Similituds entre Grande Armée і Guerres Napoleòniques
Grande Armée і Guerres Napoleòniques tenen 81 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre I de Rússia, André Masséna, Antic Règim, Artilleria, Batalla d'Aspern-Essling, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Bailèn, Batalla de Bautzen, Batalla de Borodinó, Batalla de Friedland, Batalla de Jena, Batalla de Lützen (1813), Batalla de Leipzig, Batalla de Ligny, Batalla de Marengo, Batalla de Vitòria, Batalla de Wagram, Batalla de Waterloo, Batalla del Berézina, Bèlgica, Berlín, Bloqueig Continental, Boulogne-sur-Mer, Camp de Montreuil-sur-mer, Carles XIV Joan, Cinquena Coalició, Confederació del Rin, Elba (illa), Espanya, ..., Exèrcit, França, Francesc I d'Àustria, Frederic el Gran, Gebhard Leberecht von Blücher, Govern dels cent dies, Guerra del Francès, Guerres de la Revolució Francesa, Imperi Austríac, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Itàlia, Józef Antoni Poniatowski, Jean Baptiste Bessières, Jean Lannes, Joachim Murat, Lluís XVIII de França, Madrid, Michel Ney, Mikhaïl Barclay de Tolly, Moscou, Mosquet, Napoleó Bonaparte, Nemunas, Nicolas Jean de Dieu Soult, París, Pau de Schönbrunn, Pirineus, Polònia, Portugal, Prússia, Primer Imperi Francès, Quarta Coalició, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Sacre Imperi Romanogermànic, Setena Coalició, Sisena Coalició, Tercera Coalició, Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, Venècia, Viena, 14 d'octubre, 14 de juny, 14 de setembre, 16 de juny, 19 d'octubre, 2 de desembre, 23 de juny, 6 d'abril, 7 de setembre. Ampliar l'índex (51 més) »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Alexandre I de Rússia і Grande Armée · Alexandre I de Rússia і Guerres Napoleòniques ·
André Masséna
André Masséna (it. Andrea Massena), Niça, 6 de maig de 1758 - París, 4 d'abril de 1817.
André Masséna і Grande Armée · André Masséna і Guerres Napoleòniques ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Grande Armée · Antic Règim і Guerres Napoleòniques ·
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Artilleria і Grande Armée · Artilleria і Guerres Napoleòniques ·
Batalla d'Aspern-Essling
La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.
Batalla d'Aspern-Essling і Grande Armée · Batalla d'Aspern-Essling і Guerres Napoleòniques ·
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Batalla d'Austerlitz і Grande Armée · Batalla d'Austerlitz і Guerres Napoleòniques ·
Batalla d'Ulm
El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
Batalla d'Ulm і Grande Armée · Batalla d'Ulm і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Batalla de Bailèn і Grande Armée · Batalla de Bailèn і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Bautzen
La batalla de Bautzen fou una batalla entre forces franceses i un exèrcit combinat rus i prussià els dies 20 i 21 de maig de 1813, dins la guerra de la Sisena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.
Batalla de Bautzen і Grande Armée · Batalla de Bautzen і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Borodinó
La Batalla de Borodinó (Бopoди́нcкoe cpaже́ниe, Borodínskoie srajénie; Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques.
Batalla de Borodinó і Grande Armée · Batalla de Borodinó і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Friedland
La Batalla de Friedland del 14 de juny de 1807 enfrontà la Grande Armée de Napoleó Bonaparte amb l'exèrcit rus dirigit per Levin Bennigsen a 43 quilòmetres al sud-est de Königsberg.
Batalla de Friedland і Grande Armée · Batalla de Friedland і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Batalla de Jena і Grande Armée · Batalla de Jena і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Lützen (1813)
La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.
Batalla de Lützen (1813) і Grande Armée · Batalla de Lützen (1813) і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Batalla de Leipzig і Grande Armée · Batalla de Leipzig і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Ligny
La Batalla de Ligny va ser un combat lliurat el 16 de juny de 1815, entre les tropes franceses i les prussianes abans de la batalla de Waterloo, que es va saldar amb la victòria de les forces franceses de Napoleó Bonaparte sobre l'exèrcit prussià de Gebhard von Blücher.
Batalla de Ligny і Grande Armée · Batalla de Ligny і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Marengo
La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.
Batalla de Marengo і Grande Armée · Batalla de Marengo і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Vitòria
La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.
