Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic
Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 55 coses en comú (en Uniopèdia): Arxiducat d'Àustria, Batalla de Blenheim, Baviera, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Duc, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Espanya, Eugeni de Savoia, Europa, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Guerra dels Nou Anys, Guerra Francoholandesa, Hongria, Itàlia, John Churchill (1r duc de Marlborough), Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Lluís XIII de França, Luxemburg, ..., Navarra, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Pau de Westfàlia, Portugal, Prússia, Províncies Unides, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de Nàpols, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Sàpiens, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Viena (1725), Viena, 1 d'agost, 18 de juny, 20 d'octubre, 21 de setembre, 3 de febrer. Ampliar l'índex (25 més) »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Guerra de Successió Espanyola · Arxiducat d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Blenheim
La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.
Batalla de Blenheim і Guerra de Successió Espanyola · Batalla de Blenheim і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Guerra de Successió Espanyola · Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Carles II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Guerra de Successió Espanyola · Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Corona de Castella i Lleó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Duc і Guerra de Successió Espanyola · Duc і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Ducat de Milà і Guerra de Successió Espanyola · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Ducat de Savoia і Guerra de Successió Espanyola · Ducat de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Eugeni de Savoia і Guerra de Successió Espanyola · Eugeni de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Guerra de Successió Espanyola · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Felip IV de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Guerra de Successió Espanyola · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys · Guerra dels Nou Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Guerra Francoholandesa і Guerra de Successió Espanyola · Guerra Francoholandesa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Guerra de Successió Espanyola і Hongria · Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Guerra de Successió Espanyola і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.
Guerra de Successió Espanyola і John Churchill (1r duc de Marlborough) · John Churchill (1r duc de Marlborough) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Guerra de Successió Espanyola і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França · Lluís XIII de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Guerra de Successió Espanyola і Luxemburg · Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Guerra de Successió Espanyola і Navarra · Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Guerra de Successió Espanyola і Pau de Westfàlia · Pau de Westfàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Guerra de Successió Espanyola і Portugal · Portugal і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Guerra de Successió Espanyola і Prússia · Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides · Províncies Unides і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Hannover · Regne de Hannover і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Guerra de Successió Espanyola і Rin · Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Guerra de Successió Espanyola і Saxònia · Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens · Sàpiens і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Baden · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rijswijk · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rijswijk ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Guerra de Successió Espanyola і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Guerra de Successió Espanyola · 1 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Guerra de Successió Espanyola · 18 de juny і Sacre Imperi Romanogermànic ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola · 20 d'octubre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
21 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 21 de setembre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
3 de febrer і Guerra de Successió Espanyola · 3 de febrer і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic
Guerra de Successió Espanyola té 536 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 55, l'índex de Jaccard és 5.09% = 55 / (536 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
