SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 898 les relacions: Acantàcies, Acaule, Acàcia, Aculi, Adaptació, Adelfogàmia, Agalla, Agalla (botànica), Agar-agar, Agaricals, Agricultura, Agronomia, Agulleta, Aigua, Aiguamoll, Aire, Aixella, Alabarda, Aladern, Al·lelopatia, Albellatge, Albinisme, Alcaloide, Alga, Alginat, Algues brunes, Algues verdes, Algues vermelles, Aliment, Alimentació, Aloc, Alps, Alta muntanya, Alternança de generacions, Alzina, Alzina surera, Alzinar, Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Ameba, Ament (botànica), Ametller, Amfibis, Amilopectina, Amilosa, Aminoàcid, Ampolla, Anacard, Anacardiàcies, ... Ampliar l'índex (848 més) » « Shrink índex

2. Branques de la botànica
3. Llistes de plantes

Acantàcies

Les acantàcies (Acanthaceae) són una família botànica que té unes 3500 espècies repartides en 229 gèneres.

Veure Glossari de botànica і Acantàcies

Acaule

Tija acaule de ''Plantago'' Acaule o acaulescent és un terme botànic (del llatí a- sense, i caulis tija) per definir aquelles plantes que tenen una tija tan curta que sembla inexistent.

Veure Glossari de botànica і Acaule

Acàcia

Les acàcies (Acacia) són un gènere de plantes amb flor de la subfamília mimosoideae, de la família de les fabàcies.

Veure Glossari de botànica і Acàcia

Aculi

Aculis d'esbarzer (''Rubus ulmifolius'') Un aculi, eculi, agulló o fibló, és una excrescència vegetal, rígida, punxant i de formació purament epidèrmica.

Veure Glossari de botànica і Aculi

Adaptació

La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.

Veure Glossari de botànica і Adaptació

Adelfogàmia

L'adelfogàmia és una forma de relació sexual entre eucariotes germans, per exemple en algunes espècies de fongs, plantes amb flor o formigues, o en els humans.

Veure Glossari de botànica і Adelfogàmia

Agalla

Agalla, nom donat pels nord-americans al cabdill sioux Pizi (1840-Oak Creek, Dakota del Sud, 1894).

Veure Glossari de botànica і Agalla

Agalla (botànica)

Agalles de ''Mikiola fagi'' (''Diptera'', ''Cecidomyidae'') a sobre de fulles de faig Una agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascar(r)ot (bola de, al Vallespir), anomenada científicament gala (o gal·la) i cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs.

Veure Glossari de botànica і Agalla (botànica)

Agar-agar

miniatura L'agar-agar o agar és una substància gelatinosa derivada d'algunes algues.

Veure Glossari de botànica і Agar-agar

Agaricals

Les agaricals (Agaricales) són un ordre de la classe dels basidiomicets que inclouen algunes de les espècies més familiars de bolets.

Veure Glossari de botànica і Agaricals

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Glossari de botànica і Agricultura

Agronomia

L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen.

Veure Glossari de botànica і Agronomia

Agulleta

Agulleta a l'aquàrium d'Océanopolis Ou L'agulleta (Syngnathus acus) és una espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.

Veure Glossari de botànica і Agulleta

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Glossari de botànica і Aigua

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Veure Glossari de botànica і Aiguamoll

Aire

Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Veure Glossari de botànica і Aire

Aixella

Aixella d'un home L'aixella o axil·la és una regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.

Veure Glossari de botànica і Aixella

Alabarda

escocesos L'alabarda és una arma combinada de llança i destral, Fa un parell de metres de llargada aproximadament.

Veure Glossari de botànica і Alabarda

Aladern

Aladern florit L'aladern, llampúdol, la llampuga o llampuguera (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae.

Veure Glossari de botànica і Aladern

Al·lelopatia

En botànica, l'al·lelopatia és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de susbstàncies químiques per part d'una planta (o altres organismes) que són perjudicials per altres plantes competidores.

Veure Glossari de botànica і Al·lelopatia

Albellatge

L'albellatge (Hyparrhenia hirta), també anomenat jaç,DCVB herbamans, llistó o fenàs de cuques és una poàcia que es troba en prats i pastures seques de l'Àfrica, el sud d'Europa i Àsia.

Veure Glossari de botànica і Albellatge

Albinisme

L'albinisme és un trastorn genètic en què hi ha una absència congènita total o parcial de pigment dels ulls, pell i pèl als éssers humans i animals.

Veure Glossari de botànica і Albinisme

Alcaloide

Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.

Veure Glossari de botànica і Alcaloide

Alga

pmc.

Veure Glossari de botànica і Alga

Alginat

Estructura química del polímer '''alginat'''.Els alginats són polisacàrids obtinguts a partir algues marines brunes, de naturalesa polielectrolítica i amb comportament col·loidal que els fa aptes per a poder.

Veure Glossari de botànica і Alginat

Algues brunes

Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.

Veure Glossari de botànica і Algues brunes

Algues verdes

Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.

Veure Glossari de botànica і Algues verdes

Algues vermelles

Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.

Veure Glossari de botànica і Algues vermelles

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Veure Glossari de botànica і Aliment

Alimentació

Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.

Veure Glossari de botànica і Alimentació

Aloc

L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies.

Veure Glossari de botànica і Aloc

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Glossari de botànica і Alps

Alta muntanya

L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.

Veure Glossari de botànica і Alta muntanya

Alternança de generacions

Cicle vital dels cormòfits L'alternança de generacions, o metagènesi, fa referència a la característica que presenten alguns organismes d'alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital: un haploide (o gametòfit, en el cas dels vegetals) i un de diploide (o esporòfit, en el cas dels vegetals).

Veure Glossari de botànica і Alternança de generacions

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Veure Glossari de botànica і Alzina

Alzina surera

L'alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina i de mida mitjana.

Veure Glossari de botànica і Alzina surera

Alzinar

Aspecte d'un típic alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d'alzines.

Veure Glossari de botànica і Alzinar

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Veure Glossari de botànica і Amèrica Central

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Glossari de botànica і Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Glossari de botànica і Amèrica del Sud

Ameba

Ameba (Amoeba) és un protozou de la família Amoebidae.

Veure Glossari de botànica і Ameba

Ament (botànica)

Ament, en botànica és una inflorescència consistent en una espiga amb les flors molt juntes i sense bràctees que les envoltin.

Veure Glossari de botànica і Ament (botànica)

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Veure Glossari de botànica і Ametller

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.

Veure Glossari de botànica і Amfibis

Amilopectina

Estructura química d'un segment d''''amilopectina''' mostrant els dos tipus d'enllaços entre molècules de glucosa presents α-(1,4) i α-(1,6). Amilopectina és un polímer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes.

Veure Glossari de botànica і Amilopectina

Amilosa

L'amilosa és un polímer lineal de D-glucopiranosa connectada principalment per enllaços glicosídics α 1-4.

Veure Glossari de botànica і Amilosa

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Veure Glossari de botànica і Aminoàcid

Ampolla

Ampolla de vi de vidre Una ampolla, botella o bòtil és un envàs portàtil de cristall, vidre, material termoplàstic, etc., de coll llarg i estret destinat a contenir líquids, així com el seu contingut.

Veure Glossari de botànica і Ampolla

Anacard

L'anacard (Anacardium occidentale) és un arbre fruiter perennifoli tropical de la família de les anacardiàcies, inclosa dins l'ordre de les sapindals.

Veure Glossari de botànica і Anacard

Anacardiàcies

''Lithrea caustica'' Les anacardiàcies (Anacardiaceae) són una família de plantes angiospermes, les plantes amb flors, de l'ordre de les sapindals (Sapindales), dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.

Veure Glossari de botànica і Anacardiàcies

Anastomosi

L'anastomosi és, en botànica i zoologia, la unió d'uns elements anatòmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

Veure Glossari de botànica і Anastomosi

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Veure Glossari de botànica і Anatomia

Anís estrellat

L'anís estrellat, també conegut amb altres noms populars com badiana o badiana de la Xina, gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa.

Veure Glossari de botànica і Anís estrellat

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Glossari de botànica і Andes

Androceu

'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.

Veure Glossari de botànica і Androceu

Anemofília

Pol·len de pi escampat pel vent Un vegetal és anemòfil si efectua la seva pol·linització amb el vent com a agent de transport i distribució del pol·len.

Veure Glossari de botànica і Anemofília

Angiospermes

Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.

Veure Glossari de botànica і Angiospermes

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Veure Glossari de botànica і Angle

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Veure Glossari de botànica і Animals

Anopheles

Anopheles és un gènere de dípters nematòcers de la família Cuculidae.

Veure Glossari de botànica і Anopheles

Antàrtida

LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.

Veure Glossari de botànica і Antàrtida

Antípoda

Mapa mundi amb els antípodes. En groc se superposen els antípodes sobre el mapa vermell. El punt antípoda (del grec ἀντίποδες, format de anti- 'contra', 'oposat', i pous 'peu', o 'amb els peus del revés') és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre.

Veure Glossari de botànica і Antípoda

Antera

En botànica, s'anomena antera a la part superior de l'estam més engruixida i on es forma el pol·len.

Veure Glossari de botànica і Antera

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Veure Glossari de botànica і Antilles

Antocerotòpsides

Les antocerotòpsides (Anthocerotopsida) són una classe de plantes no vasculars.

Veure Glossari de botànica і Antocerotòpsides

Antocianina

No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre. Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.

Veure Glossari de botànica і Antocianina

Antofil·le

En botànica un antofil·le és una fulla floral més o menys modificada i amb funcions especials, com ara la protecció, l'atracció dels insectes que col·laboren a la pol·linització o la mateixa pol·linització.

Veure Glossari de botànica і Antofil·le

Antropologia

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.

