Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gregori VII і Història de Roma
Gregori VII і Història de Roma tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Alexandre II (papa), Anatòlia, Benet X (antipapa), Climent II, Climent III, Col·legi Cardenalici, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Crist, Croades, Dictatus Papae, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Esteve IX, França, Gregori el Gran, Gregori XIII, Heretgia, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Orient, Lleó IX, Llombardia, Lluita de les Investidures, Nicolau II (papa), Normands, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Papa, Papa Damas II, Papa Gregori VI, Pau V, ..., Pelegrinatge, Pornocràcia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salern, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Saqueig de Roma (1527), Simonia, Toscana, Tractat de Verdun, Víctor II. Ampliar l'índex (12 més) »
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) і Gregori VII · Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) і Història de Roma ·
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Alexandre II (papa) і Gregori VII · Alexandre II (papa) і Història de Roma ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Gregori VII · Anatòlia і Història de Roma ·
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Benet X (antipapa) і Gregori VII · Benet X (antipapa) і Història de Roma ·
Climent II
Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.
Climent II і Gregori VII · Climent II і Història de Roma ·
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Climent III і Gregori VII · Climent III і Història de Roma ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Col·legi Cardenalici і Gregori VII · Col·legi Cardenalici і Història de Roma ·
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma ·
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Crist і Gregori VII · Crist і Història de Roma ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Gregori VII · Croades і Història de Roma ·
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Dictatus Papae і Gregori VII · Dictatus Papae і Història de Roma ·
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma ·
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Esteve IX і Gregori VII · Esteve IX і Història de Roma ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Gregori VII · França і Història de Roma ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Gregori VII і Gregori el Gran · Gregori el Gran і Història de Roma ·
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Gregori VII і Gregori XIII · Gregori XIII і Història de Roma ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Gregori VII і Heretgia · Heretgia і Història de Roma ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Gregori VII і Imperi Carolingi · Història de Roma і Imperi Carolingi ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Gregori VII і Imperi Romà d'Orient · Història de Roma і Imperi Romà d'Orient ·
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Gregori VII і Lleó IX · Història de Roma і Lleó IX ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Gregori VII і Llombardia · Història de Roma і Llombardia ·
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Gregori VII і Lluita de les Investidures · Història de Roma і Lluita de les Investidures ·
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Gregori VII і Nicolau II (papa) · Història de Roma і Nicolau II (papa) ·
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Gregori VII і Normands · Història de Roma і Normands ·
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Gregori VII і Otó II del Sacre Imperi · Història de Roma і Otó II del Sacre Imperi ·
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Gregori VII і Otó III del Sacre Imperi · Història de Roma і Otó III del Sacre Imperi ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Gregori VII і Papa · Història de Roma і Papa ·
Papa Damas II
Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.
Gregori VII і Papa Damas II · Història de Roma і Papa Damas II ·
Papa Gregori VI
Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.
Gregori VII і Papa Gregori VI · Història de Roma і Papa Gregori VI ·
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Gregori VII і Pau V · Història de Roma і Pau V ·
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Gregori VII і Pelegrinatge · Història de Roma і Pelegrinatge ·
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Gregori VII і Pornocràcia · Història de Roma і Pornocràcia ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Gregori VII і Roma · Història de Roma і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Gregori VII і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Gregori VII і Salern · Història de Roma і Salern ·
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Gregori VII і Sant Joan del Laterà · Història de Roma і Sant Joan del Laterà ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Gregori VII і Sant Pere · Història de Roma і Sant Pere ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Gregori VII і Saqueig de Roma (1527) · Història de Roma і Saqueig de Roma (1527) ·
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Gregori VII і Simonia · Història de Roma і Simonia ·
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Gregori VII і Toscana · Història de Roma і Toscana ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Gregori VII і Tractat de Verdun · Història de Roma і Tractat de Verdun ·
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gregori VII і Història de Roma
- Què tenen en comú Gregori VII і Història de Roma
- Semblances entre Gregori VII і Història de Roma
Comparació entre Gregori VII і Història de Roma
Gregori VII té 206 relacions, mentre que Història de Roma té 682. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 4.73% = 42 / (206 + 682).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gregori VII і Història de Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
