Similituds entre Grande Armée і Napoleó Bonaparte
Grande Armée і Napoleó Bonaparte tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre I de Rússia, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Friedland, Batalla de Jena, Batalla de Leipzig, Batalla de Wagram, Batalla de Waterloo, Berlín, Carles XIV Joan, Confederació del Rin, Danubi, Elba (illa), Espanya, Exèrcit, França, Francesc I d'Àustria, Govern dels cent dies, Guerra del Francès, Imperi Austríac, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Itàlia, Jean Victor Moreau, Joachim Murat, Lluís XVIII de França, Moscou, Napoleó Bonaparte, Nicolas Jean de Dieu Soult, París, ..., Pau de Schönbrunn, Portugal, Prússia, Primer Imperi Francès, Sacre Imperi Romanogermànic, Sisena Coalició, Tercera Coalició, Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, Venècia, Viena, 14 d'octubre, 14 de juny, 6 d'abril. Ampliar l'índex (14 més) »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Alexandre I de Rússia і Grande Armée · Alexandre I de Rússia і Napoleó Bonaparte ·
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Batalla d'Austerlitz і Grande Armée · Batalla d'Austerlitz і Napoleó Bonaparte ·
Batalla d'Ulm
El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
Batalla d'Ulm і Grande Armée · Batalla d'Ulm і Napoleó Bonaparte ·
Batalla de Friedland
La Batalla de Friedland del 14 de juny de 1807 enfrontà la Grande Armée de Napoleó Bonaparte amb l'exèrcit rus dirigit per Levin Bennigsen a 43 quilòmetres al sud-est de Königsberg.
Batalla de Friedland і Grande Armée · Batalla de Friedland і Napoleó Bonaparte ·
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Batalla de Jena і Grande Armée · Batalla de Jena і Napoleó Bonaparte ·
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Batalla de Leipzig і Grande Armée · Batalla de Leipzig і Napoleó Bonaparte ·
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Batalla de Wagram і Grande Armée · Batalla de Wagram і Napoleó Bonaparte ·
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Batalla de Waterloo і Grande Armée · Batalla de Waterloo і Napoleó Bonaparte ·
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Berlín і Grande Armée · Berlín і Napoleó Bonaparte ·
Carles XIV Joan
Carles XIV Joan de Suècia i III de Noruega, nascut amb el nom de Jean-Baptiste Bernadotte (Pau, França, 26 de gener de 1763 - Estocolm, Suècia, 8 de març de 1844), fou un militar de l'Imperi Francès i des de 1818 fins a la seva mort rei de Suècia i de Noruega.
Carles XIV Joan і Grande Armée · Carles XIV Joan і Napoleó Bonaparte ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Confederació del Rin і Grande Armée · Confederació del Rin і Napoleó Bonaparte ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Grande Armée · Danubi і Napoleó Bonaparte ·
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Elba (illa) і Grande Armée · Elba (illa) і Napoleó Bonaparte ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Grande Armée · Espanya і Napoleó Bonaparte ·
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Exèrcit і Grande Armée · Exèrcit і Napoleó Bonaparte ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Grande Armée · França і Napoleó Bonaparte ·
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Francesc I d'Àustria і Grande Armée · Francesc I d'Àustria і Napoleó Bonaparte ·
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Govern dels cent dies і Grande Armée · Govern dels cent dies і Napoleó Bonaparte ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Grande Armée і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Napoleó Bonaparte ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Grande Armée і Imperi Austríac · Imperi Austríac і Napoleó Bonaparte ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Grande Armée і Imperi Rus · Imperi Rus і Napoleó Bonaparte ·
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Grande Armée і Invasió francesa de Rússia · Invasió francesa de Rússia і Napoleó Bonaparte ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Grande Armée і Itàlia · Itàlia і Napoleó Bonaparte ·
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Grande Armée і Jean Victor Moreau · Jean Victor Moreau і Napoleó Bonaparte ·
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Grande Armée і Joachim Murat · Joachim Murat і Napoleó Bonaparte ·
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Grande Armée і Lluís XVIII de França · Lluís XVIII de França і Napoleó Bonaparte ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Grande Armée і Moscou · Moscou і Napoleó Bonaparte ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Grande Armée і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Napoleó Bonaparte ·
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Grande Armée і Nicolas Jean de Dieu Soult · Napoleó Bonaparte і Nicolas Jean de Dieu Soult ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Grande Armée і París · Napoleó Bonaparte і París ·
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Grande Armée і Pau de Schönbrunn · Napoleó Bonaparte і Pau de Schönbrunn ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Grande Armée і Portugal · Napoleó Bonaparte і Portugal ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Grande Armée і Prússia · Napoleó Bonaparte і Prússia ·
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Grande Armée і Primer Imperi Francès · Napoleó Bonaparte і Primer Imperi Francès ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Grande Armée і Sacre Imperi Romanogermànic · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Grande Armée і Sisena Coalició · Napoleó Bonaparte і Sisena Coalició ·
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Grande Armée і Tercera Coalició · Napoleó Bonaparte і Tercera Coalició ·
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Grande Armée і Tractat de Pressburg · Napoleó Bonaparte і Tractat de Pressburg ·
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Grande Armée і Tractat de Tilsit · Napoleó Bonaparte і Tractat de Tilsit ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Grande Armée і Venècia · Napoleó Bonaparte і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Grande Armée і Viena · Napoleó Bonaparte і Viena ·
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
14 d'octubre і Grande Armée · 14 d'octubre і Napoleó Bonaparte ·
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
14 de juny і Grande Armée · 14 de juny і Napoleó Bonaparte ·
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Grande Armée і Napoleó Bonaparte
- Què tenen en comú Grande Armée і Napoleó Bonaparte
- Semblances entre Grande Armée і Napoleó Bonaparte
Comparació entre Grande Armée і Napoleó Bonaparte
Grande Armée té 160 relacions, mentre que Napoleó Bonaparte té 271. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 10.21% = 44 / (160 + 271).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Grande Armée і Napoleó Bonaparte. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: