Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic
Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Grunwald, Cúlmerland, Croada prussiana, Curlàndia, Curonians, Eduvigis de Polònia, Església Ortodoxa, Estats bàltics, Germans Livonians de l'Espasa, Gran Ducat de Lituània, Imperi Romà d'Orient, Ivan III de Moscou, Ladislau II Jagelló, Letònia, Lituània, Luteranisme, Orde Livonià, Polònia, Polonès, Prússia, Prússia (regió), Samogítia, Selonians, Semigalians, Suvalkija, Vytautas.
Batalla de Grunwald
La batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.
Batalla de Grunwald і Gran Ducat de Lituània · Batalla de Grunwald і Orde Teutònic ·
Cúlmerland
Cúlmerland (en polonès: ziemia chełmińska, en alemany Culmer Land o Kulmerland, en prussià antic: Kulma, en lituà: Kulmo žemė) és una regió històrica de l'actual Polònia, situada al centre del país.
Cúlmerland і Gran Ducat de Lituània · Cúlmerland і Orde Teutònic ·
Croada prussiana
La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.
Croada prussiana і Gran Ducat de Lituània · Croada prussiana і Orde Teutònic ·
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Curlàndia і Gran Ducat de Lituània · Curlàndia і Orde Teutònic ·
Curonians
Els Curonians o Kurs (en curonià: Kursi; eren una tribu del Bàltic que vivia a la part oest de les actuals Letònia i Lituània des dels segles V a XVI, quan es mesclaren amb altres tribus bàltiques. van donar el nom de la regió de Curlàndia (Kurzeme), i parlaven l'idioma curonià antic. Les terres dels curionians van ser conquerides per l'Orde livonià l'any 1266 i els curionians mesclats amb altres tribus bàltiques van participar en la formació dels pobles letons i lituans.
Curonians і Gran Ducat de Lituània · Curonians і Orde Teutònic ·
Eduvigis de Polònia
va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.
Eduvigis de Polònia і Gran Ducat de Lituània · Eduvigis de Polònia і Orde Teutònic ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Gran Ducat de Lituània · Església Ortodoxa і Orde Teutònic ·
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Estats bàltics і Gran Ducat de Lituània · Estats bàltics і Orde Teutònic ·
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Germans Livonians de l'Espasa і Gran Ducat de Lituània · Germans Livonians de l'Espasa і Orde Teutònic ·
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Gran Ducat de Lituània і Gran Ducat de Lituània · Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Gran Ducat de Lituània і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Orde Teutònic ·
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Gran Ducat de Lituània і Ivan III de Moscou · Ivan III de Moscou і Orde Teutònic ·
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Gran Ducat de Lituània і Ladislau II Jagelló · Ladislau II Jagelló і Orde Teutònic ·
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Gran Ducat de Lituània і Letònia · Letònia і Orde Teutònic ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Gran Ducat de Lituània і Lituània · Lituània і Orde Teutònic ·
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Gran Ducat de Lituània і Luteranisme · Luteranisme і Orde Teutònic ·
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Gran Ducat de Lituània і Orde Livonià · Orde Livonià і Orde Teutònic ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Gran Ducat de Lituània і Polònia · Orde Teutònic і Polònia ·
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Gran Ducat de Lituània і Polonès · Orde Teutònic і Polonès ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Gran Ducat de Lituània і Prússia · Orde Teutònic і Prússia ·
Prússia (regió)
Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.
Gran Ducat de Lituània і Prússia (regió) · Orde Teutònic і Prússia (regió) ·
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Gran Ducat de Lituània і Samogítia · Orde Teutònic і Samogítia ·
Selonians
Els selonians eren un dels pobles bàltics que habitaven a la regió de Vidzeme, a Letònia.
Gran Ducat de Lituània і Selonians · Orde Teutònic і Selonians ·
Semigalians
Els semigalians o semigal·lians (en letó Zemgaļi), també dits Zemgalians, eren una tribu de la zona del Bàltic, que vivien al territori que actualment és la zona central sud de Letònia i nord de Lituània.
Gran Ducat de Lituània і Semigalians · Orde Teutònic і Semigalians ·
Suvalkija
Suvalkija en color rosa suau Antic bressol tradicional al museu de Rumšiškės Suvalkija o Sudòvia (en lituà: Sūduva o Suvalkija o Užnemunė, en polonès: Suwalszczyzna) és la més petita de les cinc regions culturals de Lituània.
Gran Ducat de Lituània і Suvalkija · Orde Teutònic і Suvalkija ·
Vytautas
Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.
Gran Ducat de Lituània і Vytautas · Orde Teutònic і Vytautas ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic
- Què tenen en comú Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic
- Semblances entre Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic
Comparació entre Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic
Gran Ducat de Lituània té 108 relacions, mentre que Orde Teutònic té 122. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 11.30% = 26 / (108 + 122).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gran Ducat de Lituània і Orde Teutònic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
