Similituds entre Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques tenen 80 coses en comú (en Uniopèdia): Acords SALT, Afganistan, Agència Central d'Intel·ligència, Alemanya, Angola, Autarquia, Índia, Àsia Central, Belarús, Bloc de l'Est, Borís Ieltsin, Cambodja, Capitalisme, Catolicisme, Caucas, Comunisme, Constitució soviètica, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi dels míssils de Cuba, Cuba, Desestalinització, Despesa militar, Dia Internacional dels Treballadors, Dictadura del proletariat, Dissolució de la Unió Soviètica, Egipte, Estat sobirà, Estat socialista, Estats Units d'Amèrica, Europa, ..., Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit Roig, França, Glàsnost, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil russa, Hongria, Ióssif Stalin, Informàtica, Iuri Andrópov, James Earl Carter, KGB, Konstantín Txernenko, Lenin, Leonid Bréjnev, Mao Zedong, Marxisme, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Mur de Berlín, Nicaragua, Nikita Khrusxov, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, Pol Pot, Primavera de Praga, República Democràtica Alemanya, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular d'Albània, República Popular d'Hongria, República Popular de Bulgària, República Popular de la Xina, República Popular de Polònia, República Socialista de Romania, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Txecoslovaca, Ruptura sinosoviètica, Segona Guerra Mundial, Tadjikistan, Tercer Món, Turquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Viatxeslav Mólotov, Viena, Vietnam, Washington DC, Xina. Ampliar l'índex (50 més) »
Acords SALT
Els acords SALT (sigles de Strategic Arms Limitation Talks, en anglès «converses sobre la limitació d'armes estratègiques») es van signar al final de cada una de les negociacions entre els Estats Units i l'URSS per a limitar les armes nuclears estratègiques i frenar la carrera armamentística.
Acords SALT і Guerra Freda · Acords SALT і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Guerra Freda · Afganistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Agència Central d'Intel·ligència
L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics. La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgínia.
Agència Central d'Intel·ligència і Guerra Freda · Agència Central d'Intel·ligència і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Guerra Freda · Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Angola
La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.
Angola і Guerra Freda · Angola і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Autarquia і Guerra Freda · Autarquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Guerra Freda · Índia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Guerra Freda · Àsia Central і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Belarús і Guerra Freda · Belarús і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Guerra Freda · Bloc de l'Est і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Borís Ieltsin і Guerra Freda · Borís Ieltsin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cambodja
Cambodja (de vegades ortografiat Cambotja o, de forma més genuïna i coherent amb l'etimologia sànscrita, "Camboja", com en portuguès) és un regne del sud-est asiàtic, situat a la península d'Indo-xina.
Cambodja і Guerra Freda · Cambodja і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Guerra Freda · Capitalisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Guerra Freda · Catolicisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Guerra Freda · Caucas і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Guerra Freda · Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Constitució soviètica
Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.
Constitució soviètica і Guerra Freda · Constitució soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Cop d'estat a la Unió Soviètica і Guerra Freda · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Crisi dels míssils de Cuba
La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.
Crisi dels míssils de Cuba і Guerra Freda · Crisi dels míssils de Cuba і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Cuba і Guerra Freda · Cuba і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Desestalinització
La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.
Desestalinització і Guerra Freda · Desestalinització і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Despesa militar
El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.
Despesa militar і Guerra Freda · Despesa militar і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dia Internacional dels Treballadors
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Dia Internacional dels Treballadors і Guerra Freda · Dia Internacional dels Treballadors і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Dictadura del proletariat і Guerra Freda · Dictadura del proletariat і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Dissolució de la Unió Soviètica і Guerra Freda · Dissolució de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Guerra Freda · Egipte і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Guerra Freda · Estat sobirà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Estat socialista і Guerra Freda · Estat socialista і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Guerra Freda · Estats Units d'Amèrica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Guerra Freda · Europa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Europa de l'Est і Guerra Freda · Europa de l'Est і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Europa Occidental і Guerra Freda · Europa Occidental і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Guerra Freda · Exèrcit Roig і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Guerra Freda · França і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Glàsnost і Guerra Freda · Glàsnost і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Guerra Freda і Guerra afgano-soviètica · Guerra afgano-soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Guerra Freda · Guerra Civil russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Guerra Freda і Hongria · Hongria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Guerra Freda і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Guerra Freda і Informàtica · Informàtica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Iuri Andrópov
Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 2 de juny de 1914 - Moscou, 9 de febrer de 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.
Guerra Freda і Iuri Andrópov · Iuri Andrópov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
James Earl Carter
James Earl «Jimmy» Carter, Jr. (Plains, Geòrgia, 1r d'octubre de 1924), és un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en el Parlament de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix Estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).
Guerra Freda і James Earl Carter · James Earl Carter і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Guerra Freda і KGB · KGB і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Konstantín Txernenko
Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.
Guerra Freda і Konstantín Txernenko · Konstantín Txernenko і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Guerra Freda і Lenin · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Guerra Freda і Leonid Bréjnev · Leonid Bréjnev і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mao Zedong
() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.
Guerra Freda і Mao Zedong · Mao Zedong і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Guerra Freda і Marxisme · Marxisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Guerra Freda і Mikhaïl Gorbatxov · Mikhaïl Gorbatxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Guerra Freda і Moscou · Moscou і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mur de Berlín
(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.
Guerra Freda і Mur de Berlín · Mur de Berlín і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nicaragua
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Guerra Freda і Nicaragua · Nicaragua і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Guerra Freda і Nikita Khrusxov · Nikita Khrusxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Guerra Freda і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Guerra Freda і Perestroika · Perestroika і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Pol Pot
Pol Pot, de nom veritable Saloth Sar, fou un polític cambotjà que va néixer a Prek Sbauw (Província de Kompong Thon) el 19 de maig de 1928.
Guerra Freda і Pol Pot · Pol Pot і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primavera de Praga
La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.
Guerra Freda і Primavera de Praga · Primavera de Praga і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Guerra Freda і República Democràtica Alemanya · República Democràtica Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Guerra Freda і República Federal Socialista de Iugoslàvia · República Federal Socialista de Iugoslàvia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular d'Albània
La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.
Guerra Freda і República Popular d'Albània · República Popular d'Albània і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular d'Hongria
La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.
Guerra Freda і República Popular d'Hongria · República Popular d'Hongria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular de Bulgària
La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).
Guerra Freda і República Popular de Bulgària · República Popular de Bulgària і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Guerra Freda і República Popular de la Xina · República Popular de la Xina і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Guerra Freda і República Popular de Polònia · República Popular de Polònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista de Romania
La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.
Guerra Freda і República Socialista de Romania · República Socialista de Romania і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Guerra Freda і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · República Socialista Federativa Soviètica de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Txecoslovaca
La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.
Guerra Freda і República Socialista Txecoslovaca · República Socialista Txecoslovaca і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ruptura sinosoviètica
La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a la fi de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.
Guerra Freda і Ruptura sinosoviètica · Ruptura sinosoviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Guerra Freda і Segona Guerra Mundial · Segona Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Guerra Freda і Tadjikistan · Tadjikistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tercer Món
El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").
Guerra Freda і Tercer Món · Tercer Món і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Guerra Freda і Turquia · Turquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Guerra Freda і Txecoslovàquia · Txecoslovàquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Guerra Freda і Ucraïna · Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Viatxeslav Mólotov
Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.
Guerra Freda і Viatxeslav Mólotov · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Viatxeslav Mólotov ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Guerra Freda і Viena · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Viena ·
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Guerra Freda і Vietnam · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Vietnam ·
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Guerra Freda і Washington DC · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Washington DC ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Guerra Freda і Xina · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Xina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Què tenen en comú Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Semblances entre Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Comparació entre Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Guerra Freda té 266 relacions, mentre que Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques té 480. Com que tenen en comú 80, l'índex de Jaccard és 10.72% = 80 / (266 + 480).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: