Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Barcelona, Barcelonès, Bisbat de Girona, Capitulació de Pedralbes, Carles de Viana, Consell de Cent, Corts Catalanes, Diputació del General de Catalunya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Girona, Guerra Civil catalana, Isabel I de Castella, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Lleida, Lloctinent de Catalunya, Maresme, Martí l'Humà, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Sàpiens, Vallès Oriental.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Guerra dels remences · Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra dels remences · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Barcelonès і Guerra dels remences · Barcelonès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Guerra dels remences · Bisbat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Capitulació de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.
Capitulació de Pedralbes і Guerra dels remences · Capitulació de Pedralbes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Guerra dels remences · Carles de Viana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Guerra dels remences · Consell de Cent і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Guerra dels remences · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Guerra dels remences · Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Guerra dels remences · Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Guerra dels remences · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Guerra dels remences · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guerra dels remences · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Guerra dels remences · Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Guerra dels remences і Isabel I de Castella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Guerra dels remences і Joan el Caçador · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Guerra dels remences і Joan el Sense Fe · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Guerra dels remences і Lleida · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Guerra dels remences і Lloctinent de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Guerra dels remences і Maresme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Guerra dels remences і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Guerra dels remences і Regne de Navarra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Guerra dels remences і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Guerra dels remences і Sàpiens · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens ·
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Guerra dels remences і Vallès Oriental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Oriental ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guerra dels remences té 95 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 2.03% = 25 / (95 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
