Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica
Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Algorisme, Aristòtil, Axioma, Bertrand Russell, Càlcul infinitesimal, Codi binari, Dret, Escolàstica, Filosofia analítica, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Boole, Gottlob Frege, Gramàtica, Immanuel Kant, Infinit, Isaac Newton, Lògica matemàtica, Plató, Probabilitat, Terra, Willard van Orman Quine.
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Algorisme і Gottfried Wilhelm Leibniz · Algorisme і Lògica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Gottfried Wilhelm Leibniz · Aristòtil і Lògica ·
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Axioma і Gottfried Wilhelm Leibniz · Axioma і Lògica ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Bertrand Russell і Gottfried Wilhelm Leibniz · Bertrand Russell і Lògica ·
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Càlcul infinitesimal і Gottfried Wilhelm Leibniz · Càlcul infinitesimal і Lògica ·
Codi binari
El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").
Codi binari і Gottfried Wilhelm Leibniz · Codi binari і Lògica ·
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Dret і Gottfried Wilhelm Leibniz · Dret і Lògica ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Escolàstica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Escolàstica і Lògica ·
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Filosofia analítica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Filosofia analítica і Lògica ·
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Georg Friedrich Bernhard Riemann і Gottfried Wilhelm Leibniz · Georg Friedrich Bernhard Riemann і Lògica ·
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
George Boole і Gottfried Wilhelm Leibniz · George Boole і Lògica ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Lògica ·
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Gramàtica · Gramàtica і Lògica ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Immanuel Kant · Immanuel Kant і Lògica ·
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Infinit · Infinit і Lògica ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Isaac Newton · Isaac Newton і Lògica ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica matemàtica · Lògica і Lògica matemàtica ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Plató · Lògica і Plató ·
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Probabilitat · Lògica і Probabilitat ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Terra · Lògica і Terra ·
Willard van Orman Quine
, filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Willard van Orman Quine · Lògica і Willard van Orman Quine ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica
- Què tenen en comú Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica
- Semblances entre Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica
Comparació entre Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica
Gottfried Wilhelm Leibniz té 293 relacions, mentre que Lògica té 154. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 4.70% = 21 / (293 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gottfried Wilhelm Leibniz і Lògica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
