Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Anunciació, Apòstol, Baptisme de Jesús, Evangeli, Evangeli segons Lluc, Imperi Romà d'Orient, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joan Evangelista, Passió de Jesús, Resurrecció de Jesús, Sant Pere, Transfiguració de Jesús.
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Anunciació і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Anunciació і Miracles de Jesús ·
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Apòstol і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Apòstol і Miracles de Jesús ·
Baptisme de Jesús
El Baptisme de Jesús és un episodi en la vida de Jesús de Natzaret dins de la història sagrada del cristianisme explicat en el Nou Testament.
Baptisme de Jesús і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Baptisme de Jesús і Miracles de Jesús ·
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Evangeli і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Evangeli і Miracles de Jesús ·
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Evangeli segons Lluc і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Evangeli segons Lluc і Miracles de Jesús ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Miracles de Jesús ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Jerusalem · Jerusalem і Miracles de Jesús ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Jesús de Natzaret · Jesús de Natzaret і Miracles de Jesús ·
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Joan Baptista · Joan Baptista і Miracles de Jesús ·
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Joan Evangelista · Joan Evangelista і Miracles de Jesús ·
Passió de Jesús
''Calvari'', de Lucas Cranach el Vell (1538) La passió de Jesús (del llatí passus, 'patir') és el període de la vida de Jesús de Natzaret que, segons els evangelis, va passar entre el Sant Sopar i la seva mort i enterrament.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Passió de Jesús · Miracles de Jesús і Passió de Jesús ·
Resurrecció de Jesús
La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Resurrecció de Jesús · Miracles de Jesús і Resurrecció de Jesús ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Sant Pere · Miracles de Jesús і Sant Pere ·
Transfiguració de Jesús
La Transfiguració de Jesús segons una icona del segle XV La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat en els tres evangelis sinòptics de Mateu, Marc i Lluc.
Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Transfiguració de Jesús · Miracles de Jesús і Transfiguració de Jesús ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús
- Què tenen en comú Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús
- Semblances entre Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús
Comparació entre Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús
Grans Festes de l'Església Ortodoxa té 68 relacions, mentre que Miracles de Jesús té 135. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 6.90% = 14 / (68 + 135).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Grans Festes de l'Església Ortodoxa і Miracles de Jesús. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
