Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Història de Finlàndia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Història de Finlàndia

Guerra russo-sueca (1741–1743) vs. Història de Finlàndia

La Guerra russo-sueca de 1741–1743, coneguda també com a Guerra Russa dels Barrets a Suècia (suec hattarnas ryska krig) i com a Guerra dels Barrets a Finlàndia (finès hattujen sota) o Ràbia Menor (finès: pikkuviha, suec: lilla ofreden), i que va comportar l'ocupació de Finlàndia, fou instigada pels Barrets, un partit polític suec que aspirava a recuperar els territoris perduts envers Rússia durant la Gran Guerra del Nord, i per la diplomàcia francesa, que tractava de desviar l'atenció de Rússia de donar suport al seu tradicional aliat, la monarquia dels Habsburg, a la Guerra de Successió d'Àustria. Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.

Similituds entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Història de Finlàndia

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Història de Finlàndia tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Cop d'estat, Finès, Gran Ducat de Finlàndia, Gran Guerra del Nord, Hèlsinki, Illes Åland, Imperi Rus, Imperi Suec, Partit dels Barrets, Sant Petersburg, Suècia autèntica, Suec, Tallinn, Tractat d'Åbo, Tractat de Nystad, Turku, Víborg.

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Cop d'estat і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Cop d'estat і Història de Finlàndia · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Finès і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Finès і Història de Finlàndia · Veure més »

Gran Ducat de Finlàndia

Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.

Gran Ducat de Finlàndia і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Gran Ducat de Finlàndia і Història de Finlàndia · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Gran Guerra del Nord і Guerra russo-sueca (1741–1743) · Gran Guerra del Nord і Història de Finlàndia · Veure més »

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Hèlsinki · Hèlsinki і Història de Finlàndia · Veure més »

Illes Åland

Les illes Åland (en suec: Åland, en finès: Ahvenanmaa) formen part de Finlàndia, de la qual constitueixen una regió autònoma i desmilitaritzada, si bé els seus habitants són de llengua sueca (el 95% de la població).

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Illes Åland · Història de Finlàndia і Illes Åland · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Imperi Rus · Història de Finlàndia і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Imperi Suec · Història de Finlàndia і Imperi Suec · Veure més »

Partit dels Barrets

El partit dels barrets va prendre el seu nom del tricorni. El Partit dels barrets (o simplement els barrets) (en suec hattpartiet o hattarna) va ser un grup polític suec del, que va exercir el poder al país durant molt de temps en l'anomenada Era de la llibertat.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Partit dels Barrets · Història de Finlàndia і Partit dels Barrets · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Sant Petersburg · Història de Finlàndia і Sant Petersburg · Veure més »

Suècia autèntica

possessions. La Suècia autèntica o Suècia genuïna (Egentliga Sverige) és un terme emprat per diferenciar els territoris que estaven totalment integrats en el Regne de Suècia, en oposició als dominis i possessions, o dels estats units amb, Suècia.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Suècia autèntica · Història de Finlàndia і Suècia autèntica · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Suec · Història de Finlàndia і Suec · Veure més »

Tallinn

Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Tallinn · Història de Finlàndia і Tallinn · Veure més »

Tractat d'Åbo

L'àrea en groc fou la Finlàndia que Suècia va cedir a Rússia El Tractat d'Åbo o també el Tractat de Turku fou un tractat de pau signat entre l'Imperi Rus i el Regne de Suècia a la ciutat de Turku el 7 d'agost de 1743 al final de la Guerra russosueca (1741–1743) que va enfrontar aquests dos països entre 1741 i 1743.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Tractat d'Åbo · Història de Finlàndia і Tractat d'Åbo · Veure més »

Tractat de Nystad

Possessions sueques cedides a Rússia el 1721 en virtut del Tractat de Nystad. Tractat de Nystad és el nom que rep l'acord de pau signat per Suècia i Rússia el 30 d'agost - 10 de setembre - de 1721 a Nystad, nom suec de la localitat finlandesa d'Uusikaupunki.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Tractat de Nystad · Història de Finlàndia і Tractat de Nystad · Veure més »

Turku

Turku (nom finès, Åbo en suec) és una ciutat localitzada a la costa sud-oest de Finlàndia i la capital administrativa de la Finlàndia occidental (Länsi-Suomen lääni), situada a la riba del riu Aura.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Turku · Història de Finlàndia і Turku · Veure més »

Víborg

Víborg http://dictionary.infoplease.com/vyborg (Вы́борг en rus, Viipuri en finès, Viborg en suec, Wiborg en alemany, en estonià Viibur) és una ciutat de Rússia dins l'oblast de Leningrad, en l'istme de Carèlia prop de la badia de Viipuri.

Guerra russo-sueca (1741–1743) і Víborg · Història de Finlàndia і Víborg · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Història de Finlàndia

Guerra russo-sueca (1741–1743) té 43 relacions, mentre que Història de Finlàndia té 291. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 5.09% = 17 / (43 + 291).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Guerra russo-sueca (1741–1743) і Història de Finlàndia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: