Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Akhiovit, Apahunik, Assíria, Bagrevand, Constantí IV Pogonat, Djahap al-Qaisi, Emirat de Manazkert, Erciş, Erzurum, Germà I de Constantinoble, Heracli, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Joan Zonaràs, Llac Van, Llista de nakharark, Manazkert, Marzban, Mestre dels soldats, Mjej Gnuní, Mjej II Gnuní, Muradiye, Nakharar, Persarmènia, Sennàquerib, Siracusa, Tauruberan, Varaz-Tirots Bagratuní II, 25 d'abril, 387, 390, 445, 451, 481, 482, 515, 516, 518, 527, 548, 630, 631, 632, 634, 772.
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Gnuní і Akhiovit · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Gnuní і Apahunik · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Gnuní і Assíria · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Gnuní і Bagrevand · Veure més »
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Nou!!: Gnuní і Constantí IV Pogonat · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Gnuní і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Gnuní і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Gnuní і Erciş · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Gnuní і Erzurum · Veure més »
Germà I de Constantinoble
Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Gnuní і Germà I de Constantinoble · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Gnuní і Heracli · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gnuní і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Gnuní і Incursió · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Gnuní і Joan Zonaràs · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Gnuní і Llac Van · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Gnuní і Llista de nakharark · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Gnuní і Manazkert · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Gnuní і Marzban · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Gnuní і Mestre dels soldats · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Gnuní і Mjej Gnuní · Veure més »
Mjej II Gnuní
Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.
Nou!!: Gnuní і Mjej II Gnuní · Veure més »
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Nou!!: Gnuní і Muradiye · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Gnuní і Nakharar · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Gnuní і Persarmènia · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Gnuní і Sennàquerib · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Gnuní і Siracusa · Veure més »
Tauruberan
Tauruberan o Turuberan fou una província de l'antiga Armènia, a l'oest i nord-oest del Llac Van i al sud de l'Airarat.
Nou!!: Gnuní і Tauruberan · Veure més »
Varaz-Tirots Bagratuní II
Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.
Nou!!: Gnuní і Varaz-Tirots Bagratuní II · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gnuní і 25 d'abril · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 387 · Veure més »
390
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 390 · Veure més »
445
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 445 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 451 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 481 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Gnuní і 482 · Veure més »
515
El 515 (DXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gnuní і 515 · Veure més »
516
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 516 · Veure més »
518
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 518 · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 527 · Veure més »
548
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 548 · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 630 · Veure més »
631
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 631 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Gnuní і 632 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gnuní і 634 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Gnuní і 772 · Veure més »
