Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gregori VII і Història del papat
Gregori VII і Història del papat tenen 75 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Cluny, Alberic II, Alexandre II (papa), Anatòlia, Antiga basílica de Sant Pere, Antipapa, Arquebisbat de Milà, Basílica de Santa Maria Major, Benet X (antipapa), Benet XIII (papa), Bisbe, Butlla, Cardenal, Cesaropapisme, Climent II, Climent III, Col·legi Cardenalici, Concili de Clarmont (1095), Conquesta normanda d'Anglaterra, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Cristianisme occidental, Cristianisme oriental, Dictatus Papae, Dinastia Capet, Dret canònic, Emperador, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Estat nació, ..., Esteve IX, Eucaristia, Excomunió, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gran Cisma d'Orient, Gregori el Gran, Gregori XIII, Heretgia, Humiliació de Canossa, Imperi Romà d'Orient, In nomine Domini, Isidor de Sevilla, Islam, Jesús de Natzaret, Lleó IX, Llombardia, Lluita de les Investidures, Nom papal, Normands, Orde del Cister, Orde sacerdotal, Otó III del Sacre Imperi, Papa, Papa Damas II, Papa Gregori VI, Pau V, Piacenza, Poder temporal, Pornocràcia, Prevere, Primacia del bisbe de Roma, Primera Croada, Regne d'Anglaterra, Regne d'Hongria, Regne de França, Regne de Polònia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Saqueig de Roma (1527), Simonia, Teologia, Víctor II. Ampliar l'índex (45 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Abadia de Cluny і Gregori VII · Abadia de Cluny і Història del papat ·
Alberic II
Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto.
Alberic II і Gregori VII · Alberic II і Història del papat ·
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Alexandre II (papa) і Gregori VII · Alexandre II (papa) і Història del papat ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Gregori VII · Anatòlia і Història del papat ·
Antiga basílica de Sant Pere
Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.
Antiga basílica de Sant Pere і Gregori VII · Antiga basílica de Sant Pere і Història del papat ·
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Antipapa і Gregori VII · Antipapa і Història del papat ·
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Arquebisbat de Milà і Gregori VII · Arquebisbat de Milà і Història del papat ·
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Basílica de Santa Maria Major і Gregori VII · Basílica de Santa Maria Major і Història del papat ·
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Benet X (antipapa) і Gregori VII · Benet X (antipapa) і Història del papat ·
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Benet XIII (papa) і Gregori VII · Benet XIII (papa) і Història del papat ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Gregori VII · Bisbe і Història del papat ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Butlla і Gregori VII · Butlla і Història del papat ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Gregori VII · Cardenal і Història del papat ·
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Cesaropapisme і Gregori VII · Cesaropapisme і Història del papat ·
Climent II
Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.
Climent II і Gregori VII · Climent II і Història del papat ·
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Climent III і Gregori VII · Climent III і Història del papat ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Col·legi Cardenalici і Gregori VII · Col·legi Cardenalici і Història del papat ·
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Concili de Clarmont (1095) і Gregori VII · Concili de Clarmont (1095) і Història del papat ·
Conquesta normanda d'Anglaterra
La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.
Conquesta normanda d'Anglaterra і Gregori VII · Conquesta normanda d'Anglaterra і Història del papat ·
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Conquesta normanda del Mezzogiorno і Gregori VII · Conquesta normanda del Mezzogiorno і Història del papat ·
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Cristianisme occidental і Gregori VII · Cristianisme occidental і Història del papat ·
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Cristianisme oriental і Gregori VII · Cristianisme oriental і Història del papat ·
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Dictatus Papae і Gregori VII · Dictatus Papae і Història del papat ·
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Dinastia Capet і Gregori VII · Dinastia Capet і Història del papat ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Dret canònic і Gregori VII · Dret canònic і Història del papat ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Gregori VII · Emperador і Història del papat ·
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Gregori VII · Església Catòlica Romana і Història del papat ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Gregori VII · Església Ortodoxa і Història del papat ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Estat nació і Gregori VII · Estat nació і Història del papat ·
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Esteve IX і Gregori VII · Esteve IX і Història del papat ·
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Eucaristia і Gregori VII · Eucaristia і Història del papat ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Excomunió і Gregori VII · Excomunió і Història del papat ·
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat ·
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Gran Cisma d'Orient і Gregori VII · Gran Cisma d'Orient і Història del papat ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Gregori VII і Gregori el Gran · Gregori el Gran і Història del papat ·
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Gregori VII і Gregori XIII · Gregori XIII і Història del papat ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Gregori VII і Heretgia · Heretgia і Història del papat ·
Humiliació de Canossa
Enric IV davant de Gregori VII en Canossa. Obra de Carlo Emanuelle, c. 1630. Humiliació d'Enric IV davant el Papa per demanar-li el seu perdó. Pintura d'Eduard Schwoiser 1852. Humiliació de Canossa, peregrinació de Canossa o penitència de Canossa són denominacions historiogràfiques de l'episodi històric de gener de 1077, que inclou el viatge o peregrinació des d'Espira al castell de Canossa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic per sol·licitar al papa Gregori VII el seu alliberament de l'excomunió, i la humiliació o penitència a la qual va haver de sotmetre's per obtenir-la.
Gregori VII і Humiliació de Canossa · Història del papat і Humiliació de Canossa ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Gregori VII і Imperi Romà d'Orient · Història del papat і Imperi Romà d'Orient ·
In nomine Domini
In nomine Domini (En el nom del Senyor) és una butlla papal escrita pel papa Nicolau II i un cànon del Concili de Roma.
Gregori VII і In nomine Domini · Història del papat і In nomine Domini ·
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Gregori VII і Isidor de Sevilla · Història del papat і Isidor de Sevilla ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Gregori VII і Islam · Història del papat і Islam ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Gregori VII і Jesús de Natzaret · Història del papat і Jesús de Natzaret ·
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Gregori VII і Lleó IX · Història del papat і Lleó IX ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Gregori VII і Llombardia · Història del papat і Llombardia ·
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Gregori VII і Lluita de les Investidures · Història del papat і Lluita de les Investidures ·
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Gregori VII і Nom papal · Història del papat і Nom papal ·
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Gregori VII і Normands · Història del papat і Normands ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Gregori VII і Orde del Cister · Història del papat і Orde del Cister ·
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Gregori VII і Orde sacerdotal · Història del papat і Orde sacerdotal ·
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Gregori VII і Otó III del Sacre Imperi · Història del papat і Otó III del Sacre Imperi ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Gregori VII і Papa · Història del papat і Papa ·
Papa Damas II
Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.
Gregori VII і Papa Damas II · Història del papat і Papa Damas II ·
Papa Gregori VI
Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.
Gregori VII і Papa Gregori VI · Història del papat і Papa Gregori VI ·
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Gregori VII і Pau V · Història del papat і Pau V ·
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Gregori VII і Piacenza · Història del papat і Piacenza ·
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Gregori VII і Poder temporal · Història del papat і Poder temporal ·
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Gregori VII і Pornocràcia · Història del papat і Pornocràcia ·
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Gregori VII і Prevere · Història del papat і Prevere ·
Primacia del bisbe de Roma
1.
Gregori VII і Primacia del bisbe de Roma · Història del papat і Primacia del bisbe de Roma ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Gregori VII і Primera Croada · Història del papat і Primera Croada ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Gregori VII і Regne d'Anglaterra · Història del papat і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Gregori VII і Regne d'Hongria · Història del papat і Regne d'Hongria ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Gregori VII і Regne de França · Història del papat і Regne de França ·
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Gregori VII і Regne de Polònia · Història del papat і Regne de Polònia ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Gregori VII і Roma · Història del papat і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Gregori VII і Sacre Imperi Romanogermànic · Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Gregori VII і Sant · Història del papat і Sant ·
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Gregori VII і Sant Joan del Laterà · Història del papat і Sant Joan del Laterà ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Gregori VII і Sant Pere · Història del papat і Sant Pere ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Gregori VII і Saqueig de Roma (1527) · Història del papat і Saqueig de Roma (1527) ·
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Gregori VII і Simonia · Història del papat і Simonia ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Gregori VII і Teologia · Història del papat і Teologia ·
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gregori VII і Història del papat
- Què tenen en comú Gregori VII і Història del papat
- Semblances entre Gregori VII і Història del papat
Comparació entre Gregori VII і Història del papat
Gregori VII té 206 relacions, mentre que Història del papat té 1054. Com que tenen en comú 75, l'índex de Jaccard és 5.95% = 75 / (206 + 1054).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gregori VII і Història del papat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
