Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar
Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Àfrica (província romana), Bríndisi, Camp de Mart, Campània, Cònsol romà, Ciceró, Cilícia, Creta, Cursus honorum, Gai Mari, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Guerra de les Gàl·lies, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Imperator, Lesbos, Luci Corneli Sul·la, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Mitilene, Mitridates VI Eupàtor, Optimat, Partit popular (antiga Roma), Plutarc de Queronea, Pretor, Província romana de Síria, Qüestor, República Romana, Roma, ..., Rubicó, Sardenya, Sicília, Tribus romanes, 15 de març. Ampliar l'índex (5 més) »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Àfrica (província romana) і Gneu Pompeu Magne · Àfrica (província romana) і Juli Cèsar ·
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Bríndisi і Gneu Pompeu Magne · Bríndisi і Juli Cèsar ·
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Camp de Mart і Gneu Pompeu Magne · Camp de Mart і Juli Cèsar ·
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Campània і Gneu Pompeu Magne · Campània і Juli Cèsar ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Gneu Pompeu Magne · Cònsol romà і Juli Cèsar ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Gneu Pompeu Magne · Ciceró і Juli Cèsar ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Gneu Pompeu Magne · Cilícia і Juli Cèsar ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Creta і Gneu Pompeu Magne · Creta і Juli Cèsar ·
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Cursus honorum і Gneu Pompeu Magne · Cursus honorum і Juli Cèsar ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Gai Mari і Gneu Pompeu Magne · Gai Mari і Juli Cèsar ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Gneu Pompeu Magne · Gàl·lia і Juli Cèsar ·
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Gàl·lia Cisalpina і Gneu Pompeu Magne · Gàl·lia Cisalpina і Juli Cèsar ·
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Gneu Pompeu Magne і Guerra de les Gàl·lies · Guerra de les Gàl·lies і Juli Cèsar ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Gneu Pompeu Magne і Hispània · Hispània і Juli Cèsar ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Gneu Pompeu Magne і Hispània Citerior · Hispània Citerior і Juli Cèsar ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Gneu Pompeu Magne і Hispània Ulterior · Hispània Ulterior і Juli Cèsar ·
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Gneu Pompeu Magne і Imperator · Imperator і Juli Cèsar ·
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Gneu Pompeu Magne і Lesbos · Juli Cèsar і Lesbos ·
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Sul·la · Juli Cèsar і Luci Corneli Sul·la ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Gneu Pompeu Magne і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Juli Cèsar і Marc Licini Cras Dives (triumvir) ·
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Gneu Pompeu Magne і Mitilene · Juli Cèsar і Mitilene ·
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Gneu Pompeu Magne і Mitridates VI Eupàtor · Juli Cèsar і Mitridates VI Eupàtor ·
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Gneu Pompeu Magne і Optimat · Juli Cèsar і Optimat ·
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Gneu Pompeu Magne і Partit popular (antiga Roma) · Juli Cèsar і Partit popular (antiga Roma) ·
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Gneu Pompeu Magne і Plutarc de Queronea · Juli Cèsar і Plutarc de Queronea ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Gneu Pompeu Magne і Pretor · Juli Cèsar і Pretor ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Gneu Pompeu Magne і Província romana de Síria · Juli Cèsar і Província romana de Síria ·
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Gneu Pompeu Magne і Qüestor · Juli Cèsar і Qüestor ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Gneu Pompeu Magne і República Romana · Juli Cèsar і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Gneu Pompeu Magne і Roma · Juli Cèsar і Roma ·
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Gneu Pompeu Magne і Rubicó · Juli Cèsar і Rubicó ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Gneu Pompeu Magne і Sardenya · Juli Cèsar і Sardenya ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Gneu Pompeu Magne і Sicília · Juli Cèsar і Sicília ·
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Gneu Pompeu Magne і Tribus romanes · Juli Cèsar і Tribus romanes ·
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar
- Què tenen en comú Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar
- Semblances entre Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar
Comparació entre Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar
Gneu Pompeu Magne té 169 relacions, mentre que Juli Cèsar té 174. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 10.20% = 35 / (169 + 174).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
