Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica
Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Arianisme, Bíblia, Benet XVI, Bisbe, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Concili Vaticà II, Constantinoble, Croades, Ecumenisme, Edicte de Milà, Església Catòlica Romana, Filioque, Gran Cisma d'Orient, Heretgia, Iconoclàstia, Ignasi d'Antioquia, Ireneu de Lió, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Crisòstom, Litúrgia, Martí Luter, Oxford University Press, Papa Lli, Prevere, Primer Concili de Nicea, ..., Primus inter pares, Sant Pere, Santa Seu, Tomàs d'Aquino, Víctor I. Ampliar l'índex (5 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Gran Cisma d'Orient · Agustí d'Hipona і Història de l'Església Catòlica ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Gran Cisma d'Orient · Arianisme і Història de l'Església Catòlica ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Gran Cisma d'Orient · Bíblia і Història de l'Església Catòlica ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Gran Cisma d'Orient · Benet XVI і Història de l'Església Catòlica ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Gran Cisma d'Orient · Bisbe і Història de l'Església Catòlica ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gran Cisma d'Orient · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història de l'Església Catòlica ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Gran Cisma d'Orient · Carlemany і Història de l'Església Catòlica ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Gran Cisma d'Orient · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Gran Cisma d'Orient · Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Gran Cisma d'Orient · Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Gran Cisma d'Orient · Constantinoble і Història de l'Església Catòlica ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Gran Cisma d'Orient · Croades і Història de l'Església Catòlica ·
Ecumenisme
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.
Ecumenisme і Gran Cisma d'Orient · Ecumenisme і Història de l'Església Catòlica ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Edicte de Milà і Gran Cisma d'Orient · Edicte de Milà і Història de l'Església Catòlica ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Gran Cisma d'Orient · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica ·
Filioque
Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals.
Filioque і Gran Cisma d'Orient · Filioque і Història de l'Església Catòlica ·
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Gran Cisma d'Orient і Gran Cisma d'Orient · Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Gran Cisma d'Orient і Heretgia · Heretgia і Història de l'Església Catòlica ·
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Gran Cisma d'Orient і Iconoclàstia · Història de l'Església Catòlica і Iconoclàstia ·
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Gran Cisma d'Orient і Ignasi d'Antioquia · Història de l'Església Catòlica і Ignasi d'Antioquia ·
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Gran Cisma d'Orient і Ireneu de Lió · Història de l'Església Catòlica і Ireneu de Lió ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Gran Cisma d'Orient і Jerusalem · Història de l'Església Catòlica і Jerusalem ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Gran Cisma d'Orient і Jesús de Natzaret · Història de l'Església Catòlica і Jesús de Natzaret ·
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Gran Cisma d'Orient і Joan Crisòstom · Història de l'Església Catòlica і Joan Crisòstom ·
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Gran Cisma d'Orient і Litúrgia · Història de l'Església Catòlica і Litúrgia ·
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Gran Cisma d'Orient і Martí Luter · Història de l'Església Catòlica і Martí Luter ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Gran Cisma d'Orient і Oxford University Press · Història de l'Església Catòlica і Oxford University Press ·
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Gran Cisma d'Orient і Papa Lli · Història de l'Església Catòlica і Papa Lli ·
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Gran Cisma d'Orient і Prevere · Història de l'Església Catòlica і Prevere ·
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Gran Cisma d'Orient і Primer Concili de Nicea · Història de l'Església Catòlica і Primer Concili de Nicea ·
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Gran Cisma d'Orient і Primus inter pares · Història de l'Església Catòlica і Primus inter pares ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Gran Cisma d'Orient і Sant Pere · Història de l'Església Catòlica і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Gran Cisma d'Orient і Santa Seu · Història de l'Església Catòlica і Santa Seu ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Gran Cisma d'Orient і Tomàs d'Aquino · Història de l'Església Catòlica і Tomàs d'Aquino ·
Víctor I
Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.
Gran Cisma d'Orient і Víctor I · Història de l'Església Catòlica і Víctor I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica
- Què tenen en comú Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica
- Semblances entre Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica
Comparació entre Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica
Gran Cisma d'Orient té 302 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica té 165. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 7.49% = 35 / (302 + 165).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gran Cisma d'Orient і Història de l'Església Catòlica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
