Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerra civil franca

Índex Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

118 les relacions: Acfred I de Carcassona, Aisne, Alps, Alvèrnia, Angulema, Aquitània, Ardenes, Attigny (Ardenes), Auxerre, Avallon, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Baviera, Bernat de Septimània, Bernat Plantapilosa, Besançon, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Usès, Borgonya, Bourges, Bretanya, Carcassona, Carlemany, Carles el Calb, Carloman de Baviera, Chalon-sur-Saône, Chartres, Châlons-en-Champagne, Clarmont d'Alvèrnia, Coblença (Alemanya), Comtat d'Herbauges, Comtat d'Usès, Comtat de Mâcon, Comtat de Mémontois, Comtat de Tolosa, Ducat d'Aquitània, Duoda, Ermentruda d'Orleans, Escalda, Estrasburg, Fenolleda, França Oriental, Frankfurt del Main, Gòtia, Germigny, Guerí de Provença, Guillem de Septimània, Judit de Baviera, Langres, Lió, Llista de comtes de Tolosa, ..., Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Loira, Lotari I, Maine (França), Mar Mediterrània, Mâcon, Melun, Metz, Montereau-Fault-Yonne, Mosa, Nèustria, Notó d'Arle, Oliba I de Carcassona, Orleans, Pasqua de Resurrecció, Perapertusès, Pipí II d'Aquitània, Provença, Quierzy, Rasès, Regió de les Ardenes, Rin, Roine, Rouen, Saint-Denis (Sena Saint-Denis), Saona, Sena, Sens, Septimània, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Tours, Tractat de Verdun, Troyes, Usès, Verdun (Mosa), Viena del Delfinat, Vivarès, Worms, 1 d'octubre, 1 de setembre, 11 de novembre, 13 de maig, 14 de desembre, 14 de febrer, 15 de juny, 19 d'abril, 19 d'octubre, 2 de febrer, 20 de juny, 22 de març, 23 de juny, 24 d'agost, 24 de desembre, 24 de juny, 26 de juny, 28 de desembre, 5 de juliol, 6 de maig, 8 de maig, 840, 841, 842, 843, 877, 906. Ampliar l'índex (68 més) »

Acfred I de Carcassona

Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).

Nou!!: Guerra civil franca і Acfred I de Carcassona · Veure més »

Aisne

L'Aisne (02) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Guerra civil franca і Aisne · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Guerra civil franca і Alps · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Guerra civil franca і Alvèrnia · Veure més »

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Guerra civil franca і Angulema · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Guerra civil franca і Aquitània · Veure més »

Ardenes

* Toponímia.

Nou!!: Guerra civil franca і Ardenes · Veure més »

Attigny (Ardenes)

Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra civil franca і Attigny (Ardenes) · Veure més »

Auxerre

Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.

Nou!!: Guerra civil franca і Auxerre · Veure més »

Avallon

Avallon és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Guerra civil franca і Avallon · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Guerra civil franca і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Guerra civil franca і Baviera · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Guerra civil franca і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Guerra civil franca і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Nou!!: Guerra civil franca і Besançon · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Guerra civil franca і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: Guerra civil franca і Bisbat d'Usès · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Guerra civil franca і Borgonya · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Guerra civil franca і Bourges · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Guerra civil franca і Bretanya · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Guerra civil franca і Carcassona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Guerra civil franca і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Guerra civil franca і Carles el Calb · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Guerra civil franca і Carloman de Baviera · Veure més »

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Guerra civil franca і Chalon-sur-Saône · Veure més »

Chartres

Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Guerra civil franca і Chartres · Veure més »

Châlons-en-Champagne

Châlons-en-Champagne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est, situada a la vora del riu Marne.

Nou!!: Guerra civil franca і Châlons-en-Champagne · Veure més »

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Nou!!: Guerra civil franca і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »

Coblença (Alemanya)

Coblença (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat.

Nou!!: Guerra civil franca і Coblença (Alemanya) · Veure més »

Comtat d'Herbauges

El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.

Nou!!: Guerra civil franca і Comtat d'Herbauges · Veure més »

Comtat d'Usès

El comtat d'Usès fou una jurisdicció feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got.

Nou!!: Guerra civil franca і Comtat d'Usès · Veure més »

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Nou!!: Guerra civil franca і Comtat de Mâcon · Veure més »

Comtat de Mémontois

El comtat de Memontois (apareix també com Mémontois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, un dels pagus del país situat entre l'Auxois a l'ooest, Duesmois al nord, Dijon i Oscheret a l'est i Beaune al sud.

Nou!!: Guerra civil franca і Comtat de Mémontois · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Guerra civil franca і Comtat de Tolosa · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Guerra civil franca і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Duoda

, o Dhuoda, fou comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània.

Nou!!: Guerra civil franca і Duoda · Veure més »

Ermentruda d'Orleans

fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Nou!!: Guerra civil franca і Ermentruda d'Orleans · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Guerra civil franca і Escalda · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.

Nou!!: Guerra civil franca і Estrasburg · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Guerra civil franca і Fenolleda · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Guerra civil franca і França Oriental · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Guerra civil franca і Frankfurt del Main · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Guerra civil franca і Gòtia · Veure més »

Germigny

* Germigny (Marne), municipi francès al departament del Marne (regió de Xampanya-Ardenes).

Nou!!: Guerra civil franca і Germigny · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Guerra civil franca і Guerí de Provença · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Nou!!: Guerra civil franca і Guillem de Septimània · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Guerra civil franca і Judit de Baviera · Veure més »

Langres

Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra civil franca і Langres · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Guerra civil franca і Lió · Veure més »

Llista de comtes de Tolosa

Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Guerra civil franca і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Guerra civil franca і Llombardia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Guerra civil franca і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Guerra civil franca і Lluís el Pietós · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Guerra civil franca і Loira · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Guerra civil franca і Lotari I · Veure més »

Maine (França)

El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.

Nou!!: Guerra civil franca і Maine (França) · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Guerra civil franca і Mar Mediterrània · Veure més »

Mâcon

Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Guerra civil franca і Mâcon · Veure més »

Melun

Melun (o Melú) és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Guerra civil franca і Melun · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.

Nou!!: Guerra civil franca і Metz · Veure més »

Montereau-Fault-Yonne

Montereau-Fault-Yonne és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Guerra civil franca і Montereau-Fault-Yonne · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Guerra civil franca і Mosa · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Guerra civil franca і Nèustria · Veure més »

Notó d'Arle

Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle.

Nou!!: Guerra civil franca і Notó d'Arle · Veure més »

Oliba I de Carcassona

Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).

Nou!!: Guerra civil franca і Oliba I de Carcassona · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Guerra civil franca і Orleans · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Guerra civil franca і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Perapertusès

El castell de Perapertusa i el seu entorn Perapertusès, en occità Pèirapertusés, en francès Peyrepertusois (no utilitzat), és una comarca del Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda de la que la separen les muntanyes de les Corberes, al departament de l'Aude.

Nou!!: Guerra civil franca і Perapertusès · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Guerra civil franca і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Guerra civil franca і Provença · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Guerra civil franca і Quierzy · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Guerra civil franca і Rasès · Veure més »

Regió de les Ardenes

La regió de les Ardenes (en els seus idiomes originals Ardennes) és una regió de boscos extensos i pujols, als països de Bèlgica, Luxemburg i una part de França, corresponent al departament de les Ardenes, a la regió de Xampanya-Ardenes El nom procedeix probablement del vocable cèltic «Ar Duen», que significa «La Negra», relacionat amb diferents selves negres o muntanyes negres de la toponímia.

Nou!!: Guerra civil franca і Regió de les Ardenes · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Guerra civil franca і Rin · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Guerra civil franca і Roine · Veure més »

Rouen

Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.

Nou!!: Guerra civil franca і Rouen · Veure més »

Saint-Denis (Sena Saint-Denis)

Saint-Denis és un municipi francès, al departament de Sena Saint-Denis (regió d'Illa de França).

Nou!!: Guerra civil franca і Saint-Denis (Sena Saint-Denis) · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Guerra civil franca і Saona · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Guerra civil franca і Sena · Veure més »

Sens

Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Guerra civil franca і Sens · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Guerra civil franca і Septimània · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra civil franca і Thionville · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Guerra civil franca і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Guerra civil franca і Tours · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Guerra civil franca і Tractat de Verdun · Veure més »

Troyes

Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra civil franca і Troyes · Veure més »

Usès

Usès o Uzès és un municipi francès, al departament del Gard (regió d'Occitània).

Nou!!: Guerra civil franca і Usès · Veure més »

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra civil franca і Verdun (Mosa) · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Guerra civil franca і Viena del Delfinat · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Guerra civil franca і Vivarès · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Guerra civil franca і Worms · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 1 d'octubre · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 1 de setembre · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 11 de novembre · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 13 de maig · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra civil franca і 14 de febrer · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 15 de juny · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 19 d'abril · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 19 d'octubre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra civil franca і 2 de febrer · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 20 de juny · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 22 de març · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 23 de juny · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 24 d'agost · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 24 de desembre · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 24 de juny · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 26 de juny · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 28 de desembre · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 5 de juliol · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 6 de maig · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra civil franca і 8 de maig · Veure més »

840

El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerra civil franca і 840 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Guerra civil franca і 841 · Veure més »

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Guerra civil franca і 842 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Guerra civil franca і 843 · Veure més »

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerra civil franca і 877 · Veure més »

906

El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerra civil franca і 906 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »