Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia
Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Basmatxi, Bolxevisme, Borís Ieltsin, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Dissolució de la Unió Soviètica, Doctrina Bréjnev, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Roig, Geòrgia, Glàsnost, Guerra Freda, Imperi Britànic, Iuri Andrópov, Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, KGB, Konstantín Txernenko, Leonid Bréjnev, Lituània, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Pacte de Varsòvia, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, República Popular de la Xina, Revolució d'Octubre de 1917, Romania, Ronald Reagan, ..., Tadjikistan, Turkmenistan, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Ampliar l'índex (5 més) »
Basmatxi
La revolta basmatxi —Восстание басмачей — o Basmatxestvo (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als bolxevics, de tendència panturca.
Basmatxi і Guerra afgano-soviètica · Basmatxi і Història de Rússia ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Guerra afgano-soviètica · Bolxevisme і Història de Rússia ·
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Borís Ieltsin і Guerra afgano-soviètica · Borís Ieltsin і Història de Rússia ·
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica · Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Història de Rússia ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Guerra afgano-soviètica · Comunisme і Història de Rússia ·
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides, està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.
Consell de Seguretat de les Nacions Unides і Guerra afgano-soviètica · Consell de Seguretat de les Nacions Unides і Història de Rússia ·
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Dissolució de la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica · Dissolució de la Unió Soviètica і Història de Rússia ·
Doctrina Bréjnev
La Doctrina Bréjnev, - també coneguda com a Doctrina de la sobirania limitada -, va ser una política estrangera soviètica, primer i més clarament esbossada per S. Kovalev el 26 de setembre de 1968 al diari Pravda, en un article titulat "Sobirania i Obligacions Internacionals dels Països Socialistes".
Doctrina Bréjnev і Guerra afgano-soviètica · Doctrina Bréjnev і Història de Rússia ·
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Estats bàltics і Guerra afgano-soviètica · Estats bàltics і Història de Rússia ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Guerra afgano-soviètica · Estats Units d'Amèrica і Història de Rússia ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Guerra afgano-soviètica · Exèrcit Roig і Història de Rússia ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Geòrgia і Guerra afgano-soviètica · Geòrgia і Història de Rússia ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Glàsnost і Guerra afgano-soviètica · Glàsnost і Història de Rússia ·
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Guerra Freda і Guerra afgano-soviètica · Guerra Freda і Història de Rússia ·
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Guerra afgano-soviètica і Imperi Britànic · Història de Rússia і Imperi Britànic ·
Iuri Andrópov
Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 2 de juny de 1914 - Moscou, 9 de febrer de 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.
Guerra afgano-soviètica і Iuri Andrópov · Història de Rússia і Iuri Andrópov ·
Jocs Olímpics d'Estiu de 1980
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, oficialment anomenats Jocs de la XXII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Moscou (en aquell moment capital de la Unió Soviètica) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost del 1980.
Guerra afgano-soviètica і Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 · Història de Rússia і Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Guerra afgano-soviètica і KGB · Història de Rússia і KGB ·
Konstantín Txernenko
Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.
Guerra afgano-soviètica і Konstantín Txernenko · Història de Rússia і Konstantín Txernenko ·
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Guerra afgano-soviètica і Leonid Bréjnev · Història de Rússia і Leonid Bréjnev ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Guerra afgano-soviètica і Lituània · Història de Rússia і Lituània ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Guerra afgano-soviètica і Mikhaïl Gorbatxov · Història de Rússia і Mikhaïl Gorbatxov ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Guerra afgano-soviètica і Moscou · Història de Rússia і Moscou ·
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Guerra afgano-soviètica і Pacte de Varsòvia · Història de Rússia і Pacte de Varsòvia ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Guerra afgano-soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Història de Rússia і Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Guerra afgano-soviètica і Perestroika · Història de Rússia і Perestroika ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Guerra afgano-soviètica і República Popular de la Xina · Història de Rússia і República Popular de la Xina ·
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Guerra afgano-soviètica і Revolució d'Octubre de 1917 · Història de Rússia і Revolució d'Octubre de 1917 ·
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Guerra afgano-soviètica і Romania · Història de Rússia і Romania ·
Ronald Reagan
va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.
Guerra afgano-soviètica і Ronald Reagan · Història de Rússia і Ronald Reagan ·
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Guerra afgano-soviètica і Tadjikistan · Història de Rússia і Tadjikistan ·
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Guerra afgano-soviètica і Turkmenistan · Història de Rússia і Turkmenistan ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Guerra afgano-soviètica і Txecoslovàquia · Història de Rússia і Txecoslovàquia ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Guerra afgano-soviètica і Ucraïna · Història de Rússia і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Guerra afgano-soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Història de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia
- Què tenen en comú Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia
- Semblances entre Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia
Comparació entre Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia
Guerra afgano-soviètica té 208 relacions, mentre que Història de Rússia té 744. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 3.68% = 35 / (208 + 744).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra afgano-soviètica і Història de Rússia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
