer, 1336, 1348, 1350, 1351, 1352, 1355, 1356, 1358, 1378, 1381, 15 d'agost, 1652, 20 d'octubre, 3 d'agost, 6 de maig, 9 de març. Ampliar l'índex (28 més) »

Òreos

Òreos (Oreus) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·les i al peu del mont Telètrion.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Òreos · Veure més »

Batalla de Quart

La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Batalla de Quart · Veure més »

Batalla del Bòsfor

La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Batalla del Bòsfor · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Port del Comte

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »

Batalla naval de Zonklon

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Batalla naval de Zonklon · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Bòsfor · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Bonanat Descoll

Bonanat Descoll fou un almirall de la Corona d'Aragó del.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Bonanat Descoll · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Catalunya · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Cavaller · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Càller · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Corona d'Aragó · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Dalmàcia · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Ducat d'Atenes · Veure més »

Dux de Venècia

Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles  i.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Dux de Venècia · Veure més »

Egidio Boccanegra

Egidio Boccanegra (?, ? — Sevilla, 1367) va ser un almirall de la Corona de Castella.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Egidio Boccanegra · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Eubea · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Galera · Veure més »

Gàlata

XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Gàlata · Veure més »

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Guerra de Chioggia · Veure més »

Hercegovina

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Hercegovina · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Infanteria · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Itàlia · Veure més »

Joan Gradenigo

Giovanni Gradenigo (Venècia, ca. 930 - Montecassino, febrer del 1010) fou un noble venecià, després monjo benedictí a Sant Miquel de Cuixà i anacoreta.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Joan Gradenigo · Veure més »

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Joan Visconti · Veure més »

Kenneth M. Setton

Kenneth Meyer Setton (New Bedford, Massachusetts, 17 de juny de 1914 – Princeton, Nova Jersey, 18 de febrer de 1995) fou un historiador estatunidenc expert en història de l'Europa medieval, especialment en les Croades.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Kenneth M. Setton · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і L'Alguer · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de governants de Gènova

Bandera de la República de Gènova Llista dels governants de la república de Gènova.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Llista de governants de Gènova · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Llombardia · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Mar Egea · Veure més »

Maria Teresa Ferrer i Mallol

Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Maria Teresa Ferrer i Mallol · Veure més »

Marià IV d'Arborea

Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Marià IV d'Arborea · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marino Faliero (Donizetti)

Marino Faliero és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Giovanni Emanuele Bidera.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Marino Faliero (Donizetti) · Veure més »

Mateu Mercer

Mateu Mercer fou almirall de la Corona d'Aragó i majordom de la reina Elionor de Sicília.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Mateu Mercer · Veure més »

Niccolò Pisani

Niccolò Pisani fou un almirall de la República de Venècia.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Niccolò Pisani · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Papa Climent VI · Veure més »

Pau de Sanluri

La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Pau de Sanluri · Veure més »

Pera (Constantinoble)

Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Pera (Constantinoble) · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Perpinyà · Veure més »

Ponç de Santa Pau

Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Ponç de Santa Pau · Veure més »

Port del Comte (Sardenya)

Vista del Port del Comte des de cap de la Caça Port del Comte (Porto Conte, en italià) és la badia més gran de la costa de la Ribera del Corall, a la part nord-oest de l'illa de Sardenya i dins el terme municipal de la ciutat de l'Alguer, a una distància d'aquesta ciutat d'uns 20 quilòmetres.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Port del Comte (Sardenya) · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Quios · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Regne de Castella · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і República de Gènova · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і República de Venècia · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Sardenya · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de l'Alguer

El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Setge de l'Alguer · Veure més »

Setge de Pera

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Setge de Pera · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Toscana · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1351)

El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »

Tractat de Zadar

El Tractat de Zadar fou un acord entre la República de Venècia i Hongria que el 18 de febrer de 1358 va posar fi a la guerra entre ambdós estats que havia durat del 1356 al 1358.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Tractat de Zadar · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і Zadar · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 13 de febrer · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1336 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1348 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1350 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1351 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1352 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1355 · Veure més »

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1356 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1358 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1378 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1381 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 15 d'agost · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 1652 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 20 d'octubre · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 3 d'agost · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 6 de maig · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra veneciano-genovesa і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guerra venecianogenovesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »