Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gregori el Gran і Història del papat
Gregori el Gran і Història del papat tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Adrià I, Anglaterra, Anglicanisme, Apocrisiari, Arianisme, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Maria Major, Biblioteca Vaticana, Canonització, Cant gregorià, Cardenal, Carlemany, Concili Vaticà II, Cristianisme oriental, Diaca, Doctor de l'Església, Donatisme, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Exarcat de Ravenna, Fèlix III, Francs, Guerra Gòtica (535-554), Imperi Romà d'Orient, Joan XXIII, Justinià I, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, ..., Michelangelo Buonarroti, Missa, Missa pretridentina, Orde sacerdotal, Paganisme, Papa, Papa Benet I, Papa Pelagi II, Papat bizantí, Patriarca de Constantinoble, Pau VI, Pipí I el Breu, Protestantisme, Reforma Protestant, Ritu romà, Sant, Santa Seu, Sicília, Teodoric el Gran. Ampliar l'índex (19 més) »
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Adrià I і Gregori el Gran · Adrià I і Història del papat ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Gregori el Gran · Anglaterra і Història del papat ·
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Anglicanisme і Gregori el Gran · Anglicanisme і Història del papat ·
Apocrisiari
Un apocrisiari, la forma llatinitzada de apokrisiarios (ἀποκρισιάριος), era un alt representant diplomàtic durant el final de l'edat Antiga i l'alta edat mitjana.
Apocrisiari і Gregori el Gran · Apocrisiari і Història del papat ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Gregori el Gran · Arianisme і Història del papat ·
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Gregori el Gran · Basílica de Sant Pere і Història del papat ·
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Basílica de Santa Maria Major і Gregori el Gran · Basílica de Santa Maria Major і Història del papat ·
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Biblioteca Vaticana і Gregori el Gran · Biblioteca Vaticana і Història del papat ·
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Canonització і Gregori el Gran · Canonització і Història del papat ·
Cant gregorià
XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.
Cant gregorià і Gregori el Gran · Cant gregorià і Història del papat ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Gregori el Gran · Cardenal і Història del papat ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Gregori el Gran · Carlemany і Història del papat ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Gregori el Gran · Concili Vaticà II і Història del papat ·
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Cristianisme oriental і Gregori el Gran · Cristianisme oriental і Història del papat ·
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Diaca і Gregori el Gran · Diaca і Història del papat ·
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Doctor de l'Església і Gregori el Gran · Doctor de l'Església і Història del papat ·
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Donatisme і Gregori el Gran · Donatisme і Història del papat ·
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Església catòlica a França і Gregori el Gran · Església catòlica a França і Història del papat ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Gregori el Gran · Església Catòlica Romana і Història del papat ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Gregori el Gran · Església Ortodoxa і Història del papat ·
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Esglésies Catòliques Orientals і Gregori el Gran · Esglésies Catòliques Orientals і Història del papat ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Exarcat de Ravenna і Gregori el Gran · Exarcat de Ravenna і Història del papat ·
Fèlix III
Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.
Fèlix III і Gregori el Gran · Fèlix III і Història del papat ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Gregori el Gran · Francs і Història del papat ·
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Gregori el Gran і Guerra Gòtica (535-554) · Guerra Gòtica (535-554) і Història del papat ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Gregori el Gran і Imperi Romà d'Orient · Història del papat і Imperi Romà d'Orient ·
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Gregori el Gran і Joan XXIII · Història del papat і Joan XXIII ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Gregori el Gran і Justinià I · Història del papat і Justinià I ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Gregori el Gran і Llista d'emperadors romans d'Orient · Història del papat і Llista d'emperadors romans d'Orient ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Gregori el Gran і Longobards · Història del papat і Longobards ·
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Gregori el Gran і Michelangelo Buonarroti · Història del papat і Michelangelo Buonarroti ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Gregori el Gran і Missa · Història del papat і Missa ·
Missa pretridentina
XV La missa pretridentina es refereix a les variants del ritu litúrgic de la missa a Roma abans de 1570, quan, amb la butlla Quo primum, Pius V va decretar que la seva revisió del Missal romà fos obligatori a tota l'Església llatina o occidental, excepte aquells llocs i congregacions que els seus ritus diferents poguessin demostrar una antiguitat de dos-cents anys o més.
Gregori el Gran і Missa pretridentina · Història del papat і Missa pretridentina ·
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Gregori el Gran і Orde sacerdotal · Història del papat і Orde sacerdotal ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Gregori el Gran і Paganisme · Història del papat і Paganisme ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Gregori el Gran і Papa · Història del papat і Papa ·
Papa Benet I
va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 575 i el 579.
Gregori el Gran і Papa Benet I · Història del papat і Papa Benet I ·
Papa Pelagi II
fill d'una família d'origen got, va ser escollit papa el 26 de novembre de l'any 579.
Gregori el Gran і Papa Pelagi II · Història del papat і Papa Pelagi II ·
Papat bizantí
La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.
Gregori el Gran і Papat bizantí · Història del papat і Papat bizantí ·
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Gregori el Gran і Patriarca de Constantinoble · Història del papat і Patriarca de Constantinoble ·
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Gregori el Gran і Pau VI · Història del papat і Pau VI ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Gregori el Gran і Pipí I el Breu · Història del papat і Pipí I el Breu ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Gregori el Gran і Protestantisme · Història del papat і Protestantisme ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Gregori el Gran і Reforma Protestant · Història del papat і Reforma Protestant ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Gregori el Gran і Ritu romà · Història del papat і Ritu romà ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Gregori el Gran і Sant · Història del papat і Sant ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Gregori el Gran і Santa Seu · Història del papat і Santa Seu ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Gregori el Gran і Sicília · Història del papat і Sicília ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Gregori el Gran і Teodoric el Gran · Història del papat і Teodoric el Gran ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gregori el Gran і Història del papat
- Què tenen en comú Gregori el Gran і Història del papat
- Semblances entre Gregori el Gran і Història del papat
Comparació entre Gregori el Gran і Història del papat
Gregori el Gran té 165 relacions, mentre que Història del papat té 1054. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 4.02% = 49 / (165 + 1054).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gregori el Gran і Història del papat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
