Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra Civil catalana і Història del dret català
Guerra Civil catalana і Història del dret català tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Amèrica, Aragó, Barcelona, Ceret, Compromís de Casp, Consell de Cent, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Diputació del General de Catalunya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Generalitat de Catalunya, Girona, Isabel I de Castella, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llista de comtes de Barcelona, Martí l'Humà, Perpinyà, President de la Generalitat de Catalunya, Princeps namque, Principat de Catalunya, Regne de França, Regne de València, República, Rosselló, Sentència de Guadalupe, Tortosa, València.
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Guerra Civil catalana · Amèrica і Història del dret català ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Guerra Civil catalana · Aragó і Història del dret català ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra Civil catalana · Barcelona і Història del dret català ·
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Ceret і Guerra Civil catalana · Ceret і Història del dret català ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Guerra Civil catalana · Compromís de Casp і Història del dret català ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Guerra Civil catalana · Consell de Cent і Història del dret català ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Guerra Civil catalana · Corona de Castella i Lleó і Història del dret català ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Guerra Civil catalana · Corts Catalanes і Història del dret català ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana · Diputació del General de Catalunya і Història del dret català ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Guerra Civil catalana · Ferran d'Antequera і Història del dret català ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana · Ferran el Catòlic і Història del dret català ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana · Generalitat de Catalunya і Història del dret català ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guerra Civil catalana · Girona і Història del dret català ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Guerra Civil catalana і Isabel I de Castella · Història del dret català і Isabel I de Castella ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Guerra Civil catalana і Joan el Caçador · Història del dret català і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Guerra Civil catalana і Joan el Sense Fe · Història del dret català і Joan el Sense Fe ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Guerra Civil catalana і Llista de comtes de Barcelona · Història del dret català і Llista de comtes de Barcelona ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Guerra Civil catalana і Martí l'Humà · Història del dret català і Martí l'Humà ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Guerra Civil catalana і Perpinyà · Història del dret català і Perpinyà ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Guerra Civil catalana і President de la Generalitat de Catalunya · Història del dret català і President de la Generalitat de Catalunya ·
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Guerra Civil catalana і Princeps namque · Història del dret català і Princeps namque ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Guerra Civil catalana і Principat de Catalunya · Història del dret català і Principat de Catalunya ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Guerra Civil catalana і Regne de França · Història del dret català і Regne de França ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Guerra Civil catalana і Regne de València · Història del dret català і Regne de València ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Guerra Civil catalana і República · Història del dret català і República ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Guerra Civil catalana і Rosselló · Història del dret català і Rosselló ·
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Guerra Civil catalana і Sentència de Guadalupe · Història del dret català і Sentència de Guadalupe ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Guerra Civil catalana і Tortosa · Història del dret català і Tortosa ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Guerra Civil catalana і València · Història del dret català і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra Civil catalana і Història del dret català
- Què tenen en comú Guerra Civil catalana і Història del dret català
- Semblances entre Guerra Civil catalana і Història del dret català
Comparació entre Guerra Civil catalana і Història del dret català
Guerra Civil catalana té 295 relacions, mentre que Història del dret català té 319. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 4.72% = 29 / (295 + 319).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra Civil catalana і Història del dret català. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
