Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Finès, Finlàndia, França, Gran Guerra del Nord, Hèlsinki, Illes Åland, Imperi Rus, Imperi Suec, Mar de l'Arxipèlag, Sant Petersburg, Suec, Tallinn, Turku.
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Finès і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Finès і Mar Bàltica ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Finlàndia і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Finlàndia і Mar Bàltica ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Guerra russo-sueca (1741–1743) · França і Mar Bàltica ·
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Gran Guerra del Nord і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Gran Guerra del Nord і Mar Bàltica ·
Hèlsinki
Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Hèlsinki · Hèlsinki і Mar Bàltica ·
Illes Åland
Les illes Åland (en suec: Åland, en finès: Ahvenanmaa) formen part de Finlàndia, de la qual constitueixen una regió autònoma i desmilitaritzada, si bé els seus habitants són de llengua sueca (el 95% de la població).
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Illes Åland · Illes Åland і Mar Bàltica ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Imperi Rus · Imperi Rus і Mar Bàltica ·
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Imperi Suec · Imperi Suec і Mar Bàltica ·
Mar de l'Arxipèlag
Localització del Mar de l'arxipèlag El Mar de l'Arxipèlag (en finès: Saaristomeri i en suec: Skärgårdshavet) forma part del Mar Bàltic i es troba entre el Golf de Bòtnia i el Golf de Finlàndia, en aigües territorials fineses.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar de l'Arxipèlag · Mar Bàltica і Mar de l'Arxipèlag ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Sant Petersburg · Mar Bàltica і Sant Petersburg ·
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Suec · Mar Bàltica і Suec ·
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Tallinn · Mar Bàltica і Tallinn ·
Turku
Turku (nom finès, Åbo en suec) és una ciutat localitzada a la costa sud-oest de Finlàndia i la capital administrativa de la Finlàndia occidental (Länsi-Suomen lääni), situada a la riba del riu Aura.
Guerra russo-sueca (1741–1743) і Turku · Mar Bàltica і Turku ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica
- Què tenen en comú Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica
- Semblances entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica
Comparació entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica
Guerra russo-sueca (1741–1743) té 43 relacions, mentre que Mar Bàltica té 207. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 5.20% = 13 / (43 + 207).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Mar Bàltica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