Veure Glossari de botànica і Antropologia

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Veure Glossari de botànica і Any

Aparell digestiu

En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.

Veure Glossari de botànica і Aparell digestiu

Apiàcies

Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.

Veure Glossari de botànica і Apiàcies

Aqüífer

Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).

Veure Glossari de botànica і Aqüífer

Aqueni

Aquenis de ''Taraxacum officinale'' Aquenis de girasol Un aqueni és un fruit sec indehiscent amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi.

Veure Glossari de botànica і Aqueni

Aràcies

Les aràcies (Araceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les alismatals (Alismatales), dins del clade de les monocotiledònies.

Veure Glossari de botànica і Aràcies

Arbre

data.

Veure Glossari de botànica і Arbre

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Veure Glossari de botànica і Arbust

Arc (geometria)

Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.

Veure Glossari de botànica і Arc (geometria)

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.

Veure Glossari de botànica і Arecàcies

Arginina

L'arginina (Arg, R) és un α-aminoàcid.

Veure Glossari de botànica і Arginina

Arrel (botànica)

Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.

Veure Glossari de botànica і Arrel (botànica)

Ascomicots

Els ascomicots o ascomicets (Ascomycota) constitueixen un filum del regne dels fongs.

Veure Glossari de botànica і Ascomicots

Asparagina

L'asparagina (també anomenada Asn o N) és un dels vint aminoàcids que constitueixen les proteïnes.

Veure Glossari de botànica і Asparagina

Associació (fitosociologia)

L'associació és la unitat bàsica de classificació de les comunitats vegetals en la tipologia sigmatista (o sigui, seguint els criteris establerts pel S.I.G.M.A., Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, fundada pel botànic Josias Braun-Blanquet a Montpeller).

Veure Glossari de botànica і Associació (fitosociologia)

Asteràcies

Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).

Veure Glossari de botànica і Asteràcies

Autotròfia

fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).

Veure Glossari de botànica і Autotròfia

Auxina

Àcid Indolacètic (AIA) Les auxines són una classe d'hormones vegetals (fitohormones) i amb característiques similars als morfògens.

Veure Glossari de botànica і Auxina

Avellaner

Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Veure Glossari de botànica і Avellaner

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).

Veure Glossari de botànica і Avet

Èster

Butanoat d'etil. Un èster és un compost orgànic caracteritzat per tenir un grup alquil o aril que substitueix l'hidrogen enllaçat a l'oxigen a un àcid carboxílic o a un oxoàcid.

Veure Glossari de botànica і Èster

Òrgan (anatomia)

Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.

Veure Glossari de botànica і Òrgan (anatomia)

Òvul

Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).

Veure Glossari de botànica і Òvul

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure Glossari de botànica і Ésser humà

Àcid

Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.

Veure Glossari de botànica і Àcid

Àcid desoxiribonucleic

Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.

Veure Glossari de botànica і Àcid desoxiribonucleic

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Glossari de botànica і Àfrica

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Veure Glossari de botànica і Àfrica del Nord

Àlber

L'àlber, àlber blanc, poll àlber, poll/pollancre blanc, àlber argentat, (Populus alba) és una espècie de pollancre.

Veure Glossari de botànica і Àlber

Àpex

L'àpex és l'extrem superior o la punta d'una cosa.

Veure Glossari de botànica і Àpex

Àrtic

La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.

Veure Glossari de botànica і Àrtic

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Glossari de botànica і Àsia

Àsia Meridional

Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.

Veure Glossari de botànica і Àsia Meridional

Bacteris

lang.

Veure Glossari de botànica і Bacteris

Bahames

Les Bahames, oficialment The Commonwealth of The Bahamas són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.

Veure Glossari de botànica і Bahames

Baia

Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.

Veure Glossari de botànica і Baia

Banya

cabra amb banyes en espiral. Erkencho, instrument musical. Una banya o un corn és una protuberància punxeguda de la pell al cap de diversos mamífers, que consisteix en una cobertura de ceratina i altres proteïnes que envolta un nucli d'os viu.

Veure Glossari de botànica і Banya

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Veure Glossari de botànica і Banya del sègol

Baobab

Baobab és el nom comú d'un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna).

Veure Glossari de botànica і Baobab

Barca

Un tipus de '''barca''': el llagut Doni, barca tradicional de pesca a les Maldives. Barca a la platja. Constructor de Bots a Londres. Rai a la península de la Magdalena Santander Espanya Una barca és un vehicle fet per a navegar i que habitualment és de dimensions més petites que un vaixell.

Veure Glossari de botànica і Barca

Bardissa

Bardissa Una bardissa o un barder és una associació vegetal conformada per arbustos, mates o lianes o totes dues coses alhora, tupida sovint impenetrable i amb un més gran desenvolupament vertical que el matollar.

Veure Glossari de botànica і Bardissa

Barret

XIX. ''Dona amb barret florit'' (1889), de Pierre-Auguste Renoir: Barret de palla amb vora decorat amb flors de tela i cintes El barret o capell és una lligadura o peça de vestir que cobreix el cap i que es porta per diversos motius, inclosa la protecció contra les condicions meteorològiques, motius cerimonials com la graduació universitària, motius religiosos, seguretat o com a accessori de moda.

Veure Glossari de botànica і Barret

Basòfil

Basòfil granulòcit El basòfil és un leucòcit granular amb nucli en forma de S o de V bilobulat en secció.

Veure Glossari de botànica і Basòfil

Basiònim

Picea abies Un basiònim és el nom científic sinònim utilitzat en nomenclatura botànica per a referir-se a una mateixa espècie.

Veure Glossari de botànica і Basiònim

Basidiomicots

Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores.

Veure Glossari de botànica і Basidiomicots

Bedoll comú

El bedoll, beço bedoll comú (Betula pendula) és un arbre de la família de les betulàcies.

Veure Glossari de botànica і Bedoll comú

Bentos

Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.

Veure Glossari de botànica і Bentos

Berberis

Berberis és un gènere de plantes amb flor.

Veure Glossari de botànica і Berberis

Biòtop

Biòtop de la selva tropical amazònica Representació simple d'un biòtop Un biòtop (paraula de nova creació en alemany, formada a partir dels mots grecs βíος bios, "vida" i τόπος topos, "lloc"), en biologia i ecologia, és una àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix espai vital per a una sèrie concreta d'éssers vius o, el que és el mateix, és el lloc on viuen les espècies de flora i fauna.

Veure Glossari de botànica і Biòtop

Bilaterals

Els bilaterals (Bilateria) són un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral.

Veure Glossari de botànica і Bilaterals

Biocatalitzador

Un biocatalitzador és un catalitzador de les reaccions bioquímiques dels éssers vius.

Veure Glossari de botànica і Biocatalitzador

Biodiversitat

editor.

Veure Glossari de botànica і Biodiversitat

Biofilm

Biofilm de ''Staphylococcus aureus'' en un catèter Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat estructurada de microorganismes envoltats d'una matriu polimèrica autodesenvolupada i adherida a una superfície vivent o inerta.

Veure Glossari de botànica і Biofilm

Biogeografia

gal·lès nascut el 1823 La biogeografia és la part de la geografia que estudia la distribució dels éssers vius sobre la Terra i les condicions en les quals aquests es desenvolupen.

Veure Glossari de botànica і Biogeografia

Bioindicador

Un bioindicador o indicador biològic, és una espècie (espècie indicadora) o grup d'espècies que reflecteixen fàcilment l'estat biòtic o abiòtic del medi ambient, l'impacte produït sobre un hàbitat, comunitat o ecosistema, o també indicar la diversitat d'un conjunt de taxons o biodiversitat en general d'una regió o hàbitat.

Veure Glossari de botànica і Bioindicador

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Veure Glossari de botànica і Biologia

Biologia cel·lular

La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).

Veure Glossari de botànica і Biologia cel·lular

Bioluminescència

''Ctenophore Mertensia ovum'' La bioluminescència és a la producció de llum de certs organismes vius.

Veure Glossari de botànica і Bioluminescència

Bioma

Un bioma és una gran unitat de classificació dels paisatges de la bioesfera.

Veure Glossari de botànica і Bioma

Biomassa

La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.

Veure Glossari de botànica і Biomassa

Biotecnologia

Cristalls d'insulina. La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.

Veure Glossari de botànica і Biotecnologia

Bipartició

Fissió binària La bipartició o fissió binària és una forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes: bacteris i arqueobacteris, i en alguns eucariotes unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules isomorfes.

Veure Glossari de botànica і Bipartició

Bisexualitat

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Veure Glossari de botànica і Bisexualitat

Blanc

El color blanc neix de la composició de tots els altres colors.

Veure Glossari de botànica і Blanc

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Veure Glossari de botànica і Blat

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Veure Glossari de botànica і Blau

Boga

La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificat dins de la família de les tifàcies, i, per tant, monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. latifolia).

Veure Glossari de botànica і Boga

Boixac de jardí

El boixac de jardí, o simplement boixac, (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies.

Veure Glossari de botànica і Boixac de jardí

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Veure Glossari de botànica і Bolet

Boraginàcies

Les boraginàcies (Boraginaceae) són una família de plantes amb flors.

Veure Glossari de botànica і Boraginàcies

Borró

Representació dels rizomes del borró i de la manera en què s'estén duna amunt mitjançant l'acció del vent El borró o canya d'arenal (Ammophila arenaria), és una espècie de planta gramínia de la família de les poàcies.

Veure Glossari de botànica і Borró

Bosc

La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.

Veure Glossari de botànica і Bosc

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Veure Glossari de botànica і Botànica

Botiga

Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

Veure Glossari de botànica і Botiga

Branca

Ocell assegut a una branca La branca o el branc és la divisió (i les successives subdivisions) de la tija d'una planta, especialment del tronc d'un arbre.

Veure Glossari de botànica і Branca

Bràctea

Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.

Veure Glossari de botànica і Bràctea

Brolla

Brolla de romaní a l'estiu La brolla, brosta, bilorda o bulorda és una formació vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror.

Veure Glossari de botànica і Brolla

Brom

El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.

Veure Glossari de botànica і Brom

Brot

* Brot (botànica), part nova d'una planta.

Veure Glossari de botànica і Brot

Bruc

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.

Veure Glossari de botànica і Bruc

Bruc d'hivern

El bruc d'hivern (Erica multiflora) és un arbust pertanyent al gènere Erica i de la família de les ericàcies.

Veure Glossari de botànica і Bruc d'hivern

Bulb

Bulbs de ceba El bulb és un òrgan de determinades plantes (anomenades bulboses), generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del qual surten les arrels de la planta.

Veure Glossari de botànica і Bulb

Cactus

Els cactus (Cactaceae) són una família de plantes de l'ordre de les cariofil·lals que conté unes 1.750 espècies conegudes repartides en aproximadament 127 gèneres.

Veure Glossari de botànica і Cactus

Caducifoli

Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.

Veure Glossari de botànica і Caducifoli

Calcícola

Calcícola és el terme amb què es coneix els tipus de plantes que normalment creixen en sòls calcaris, és a dir, rics en carbonat de calci.

Veure Glossari de botànica і Calcícola

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Veure Glossari de botànica і Calci

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Glossari de botànica і Califòrnia

Calze (botànica)

En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.

Veure Glossari de botànica і Calze (botànica)

Cama-sec de soca

El cama-sec de soca, també anomenat popularment alzinoi, pollancró, flota d'alzina o rouró (Armillaria mellea), és un fong freqüent als Països Catalans, especialment a l'illa de Mallorca, i es pot comportar com un paràsit molt perjudicial i provocar problemes greus en explotacions forestals.

Veure Glossari de botànica і Cama-sec de soca

Camèfit

Cap d'ase (''Lavandula stoechas'') com a exemple de camèfit Els camèfits són una de les formes vitals de Raunkjaer.

Veure Glossari de botànica і Camèfit

Campana

La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.

Veure Glossari de botànica і Campana

Campanulàcies

Les campanulàcies (Campanulaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les asterals (Asterales), dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides.

Veure Glossari de botànica і Campanulàcies

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Veure Glossari de botànica і Canya (planta)

Canyeller

El canyeller o arbre de la canyella (Cinnamomum verum) és un arbust de la família de les lauràcies, nadiu del sud-est Asiàtic, especialment de Sri Lanka (antic Ceilan), però també es conrea en altres zones tropicals com són el sud-oest de l'Índia, Madagascar, Illes Seychelles i en regions tropicals d'Amèrica del Sud.

Veure Glossari de botànica і Canyeller

Capçada

Capçada allargada d'un pollancre Capçada arrodonida d'una alzina Capçada cònica d'un avet La capçada, el cimall,la capça o la capçalada (i la cimalada, i ant. capcimal) és la part de l'arbre formada pel conjunt de les seues branques, amb fullatge o sense.

Veure Glossari de botànica і Capçada

Capítol floral

Esquema d'una inflorescència en capítol El capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet") és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú.

Veure Glossari de botànica і Capítol floral

Capil·lar sanguini

Estructures de la microcirculació Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor diàmetre, la seva paret està formada només per l'endoteli amb el seu suport, cosa que permet l'intercanvi de substàncies entre la sang i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.

Veure Glossari de botànica і Capil·lar sanguini

Caprifoliàcies

Les caprifoliàcies (Caprifoliaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les dipsacals (Dipsacales), dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides.

Veure Glossari de botànica і Caprifoliàcies

Carabassó

El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.

Veure Glossari de botànica і Carabassó

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Veure Glossari de botànica і Carbó

Carbonat de calci

El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.

Veure Glossari de botànica і Carbonat de calci

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Veure Glossari de botànica і Carboni

Cariopsi

Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae.

Veure Glossari de botànica і Cariopsi

Cariotip

miniatura 403x403px El cariotip és el patró cromosòmic d'una espècie expressat a través d'un codi, establert per conveni, que descriu les característiques dels seus cromosomes.

Veure Glossari de botànica і Cariotip

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Veure Glossari de botànica і Carl von Linné

Carotè

El carotè o caroté és la molècula que dona a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja.

Veure Glossari de botànica і Carotè

Carotenoide

β-carotè Els carotenoides són un grup de pigments vegetals liposolubles sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs caracteritzats per tindre un color intens (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).

Veure Glossari de botànica і Carotenoide

Carpel

Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.

Veure Glossari de botànica і Carpel

Carrasca

Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).

Veure Glossari de botànica і Carrasca

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Veure Glossari de botànica і Casa

Casc

'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.

Veure Glossari de botànica і Casc

Castanya

Castanyes Castanya closa en el pelló Parada de torrar castanyes davant la font del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies.

Veure Glossari de botànica і Castanya

Catafil·le

Disposició dels catafil·les en la ceba Borró foliar de ''Liquidambar styraciflua''; els catàfil·les que cobreixen el borró mostren un poc de clorofil·la, però cauran en lloc de convertir-se en fulles fotosintètiques. Un catafil·le o catafil·la en morfologia vegetalJackson, Benjamin, Daydon; A Glossary of Botanic Terms with their Derivation and Accent; Published by Gerald Duckworth & Co.

Veure Glossari de botànica і Catafil·le

Catàstrofe natural

Allau Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat.

Veure Glossari de botànica і Catàstrofe natural

Categoria (taxonomia)

Categories En taxonomia, una categoria és un dels nivells que s'assignen als tàxons en el seu ordenament jeràrquic.

Veure Glossari de botànica і Categoria (taxonomia)

Càdec

El càdec (Juniperus oxycedrus) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies típic de la regió mediterrània.

Veure Glossari de botànica і Càdec

Càmbium

Escorça El càmbium (del llatí cambium "canvi"') és un teixit vegetal meristemàtic que es troba en les tiges i les arrels de determinades plantes.

Veure Glossari de botànica і Càmbium

Càpsula (fruit)

Càpsules de fals castanyer ''Aesculus hippocastanum'' Una càpsula és un tipus de fruit sec dehiscent (és a dir, que s'obre al madurar), compost com a mínim de dos carpels.

Veure Glossari de botànica і Càpsula (fruit)

Càrex

Càrex (Carex) és un gènere d'herbàcies d'angiospermes de la família de les ciperàcies.

Veure Glossari de botànica і Càrex

Càrritx

El càrritx, carç, carcera, carritxera o faió (Ampelodesmos mauritanicus) és una planta amb flors de la família de les gramínies, la qual creix a brolles, bosquines i pinedes.

Veure Glossari de botànica і Càrritx

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Veure Glossari de botànica і Cèl·lula

Cèl·lula mare

date.

Veure Glossari de botànica і Cèl·lula mare

Cèl·lula vegetal

Estructura d'una cèl·lula vegetal La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.

Veure Glossari de botànica і Cèl·lula vegetal

Cèl·lules parenquimàtiques

Parènquima esponjós El parènquima (del grec παρεγχυμα, "substància dels òrgans") o cèl·lules parenquimàtiques, és un terme histològic que té diferent significat segons els teixits estudiats siguin animals o vegetals.

Veure Glossari de botànica і Cèl·lules parenquimàtiques

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Veure Glossari de botànica і Cítric

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Glossari de botànica і Ceba

Cel·lulosa

Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.

Veure Glossari de botànica і Cel·lulosa

Cenobi (biologia)

''Pediastrum duplex'' En biologia, un cenobi és una l'agrupació o colònia de cèl·lules d'origen comú i nombre fix, que es mantenen reunides formant un conjunt de forma típica en cada espècie.

Veure Glossari de botànica і Cenobi (biologia)

Centròmer

Cromosoma.(1) Cromàtide. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S del cicle cel·lular.(2) Centròmer. Punt d'unió de les dues cromàtides germanes i on s'enganxen els microtúbuls durant la mitosi.(3) Braç curt(4) Braç llarg.

Veure Glossari de botànica і Centròmer

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.

Veure Glossari de botànica і Cera

Ceratina

Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).

Veure Glossari de botànica і Ceratina

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Glossari de botànica і Cereal

Cereia

Cereeae constitueix la tribu més nombrosa de les cactàcies i n'agrupa les tres quartes parts de la família.

Veure Glossari de botànica і Cereia

Cianobacteris

Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.

Veure Glossari de botànica і Cianobacteris

Ciati

Secció del ciati de l'''Euphorbia tridentata''. El ciati en botànica és la inflorescència que caracteritza la família de les euforbiàcies.

Veure Glossari de botànica і Ciati

Cicadòfits

Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.

Veure Glossari de botànica і Cicadòfits

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Veure Glossari de botànica і Cicle biològic

Cili

Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.

Veure Glossari de botànica і Cili

Ciliats

Els ciliats o ciliòfors (Ciliata o Ciliophora) constitueixen un fílum del regne dels cromalveolats o dels protists, segons es classifiqui.

Veure Glossari de botànica і Ciliats

Cima

En botànica una cima és una inflorescència senzilla definida (o simpòdica), en la qual l'eix principal s'acaba amb una flor.

Veure Glossari de botànica і Cima

Cincí

Inflorescència en cincí de la consolda major ''(Symphytum officinale)'' En botànica, cincí fa referència a un tipus d'inflorescència caracteritzada per ser un monocasi escorpioide amb les branques laterals situades en més d'un pla i, per tant, amb les successives branques arranjades tridimensionalment.

Veure Glossari de botànica і Cincí

Cinorròdon

Fruits vermells d'una gavarrera. El cinorròdon és un fruit complex constituït per un receptacle en forma de copa estreta (anomenat específicament tàlem urceolat) dins del qual hi ha diversos fruits en forma de núcula, amb nombrosos pèls, que al seu interior tenen les llavors.

Veure Glossari de botànica і Cinorròdon

Ciperàcies

Les ciperàcies (Cyperaceae) formen una família de plantes amb flor, monocotiledònies, pròxima a les gramínies.

Veure Glossari de botànica і Ciperàcies

Circell

Circell. Circell en botànica és un òrgan vegetal especialitzat amb aspecte de tija molt prima.

Veure Glossari de botànica і Circell

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Veure Glossari de botànica і Circumferència

Citogenètica

Metafase vista usant el mètode FISH La citogenètica és la branca de la genètica que estudia l'estructura i la funció cel·lular, especialment dels cromosomes.

Veure Glossari de botànica і Citogenètica

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Veure Glossari de botànica і Citoplasma

Civada

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Veure Glossari de botànica і Civada

Cladograma

Exemple de cladograma Cladograma simple d'espècies amb característiques derivades. Un cladograma és un diagrama representatiu en la classificació biològica taxonòmica dels organismes, en el qual es mostra la relació entre diferents espècies segons una característica derivada, resultat de l'anàlisi cladística d'una espècie.

Veure Glossari de botànica і Cladograma

Classe (biologia)

En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.

Veure Glossari de botànica і Classe (biologia)

Classificació

Una classificació és la determinació d'una categoria d'entre un conjunt finit de categories establertes per a un objecte o concepte.

Veure Glossari de botànica і Classificació

Classificació científica

La jerarquia dels vuit nivells principals de la classificació biològica. No s'hi mostren els nivells menors intermedis La classificació científica o classificació biològica és un mètode utilitzat pels biòlegs per agrupar i categoritzar espècies d'organismes.

Veure Glossari de botànica і Classificació científica

Clau (falca)

Quatre claus d'acer. Falca de fusta del segle XVII Punta Un clau, tatxa o punta és un tija metal·lica prima i allargada amb punta esmolada i una cabota que rep les picades.

Veure Glossari de botànica і Clau (falca)

Clavellina d'aire

Les clavellines d'aire o clavells d'aire (Tillandsia) són un gènere de plantes de la família de les bromeliàcies.

Veure Glossari de botànica і Clavellina d'aire

Clematis

Clematis (del grec:klématis, que era una planta enfiladissa, probablement Vinca) és un gènere de lianes enfiladisses molt vigoroses amb flors són atractives.

Veure Glossari de botànica і Clematis

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Veure Glossari de botànica і Clima

Clima atlàntic

Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Veure Glossari de botànica і Clima atlàntic

Clima àrid

Àrees o regions de clima àrid del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima àrid o el clima desèrtic es dona en àrees seques, com el nord de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia.

Veure Glossari de botànica і Clima àrid

Clima continental

Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.

Veure Glossari de botànica і Clima continental

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Veure Glossari de botànica і Clima mediterrani

Clima tropical

Àrees o regions de clima tropical del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima tropical és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals.

Veure Glossari de botànica і Clima tropical

Clorofil·la

La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.

Veure Glossari de botànica і Clorofil·la

Cloroplast

Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.

Veure Glossari de botànica і Cloroplast

Clorosi

Clorosi en una fulla de liquidambar Clorosi, en botànica, és la condició en la qual les fulles no produeixen prou clorofil·la.

Veure Glossari de botànica і Clorosi

Coanoflagel·lats

Els coanoflagel·lats (Choanoflagellates o Choanomonada) són una classe de coanozous considerats els éssers vius morfològicament més semblants animals.

Veure Glossari de botànica і Coanoflagel·lats

Coevolució

La coevolució és el fenomen d'adaptació evolutiva mútua produïda entre dues o més espècies d'éssers vius com a resultat de la seva influència recíproca per relacions com la simbiosi, el parasitisme, la pol·linització, o les interaccions entre preses i depredadors.

Veure Glossari de botànica і Coevolució

Coit

Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.

Veure Glossari de botànica і Coit

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.

Veure Glossari de botànica і Col

Colònia (biologia)

Placa de Petri amb cultiu bacterià amb '''colònies microbiològiques''' aïllades. En biologia, una colònia (del llatí colonia) és una estratègia vital.

Veure Glossari de botànica і Colònia (biologia)

Col·loide

La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).

Veure Glossari de botànica і Col·loide

Coleòpters

Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.

Veure Glossari de botànica і Coleòpters

Color

Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Veure Glossari de botànica і Color

Colorant

Un colorant és una substància soluble en un líquid que és capaç de tenyir altres material, sigui per dispersió, sigui en reaccionar-hi.

Veure Glossari de botànica і Colorant

Comensalisme

La medusa ''Aequorea victoria'' amb un amfípode (''Hyperiidae'') vivint en relació de comensalisme. El comensalisme en biologia és una simbiosi o una associació entre dues espècies en la qual el donant proporciona un avantatge al comensal, sense caràcter obligatori.

Veure Glossari de botànica і Comensalisme

Compost heterocíclic

Un compost heterocíclic és un compost orgànic que conté una cadena de carbonis formant un anell en la qual hi ha almenys un àtom diferent del carboni formant part del cicle.

Veure Glossari de botànica і Compost heterocíclic

Comunitat (ecologia)

Una comunitat, en ecologia, és un tros d'un ecosistema caracteritzat per un inventari d'espècies on les més abundants i representatives són anomenades dominants i usualment en denominen els tipus.

Veure Glossari de botànica і Comunitat (ecologia)

Conca del Mediterrani

La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.

Veure Glossari de botànica і Conca del Mediterrani

Concreció

Concreció Cova de les Canaletes, Vilafranca de Conflent Concreció margosa (post-deposicional) procedent de Sault Ste. Marie, península de Michigan, EUA (Museu d'Història Natural de Chicago, Illinois) Una concreció és una acumulació seguida d'enduriment de substàncies transportades en dissolució per l'aigua i després abandonades en el si d'una roca.

Veure Glossari de botànica і Concreció

Conjugació bacteriana

fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4-Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet.

Veure Glossari de botànica і Conjugació bacteriana

Connectiu

Antera seccionada. 1: Filament; 2: Teca; 3: '''Connectiu''' (vasos en vermell); 4: Sac pol·línic. En botànica, s'anomena connectiu a la porció de teixit estèril de l'antera situada entre les teques, que forma cos amb elles i les manté unides.

Veure Glossari de botànica і Connectiu

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure Glossari de botànica і Conreu

Contaminació

Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».

Veure Glossari de botànica і Contaminació

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Veure Glossari de botànica і Continent

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Veure Glossari de botànica і Cor

Coralls

Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Veure Glossari de botànica і Coralls

Coriaria

Coriaria és un gènere de plantes amb flor de l'ordre de les cucurbitals.

Veure Glossari de botànica і Coriaria

Corimbe

Corimbe d’''Achillea millefolium'' En botànica, el corimbe és una inflorescència simple indefinida, en la qual totes les flors estan en el mateix pla i els seus respectius peduncles inserits en la tija de manera que els de les flors perifèriques són molt més llargs que els de les centrals.

Veure Glossari de botànica і Corimbe

Corol·la

Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.

Veure Glossari de botànica і Corol·la

Corologia

La corologia és la part de la biogeografia que s'ocupa d'estudiar la distribució geogràfica dels organismes i de la determinació d'una sèrie de corotips comuns a molts d'ells.

Veure Glossari de botànica і Corologia

Cos

El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.

Veure Glossari de botànica і Cos

Coscoll

* Grèvol (Ilex aquifolium).

Veure Glossari de botànica і Coscoll

Cosmopolitisme (biologia)

En biogeografia, es considera cosmopolita aquella espècie que, en poblacions naturals, es distribueix, com a mínim, per tres continents diferents.

Veure Glossari de botànica і Cosmopolitisme (biologia)

Cotiledó

Els dos cotilèdons de ''Jacaranda mimosifolia'' El cotiledó o cotilèdon és un conjunt de les fulles embrionàries de la planta en germinació.

Veure Glossari de botànica і Cotiledó

Creixen

El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes).

Veure Glossari de botànica і Creixen

Criptofícies

Les criptofícies (Cryptophyceae) són una petita classe d'organismes amb 24 gèneres que es troben en aigües marines i continentals.

Veure Glossari de botànica і Criptofícies

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Veure Glossari de botànica і Cristall

Cromatòfor

Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.

Veure Glossari de botànica і Cromatòfor

Cromatina

parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.

Veure Glossari de botànica і Cromatina

Cromàtide

Cromosoma.(1) '''Cromàtida'''. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.(3) Braç curt.(4) Braç llarg.

Veure Glossari de botànica і Cromàtide

Cromistes

Les cromistes (Chromista) són un tàxon ja en desús dels eucariotes que havia estat considerat un regne independent.

Veure Glossari de botànica і Cromistes

Cromoplast

Un Cromoplast és un orgànul que es pot veure en les cèl·lules vegetals colorejat de groc a taronja i que s'encarrega de la síntesi i emmagatzematge dels pigments.

Veure Glossari de botànica і Cromoplast

Cromosoma

En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Veure Glossari de botànica і Cromosoma

Cromosoma homòleg

Un cromosoma homòleg és cadascun del parell de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i que aparella entre si durant la meiosi.

Veure Glossari de botànica і Cromosoma homòleg

Croton eluteria

Croton eluteria, és una espècie de planta amb flors dins del gènere Croton (que inclou plantes ornamentals).

Veure Glossari de botànica і Croton eluteria

Crustacis

Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.

Veure Glossari de botànica і Crustacis

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Veure Glossari de botànica і Cuba

Cucurbitàcies

Les cucurbitàcies (Cucurbitaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les cucurbitals (Cucurbitales), dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.

Veure Glossari de botànica і Cucurbitàcies

Cuir

Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

Veure Glossari de botànica і Cuir

Cultivar

''Osteospermum'' 'Pink Whirls', una cultivar amb èxit. Una cultivar (derivat de l'anglès culti(vated) var(iety), varietat cultivada) és una categoria taxonòmica de les plantes cultivades amb rang per sota de l'espècie d'una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d'atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats.

Veure Glossari de botànica і Cultivar

Cumquat

El cumquat (del cantonès kumquat) o Citrus japonica és un arbust perennifoli de la família de les rutàcies, originari de l'Àsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m. El fruit comestible també és diu cumquat.

Veure Glossari de botànica і Cumquat

Cupressàcies

Les cupressàcies (Cupressaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals.

Veure Glossari de botànica і Cupressàcies

Cuscuta

La cuscuta o cabells d'àngel (Cuscuta) és un gènere de plantes paràsites o hemiparàsites.

Veure Glossari de botànica і Cuscuta

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Glossari de botànica і Dacsa

Dehiscència

fol·licle d'''Asclepias syriaca'' mostrant les llavors a l'interior. Dehiscència en biologia, i especialment en botànica, és l'obertura d'un òrgan tancat perquè en pugui sortir el contingut quan arriba a la maduresa.

Veure Glossari de botànica і Dehiscència

Depredació

La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.

Veure Glossari de botànica і Depredació

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.

Veure Glossari de botànica і Desert

Desgel

Exemple de desgel primaveral al circ de Penyalara (Espanya). La imatge superior és del 30 d'abril i la inferior del 9 de juny. El desgel o desglaç és la fusió de les neus i les geleres a conseqüència de l'augment de les temperatures a la primavera.

Veure Glossari de botànica і Desgel

Desinència

La paraula desinència (del llatí desinĕre, acabar) ve emprada des del final del per a indicar en diversos contextos lingüistics la part final d'una paraula.

Veure Glossari de botànica і Desinència

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Veure Glossari de botànica і Destil·lació

Diatomees

Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.

Veure Glossari de botànica і Diatomees

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Veure Glossari de botànica і Diàspora

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Glossari de botànica і Diòxid de carboni

Diòxid de silici

El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.

Veure Glossari de botànica і Diòxid de silici

Dicaris

Els dicaris (Dikarya) són un subregne dels fongs que inclou els fílum dels ascomicots i els basidiomicots, que generalment produeixen dicarionts, a vegades fent hifes, a vegades unicel·lulars, però sempre sense flagels.

Veure Glossari de botànica і Dicaris

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Veure Glossari de botànica і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

Diferenciació cel·lular

La diferenciació cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula canvia d'un tipus cel·lular a un altre.

Veure Glossari de botànica і Diferenciació cel·lular

Digital (botànica)

La digital o didalera (Digitalis purpurea) és una planta herbàcia biennal.

Veure Glossari de botànica і Digital (botànica)

Dinofícies

Les dinofícies (Dinophyceae) són la principal classe de dinoflagel·lats.

Veure Glossari de botànica і Dinofícies

Dinoflagel·lats

Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.

Veure Glossari de botànica і Dinoflagel·lats

Dioècia

El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Veure Glossari de botànica і Dioècia

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Veure Glossari de botànica і Diploïdia

Dit

Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.

Veure Glossari de botànica і Dit

Divisió (biologia)

En biologia, la divisió és la unitat taxonòmica (tàxon) situada entre el regne i la classe.

Veure Glossari de botànica і Divisió (biologia)

Divisió cel·lular

Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula.

Veure Glossari de botànica і Divisió cel·lular

Domesticació

El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.

Veure Glossari de botànica і Domesticació

Drupa

L'oliva és una drupa La nectarina, un fruit tipus '''drupa''' La nou és una drupa amb el pericarpi no comestible Secció transversal d'una drupa típica (préssec) que mostra fruit i llavors. La drupa és un tipus de fruit simple indehiscent carnós que procedeix generalment d'un gineceu unicarpel·lar i, més rarament, d'un pluricarpel·lar i cenocàrpic.

Veure Glossari de botànica і Drupa

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Veure Glossari de botànica і Ecologia

Ecosistema

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.

Veure Glossari de botànica і Ecosistema

Efedra

Les efedres, èfedres o trompetes (Ephedra) són un gènere de gimnospermes de la divisió Gnetophyta, família Ephedraceae, l'únic que ha arribat als nostres dies.

Veure Glossari de botànica і Efedra

El·lèbor

El·lèbor (Helleborus) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les ranunculàcies.

Veure Glossari de botànica і El·lèbor

El·lipsoide

El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.

Veure Glossari de botànica і El·lipsoide

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.

Veure Glossari de botànica і Embrió

Embriologia

L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.

Veure Glossari de botànica і Embriologia

Empelt

Empelt d'olivera (per aproximació) Empelt de corona. Empelt en cucurbitàcia. Exemple d'empelt madur entre varietats de freixe. Empelt en cactus. Empeltar és l'operació de fer un empelt entre dues plantes anomenades bionts.

Veure Glossari de botànica і Empelt

Endòspora

Una endòspora o espora bacteriana és una estructura inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute.

Veure Glossari de botànica і Endòspora

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Veure Glossari de botànica і Endemisme

Endocarpi

Diagrama de l'endocarpi d'un fruit en drupa, és el pinyol dur que envolta la llavor. Endocarpi de l'oliva, sencer (esquerra), trencat i amb la llavor que conté dins En botànica, l'endocarpi o pinyol és la part interna del pericarpi que està en contacte amb la llavor, és a dir, la llavor és dins de l'endocarpi.

Veure Glossari de botànica і Endocarpi

Endoderma

Esquema en el que es veu l'endoderma L'endoderma (molt sovint mal anomenada endoderm) és la capa germinativa que es troba a l'interior dels embrions de metazous.

Veure Glossari de botànica і Endoderma

Endosimbiosi

fixen el nitrogen. L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.

Veure Glossari de botànica і Endosimbiosi

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Glossari de botànica і Energia

Entomofília

Abella que ha quedat recoberta de pol·len en visitar una flor. Lentomofília o entomogàmia és el procés de pol·linització en què el pol·len es transmet per insectes.

Veure Glossari de botànica і Entomofília

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.

Veure Glossari de botànica і Enzim

Epífit

Arbre que suporta sobre el tronc i branques, nombroses plantes epífites en el ''Parque Santa Elena'' de Costa Rica Polipodi epífit Els Epífits (del grec έπί, sobre i φύτόνepi, planta) o plantes epífites, són qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com a suport, però que no el parasita; són una de les sis subdivisions de les formes vitals de Raunkjaer.

Veure Glossari de botànica і Epífit

Epicarpi

Tall transversal d'un préssec mostrant:'''1.''' Endocarpi, '''2.''' Llavor, '''3.''' Mesocarpi, i '''4.''' '''Epicarpi''' Epicarpi pilós del préssec.

Veure Glossari de botànica і Epicarpi

Epidermis

Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall).

Veure Glossari de botànica і Epidermis

Equisets

Equisetum és un gènere de plantes vasculars sense llavors, l'únic gènere actual de la família Equisetaceae i de l'ordre Equisetales dintre dels pteridòfits.

Veure Glossari de botànica і Equisets

Esbarzer

Lesbarzer o albarzer (Rubus ulmifolius) és una espècie de planta del subgènere Rubus (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies.

Veure Glossari de botànica і Esbarzer

Escap

Escap floral En botànica un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma.

Veure Glossari de botànica і Escap

Escata

Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.

Veure Glossari de botànica і Escata

Escissió

L'estrella de mar ''Astropecten spinulosus'' és un exemple de reproducció per '''fragmentació''' La fragmentació o escissió és un sistema de reproducció no sexual mitjançant el qual un individu es divideix en dos o més trossos, cadascun dels quals és capaç de reconstruir de nou un individu.

Veure Glossari de botànica і Escissió

Esclerofil·le

Fulla d'una planta esclerofil·la (alzina). Esclerofil·le, paraula derivada del grec σκληρός ('dur') i φύλλον ('fulla'), és la denominació que rep un tipus de vegetació que té les fulles dures i els entrenusos (la distància entre les fulles en el brot) curts.

Veure Glossari de botànica і Esclerofil·le

Escorça (anatomia vegetal)

L'escorça de la surera, enguixida per a protegir del foc el tronc i les branques, és el suro. Medul·la2. Duramen3. Albeca4. Càmbium5. Floema6. Escorça Lescorça o corfa és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses.

Veure Glossari de botànica і Escorça (anatomia vegetal)

Escorpins

Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.

Veure Glossari de botànica і Escorpins

Escrofulariàcies

Les escrofulariàcies (Scrophulariaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.

Veure Glossari de botànica і Escrofulariàcies

Escudet

L'escudet, en heràldica, és un moble en forma d'escut petit col·locat dins un camper, generalment en nombre superior a un.

Veure Glossari de botànica і Escudet

Escull de corall

Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.

Veure Glossari de botànica і Escull de corall

Esfagnes

Els esfagnes (Sphagnum) són un gènere de molses, l'únic de la família Sphagnaceae i de la subclasse Sphagnidae.

Veure Glossari de botànica і Esfagnes

Esferoide

miniatura esquerra Un esferoide o el·lipsoide de revolució és un cos obtingut per la revolució d'una el·lipse sobre un dels seus eixos principals.

Veure Glossari de botànica і Esferoide

Espart bord

Inflorescència Lespart bord, al País Valencià almasset/almarset, masset/marset o masseta (Lygeum spartum) és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família de les poàcies.

