Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gran Khorasan і Herat
Gran Khorasan і Herat tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Amudarià, Àhmad Sanjar, Bukharà, Dinastia Kart, Dinastia Qajar, Gaznèvides, Gúrides, Gharjistan, Heftalites, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Muhàmmad Xaibani, Timúrides, Toghril Beg I.
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Amudarià і Gran Khorasan · Amudarià і Herat ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Gran Khorasan · Àhmad Sanjar і Herat ·
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Bukharà і Gran Khorasan · Bukharà і Herat ·
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Dinastia Kart і Gran Khorasan · Dinastia Kart і Herat ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Gran Khorasan · Dinastia Qajar і Herat ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Gran Khorasan · Gaznèvides і Herat ·
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Gúrides і Gran Khorasan · Gúrides і Herat ·
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Gharjistan і Gran Khorasan · Gharjistan і Herat ·
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Gran Khorasan і Heftalites · Heftalites і Herat ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Gran Khorasan і Imperi Safàvida · Herat і Imperi Safàvida ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Gran Khorasan і Imperi Sassànida · Herat і Imperi Sassànida ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Gran Khorasan і Imperi Seljúcida · Herat і Imperi Seljúcida ·
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Gran Khorasan і Khorasan (província del Califat) · Herat і Khorasan (província del Califat) ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Gran Khorasan і Khwarizm · Herat і Khwarizm ·
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Gran Khorasan і Muhàmmad Xaibani · Herat і Muhàmmad Xaibani ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Gran Khorasan і Timúrides · Herat і Timúrides ·
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gran Khorasan і Herat
- Què tenen en comú Gran Khorasan і Herat
- Semblances entre Gran Khorasan і Herat
Comparació entre Gran Khorasan і Herat
Gran Khorasan té 57 relacions, mentre que Herat té 161. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 7.80% = 17 / (57 + 161).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gran Khorasan і Herat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
