Taula de continguts
531 les relacions: Acàdia, Acta d'Unió (1707), Adrien Maurice de Noailles, Aixecament austriacista de Menorca, Alacant, Alcoi, Alexandre Maître de Bay, Alt Camp, Alt Penedès, Altea, Alzira, Amèrica, Amèrica del Nord, Anglaterra, Anna d'Àustria (reina de França), Anna de la Gran Bretanya, Anoia, António Luís de Sousa, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Anvers, Ara Llibres, Aragó, Aragonesos, Arenys de Mar, Argent, Arxiducat d'Àustria, Asiento, Ath, August II de Polònia, Austriacistes, Bac de Roda, Baden-Baden, Bages, Baix Camp, Baix Llobregat, Baix Penedès, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Elixheim, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Blenheim, Batalla de Cadis (1702), ... Ampliar l'índex (481 més) »
- Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
Acàdia
Els Acadians Acàdia fou una colònia francesa que ocupava el territori que abasta tres províncies marítimes del Canadà i una petita franja de l'estat del Maine als Estats Units.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Acàdia
Acta d'Unió (1707)
Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta d'Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Acta d'Unió (1707)
Adrien Maurice de Noailles
Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Adrien Maurice de Noailles
Aixecament austriacista de Menorca
LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Aixecament austriacista de Menorca
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Alacant
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Alcoi
Alexandre Maître de Bay
Alexandre Maître de Bay, marquès de Bay (Salins, 1650 – Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Alexandre Maître de Bay
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Alt Camp
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Alt Penedès
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Altea
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Alzira
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Amèrica
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Amèrica del Nord
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Anglaterra
Anna d'Àustria (reina de França)
Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Anna d'Àustria (reina de França)
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Anna de la Gran Bretanya
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Anoia
António Luís de Sousa
Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і António Luís de Sousa
Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Villarroel i Peláez
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Anvers
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ara Llibres
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Aragó
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Aragonesos
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Arenys de Mar
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Argent
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Arxiducat d'Àustria
Asiento
Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Asiento
Ath
Ath (en való Ate, en picard Ât, neerlandès Aat) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ath
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Veure Guerra de Successió Espanyola і August II de Polònia
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Austriacistes
Bac de Roda
Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Bac de Roda
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baden-Baden
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Bages
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baix Camp
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baix Llobregat
Baix Penedès
El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baix Penedès
Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Bandera de Santa Eulàlia
La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Bandera de Santa Eulàlia
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Barcelona
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Almansa
Batalla d'Almenar
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Almenar
Batalla d'Elixheim
La batalla d'Elixheim (18 de juliol de 1705), també coneguda com el Pas de les Línies de Brabant, fou una batalla de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Elixheim
Batalla d'Oudenaarde
La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Oudenaarde
Batalla de Blenheim
La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Blenheim
Batalla de Cadis (1702)
La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cadis (1702)
Batalla de Carpi
La batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Carpi
Batalla de Cremona
La batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villeroy.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cremona
Batalla de Denain
La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Denain
Batalla de Friedlingen
La batalla de Friedlingen (en alemany Batalla de Käferholz) es va lliurar el 14 d'octubre del 1702 a Burg Friedlingen (Marcgraviat de Baden / Sacre Imperi Germànic) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Marcgravi de Baden-Baden amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villars.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Friedlingen
Batalla de l'Hort de les Bombes
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de l'Hort de les Bombes
Batalla de la badia de Vigo
La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de la badia de Vigo
Batalla de Luzzara
La batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Màntua) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Luzzara
Batalla de Malplaquet
Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Malplaquet
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Monte de Torrero
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Montjuïc (1705)
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Ramillies
Batalla de Talamanca
La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Talamanca
Batalla de Vélez-Màlaga
La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Vélez-Màlaga
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Villaviciosa de Tajuña
Batalla del Baluard de Santa Clara
La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalla del Baluard de Santa Clara
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Batalló
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Baviera
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Benicarló
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Berguedà
Botifarra (Mallorca)
Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Botifarra (Mallorca)
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Botifler
Bouchain
Bouchain és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Bouchain
Brihuega
Brihuega és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Brihuega
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Cadis
Camille d'Hostun de La Baume
Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de març de 1728) fou un militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Camille d'Hostun de La Baume
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Capità general de València
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Cardona
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Carles II de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Carles XII de Suècia
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Cartagena
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Cas dels catalans
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castell de Bellver
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castell de Cardona
Castell de Sant Felip
El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castell de Sant Felip
Castell de Sant Martí Sarroca
El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castell de Sant Martí Sarroca
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castella
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castellà
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castelló de la Plana
Castellví de la Marca
Castellví de la Marca és un terme municipal de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Castellví de la Marca
Catalan Bay
Catalan Bay («la badia dels Catalans») és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contrària del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Catalan Bay
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Catalunya del Nord
César d'Estrées
César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.
Veure Guerra de Successió Espanyola і César d'Estrées
Charleroi
Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Charleroi
Charles Mordaunt
Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Charles Mordaunt
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Claude Louis Hector de Villars
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Climent XI
Cloudesley Shovell
Sir Cloudesley Shovell (novembre de 1650 - 22-23 d'octubre de 1707) fou un Almirall anglès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Cloudesley Shovell
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Colònia (Alemanya)
Combat del Congost
El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Combat del Congost
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Companyia d'Osona
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Conca de Barberà
Conferència de Cervera
La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Conferència de Cervera
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Conquesta austriacista de Menorca
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Consell d'Estat d'Espanya
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Consell de Castella
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Consell de Cent
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Conseller en cap de Barcelona
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Constitucions catalanes
Convent de Sant Agustí Vell
El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Convent de Sant Agustí Vell
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Corona de Castella i Lleó
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Coronela
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Coronela de Barcelona
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Corsari
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Corts Catalanes
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Corts de Castella
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Dénia
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Decrets de Nova Planta
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Desembarcament de Barcelona
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Diada Nacional de Catalunya
Diego Leonardo Davila
El brigadier Diego Leonardo Dávila (?- 1709) va ser un militar borbònic durant la guerra de Successió a la corona espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Diego Leonardo Davila
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Dinastia dels Habsburg
Domènec Perera
Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Domènec Perera
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Duc
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ducat d'Orleans
Ducat de Marlborough
El Ducat de Marlborough (referit a Marlborough a Wiltshire) és un títol hereditari de la noblesa d'Anglaterra.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Marlborough
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Màntua
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Mòdena
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Milà
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Savoia
Dunkerque
Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Dunkerque
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Elda
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Elx
Ermengol Amill
Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ermengol Amill
Es Castell
Es Castell és una vila i municipi de Menorca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Es Castell
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Escòcia
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Esclavitud
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Espanya
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Estats Pontificis
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Eugeni de Savoia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Europa
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Exili
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Exili austriacista
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Expedició del diputat militar
Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León
Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León (Madrid, 27 de febrer de 1635 - ibídem, 9 de juny de 1705), II marquès de Villanueva de Valdueza, VII marquès de Villafranca del Bierzo, IV duc de Fernandina, IV príncep de Montalbán, III comte de Peña Ramiro i Gran d'Espanya, va ser un militar i polític castellà.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Febrer
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Felip d'Orleans, Regent de França
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Felip IV de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Felip V d'Espanya
Ferdinand de Marsin
Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ferdinand de Marsin
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ferran Soldevila i Zubiburu
Flota d'Índies
XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Flota d'Índies
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Forlì
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Fortalesa de la Ciutadella
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Guerra de Successió Espanyola і França
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Veure Guerra de Successió Espanyola і François Bidal d'Asfeld
François de Neufville de Villeroy
François de Neufville de Villeroy, duc de Villeroy (7 d'abril, 1644 - 18 de juliol, de 1730), fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і François de Neufville de Villeroy
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Castillo Fajardo
Escuts d'armes de Carles II de Castella (esq.) i Francisco Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias (dr.), sobre un portal a les muralles reials de Ceuta. Daten de 1699, quan Francisco Castillo Fajardo era governador de Ceuta. Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muñoz, Marquès de Villadarias (1642-1716), va ser un militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Francisco Castillo Fajardo
Francisco Ronquillo Briceño
Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Francisco Ronquillo Briceño
Froilán Díaz de Llanos
Froilán Díaz de Llanos (Lleó - Madrid, 1709) va ser un religiós dominic espanyol, confessor de Carles II de Castella, que va ser perseguit per la Inquisició per haver dirigit els exorcismes destinats a alliberar el rei dels encanteris sota els quals suposadament es trobava.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Froilán Díaz de Llanos
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Furs de València
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Gandia
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Generalitat de Catalunya
George Rooke
Sir George Rooke pintura de Michael Dahl, cap a 1705. Sir George Rooke (1650- 24 de gener de 1709) va ser un almirall naval anglès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і George Rooke
Germans Nebot
Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Germans Nebot
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Gibraltar
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Girona
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Gran Guerra del Nord
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Gran i General Consell
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Grisons
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Devolució
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la Quàdruple Aliança
Guerra de la reina Anna
La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la reina Anna
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Guerra de Successió al Regne de Mallorca
La Guerra de Successió al Regne de Mallorca va tenir un primer moment de domini borbònic (1701-1706) i una segona etapa d'identificació amb la posició del conjunt de regnes de la Corona d'Aragó, fins a la capitulació de la ciutat davant l'exèrcit hispanofrancès dirigit per François Bidal d'Asfeld.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Regne de Mallorca
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra Francoholandesa
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guerra Gran
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guido Starhemberg
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Henri de Massue
Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Henri de Massue
Henry d'Harcourt
Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Henry d'Harcourt
Henry St John
Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Henry St John
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Història d'Espanya
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Hongria
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Hostalric
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Hugonot
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Illa
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Imperi Espanyol
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Insaculació
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Itàlia
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jaca
Jacint Rigau-Ros i Serra
Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jacint Rigau-Ros i Serra
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart
James Stanhope
James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і James Stanhope
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Jean Auguste Dominique Ingres
Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès d'estètica neoclàssica.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jean Auguste Dominique Ingres
Jean Baptiste du Casse
Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jean Baptiste du Casse
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry
Jean-Baptiste Colbert
Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jean-Baptiste Colbert
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Joan Josep d'Àustria
Joan Miquel Saura i Morell
XVIII. Correspon a les armes dels "Saura, Morell, Martorell i Squella". Aquests són els llinatges den Joan Miquel Saura i Morell i la seva esposa n’Àgueda Martorell i Squella. Joan Miquel Saura Morell fou un membre del braç militar de cavallers i donzells, cúspide de la societat medieval i moderna menorquina.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Joan Miquel Saura i Morell
Joan Vilar i Ferrer
Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Joan Vilar i Ferrer
Joaquim Albareda i Salvadó
Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Joaquim Albareda i Salvadó
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i.
Veure Guerra de Successió Espanyola і John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Leake
Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.
Veure Guerra de Successió Espanyola і John Leake
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Jordi de Hessen-Darmstadt
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і José Carrillo de Albornoz
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Josep Ferran de Baviera
Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Josep Ferran de Baviera
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep Manuel Minyana
, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Josep Manuel Minyana
Josep Maria Torras i Ribé
Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Josep Maria Torras i Ribé
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Josep Moragues i Mas
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Veure Guerra de Successió Espanyola і La Barceloneta
Landau
Plaça del mercat a Landau. Landau, o Landau in der Pfalz és una ciutat autònoma (kreisfrei) envoltada pel Südliche Weinstraße («Ruta de Vi del Sud») districte del Palatinat del Rin del sud, Alemanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Landau
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Lilla
Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lilla
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lisboa
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lleida
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona
Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola
Aquesta llista recull les poblacions de Catalunya que va cremar l'exèrcit borbó durant la Guerra de Successió Espanyola.
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de França
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya
Llorenç Tomàs i Costa
Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Llorenç Tomàs i Costa
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluçanès
Lluís Alexandre de Borbó
Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís Alexandre de Borbó
Lluís de França (duc de Borgonya)
''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (duc de Borgonya)
Lluís de França (gran delfí)
Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (gran delfí)
Lluís Guillem de Baden-Baden
Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís Guillem de Baden-Baden
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya
Lluís Josep de Borbó
Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís Josep de Borbó
Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel
Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França
Louis d'Aubusson de la Feuillade
Louis d'Aubusson de la Feuillade, duc de Roannais, (1673 - 28 de gener, de 1725) fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Louis d'Aubusson de la Feuillade
Louis François de Boufflers
Louis Francois de Boufflers Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Louis François de Boufflers
Luis Antonio de Belluga Moncada
El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Luis Antonio de Belluga Moncada
Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Luis Manuel Fernández Portocarrero
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Luxemburg
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Maó
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Madrid
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mallorca
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Manresa
Manuel Arias y Porres
Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Manuel Arias y Porres
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mar Mediterrània
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Març
Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot
Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Maresme
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Maria Lluïsa de Savoia
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Marianna del Palatinat-Neuburg
Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Marianna del Palatinat-Neuburg
Marquês das Minas
El Marquesat de les Mines (referint-se a les mines, al Brasil) fou creat el 2 de gener del 1608, per a Felip II de Portugal de part de D. Francesc de Sousa (cap al 1540-1611) (3r Compte del Prat).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Marquês das Minas
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Martorell
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mataró
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Maulets (1705)
Maximilià II Manuel de Baviera
Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Maximilià II Manuel de Baviera
Mètode Vauban
Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mètode Vauban
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Múrcia
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Melchor Rafael de Macanaz
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Menorca
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Miquel Coll i Alentorn
Mitford Crowe
o Crow, va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mitford Crowe
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Moianès
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Monarca
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya
Monistrol de Calders
Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Monistrol de Calders
Mons (Bèlgica)
Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mons (Bèlgica)
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona)
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Mosel·la
Motín de los gatos
El Motín de los Gatos fou una revolta popular que tingué lloc a Madrid el 28 d'abril de 1699, per la manca de queviures, sobretot de pa després d'anys de males collites i pujada del preu del blat.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Motín de los gatos
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Namur
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Narcís Feliu de la Penya i Farell
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Navarra
Nicolas Catinat
Nicolas Catinat. Nicolas Catinat (París, 1 de setembre de 1637 - Saint-Gratien, Val-d'Oise, 22 de febrer de 1712) fou un militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Nicolas Catinat
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Novelda
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Octubre
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Or
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Oriola
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Osona
Oudenaarde
Oudenaarde (Audenarde en francès) és una ciutat belga i un municipi de la província de Flandes Oriental.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Oudenaarde
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Guerra de Successió Espanyola і País Valencià
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos austríacs
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos espanyols
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pacte dels Vigatans
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pactes de Família
Palau dels Barons de Pinós
El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà,gencat.cat, és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Palau dels Barons de Pinós
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Palma
Partit Tory
El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Partit Tory
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pau Claris i Casademunt
Pau de Thoar i Grec
Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pau de Thoar i Grec
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pau de Westfàlia
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pólvora
Pere II de Portugal
Pere II de Portugal dit „el Pacífic“ (Lisboa, 26 d'abril de 1648 - Alcântara, 9 de desembre de 1706) fou regent de Portugal (1667-1683) i rei de Portugal (1683 -1706).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pere II de Portugal
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pirateria marítima
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Pitiüses
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Plana de Vic
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Portugal
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Prússia
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Prebenda
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Presa de Gibraltar
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Primera Guerra Mundial
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Principat de Lieja
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Priorat
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Rafael de Nebot i Font
Regiment de cavalleria Rafael Nebot
El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regiment de cavalleria Rafael Nebot
Regiment de la Ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Ciutat de Barcelona
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Diputació del General de Catalunya
Regiment de la Immaculada Concepció
El regiment de la Immaculada Concepció fou una unitat militar de l'exèrcit de Catalunya durant la guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Immaculada Concepció
Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de França
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de Hannover
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de la Gran Bretanya
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de Portugal
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Regne de València
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Reial audiència
Reial Audiència de València (borbònica)
La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència de València (borbònica)
Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і René de Froulay de Tessé
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Guerra de Successió Espanyola і República de Gènova
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Revolució Francesa
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Rin
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Ripoll
Rodrigo Manuel Manrique de Lara
Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Rodrigo Manuel Manrique de Lara
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Rosselló
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic
Saint Kitts
Saint Kitts (també coneguda més formalment com Saint Christopher Island; Saint-Christophe en francès) és una illa del Carib.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Saint Kitts
Sallent
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Sallent
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Mar
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Saragossa
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Sarrià (Barcelona)
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Saxònia
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens
Segona Germania
Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Segona Germania
Segona guerra dels Cent Anys
duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher derrotaren Napoleó. Aquesta es considera la batalla final de la Segona Guerra dels Cents Anys La segona guerra dels Cent Anys és una expressió que descriu tota la sèrie de conflictes militars en què s'enfrontaren al Regne de la Gran Bretanya i França des del 1688 fins al 1815.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Segona guerra dels Cent Anys
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1705)
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706)
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714)
Setge de Brihuega
La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Brihuega
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Gibraltar (1704-1705)
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Lleida (1707)
Setge de Torí (1706)
El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Torí (1706)
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tortosa (1708)
Setge de Xàtiva (1707)
El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Setge de Xàtiva (1707)
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Seu vacant
Socarrats
* Socarrats (malnom), malnom per a referir-se els veïns i naturals de Cocentaina (Comtat).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Socarrats
Société anonyme des Établissements Nieuport
La Société anonyme des Établissements Nieuport, que posteriorment es passaria a anomenar Nieuport-Delage, va ser una empresa fabricant d'avions francesa que principalment construïa avions de competició, abans que esclatés la Primera Guerra Mundial, i avions de caça durant la Guerra i en el període entre guerres.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Société anonyme des Établissements Nieuport
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Solsonès
Talla (impost)
La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Talla (impost)
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tarassona
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tarragona
Terra de Rupert
Mapa de la Terra de Rupert, amb la localització de York Factory (actualment, a la província de Manitoba, Canadà). La Terra de Rupert, també anomenada Terra del Príncep Rupert, era un territori de la Nord-amèrica britànica que comprenia la conca hidrogràfica de la Badia de Hudson, i que va estar sota la possessió nominal de la Companyia de la Badia de Hudson durant 200 anys (del 1670 al 1870), tot i que els nombrosos grups indígenes que hi vivien en disputaven la sobirania.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Terra de Rupert
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Terranova
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Terres de l'Ebre
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tortosa
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Baden
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova
Tractat de la Haia (1698)
El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1698)
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1701)
Tractat de Londres (1700)
El Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició fou un tractat signat el 25 de març de 1700 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Londres (1700)
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rijswijk
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725)
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Universitat (municipi)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Guerra de Successió Espanyola і València
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Valencians
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Valencià
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Vallès Occidental
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Vallès Oriental
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Víctor Amadeu II de Savoia
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Verola
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Vic
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Guerra de Successió Espanyola і Viena
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Vila-real
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Vilafranca del Penedès
Villaviciosa
Villaviciosa és un ''conceyu'', una parròquia i un poble de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Villaviciosa
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Villena
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Vinaròs
Winston Churchill
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Winston Churchill
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Wittelsbach
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Xàtiva
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Xixona
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Veure Guerra de Successió Espanyola і Xuetes
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1 d'agost
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1 de febrer
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1 de novembre
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 11 d'abril
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 11 d'octubre
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 11 de juliol
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 11 de setembre
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 12 de gener
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 12 de setembre
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 13 d'agost
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 13 de juny
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 13 de setembre
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 14 d'agost
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 14 d'octubre
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 15 de juliol
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 16 de gener
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 16 de maig
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1636
1641
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1641
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1648
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1652
1688
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1688
1689
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1689
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1698
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1699
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 17 de maig
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 17 de novembre
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1700
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1701
1702
;Món.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1702
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1703
1704
miniatura.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1704
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1705
1706
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1706
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1707
1708
;Països catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1708
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1710
1711
;Països catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1711
1713
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1714
1715
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1715
1716
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1716
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1718
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1720
1725
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1725
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 18 d'agost
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 18 d'octubre
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 18 de febrer
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 18 de gener
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 18 de juny
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 18 de setembre
1802
;Països Catalans.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1802
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 1815
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 19 d'abril
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 19 de maig
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 2 de febrer
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 20 d'octubre
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 20 de juny
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 20 de maig
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 21 d'abril
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 21 d'octubre
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 21 de desembre
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 21 de novembre
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 21 de setembre
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 22 d'abril
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 22 d'agost
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 22 d'octubre
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 22 de gener
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 22 de setembre
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 23 d'octubre
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 23 de setembre
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 24 de març
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 24 de novembre
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 25 d'abril
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 25 de juliol
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 26 d'abril
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 26 d'octubre
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 26 de maig
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 26 de setembre
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 27 de juny
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 27 de maig
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 28 d'abril
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 28 de novembre
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 29 de juny
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 29 de setembre
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 3 d'abril
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 3 de desembre
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 3 de febrer
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 30 de juny
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 30 de novembre
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 30 de setembre
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 31 de maig
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 31 de març
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 5 d'octubre
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 5 de febrer
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 5 de juliol
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 5 de setembre
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 6 d'abril
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 6 de febrer
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 6 de juliol
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 7 de juliol
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 7 de novembre
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 7 de setembre
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 8 d'abril
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 8 de febrer
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 8 de gener
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 8 de maig
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 8 de novembre
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 9 d'agost
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 9 d'octubre
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 9 de juliol
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Successió Espanyola і 9 de març
Vegeu també
Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
- Croada prussiana
- Croades Wends
- Gran Guerra Turca
- Guerra Francoholandesa
- Guerra d'Escània
- Guerra d'Esmalcalda
- Guerra d'Itàlia (1494-1498)
- Guerra d'Itàlia de 1535-1538
- Guerra d'Itàlia de 1542-1546
- Guerra de Colònia
- Guerra de Morea
- Guerra de Successió Espanyola
- Guerra de Successió de Polònia
- Guerra de Torstenson
- Guerra de la Lliga de Cognac
- Guerra de la Quàdruple Aliança
- Guerra de successió de Màntua
- Guerra dels Cent Anys
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra dels Vuitanta Anys
- Guerra dels camperols
- Guerra franco-espanyola (1635-1659)
- Guerra italiana del 1521-1526
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres hussites
- Invasions hongareses d'Europa
- Llarga Guerra Turca
- Primera Croada
- Segona Croada
- Segona Guerra del Nord
- Sisena Croada
- Tercera Coalició
- Tercera Croada
També conegut com Final guerra successió, Guerra de Succesió, Guerra de Successió d'Espanya, Guerra de la Successió, Guerra de succesió espanyola, Guerra de sucessió espanyola, Ocupació de Catalunya.
, Batalla de Carpi, Batalla de Cremona, Batalla de Denain, Batalla de Friedlingen, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de la badia de Vigo, Batalla de Luzzara, Batalla de Malplaquet, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Ramillies, Batalla de Talamanca, Batalla de Vélez-Màlaga, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalló, Baviera, Benicarló, Berguedà, Botifarra (Mallorca), Botifler, Bouchain, Brihuega, Cadis, Camille d'Hostun de La Baume, Capità general de València, Cardona, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles XII de Suècia, Cartagena, Cas dels catalans, Castell de Bellver, Castell de Cardona, Castell de Sant Felip, Castell de Sant Martí Sarroca, Castella, Castellà, Castelló de la Plana, Castellví de la Marca, Catalan Bay, Catalunya del Nord, César d'Estrées, Charleroi, Charles Mordaunt, Claude Louis Hector de Villars, Climent XI, Cloudesley Shovell, Colònia (Alemanya), Combat del Congost, Companyia d'Osona, Conca de Barberà, Conferència de Cervera, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consell d'Estat d'Espanya, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Convent de Sant Agustí Vell, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela, Coronela de Barcelona, Corsari, Corts Catalanes, Corts de Castella, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Dénia, Decrets de Nova Planta, Desembarcament de Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, Diego Leonardo Davila, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Domènec Perera, Duc, Ducat d'Orleans, Ducat de Marlborough, Ducat de Màntua, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Dunkerque, Elda, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Elx, Ermengol Amill, Es Castell, Escòcia, Esclavitud, Espanya, Estats Pontificis, Eugeni de Savoia, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exili, Exili austriacista, Expedició del diputat militar, Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León, Febrer, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinand de Marsin, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran Soldevila i Zubiburu, Flota d'Índies, Forlì, Fortalesa de la Ciutadella, França, François Bidal d'Asfeld, François de Neufville de Villeroy, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Castillo Fajardo, Francisco Ronquillo Briceño, Froilán Díaz de Llanos, Furs de València, Gandia, Generalitat de Catalunya, George Rooke, Germans Nebot, Gibraltar, Girona, Gran Guerra del Nord, Gran i General Consell, Grisons, Guerra, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de la reina Anna, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió al Regne de Mallorca, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra Francoholandesa, Guerra Gran, Guido Starhemberg, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Henri de Massue, Henry d'Harcourt, Henry St John, Història d'Espanya, Hongria, Hostalric, Hugonot, Illa, Imperi Espanyol, Insaculació, Itàlia, Jaca, Jacint Rigau-Ros i Serra, James Fitz-James Stuart, James Stanhope, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean Auguste Dominique Ingres, Jean Baptiste du Casse, Jean Orry, Jean-Baptiste Colbert, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Josep d'Àustria, Joan Miquel Saura i Morell, Joan Vilar i Ferrer, Joaquim Albareda i Salvadó, John Churchill (1r duc de Marlborough), John Leake, Jordi de Hessen-Darmstadt, José Carrillo de Albornoz, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Ferran de Baviera, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Manuel Minyana, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, La Barceloneta, Landau, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lilla, Lisboa, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola, Llista de reis de França, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Tomàs i Costa, Lluçanès, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís de França (gran delfí), Lluís Guillem de Baden-Baden, Lluís I d'Espanya, Lluís Josep de Borbó, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Lluís XIII de França, Louis d'Aubusson de la Feuillade, Louis François de Boufflers, Luis Antonio de Belluga Moncada, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luxemburg, Maó, Madrid, Mallorca, Manresa, Manuel Arias y Porres, Manuel Desvalls i de Vergós, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Mar Mediterrània, Març, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Maresme, Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Marianna del Palatinat-Neuburg, Marquês das Minas, Martorell, Mataró, Maulets (1705), Maximilià II Manuel de Baviera, Mètode Vauban, Múrcia, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Miquel Coll i Alentorn, Mitford Crowe, Moianès, Monarca, Monarquia d'Espanya, Monistrol de Calders, Mons (Bèlgica), Montjuïc (Barcelona), Mosel·la, Motín de los gatos, Namur, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Navarra, Nicolas Catinat, Novelda, Octubre, Or, Oriola, Osona, Oudenaarde, País Valencià, Països Baixos, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Pacte dels Vigatans, Pactes de Família, Palau dels Barons de Pinós, Palma, Partit Tory, Pau Claris i Casademunt, Pau de Thoar i Grec, Pau de Westfàlia, Pólvora, Pere II de Portugal, Pirateria marítima, Pitiüses, Plana de Vic, Portugal, Prússia, Prebenda, Presa de Gibraltar, Primera Guerra Mundial, Principat de Catalunya, Principat de Lieja, Priorat, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de la Immaculada Concepció, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, René de Froulay de Tessé, República de Gènova, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolució Francesa, Rin, Ripoll, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint Kitts, Sallent, Santa Maria del Mar, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Saxònia, Sàpiens, Segona Germania, Segona guerra dels Cent Anys, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Lleida (1707), Setge de Torí (1706), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1707), Seu vacant, Socarrats, Société anonyme des Établissements Nieuport, Solsonès, Talla (impost), Tarassona, Tarragona, Terra de Rupert, Terranova, Terres de l'Ebre, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1698), Tractat de la Haia (1701), Tractat de Londres (1700), Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Universitat (municipi), València, Valencians, Valencià, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Víctor Amadeu II de Savoia, Verola, Vic, Viena, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Villaviciosa, Villena, Vinaròs, Winston Churchill, Wittelsbach, Xàtiva, Xixona, Xuetes, 1 d'agost, 1 de febrer, 1 de novembre, 11 d'abril, 11 d'octubre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de gener, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juny, 13 de setembre, 14 d'agost, 14 d'octubre, 15 de juliol, 16 de gener, 16 de maig, 1636, 1641, 1648, 1652, 1688, 1689, 1698, 1699, 17 de maig, 17 de novembre, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1713, 1714, 1715, 1716, 1718, 1720, 1725, 18 d'agost, 18 d'octubre, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juny, 18 de setembre, 1802, 1815, 19 d'abril, 19 de maig, 2 de febrer, 20 d'octubre, 20 de juny, 20 de maig, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de desembre, 21 de novembre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de gener, 22 de setembre, 23 d'octubre, 23 de setembre, 24 de març, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de maig, 26 de setembre, 27 de juny, 27 de maig, 28 d'abril, 28 de novembre, 29 de juny, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 de desembre, 3 de febrer, 30 de juny, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 de maig, 31 de març, 5 d'octubre, 5 de febrer, 5 de juliol, 5 de setembre, 6 d'abril, 6 de febrer, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de novembre, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de maig, 8 de novembre, 9 d'agost, 9 d'octubre, 9 de juliol, 9 de març.