Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gravetat і Història de l'astronomia
Gravetat і Història de l'astronomia tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Any llum, Aristòtil, Astronomia, Constant de la gravitació, Edwin Hubble, El·lipse, Estel, Forat negre, Galileo Galilei, Georges Lemaître, Isaac Newton, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Lluna, Massa, Púlsar, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Planeta, Plató, Precessió, Quàsar, Relativitat general, Sistema solar, Sol, Terra, Univers, Urà (planeta), ..., Venus (planeta), Via Làctia. Ampliar l'índex (2 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Gravetat · Albert Einstein і Història de l'astronomia ·
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Any llum і Gravetat · Any llum і Història de l'astronomia ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Gravetat · Aristòtil і Història de l'astronomia ·
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Astronomia і Gravetat · Astronomia і Història de l'astronomia ·
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Constant de la gravitació і Gravetat · Constant de la gravitació і Història de l'astronomia ·
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Edwin Hubble і Gravetat · Edwin Hubble і Història de l'astronomia ·
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
El·lipse і Gravetat · El·lipse і Història de l'astronomia ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Gravetat · Estel і Història de l'astronomia ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Forat negre і Gravetat · Forat negre і Història de l'astronomia ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Galileo Galilei і Gravetat · Galileo Galilei і Història de l'astronomia ·
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Georges Lemaître і Gravetat · Georges Lemaître і Història de l'astronomia ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Gravetat і Isaac Newton · Història de l'astronomia і Isaac Newton ·
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Gravetat і Júpiter (planeta) · Història de l'astronomia і Júpiter (planeta) ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Gravetat і Johannes Kepler · Història de l'astronomia і Johannes Kepler ·
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Gravetat і Llei de la gravitació universal · Història de l'astronomia і Llei de la gravitació universal ·
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Gravetat і Lleis de Kepler · Història de l'astronomia і Lleis de Kepler ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Gravetat і Lluna · Història de l'astronomia і Lluna ·
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Gravetat і Massa · Història de l'astronomia і Massa ·
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Gravetat і Púlsar · Història de l'astronomia і Púlsar ·
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Gravetat і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Història de l'astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Gravetat і Planeta · Història de l'astronomia і Planeta ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Gravetat і Plató · Història de l'astronomia і Plató ·
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Gravetat і Precessió · Història de l'astronomia і Precessió ·
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Gravetat і Quàsar · Història de l'astronomia і Quàsar ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Gravetat і Relativitat general · Història de l'astronomia і Relativitat general ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Gravetat і Sistema solar · Història de l'astronomia і Sistema solar ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Gravetat і Sol · Història de l'astronomia і Sol ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Gravetat і Terra · Història de l'astronomia і Terra ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Gravetat і Univers · Història de l'astronomia і Univers ·
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Gravetat і Urà (planeta) · Història de l'astronomia і Urà (planeta) ·
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Gravetat і Venus (planeta) · Història de l'astronomia і Venus (planeta) ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Gravetat і Via Làctia · Història de l'astronomia і Via Làctia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gravetat і Història de l'astronomia
- Què tenen en comú Gravetat і Història de l'astronomia
- Semblances entre Gravetat і Història de l'astronomia
Comparació entre Gravetat і Història de l'astronomia
Gravetat té 150 relacions, mentre que Història de l'astronomia té 291. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 7.26% = 32 / (150 + 291).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gravetat і Història de l'astronomia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
