Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra Freda і Rússia
Guerra Freda і Rússia tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Afganistan, Índia, Belarús, Bloc de l'Est, Borís Ieltsin, Brasil, Catolicisme, Caucas, Conferència de Potsdam, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi dels míssils de Cuba, Cuba, Cursa espacial, Desestalinització, Dia Internacional dels Treballadors, Dissolució de la Unió Soviètica, Estat sobirà, Estat socialista, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Europa, Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit Roig, França, Glàsnost, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil russa, Ióssif Stalin, KGB, ..., Lenin, Leonid Bréjnev, Lituània, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Nikita Khrusxov, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Pacte de Varsòvia, París, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, Polònia, Regne Unit, República Democràtica Alemanya, República Popular de la Xina, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Ronald Reagan, Ruptura sinosoviètica, Segona Guerra Mundial, Turquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Washington DC. Ampliar l'índex (23 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Guerra Freda · Afganistan і Rússia ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Guerra Freda · Índia і Rússia ·
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Belarús і Guerra Freda · Belarús і Rússia ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Guerra Freda · Bloc de l'Est і Rússia ·
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Borís Ieltsin і Guerra Freda · Borís Ieltsin і Rússia ·
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Brasil і Guerra Freda · Brasil і Rússia ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Guerra Freda · Catolicisme і Rússia ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Guerra Freda · Caucas і Rússia ·
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.
Conferència de Potsdam і Guerra Freda · Conferència de Potsdam і Rússia ·
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Cop d'estat a la Unió Soviètica і Guerra Freda · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Rússia ·
Crisi dels míssils de Cuba
La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.
Crisi dels míssils de Cuba і Guerra Freda · Crisi dels míssils de Cuba і Rússia ·
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Cuba і Guerra Freda · Cuba і Rússia ·
Cursa espacial
La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.
Cursa espacial і Guerra Freda · Cursa espacial і Rússia ·
Desestalinització
La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.
Desestalinització і Guerra Freda · Desestalinització і Rússia ·
Dia Internacional dels Treballadors
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Dia Internacional dels Treballadors і Guerra Freda · Dia Internacional dels Treballadors і Rússia ·
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Dissolució de la Unió Soviètica і Guerra Freda · Dissolució de la Unió Soviètica і Rússia ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Guerra Freda · Estat sobirà і Rússia ·
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Estat socialista і Guerra Freda · Estat socialista і Rússia ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Guerra Freda · Estats Units d'Amèrica і Rússia ·
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Estònia і Guerra Freda · Estònia і Rússia ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Guerra Freda · Europa і Rússia ·
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Europa de l'Est і Guerra Freda · Europa de l'Est і Rússia ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Europa Occidental і Guerra Freda · Europa Occidental і Rússia ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Guerra Freda · Exèrcit Roig і Rússia ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Guerra Freda · França і Rússia ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Glàsnost і Guerra Freda · Glàsnost і Rússia ·
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Guerra Freda і Guerra afgano-soviètica · Guerra afgano-soviètica і Rússia ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Guerra Freda · Guerra Civil russa і Rússia ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Guerra Freda і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Rússia ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Guerra Freda і KGB · KGB і Rússia ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Guerra Freda і Lenin · Lenin і Rússia ·
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Guerra Freda і Leonid Bréjnev · Leonid Bréjnev і Rússia ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Guerra Freda і Lituània · Lituània і Rússia ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Guerra Freda і Mikhaïl Gorbatxov · Mikhaïl Gorbatxov і Rússia ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Guerra Freda і Moscou · Moscou і Rússia ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Guerra Freda і Nikita Khrusxov · Nikita Khrusxov і Rússia ·
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Guerra Freda і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord і Rússia ·
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Guerra Freda і Pacte de Varsòvia · Pacte de Varsòvia і Rússia ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Guerra Freda і París · París і Rússia ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Guerra Freda і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Rússia ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Guerra Freda і Perestroika · Perestroika і Rússia ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Guerra Freda і Polònia · Polònia і Rússia ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Guerra Freda і Regne Unit · Rússia і Regne Unit ·
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Guerra Freda і República Democràtica Alemanya · Rússia і República Democràtica Alemanya ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Guerra Freda і República Popular de la Xina · Rússia і República Popular de la Xina ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Guerra Freda і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Rússia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia ·
Ronald Reagan
va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.
Guerra Freda і Ronald Reagan · Rússia і Ronald Reagan ·
Ruptura sinosoviètica
La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a la fi de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.
Guerra Freda і Ruptura sinosoviètica · Rússia і Ruptura sinosoviètica ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Guerra Freda і Segona Guerra Mundial · Rússia і Segona Guerra Mundial ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Guerra Freda і Turquia · Rússia і Turquia ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Guerra Freda і Ucraïna · Rússia і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra Freda і Rússia
- Què tenen en comú Guerra Freda і Rússia
- Semblances entre Guerra Freda і Rússia
Comparació entre Guerra Freda і Rússia
Guerra Freda té 266 relacions, mentre que Rússia té 1238. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 3.52% = 53 / (266 + 1238).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra Freda і Rússia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