Batalla de Vitòria і Grande Armée · Batalla de Vitòria і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Batalla de Wagram і Grande Armée · Batalla de Wagram і Guerres Napoleòniques ·
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Batalla de Waterloo і Grande Armée · Batalla de Waterloo і Guerres Napoleòniques ·
Batalla del Berézina
La Batalla del Berézina va tenir lloc durant la Invasió francesa de Rússia a les guerres napoleòniques, entre el 26 i el 29 de novembre del 1812, al riu Berézina, actualment a Belarús, entre l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte i els exèrcits russos de Mikhaïl Kutúzov, Peter Wittgenstein i Pàvel Txitxàgov.
Batalla del Berézina і Grande Armée · Batalla del Berézina і Guerres Napoleòniques ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Grande Armée · Bèlgica і Guerres Napoleòniques ·
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Berlín і Grande Armée · Berlín і Guerres Napoleòniques ·
Bloqueig Continental
Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Bloqueig Continental і Grande Armée · Bloqueig Continental і Guerres Napoleòniques ·
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Boulogne-sur-Mer і Grande Armée · Boulogne-sur-Mer і Guerres Napoleòniques ·
Camp de Montreuil-sur-mer
Montreuil-sur-mer el 1792 El Camp de Montreuil-sur-Mer fou un campament militar dels exèrcits napoleònics del Primer Imperi Francès establert el 1803 a la població de Montreuil-sur-Mer.
Camp de Montreuil-sur-mer і Grande Armée · Camp de Montreuil-sur-mer і Guerres Napoleòniques ·
Carles XIV Joan
Carles XIV Joan de Suècia i III de Noruega, nascut amb el nom de Jean-Baptiste Bernadotte (Pau, França, 26 de gener de 1763 - Estocolm, Suècia, 8 de març de 1844), fou un militar de l'Imperi Francès i des de 1818 fins a la seva mort rei de Suècia i de Noruega.
Carles XIV Joan і Grande Armée · Carles XIV Joan і Guerres Napoleòniques ·
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Cinquena Coalició і Grande Armée · Cinquena Coalició і Guerres Napoleòniques ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Confederació del Rin і Grande Armée · Confederació del Rin і Guerres Napoleòniques ·
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Elba (illa) і Grande Armée · Elba (illa) і Guerres Napoleòniques ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Grande Armée · Espanya і Guerres Napoleòniques ·
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Exèrcit і Grande Armée · Exèrcit і Guerres Napoleòniques ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Grande Armée · França і Guerres Napoleòniques ·
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Francesc I d'Àustria і Grande Armée · Francesc I d'Àustria і Guerres Napoleòniques ·
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Frederic el Gran і Grande Armée · Frederic el Gran і Guerres Napoleòniques ·
Gebhard Leberecht von Blücher
Gebhard Leberecht von Blücher (Rostock, 16 de desembre de 1742 - Krobielowice, 12 de setembre de 1819), Príncep de Wahlstatt, fou un militar prussià.
Gebhard Leberecht von Blücher і Grande Armée · Gebhard Leberecht von Blücher і Guerres Napoleòniques ·
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Govern dels cent dies і Grande Armée · Govern dels cent dies і Guerres Napoleòniques ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Grande Armée і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Guerres Napoleòniques ·
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Grande Armée і Guerres de la Revolució Francesa · Guerres Napoleòniques і Guerres de la Revolució Francesa ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Grande Armée і Imperi Austríac · Guerres Napoleòniques і Imperi Austríac ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Grande Armée і Imperi Rus · Guerres Napoleòniques і Imperi Rus ·
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Grande Armée і Invasió francesa de Rússia · Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Grande Armée і Itàlia · Guerres Napoleòniques і Itàlia ·
Józef Antoni Poniatowski
Józef Antoni Poniatowski (Viena, 1763 - Leipzig, 1813), va ser un príncep polonès i del Sacre Imperi Romanogermànic per dret de naixement, mariscal de l'Imperi amb Napoleó I (1813) i Grand-Croix de la Legió d'honor francesa.
Grande Armée і Józef Antoni Poniatowski · Guerres Napoleòniques і Józef Antoni Poniatowski ·
Jean Baptiste Bessières
Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.
Grande Armée і Jean Baptiste Bessières · Guerres Napoleòniques і Jean Baptiste Bessières ·
Jean Lannes
Jean Lannes, primer duc de Montebello, príncep de Siewierz (10 d'abril de 1769 - 31 de maig de 1809), va ser un comandant militar francès i un mariscal de l'Imperi que va servir durant les guerres revolucionàries franceses i les guerres napoleòniques.
Grande Armée і Jean Lannes · Guerres Napoleòniques і Jean Lannes ·
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Grande Armée і Joachim Murat · Guerres Napoleòniques і Joachim Murat ·
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Grande Armée і Lluís XVIII de França · Guerres Napoleòniques і Lluís XVIII de França ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Grande Armée і Madrid · Guerres Napoleòniques і Madrid ·
Michel Ney
Michel Ney, duc d'Elchingen, príncep de Moscova, Mariscal de França, nascut el 10 de gener del 1769 a Saarlouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort afusellat el 7 de desembre del 1815 a la Place de l'Observatoire de París.
Grande Armée і Michel Ney · Guerres Napoleòniques і Michel Ney ·
Mikhaïl Barclay de Tolly
, conegut a Rússia amb el nom de Mikhaïl Bogdànovitx Barklai de Toli, Михаи́л Богда́нович Баркла́й-де-То́лли, fou un militar rus, que va aconseguir el grau de mariscal de camp.
Grande Armée і Mikhaïl Barclay de Tolly · Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Barclay de Tolly ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Grande Armée і Moscou · Guerres Napoleòniques і Moscou ·
Mosquet
XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.
Grande Armée і Mosquet · Guerres Napoleòniques і Mosquet ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Grande Armée і Napoleó Bonaparte · Guerres Napoleòniques і Napoleó Bonaparte ·
Nemunas
El riu Nemunas (en lituà: Nemunas; en rus: Не́ман, Néman; en belarús: Нёман, Nióman; en alemany: Niemen; en polonès: Niemen) és un dels principals rius de l'Europa de l'Est.
Grande Armée і Nemunas · Guerres Napoleòniques і Nemunas ·
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Grande Armée і Nicolas Jean de Dieu Soult · Guerres Napoleòniques і Nicolas Jean de Dieu Soult ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Grande Armée і París · Guerres Napoleòniques і París ·
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Grande Armée і Pau de Schönbrunn · Guerres Napoleòniques і Pau de Schönbrunn ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Grande Armée і Pirineus · Guerres Napoleòniques і Pirineus ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Grande Armée і Polònia · Guerres Napoleòniques і Polònia ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Grande Armée і Portugal · Guerres Napoleòniques і Portugal ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Grande Armée і Prússia · Guerres Napoleòniques і Prússia ·
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Grande Armée і Primer Imperi Francès · Guerres Napoleòniques і Primer Imperi Francès ·
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Grande Armée і Quarta Coalició · Guerres Napoleòniques і Quarta Coalició ·
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Grande Armée і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Guerres Napoleòniques і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Grande Armée і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Setena Coalició
La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.
Grande Armée і Setena Coalició · Guerres Napoleòniques і Setena Coalició ·
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Grande Armée і Sisena Coalició · Guerres Napoleòniques і Sisena Coalició ·
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Grande Armée і Tercera Coalició · Guerres Napoleòniques і Tercera Coalició ·
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Grande Armée і Tractat de Pressburg · Guerres Napoleòniques і Tractat de Pressburg ·
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Grande Armée і Tractat de Tilsit · Guerres Napoleòniques і Tractat de Tilsit ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Grande Armée і Venècia · Guerres Napoleòniques і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Grande Armée і Viena · Guerres Napoleòniques і Viena ·
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
14 d'octubre і Grande Armée · 14 d'octubre і Guerres Napoleòniques ·
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
14 de juny і Grande Armée · 14 de juny і Guerres Napoleòniques ·
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
14 de setembre і Grande Armée · 14 de setembre і Guerres Napoleòniques ·
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
16 de juny і Grande Armée · 16 de juny і Guerres Napoleòniques ·
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
19 d'octubre і Grande Armée · 19 d'octubre і Guerres Napoleòniques ·
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
2 de desembre і Grande Armée · 2 de desembre і Guerres Napoleòniques ·
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
23 de juny і Grande Armée · 23 de juny і Guerres Napoleòniques ·
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
6 d'abril і Grande Armée · 6 d'abril і Guerres Napoleòniques ·
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
7 de setembre і Grande Armée · 7 de setembre і Guerres Napoleòniques ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Grande Armée і Guerres Napoleòniques
- Què tenen en comú Grande Armée і Guerres Napoleòniques
- Semblances entre Grande Armée і Guerres Napoleòniques
Comparació entre Grande Armée і Guerres Napoleòniques
Grande Armée té 160 relacions, mentre que Guerres Napoleòniques té 313. Com que tenen en comú 81, l'índex de Jaccard és 17.12% = 81 / (160 + 313).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Grande Armée і Guerres Napoleòniques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: