Accés més ràpid que el navegador!
293 les relacions: A priori a posteriori, Acadèmia, Acadèmia Francesa de les Ciències, Acadèmia Prussiana de les Ciències, Acta Eruditorum, Ada Lovelace, Aforisme, Akademie der Wissenschaften, Albert Einstein, Algorisme, Alquímia, Antoine Arnauld, Antonie van Leeuwenhoek, Aristòtil, Astronomia, Augustus De Morgan, Axioma, Àlgebra, Àlgebra de Boole, Baixa edat mitjana, Balança comercial, Barrow, Baruch Spinoza, Base de dades, Benoît Mandelbrot, Berlín, Bernard le Bovier de Fontenelle, Bertrand Russell, Biblioteca Britànica, Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Bibliotecari, Biblioteconomia, Biologia, Blaise Pascal, Bodleian Library, Bonisme, Calculadora, Calculadora de Leibniz, Carlemany, Carolina de Brandenburg-Ansbach, Catolicisme, Càlcul (matemàtiques), Càlcul de variacions, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Càndid o l'optimisme, Characteristica universalis, Charles Babbage, Charles Sanders Peirce, Christiaan Huygens, ..., Christian Wolff, Ciències aplicades, Ciències naturals, Cibernètica, Científic, Codi binari, Companyia de Jesús, Comtat d'Holanda, Comunicació, Concordat, Confuci, Conjunció lògica, Conjunt buit, Conjunt dens, Consciència (psicologia), Corda (geometria), Cosmologia, David Hume, Déu, Denis Papin, Derivada, Diferencial, Dinastia dels Habsburg, Dinàmica, Diplomàcia, Diplomàtic, Disjunció, Districte del Harz, Divisió, Domini (matemàtiques), Domini de discurs, Dret, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Ducat de Saxònia, Ecumenisme, Egipte, Ehrenfried Walter von Tschirnhaus, Electorat, Embriologia, Empirisme, Energia cinètica, Energia potencial, Enginyeria, Epidemiologia, Equació lineal, Escolàstica, Escriptura xinesa, Església Reformada, Espai, Esperanto, Estàtica, Euclides, Factorització dels enters, Física, Filòsof, Filologia, Filosofia analítica, Força, Fractal, Francisco Suárez, Frederic I de Prússia, Funció, Genealogia, Geologia, Geometria analítica, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Boole, Gottlob Frege, Gramàtica, Grec, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Francoholandesa, Hannover, Hebreu, Henry Oldenburg, Hexagrama, Història, Història de la filosofia, Història de les matemàtiques, Història dels ordinadors, Holstein-Gottorp, Hugo de Groot, Idea, Identitat, Identitat dels indiscernibles, Igualtat (matemàtiques), Il·lustració, Immanuel Kant, Inconscient, Infinit, Integració, Interpolació polinòmica de Lagrange, Interval (matemàtiques), Investigació, Isaac Newton, Jacques-Bénigne Bossuet, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Jeroglífic egipci, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Johannes Gutenberg, John Keill, John Locke, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi II del Regne Unit, Joseph Louis Lagrange, Jurisprudència, Jurista, La Haia, Límit, Lògica, Lògica matemàtica, Leipzig, Lingüística, Llatí, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Londres, Louis Couturat, Luteranisme, Magúncia, Mantra, Maquinari, Marc Aureli, Martin Davis, Matèria, Matemàtic, Matriu (matemàtiques), Màquina de Turing, Màquina de vapor, Mètode de reducció de Gauss, Mètodes infinitesimals, Mònada, Münster, Mecànica, Mecànica dels medis continus, Mecànica quàntica, Medicina, Metafísica, Microorganisme, Mnemotècnia, Monadologia, Monarquia absoluta, Mot, Moviment, Navalla d'Occam, Negació, Nicolas Malebranche, Nombre de Gödel, Nombre primer, Norbert Wiener, Nuremberg, Oli de colza, Optimisme, Paleontologia, Panpsiquisme, París, Parlament del Regne Unit, Paul du Bois-Reymond, Pendent, Perpendicularitat, Pierre Louis Moreau de Maupertuis, Plató, Polígon, Política, Polònia, Potsdam, Principi de no contradicció, Principi de raó suficient, Probabilitat, Producte (màrqueting), Programari, Projecte Gutenberg, Psicologia, Quadratura, Quantitat de moviment, Química, Racionalisme (filosofia), Realimentació, Recorregut (matemàtiques), Reforma Protestant, Registre de desplaçament, René Descartes, Revolució científica, Revolució Industrial, Robert Boyle, Roda de Leibniz, Royal Society, Sacre Imperi Romanogermànic, Samuel Clarke, Sànscrit, Símbol, Sòrabs, Semiòtica, Seu Apostòlica, Si i només si, Sinofília, Sistema binari, Sistema de coordenades, Sistema de coordenades cartesianes, Sobirania, Sociologia, Sofia Carlota de Hannover, Sofia del Palatinat, Subconjunt, Successió (matemàtiques), Suec, Tangent, Tecnologia, Temps, Teodicea, Teodicea (Leibniz), Teologia, Teoria de la informació, Teoria dels jocs, Terra, Thomas Hobbes, Topologia, Turing complet, Unió Europea, Univers, Universitat d'Altdorf, Universitat d'Oxford, Universitat de Leipzig, Vèrtex (geometria), Veterinària, Viena, Voltaire, Willard van Orman Quine, Wolfenbüttel, World Wide Web, Xina, Xinès clàssic, Yijing, 1 de juliol, 14 de novembre, 1629, 1646, 1675, 1676, 1690, 1695, 1711, 1716. Ampliar l'índex (243 més) »
A priori a posteriori
A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і A priori a posteriori · Veure més »
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Acadèmia · Veure més »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Acadèmia Prussiana de les Ciències
L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia fundada a Berlín l'11 de juliol del 1700, quatre anys després de la fundació de l'Akademie der Künste o "Acadèmia de les Arts".
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Acadèmia Prussiana de les Ciències · Veure més »
Acta Eruditorum
Acta Eruditorum Va ser la primera revista científica de les terres germàniques, publicada entre 1682 i 1782.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Acta Eruditorum · Veure més »
Ada Lovelace
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ada Lovelace · Veure més »
Aforisme
Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Aforisme · Veure més »
Akademie der Wissenschaften
La Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina - National Akademie der Wissenschaften (en català Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina - Acadèmia de les Ciències), també anomenada Leopoldina, és una societat de savis i una institució per a la promoció de la investigació científica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Akademie der Wissenschaften · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Albert Einstein · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Algorisme · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Alquímia · Veure més »
Antoine Arnauld
Antoine Arnauld (París, França, 6 de febrer de 1612 - Brussel·les, Bèlgica, 8 d'agost de 1694) fou l'últim dels 20 fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Antoine Arnauld · Veure més »
Antonie van Leeuwenhoek
Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Antonie van Leeuwenhoek · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Aristòtil · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Astronomia · Veure més »
Augustus De Morgan
fou un matemàtic i lògic britànic.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Augustus De Morgan · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Axioma · Veure més »
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Àlgebra · Veure més »
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Àlgebra de Boole · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Baixa edat mitjana · Veure més »
Balança comercial
Les deu primeres economies quant al comerç internacional La balança comercial és la diferència entre el valor monetari de les exportacions i importacions de béns o mercaderies i serveis (depèn del país) en una economia durant un període determinat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Balança comercial · Veure més »
Barrow
* Riu Barrow, Irlanda.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Barrow · Veure més »
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Baruch Spinoza · Veure més »
Base de dades
FIg.1 Esquema de blocs del disseny d'una base de dades Una base de dades o un banc de dades és un conjunt de dades segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Base de dades · Veure més »
Benoît Mandelbrot
va ser un matemàtic conegut com el «pare de la geometria fractal».
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Benoît Mandelbrot · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Berlín · Veure més »
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Bernard le Bovier de Fontenelle · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Bertrand Russell · Veure més »
Biblioteca Britànica
Biblioteca Britànica. La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Biblioteca Britànica · Veure més »
Biblioteca del Congrés dels Estats Units
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Biblioteca del Congrés dels Estats Units · Veure més »
Bibliotecari
Un bibliotecari, documentalista o bibliotecari-documentalista és una persona que treballa en una biblioteca o unitat d'informació (física o virtual), on es fa càrrec de la gestió de la informació (la seva tria, adquisició, conservació i difusió entre els usuaris).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Bibliotecari · Veure més »
Biblioteconomia
La biblioteconomia (coneguda també com a estudis bibliotecaris o economia bibliotecària) és un camp interdisciplinari que aplica les pràctiques i eines de gestió, tecnologia de la informació, educació, recopilació, organització, conservació i difusió de recursos documentals (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc.) per tal de facilitar-ne l'ús i l'economia política de la informació en entorns bibliotecaris.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Biblioteconomia · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Biologia · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Blaise Pascal · Veure més »
Bodleian Library
Entrada a la Biblioteca, amb els escuts d'armes de diversos col·legis d'Oxford. La Bodleian Library (en llatí, Bibliotheca Bodleiana) és la principal biblioteca de recerca de la Universitat d'Oxford, Anglaterra.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Bodleian Library · Veure més »
Bonisme
El bonisme és una conducta basada en la creença que tots els problemes es poden resoldre a través del diàleg, la solidaritat i la tolerància, és a dir, a través d'una actitud característica de les bones persones.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Bonisme · Veure més »
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Calculadora · Veure més »
Calculadora de Leibniz
Una còpia de la calculadora de Leibniz al museu de Dresden La calculadora de Leibniz va ser una calculadora digital mecànica inventada l'any 1672 i completada l'any 1694 pel matemàtic i filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz a partir de la seva amistat amb el matemàtic i astrònom holandès Christian Huygens i el coneixement de la calculadora (Pascalina) de Blaise Pascal.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Calculadora de Leibniz · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Carlemany · Veure més »
Carolina de Brandenburg-Ansbach
Carolina de Brandenburg-Ansbach (en alemany Caroline von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) l'1 de març de 1683 i va morir al Palau de Saint James, a Londres, el 20 de novembre de 1737.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Carolina de Brandenburg-Ansbach · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Catolicisme · Veure més »
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »
Càlcul de variacions
El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Càlcul de variacions · Veure més »
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Càlcul diferencial · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càndid o l'optimisme
Càndid, o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la satírica, escrita per Voltaire i publicada el 1759 durant el seu retir a Ferney.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Càndid o l'optimisme · Veure més »
Characteristica universalis
El terme llatí characteristica universalis, interpretat habitualment com a característica universal, o caràcter universal, és un llenguatge universal i formal ideat pel filòsof alemany Gottfried Leibniz, capaç d'expressar conceptes matemàtics, científics i metafísics.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Characteristica universalis · Veure més »
Charles Babbage
275x275px Charles Babbage (Teignmouth, Devonshire, Gran Bretanya, 26 de desembre de 1791 o 1792 – Londres, 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Charles Babbage · Veure més »
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Charles Sanders Peirce · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Christiaan Huygens · Veure més »
Christian Wolff
Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Christian Wolff · Veure més »
Ciències aplicades
S'anomenen ciències aplicades el conjunt de ciències que es caracteritzen per la seva aplicació pràctica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ciències aplicades · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ciències naturals · Veure més »
Cibernètica
La cibernètica és una especialitat de la robòtica, a l'enginyeria, que tracta dels sistemes de control i de comunicació.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Cibernètica · Veure més »
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Científic · Veure més »
Codi binari
El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Codi binari · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Companyia de Jesús · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Comunicació · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Concordat · Veure més »
Confuci
Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Confuci · Veure més »
Conjunció lògica
AND En matemàtiques, una conjunció lògica és un operador lògic que resulta veritable si els dos operadors són veritables.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Conjunció lògica · Veure més »
Conjunt buit
Símbol per al conjunt buit El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Conjunt buit · Veure més »
Conjunt dens
Sigui (X,\mathcal) un espai topològic; A\subset X és un conjunt dens a X\; si i només si \bar A.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Conjunt dens · Veure més »
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Consciència (psicologia) · Veure més »
Corda (geometria)
La línia vermella ''BX'' és una '''corda'''. Una corda d'una corba és un segment lineal recte, els extrems del qual són dos punts de la corba.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Corda (geometria) · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Cosmologia · Veure més »
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і David Hume · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Déu · Veure més »
Denis Papin
Denis Papin (Blois, regne de França, 22 d'agost de 1647 - Londres, Anglaterra, principis del 1712 o 26 d'agost de 1713), va ser un físic i inventor francès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Denis Papin · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Derivada · Veure més »
Diferencial
* Diferencial (mecànica).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Diferencial · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Dinàmica · Veure més »
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Diplomàcia · Veure més »
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Diplomàtic · Veure més »
Disjunció
Diagrama de Venn de~A \lor B En lògica i matemàtiques una disjunció o disjunció lògica és un connector lògic que consisteix a presentar dues alternatives en una mateixa proposició o frase, i per tant dona com a resultat verdader si una de les dues alternatives és verdadera.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Disjunció · Veure més »
Districte del Harz
El Harz és un dels 11 districtes de l'estat de Saxònia-Anhalt a l'oest d'Alemanya.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Districte del Harz · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Divisió · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Domini de discurs
En lògica, el domini del discurs, també anomenat univers del discurs o simplement domini, és el conjunt de coses de què es parla en un determinat context.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Domini de discurs · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Dret · Veure més »
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ducat de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ducat de Saxònia · Veure més »
Ecumenisme
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ecumenisme · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Egipte · Veure més »
Ehrenfried Walter von Tschirnhaus
, també escrit Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, comte de Kieslingswalde i Stolzenberg, va ser un científic alemany del, amic de Leibniz.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Ehrenfried Walter von Tschirnhaus · Veure més »
Electorat
L'electorat està format pels electors que poden participar en una elecció (local, nacional, professional, etc.) i que, per tant, tenen dret a votar per a aquestes eleccions.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Electorat · Veure més »
Embriologia
L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Embriologia · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Empirisme · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Energia cinètica · Veure més »
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Energia potencial · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Enginyeria · Veure més »
Epidemiologia
L'epidemiologia es dedica a l'estudi de la distribució, la freqüència, les causes i el control dels factors relacionats amb la salut i la malaltia en poblacions humanes ben definides, i a l'aplicació d'aquest estudi a defensar i millorar la salut de la població.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Epidemiologia · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Equació lineal · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Escolàstica · Veure més »
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Escriptura xinesa · Veure més »
Església Reformada
Les Esglésies Reformades són un conjunt de denominacions protestants històricament relacionades amb les doctrines de Zwingli o de Joan Calví, però organitzacionalment independents.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Església Reformada · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Espai · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Esperanto · Veure més »
Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Estàtica · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Euclides · Veure més »
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Factorització dels enters · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Física · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Filòsof · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Filologia · Veure més »
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Filosofia analítica · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Força · Veure més »
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Fractal · Veure més »
Francisco Suárez
Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Francisco Suárez · Veure més »
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Frederic I de Prússia · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Funció · Veure més »
Genealogia
Arbre genealògic del comte suec Carl Gustaf Bielke. La genealogia (del γενεά, "generació"; i λόγος, "coneixement") és la disciplina que estudia l'ascendència i la successió de les persones i els llinatges i determina els seus parentius i aliances mitjançant documentació fefaent.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Genealogia · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Geologia · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Geometria analítica · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і George Boole · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Gottlob Frege · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Gramàtica · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Grec · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Guerra Francoholandesa · Veure més »
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Hannover · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Hebreu · Veure més »
Henry Oldenburg
Henry Oldenburg (Heinrich) (Bremen, c. 1619 – Londres, 5 setembre de 1677) fou un teòleg i filòsof alemany, que exercí com a corresponsal estranger després de la creació de la Royal Society, de Londres.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Henry Oldenburg · Veure més »
Hexagrama
Un hexagrama és una figura en forma d'estrella amb sis puntes, o 2, que resulta de compondre dos triangles equilàters.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Hexagrama · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Història · Veure més »
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Història de la filosofia · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Història de les matemàtiques · Veure més »
Història dels ordinadors
Els elements de maquinari de la computació han experimentat una millora significativa durant la seva història.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Història dels ordinadors · Veure més »
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Holstein-Gottorp · Veure més »
Hugo de Groot
Hugo de Groot, Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Hugo de Groot · Veure més »
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Idea · Veure més »
Identitat
En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Identitat · Veure més »
Identitat dels indiscernibles
S'anomena identitat dels indiscernibles, o de vegades també llei de Leibniz, a una varietat de principis filosòfics, principalment.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Identitat dels indiscernibles · Veure més »
Igualtat (matemàtiques)
En matemàtiques, s'anomena igualtat a una expressió que indica l'equivalència entre dues entitats.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Igualtat (matemàtiques) · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Il·lustració · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Immanuel Kant · Veure més »
Inconscient
L'inconscient, segons la filosofia psicoanalítica, és una de les parts del jo o de la ment que constitueixen el conjunt del psiquisme humà.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Inconscient · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Infinit · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Integració · Veure més »
Interpolació polinòmica de Lagrange
En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange, anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Interpolació polinòmica de Lagrange · Veure més »
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Interval (matemàtiques) · Veure més »
Investigació
La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Investigació · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Isaac Newton · Veure més »
Jacques-Bénigne Bossuet
''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jacques-Bénigne Bossuet · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jeroglífic egipci · Veure més »
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Johannes Gutenberg · Veure més »
John Keill
John Keill va ser un matemàtic britànic que va ser savilian professor a la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і John Keill · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і John Locke · Veure més »
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jordi II del Regne Unit · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jurisprudència · Veure més »
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Jurista · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і La Haia · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Límit · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica matemàtica · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Leipzig · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Lingüística · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Llatí · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Llengües germàniques · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Londres · Veure més »
Louis Couturat
va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Louis Couturat · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Luteranisme · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Magúncia · Veure més »
Mantra
Mantra (en devanagari तन्त्र) és un mot d'origen sànscrit format pels termes manaḥ i trāyate, que es tradueixen com a "ment" i "alliberació".
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mantra · Veure més »
Maquinari
Ratolí El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Maquinari · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Marc Aureli · Veure més »
Martin Davis
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Martin Davis · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Matèria · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Matemàtic · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Màquina de Turing · Veure més »
Màquina de vapor
Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Màquina de vapor · Veure més »
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mètode de reducció de Gauss · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Mònada
Mònada (del grec μονάς, "unitat, un, sol, únic") és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mònada · Veure més »
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Münster · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mecànica · Veure més »
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mecànica dels medis continus · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mecànica quàntica · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Medicina · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Metafísica · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Microorganisme · Veure més »
Mnemotècnia
La mnemotècnia o art mnemònica és l'art de millorar la memòria mitjançant exercicis apropiats i un conjunt de mètodes que faciliten la tasca de recordar texts.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mnemotècnia · Veure més »
Monadologia
Monadologia és una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les mònades o substàncies primàries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Monadologia · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Monarquia absoluta · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Mot · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Moviment · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Navalla d'Occam · Veure més »
Negació
La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Negació · Veure més »
Nicolas Malebranche
Nicolas Malebranche (5 d'agost de 1638 - 13 d'octubre de 1715) fou un filòsof racionalista francès, seguidor de Descartes i membre de l'Oratori, on va coincidir amb el seu amic Bernard Lamy.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Nicolas Malebranche · Veure més »
Nombre de Gödel
En teoria dels nombres un nombre de Gödel és una funció que assigna a cada símbol i fórmula d'un llenguatge formal un nombre únic, anomenat Nombre de Gödel (GN).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Nombre de Gödel · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Nombre primer · Veure més »
Norbert Wiener
és un dels científics més brillants i influents del.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Norbert Wiener · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Nuremberg · Veure més »
Oli de colza
Planta de la colza L'oli de colza és l'oli produït a partir del premsat de les llavors de la planta de la colza.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Oli de colza · Veure més »
Optimisme
''Un optimista i un pessimista'', quadre del pintor Vladimir Makovsky, 1893 símbols d'actitud positiva més coneguts. Optimisme és una doctrina o convicció segons la qual el món és el millor dels possibles, és disposat de la millor manera possible dins el que permet l'ésser finit.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Optimisme · Veure més »
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Paleontologia · Veure més »
Panpsiquisme
Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Panpsiquisme · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і París · Veure més »
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Paul du Bois-Reymond
Paul David du Bois-Reymond (1831-1889) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus estudis sobre equacions diferencials i germà petit del fisiòleg Emil du Bois-Reymond.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Paul du Bois-Reymond · Veure més »
Pendent
* Pendent (topografia), inclinació d'una superfície en relació a l'horitzontal.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Pendent · Veure més »
Perpendicularitat
La semirrecta AB és perpendicular a la recta CD, perquè els dos angles que conforma són de 90 graus (en taronja i blau, respectivament) En geometria, la perpendicularitat és una relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90° (angle recte, angle normal).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Perpendicularitat · Veure més »
Pierre Louis Moreau de Maupertuis
Pierre Louis Moreau de Maupertuis (Sant-Maloù, França, 17 de juliol de 1698 - Basilea, Suïssa, 27 de juliol de 1759), va ser un matemàtic i físic francès del, conegut per haver estat el primer a formular el principi de mínima acció.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Pierre Louis Moreau de Maupertuis · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Plató · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Polígon · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Política · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Polònia · Veure més »
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Potsdam · Veure més »
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Principi de no contradicció · Veure més »
Principi de raó suficient
El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Principi de raó suficient · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Probabilitat · Veure més »
Producte (màrqueting)
Un producte, a màrqueting, és qualsevol objecte que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Producte (màrqueting) · Veure més »
Programari
Imatge del sistema operatiu per a dispositius mòbils Android. El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Programari · Veure més »
Projecte Gutenberg
El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Projecte Gutenberg · Veure més »
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Psicologia · Veure més »
Quadratura
* Quadratura (geometria), acció i efecte de quadrar un figura geomètrica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Quadratura · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Quantitat de moviment · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Química · Veure més »
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Racionalisme (filosofia) · Veure més »
Realimentació
Sistema amb realimentació En una organització, la realimentació o retroacció (en anglès, feedback) és el procés de compartir informació, observacions, preocupacions i suggeriments amb una altra persona.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Realimentació · Veure més »
Recorregut (matemàtiques)
imatge de f. A vegades el "recorregut" es refereix al codomini i a vegades a la imatge. Si un punt (a,b) pertany a la gràfica d'una funció, això significa que la funció relaciona el valor a, de la variable independent, amb el valor b de la dependent.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Recorregut (matemàtiques) · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Reforma Protestant · Veure més »
Registre de desplaçament
Registre a decalatge SISO o SIPO En electrònica i en informàtica, un registre a decalatge és un registre de mida fixa en el qual els bits es desplacen a cada cop de rellotge (en el cas d'un sistema síncron sobre el rellotge).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Registre de desplaçament · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і René Descartes · Veure més »
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Revolució científica · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Revolució Industrial · Veure més »
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Robert Boyle · Veure més »
Roda de Leibniz
En la posició mostrada, la roda contadora s'engrana amb tres de les nou dents de la roda de Leibniz. Una roda de Leibniz o cilindre de Leibniz és un tambor amb forma de cilindre, amb un conjunt de dents de longitud incremental a la qual se li acobla una roda contadora.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Roda de Leibniz · Veure més »
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Royal Society · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Samuel Clarke
Samuel Clarke (Norwich, 11 d'octubre de 1675 — Londres, 17 de maig de 1729) va ser un filòsof i teòleg anglès.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Samuel Clarke · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sànscrit · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Símbol · Veure més »
Sòrabs
Mapa de situació dels sòrabs Vestit nacional sòrab a Spreewald Els sòrabs són un grup humà d'Alemanya que parla sòrab, una llengua eslava.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sòrabs · Veure més »
Semiòtica
El codi de color (aigua calenta, aigua freda) de les aixetes no té sentit en aquest cas. Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en les quals les qüestions d'interpretació són de gran importància.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Semiòtica · Veure més »
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Seu Apostòlica · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Si i només si · Veure més »
Sinofília
Un sinòfil o una sinòfila és una persona que mostra un gran interès i amor per la cultura xinesa i pel poble xinès. També es fa servir aquesta paraula, per descriure a aquells que coneixen la història de la Xina i la seva cultura (com els acadèmics i els estudiants), els parlants no nadius de l'idioma xinès, polítics pro-xinesos, i les persones que tenen sentiments i opinions favorables cap a Taiwan i la República Popular de la Xina.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sinofília · Veure més »
Sistema binari
El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sistema binari · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sistema de coordenades · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sobirania · Veure més »
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sociologia · Veure més »
Sofia Carlota de Hannover
Sofia Carlota de Hannover (en alemany Sophie Charlotte von Hannover) va néixer a Osnabrück (Alemanya) el 30 d'octubre de 1668 i va morir d'una pulmonia a Hannover l'1 de febrer de 1705.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sofia Carlota de Hannover · Veure més »
Sofia del Palatinat
Sofia del Palatinat (La Haia, 14 d'octubre de 1630 - Hannover, 1714), fou electriu de Hannover i princesa del Palatinat amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'elector Ernest August de Hannover.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Sofia del Palatinat · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Subconjunt · Veure més »
Successió (matemàtiques)
Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Successió (matemàtiques) · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Suec · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Tangent · Veure més »
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Tecnologia · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Temps · Veure més »
Teodicea
Gottfried Leibniz en una pintura del 1700. A la filosofia de la religió la teodicea (paraula derivada del grec clàssic i que significa reivindicació de Déu) és la part que tracta de conciliar l'existència de Déu amb la presència de mal en el món (Problema del mal).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Teodicea · Veure més »
Teodicea (Leibniz)
Retrat de Leibniz. Assaig de teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal (en l'original francès; Essais de Théodicée sur la bonté de Dieu, la liberté de l'homme et l'origine du mal), sovint abreujat Teodicea, és el títol d'una obra filosòfica de Gottfried Leibniz.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Teodicea (Leibniz) · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Teologia · Veure més »
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Teoria de la informació · Veure més »
Teoria dels jocs
La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Teoria dels jocs · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Terra · Veure més »
Thomas Hobbes
Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Thomas Hobbes · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Topologia · Veure més »
Turing complet
En la teoria d'ordinadors reals i imaginaris, dels llenguatges de programació i d'altres sistemes lògics, un sistema Turing complet és aquell que té un poder computacional equivalent a la màquina universal de Turing.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Turing complet · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Unió Europea · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Univers · Veure més »
Universitat d'Altdorf
La Universitat d'Altdorf (alemany: Universität Altdorf) és una antiga universitat alemanya situada a Altdorf bei Nürnberg.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Universitat d'Altdorf · Veure més »
Universitat d'Oxford
La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Universitat d'Oxford · Veure més »
Universitat de Leipzig
La Universitat de Leipzig (en alemany: Universität Leipzig), es troba a Leipzig a l'Estat Lliure de Saxònia, Alemanya, és una de les universitats més antigues del món i la segona més antiga d'Alemanya.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Universitat de Leipzig · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Veterinària
Cirurgià veterinari La veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Veterinària · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Viena · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Voltaire · Veure més »
Willard van Orman Quine
, filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Willard van Orman Quine · Veure més »
Wolfenbüttel
Wolfenbüttel (A.F.I. o) és una ciutat de la Baixa Saxònia, a Alemanya, que el 1994 tenia 53.812 habitants.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Wolfenbüttel · Veure més »
World Wide Web
Representació gràfica del World Wide Web al voltant de la Viquipèdia El WWW (acrònim anglès de World Wide Web, Xarxa d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і World Wide Web · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Xina · Veure més »
Xinès clàssic
El xinès clàssic es va usar per a la comunicació internacional entre l'Imperi Mongol i el Japó. Aquesta carta, que data de 1266, va ser enviada per Khublai Khan a l'emperador del Japó abans de les invasions mongoles; va ser escrita en xinès clàssic. El xinès clàssic o xinès literari (文言文) és un estil tradicional d'escriptura xinesa basat en la gramàtica i el lèxic del xinès antic; és diferent a qualsevol varietat de xinès modern.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Xinès clàssic · Veure més »
Yijing
El ba gua El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і Yijing · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1 de juliol · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 14 de novembre · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1629 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1646 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1675 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1676 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1690 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1695 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1711 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Gottfried Wilhelm Leibniz і 1716 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Calculadora de Leibnitz, Gottfried Leibniz, Gottfried Wilhelm Leibnitz, Gottfried Wilhelm von Leibniz, Leibniz.