Veure Glossari de botànica і Espart bord

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Glossari de botànica і Espècie

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Veure Glossari de botànica і Espècie introduïda

Espermatòfits

Els espermatòfits (Spermatophyta) o fanerògames (Phanerogamae) són un grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) amb rang de superdivisió.

Veure Glossari de botànica і Espermatòfits

Espermatozoide

Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.

Veure Glossari de botànica і Espermatozoide

Espira

* Espira (electromagnetisme), circuit elèctric tancat.

Veure Glossari de botànica і Espira

Espora

En biologia, una espora és una unitat de reproducció sexual o asexual que es pot adaptar per a la dispersió i la supervivència, sovint durant períodes prolongats de temps, en condicions desfavorables.

Veure Glossari de botànica і Espora

Espora (micologia)

Vista microscòpica d'espores de la ''Tubifera dudkae'', un fong mucilaginós. Ascs de ''Morchella elata'', que contenen ascospores Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió.

Veure Glossari de botànica і Espora (micologia)

Espora (vegetal)

Els soredis sota les fulles de la falguera ''Polypodium vulgare'' contenen les espores En biologia, una espora és una estructura reproductiva que formen alguns vegetals per a dispersar-se pel medi i per a sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables sense algun o diversos factors (especialment l'aigua).

Veure Glossari de botànica і Espora (vegetal)

Esporòfit

cicle de vida haplo-diplont (amb alternança de generacions multicel·lulars). molsa durant la primavera L'esporòfit és la fase diploide multicel·lular que passa en les plantes i en algunes algues amb alternança de generacions heterofàsica, que produeix per meiosi espores haploides (també anomenades meiòspores).

Veure Glossari de botànica і Esporòfit

Esqueix

''Vitis vinifera'' micropropagada en agarosa amb una tècnica de microesqueixat. Un esqueix és un fragment d'una planta separat de la seva progenitora amb una finalitat reproductiva.

Veure Glossari de botànica і Esqueix

Esquizocarp

Mericarps indehiscents de ''Malva'' Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar.

Veure Glossari de botànica і Esquizocarp

Estaminodi

Estaminoides exserts, ocupant el centre i envoltats pels estams d'una flor d'''Aquilegia viridiflora'' En botànica, un estaminodi és un estam estèril, rudimentari o abortiu, que no produeix grans de pol·len.

Veure Glossari de botànica і Estaminodi

Estatge alpí

Estatge alpí dels Pirineus. L'estatge alpí en botànica és una zona de vegetació que va del límit arbori fins als neus perpètues o l'estatge nival.

Veure Glossari de botànica і Estatge alpí

Estatge montà

Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.

Veure Glossari de botànica і Estatge montà

Estímul

Un estímul és qualsevol canvi en l'ambient intern o extern d'un organisme que en provoca una modificació en l'activitat.

Veure Glossari de botànica і Estímul

Estípula

'''Estípula''' glandular d'''Euphorbia pteroneura''. '''Estípules''' fusionades i amb forma de fulla en ''Alchemilla''. Una estípula és una estructura, usualment laminar, que es forma a cada costat de la base foliar d'un Traqueobiont.

Veure Glossari de botànica і Estípula

Estómac

Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.

Veure Glossari de botànica і Estómac

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Glossari de botànica і Estel

Estepa (geografia)

Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Veure Glossari de botànica і Estepa (geografia)

Esterilitat

Esterilitat és la incapacitat d'un organisme, permanent o transitòria, de generar gàmetes viables.

Veure Glossari de botànica і Esterilitat

Estigma

Estigma estrellat de ''Papaver somniferum'' L'estigma d'una flor és la part superior i receptiva d'un pistil, la part del gineceu que rep el pol·len durant la pol·linització, pot ser humit o sec.

Veure Glossari de botànica і Estigma

Estil (botànica)

L'estil és la part allargada del pistil que uneix l'ovari i l'estigma.

Veure Glossari de botànica і Estil (botànica)

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Glossari de botànica і Estiu

Estoló

''Ficinia spiralis'' estenent-se per la sorra per mitjà d'estolons En biologia, un estoló, (del llatí stolō "branca"), és una connexió horitzontal entre organismes.

Veure Glossari de botànica і Estoló

Estoma

Imatge d'un estoma a una fulla de tomatera presa amb un microscopi electrònic de rastreig. Lestoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos.

Veure Glossari de botànica і Estoma

Estròbil

Pinya de pinassa (''Pinus nigra'') Pinya de ''Pinus coulteri'' En botànica i en les coníferes, un estròbil (con o pinya) és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoidal.

Veure Glossari de botànica і Estròbil

Estromatòlit

Estromatòlits Els estromatòlits són roques sedimentàries de tipus orgànic, estratificades i formades per la captura, fixació o precipitació de sediments carbonatats a conseqüència del metabolisme i el creixement de microorganismes, especialment cianobacteris (tradicionalment anomenats algues cianofícies).

Veure Glossari de botànica і Estromatòlit

Eteri

La maduixa és un '''eteri''' típic En botànica, un eteri és un fruit complex caracteritzat per tenir un receptacle floral engrossit i carnós sobre el qual es troba inserida una elevada quantitat d'aquenis.

Veure Glossari de botànica і Eteri

Etnobotànica

L'etnobotànica (etno, 'estudi de les persones', i botànica, 'estudi de les plantes') és l'estudi de les relacions entre plantes i la gent (l'ésser humà), incloent-hi les seves aplicacions i usos tradicionals, per a, d'aquesta forma, determinar el seu valor cultural o científic.

Veure Glossari de botànica і Etnobotànica

Etologia

L'etologia (del grec «ηθος» ethos, costum, i «λóγος» logos, raonament, estudi, ciència) és la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, encara que són més coneguts pels estudis de camp.

Veure Glossari de botànica і Etologia

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Veure Glossari de botànica і Eucariotes

Euforbiàcies

Les euforbiàcies (Euphorbiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malpighials dins del clade de les ròsides.

Veure Glossari de botànica і Euforbiàcies

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Veure Glossari de botànica і Euràsia

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Glossari de botànica і Europa

Eutrofització

Amb la calor i la contaminació un llac com aquest queda cobert d'algues i bacteris amb emissió de gas en bombolles durant un parell de setmanes Leutrofització (del grec: eutrophia (combinació de eu "ben" i trephein "nodrit") que es pot traduir com saludable, nutrició adequada, desenvolupament) és un fenomen causat per l'acumulació de nutrients en un ecosistema com ara un llac o una bassa.

Veure Glossari de botànica і Eutrofització

Evaporació

Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.

Veure Glossari de botànica і Evaporació

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Glossari de botànica і Evolució

Excrement

Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.

Veure Glossari de botànica і Excrement

Fagàcies

Les fagàcies (Fagaceae) són una família de plantes amb flors que inclou faigs, castanyers i roures, i el 2016 comprenia vuit gèneres amb unes 927 espècies.

Veure Glossari de botànica і Fagàcies

Fagocitosi

El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".

Veure Glossari de botànica і Fagocitosi

Fagus

Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).

Veure Glossari de botànica і Fagus

Faig

La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.

Veure Glossari de botànica і Faig

Falç

Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.

Veure Glossari de botànica і Falç

Falca

Esquema de forces d'una falca. (Noteu que no estan a escala. Les forces gairebé horitzontals són molt més grans que les del dibuix). Fissurers d'escalada que s'encasten a les fissures i actuen com una falca d'estrènyer. La falca, tascó o cuny és una màquina simple consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut.

Veure Glossari de botànica і Falca

Falgueres

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.

Veure Glossari de botànica і Falgueres

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Glossari de botànica і Família (biologia)

Farigola

La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.

Veure Glossari de botànica і Farigola

Farinera borda

La farinera borda, cogoma verda, farinera verinosa, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus.

Veure Glossari de botànica і Farinera borda

Farratge

Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.

Veure Glossari de botànica і Farratge

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Veure Glossari de botànica і Fauna

Fàrmac

Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.

Veure Glossari de botànica і Fàrmac

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Veure Glossari de botànica і Fílum

Fímbria (biologia)

cèl·lules epitelials o al tracte urogenital. En bacteriologia, la fímbria és un apèndix proteic present en molts bacteris, és més curt i prim que un flagel.

Veure Glossari de botànica і Fímbria (biologia)

Físic

Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.

Veure Glossari de botànica і Físic

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Veure Glossari de botànica і Fòssil

Fórmula química

Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-).

Veure Glossari de botànica і Fórmula química

Fecundació

Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.

Veure Glossari de botànica і Fecundació

Feliformes

Els feliformes (Feliformia) són un subordre de l'ordre dels carnívors que inclou els fèlids i els tàxons relacionats.

Veure Glossari de botànica і Feliformes

Fenologia

Evolució fenològica de la florida de l'olivera. Escala BBCH: a-50, B-51, C-54, d-57 (15% de les flors obertes); g-67 (Oteros, J., García-Mozo, H., Vázquez, L., Mestre, A., Domínguez-Vilches, E., Galán, C. (2013). Modelling olive phenological response to weather and topography.

Veure Glossari de botànica і Fenologia

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Veure Glossari de botànica і Fenotip

Fermentació

Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.

Veure Glossari de botànica і Fermentació

Fertilitat

La Venus de Willendorf era un símbol de fertilitat La fertilitat és la capacitat d'un animal, planta o terreny de produir o sustentar una progènie nombrosa.

Veure Glossari de botànica і Fertilitat

Fibra vegetal

La fibra vegetal és el teixit de les plantes conreades o forestals que s'utilitza amb finalitats diferents de l'alimentació.

Veure Glossari de botànica і Fibra vegetal

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Veure Glossari de botànica і Figa

Figuera

La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.

Veure Glossari de botànica і Figuera

Fil·lodi

''Acacia koa'' amb fil·lodis entre la branca i la tija de les fulles. En botànica, s'anomena fil·lodi a un òrgan laminar que pareix ser una fulla, però que pel seu origen evolutiu, la seua ontogènesi (el seu procés de desenvolupament) i la seua anatomia interna resulta no ser-ho.

Veure Glossari de botànica і Fil·lodi

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Veure Glossari de botànica і Filogènia

Fisiognomia

Il·lustració típica trobada en un llibre de Fisiognomia (Segle XIX) (a l'esquerra''"Desesperació"'', a la dreta''"Ira barrejada amb Por"''). La fisiognomia és la paraciència que estudia la fisonomia humana en funció de les emocions i els sentiments.

Veure Glossari de botànica і Fisiognomia

Fisiologia

La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).

Veure Glossari de botànica і Fisiologia

Fitohormona

La carència de la fitohormona auxina pot causar un creixement anormal d'una planta, com es veu a la dretaUna fitohormona o hormona vegetal és una substància orgànica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on és transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiològiques.

Veure Glossari de botànica і Fitohormona

Fitosociologia

La fitosociologia és la branca de la ciència que tracta de les comunitats vegetals, la seva composició i el seu desenvolupament, i de les relacions entre les espècies que les componen.

Veure Glossari de botànica і Fitosociologia

Fixació del nitrogen

La fixació de nitrogen és un procés pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l'atmosfera terrestre (N₂) i es converteix en compostos de nitrogen (com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen).

Veure Glossari de botànica і Fixació del nitrogen

Flabel

Inflorescència en flabel en ''Iris sibirica'' Esquema de flabel En botànica, flabel o ripidi fa referència a un tipus d'inflorescència caracteritzada per ser un monocasi helicoidal les branquetes del qual surten alternadament, a dreta i esquerra, en un o dos plans, començant des de baix i acabant a dalt.

Veure Glossari de botànica і Flabel

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Veure Glossari de botànica і Flagel

Flòscul

Els flòsculs o florons (del llatí flosculis, floreta) són les flors que trobem al capítol de les plantes de la subfamília Asteroideae (abans conegudes com a tubuliflores) dins la família de les asteràcies, en algunes espècies envoltades per flors ligulades.

Veure Glossari de botànica і Flòscul

Floema

Floema Escorça El floema és el sistema format per canals interns de què disposen les plantes vasculars per a la conducció de la saba elaborada.

Veure Glossari de botànica і Floema

Flor

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.

Veure Glossari de botànica і Flor

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.

Veure Glossari de botànica і Flora

Floridura

Foto microscòpica de les hifes i espores de la floridura ''Aspergillus fumigatus'' Nectarines florides Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica.

Veure Glossari de botànica і Floridura

Florit

Escut d'Armes Florit. Florit és un llinatge originari del Llenguadoc (Occitània, França).

Veure Glossari de botànica і Florit

Folíol

En botànica, un folíol o pinna és cadascuna de les divisions d'una fulla composta.

Veure Glossari de botànica і Folíol

Fol·licle (fruit)

Pinyes de ''Banksia serrata'', amb '''fol·licles''' oberts. Un fol·licle, en botànica, és un fruit sec que prové d'un únic carpel, té diverses llavors i que es caracteritza per obrir-se quan està madur per una sutura ventral.

Veure Glossari de botànica і Fol·licle (fruit)

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Veure Glossari de botànica і Fongs

Forma vital

La forma vital o forma de creixement, constitueix una altra manera de classificar les plantes -generalment vasculars- com a alternativa al corrent linneà jerarquitzada d'espècies, gèneres i famílies de la classificació científica.

Veure Glossari de botànica і Forma vital

Forma vital de Raunkjaer

Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca).

Veure Glossari de botànica і Forma vital de Raunkjaer

Formació vegetal

Una formació vegetal, comunitat de plantes (de vegades dita fitocenosi) és una col·lecció d'espècies de plantes dins una unitat geogràfica designada, la qual forma un tros relativament uniforme que es pot distingir dels trossos veïns amb diferents tipus de vegetació.

Veure Glossari de botànica і Formació vegetal

Formigues

Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).

Veure Glossari de botànica і Formigues

Fotoperiodisme (botànica)

Flors de nesprer japonés, planta de dia curt, floreix a mitjans de novembre Fotoperiodisme o fotoperíode és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit.

Veure Glossari de botànica і Fotoperiodisme (botànica)

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Veure Glossari de botànica і Fotosíntesi

Fototròfia

Fotòtrofs terrestres i aquàtics: plantes que creixen en un tronc caigut sobre aigua rica en algues La fototròfia (del grec: photo.

Veure Glossari de botànica і Fototròfia

Fred (temperatura)

''Els primers freds'', de Miquel Blay El fred en física és l'absència de calor.

Veure Glossari de botànica і Fred (temperatura)

Frugívor

Orangutan de Borneo (''Pongo pygmaeus'') menjant fruita Els animals frugívors (del llatí frux, "fruit"; i vorus, "devorador") són els que s'alimenten de fruits, sigui parcialment o exclusiva.

Veure Glossari de botànica і Frugívor

Fruit

Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.

Veure Glossari de botànica і Fruit

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Veure Glossari de botànica і Fruita

Fruita seca

Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.

Veure Glossari de botànica і Fruita seca

Fulla

Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.

Veure Glossari de botànica і Fulla

Fus acromàtic

cinetocors en vermell El fus acromàtic és l'estructura cel·lular que separa els cromosomes entre les dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular eucariota.

Veure Glossari de botànica і Fus acromàtic

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Veure Glossari de botànica і Fusta

Galactosa

La galactosa és un monosacàrid format per una estructura de sis àtoms de carboni (hexosa).

Veure Glossari de botànica і Galactosa

Galzeran

El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles.

Veure Glossari de botànica і Galzeran

Gametòfit

1.

Veure Glossari de botànica і Gametòfit

Gametogènesi

La gametogènesi és el procés de formació de gàmetes.

Veure Glossari de botànica і Gametogènesi

Garric

El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.

Veure Glossari de botànica і Garric

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Glossari de botànica і Gas

Gàlbul

"Gàlbuls" immadurs de xiprer Un gàlbul és l'estròbil femení propi d'algunes coníferes, particularment les del gènere Juniperus, que inclou els ginebres, els càdecs i les savines.

Veure Glossari de botànica і Gàlbul

Gàmeta

Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.

Veure Glossari de botànica і Gàmeta

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Veure Glossari de botànica і Gènere (biologia)

Gènere (sociologia)

femení. El gènere és, en sociologia i ciències socials, la construcció social d'allò que es considera masculinitat o feminitat, per exemple, els trets, actituds, rols, etc., que una cultura determinada atorga en un moment donat a una persona en funció del seu sexe i de com es relaciona amb les persones segons el sexe que tenen.

Veure Glossari de botànica і Gènere (sociologia)

Geòfit

Els naps són plantes geòfites Un geòfit és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

Veure Glossari de botànica і Geòfit

Gemma (botànica)

Borrons d'un roure coberts de gel Gemma d'un auró (''Acer pseudoplatanus'') En botànica la gemma és un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor.

Veure Glossari de botànica і Gemma (botànica)

Gemmació

Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.

Veure Glossari de botànica і Gemmació

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Veure Glossari de botànica і Gen

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Veure Glossari de botànica і Genètica

Genoma

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Veure Glossari de botànica і Genoma

Genotip

El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip.

Veure Glossari de botànica і Genotip

Geobotànica

Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.

Veure Glossari de botànica і Geobotànica

Gerd

El gerd, gerdó, gerdonera, cordonera o ru en alguerés (Rubus idaeus) és un arbust de la família de les rosàcies.

Veure Glossari de botànica і Gerd

Germà

''Dues germanes'' de William-Adolphe Bouguereau Un germà o germana és una persona que respecte a una altra té els mateixos pares o solament el pare o la mare.

Veure Glossari de botànica і Germà

Gespa

Gent descansant a la gespa a Trafalgar Square. Gespa és el nom comú d'una desena d'espècies de poàcies (família Poaceae), utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins.

Veure Glossari de botànica і Gespa

Gibberel·lina

Gibberel·lina (GAs) és el nom de diverses fitohormones que regulen el creixement i influeixen en diversos processos de desenvolupament biològics, incloent-hi l'allargament de la tija, la germinació, la dormició, la floració, l'expressió del sexe i la senescència de fulles i fruits.

Veure Glossari de botànica і Gibberel·lina

Gimnospermes

Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.

Veure Glossari de botànica і Gimnospermes

Ginebre

El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.

Veure Glossari de botànica і Ginebre

Gineceu

Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.

Veure Glossari de botànica і Gineceu

Ginesta

La ginesta, ginesta vera, herba de ballester (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae.

Veure Glossari de botànica і Ginesta

Gla

Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).

Veure Glossari de botànica і Gla

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Veure Glossari de botànica і Glaç

Glàndula

Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.

Veure Glossari de botànica і Glàndula

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Veure Glossari de botànica і Glúcid

Glicogen

El glicogen o glucogen és un polisacàrid de reserva energètica dels animals, fongs i bacteris.

Veure Glossari de botànica і Glicogen

Glicoproteïna

dataaccés.

Veure Glossari de botànica і Glicoproteïna

Glossari de botànica

Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi.

Veure Glossari de botànica і Glossari de botànica

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Veure Glossari de botànica і Glucosa

Gnetòfits

Els gnetòfits (Gnetophyta) són una divisió de gimnospermes.

Veure Glossari de botànica і Gnetòfits

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Glossari de botànica і Gravetat

Gravitropisme

El gravitropisme o geotropisme és un tipus de tropisme, és a dir, del moviment d'òrgans vegetals provocat i orientat per estímuls externs, en aquest cas la gravetat.

Veure Glossari de botànica і Gravitropisme

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Veure Glossari de botànica і Groc

Guix

Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Veure Glossari de botànica і Guix

Halofília

Un cas extrem d'halofília és l'arqueobacteri ''Haloferax volcanii'' que viu a la mar Morta, lloc gairebé vuit vegades més salat que els oceans (275 g/l de ClNa) L'halofília (del grec halos, 'sal' i filo, 'amant de', 'amant de la sal') és la tendència o necessitat d'alguns organismes de viure en ambients amb concentracions elevades de sals.

Veure Glossari de botànica і Halofília

Haploïdia

Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Veure Glossari de botànica і Haploïdia

Haptòfits

Els haptòfits (Haptophyta) és un grup d'algues unicel·lulars.

Veure Glossari de botànica і Haptòfits

Hastat

Els hastats (llatí: hastati) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.

Veure Glossari de botànica і Hastat

Haustori

Haustoris d'una ''Cuscuta'' Un haustori és un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste.

Veure Glossari de botànica і Haustori

Hàbitat

Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).

Veure Glossari de botànica і Hàbitat

Híbrid

''Laburnum × watereri'', híbrid cultivat de l'arbust ''Laburnum'' Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: espècies (creuament intraespecífic); espècies (creuaments interespecífics) o gèneres (creuament intergenèric) diferents.

Veure Glossari de botànica і Híbrid

Heliofília

Les tapereres són unes típiques plantes heliòfiles L'heliofília, del grec Helio (sol) i filo (amic), es refereix a les plantes que necessiten molta quantitat de llum, o sia, el sol directe i una forta exposició a la llum del sol i en canvi no suporten les condicions d'ombra (les de les plantes anomenades esciòfiles).

Veure Glossari de botànica і Heliofília

Hemerofília

esparver amb la seva presa, al centre de Bochum Els animals o plantes hemeròfils (del grec hemeros, 'culte'; i filos, 'amic') són organismes que treuen profit dels canvis provocats pels éssers humans en el seu entorn.

Veure Glossari de botànica і Hemerofília

Hemicriptòfit

Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

Veure Glossari de botànica і Hemicriptòfit

Hemisferi nord

L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.

Veure Glossari de botànica і Hemisferi nord

Hemisferi sud

L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.

Veure Glossari de botànica і Hemisferi sud

Herència biològica

L'herència biològica és el procés pel qual la prole d'una cèl·lula o organisme adquireix, o està predisposada a adquirir, les característiques de les seves cèl·lules o organismes progenitors.

Veure Glossari de botànica і Herència biològica

Herba adventícia

miniatura Mala herba, adventícia, arvense, brossa o infestant són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no és volguda.

Veure Glossari de botànica і Herba adventícia

Herbacol

L'herbacol, card, card comú o card comestible, cardigot, cardot, carxofera borda, gallufera (Cynara cardunculus) és una planta amb flor del gènere Cynara. És una planta vivaç, rústega i robusta de fins a 2 metres d'alçada.

Veure Glossari de botànica і Herbacol

Herbari

Exemplar d'herbari de ''Vitellaria paradoxa'' adequadament fixat en un full de paper, amb una etiqueta d'identificació En botànica, un herbari és una col·lecció d'espècimens de plantes, o parts de plantes, preservades, dessecades, identificades i acompanyades d'informació crítica sobre el lloc de col·lecció, nom vulgar i usos.

Veure Glossari de botànica і Herbari

Herbassar

Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).

Veure Glossari de botànica і Herbassar

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Veure Glossari de botànica і Hermafrodita

Hesperidi

Un hesperidi és un tipus de fruit que prové d'un gineceu sincàrpic i que procedeix d'un ovari súper de tipus pluricarpel·lar.

Veure Glossari de botànica і Hesperidi

Heteroconts

Els heteroconts (Heterokonta, Heterokontophyta o Stramenopiles) són una de les línies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espècies.

Veure Glossari de botànica і Heteroconts

Heterotròfia

Lheterotròfia (del grec heteron.

Veure Glossari de botànica і Heterotròfia

Hibernació

La hibernació és un estat d'hipotèrmia regulada al llarg de dies o setmanes que permet a certs animals conservar l'energia al llarg de l'hivern.

Veure Glossari de botànica і Hibernació

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Veure Glossari de botànica і Hidrocarbur

Hifa

Hifes sota d'un tronc mort Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs pluricel·lulars.

Veure Glossari de botànica і Hifa

Himen

L'himen és una membrana que envolta i cobreix parcialment l'orifici vaginal extern.

Veure Glossari de botànica і Himen

Hipocòtil

''De dalt a baix:''1.Coberta2.Cotiledó 3.Hipocòtil 4.Radícula L'hipocòtil és el terme botànic, que deriva del grec amb el significat de "per sota els cotilèdons", utilitzat per a referir-se a l'espai entre la radícula i la plúmula; és la part de la planta que germina d'una llavor.

Veure Glossari de botànica і Hipocòtil

Hipoteca

Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.

Veure Glossari de botànica і Hipoteca

Història natural

Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.

Veure Glossari de botànica і Història natural

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Veure Glossari de botànica і Histologia

Histona

Assemblatge de les histones nuclears per a formar un nucleosoma Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Veure Glossari de botànica і Histona

Holàrtic

Zona holàrtica. Holàrtic (ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Veure Glossari de botànica і Holàrtic

Holotip

Holotip ''Marocaster coronatus'' Un holotip és un dels diversos tipus nomenclaturals.

Veure Glossari de botànica і Holotip

Home

actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.

Veure Glossari de botànica і Home

Homonímia

Lhomonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents.

Veure Glossari de botànica і Homonímia

Hort

Una '''horta''' a Benicull, Ribera Baixa al País Valencià. un hort amb caixoneres Un hort (del llatí: hortus.

Veure Glossari de botànica і Hort

Horticultura

Horta en una menuda propietat rural en Avaré Lhorticultura prové etimològicament de les paraules llatines hortus (jardí, horta, planta) i cultura ("cultiu") clàssicament significava «cultiu en hortes»; el terme s'aplica també a la producció d'hortalisses i fins i tot a la producció comercial moderna.

Veure Glossari de botànica і Horticultura

Hoste

En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment.

Veure Glossari de botànica і Hoste

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Veure Glossari de botànica і Humitat

Humus

L'humus, a la part superior del perfil del sòl, té un característic color negre o marró fosc, senyal de la presència de restes orgàniques. Lhumus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialment per l'acció combinada dels animals, bacteris i de fongs del sòl.

Veure Glossari de botànica і Humus

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Glossari de botànica і Indústria

Indument

Boraginàcies L'indument és el conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta.

Veure Glossari de botànica і Indument

Infecció

La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.

Veure Glossari de botànica і Infecció

Inflorescència

Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.

Veure Glossari de botànica і Inflorescència

Infructescència

Figues En condicions naturals la infructescència és el resultat de la fecundació d'una inflorescència compacta, així com també de la fecundació de l'òvul de certes flors apocàrpiques.

Veure Glossari de botànica і Infructescència

Infusió

Infusions Tassa de te Mate La infusió és un mètode d'extracció dels principis actius solubles d'una planta mitjançant la seva introducció en aigua inicialment bullent, però que es deixa refredar.

Veure Glossari de botànica і Infusió

Insectívors

Els insectívors (Insectivora, del llatí insectum 'insecte' i vorare 'menjar') és un antic ordre de mamífers placentaris, que va ser abandonat per ser considerat polifilètic.

Veure Glossari de botànica і Insectívors

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Veure Glossari de botànica і Insectes

Interfase

Il·lustració de la interfase a l'Anatomia de Gray. La cromatina encara no s'ha condensat i la cèl·lula duu a terme les seves funcions habituals. Una imatge del nucli d'una cèl·lula (HT1080) actualment en interfase (probablement G1). Nota: no és visible el citoplasma d'aquesta cèl·lula ni el de la cèl·lula veïna (a dalt a l'esquerra), actualment en la telofase de la mitosi.

Veure Glossari de botànica і Interfase

Intoxicació

La intoxicació o enverinament és un tipus de malaltia deguda a l'exposició a una substància tòxica, sigui sintètica o bé creada per un ésser viu (bacteri, fong…), normalment per ingestió o inhalació.

Veure Glossari de botànica і Intoxicació

Iode

El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.

Veure Glossari de botànica і Iode

Ipomoea purpurea

Ipomoea purpurea (campaneta de jardí, campaneta de temporada, corretjola gran, maravella o meravella) és una espècie botànica del gènere Ipomoea, de la família ''Convolvulaceae'', nadiua de Mèxic, Amèrica del Sud i Centreamèrica.

Veure Glossari de botànica і Ipomoea purpurea

Isogàmia

Diferents formes d'isogàmia: A) isogàmia de gàmetes mòbils, B) isogàmia de gàmetes no mòbils, C) conjugació La isogàmia (del grec isos igual i gamos, matrimoni) és una forma de reproducció sexual pròpia dels vegetals en la qual les dues gàmetes que s'uneixen per formar el zigot són idèntiques en estructura i mida.

Veure Glossari de botànica і Isogàmia

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Veure Glossari de botànica і Isomorfisme

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Veure Glossari de botànica і Jardí botànic

Jerarquia

Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.

Veure Glossari de botànica і Jerarquia

Jonc

El jonc, junc o jonc boval (Scirpoides holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.

Veure Glossari de botànica і Jonc

Jungla

Box Log Falls, Lamington National Park, Queensland, Austràlia. Una jungla és un terreny majoritàriament cobert per vegetació i bosc dens, que és troba típicament en climes tropicals.

Veure Glossari de botànica і Jungla

Kagal

Kagal (en marathi कागल) és una vila situada al Districte de Kolhapur en l'estat indi de Maharashtra.

Veure Glossari de botànica і Kagal

Lamials

Les lamials (Lamiales) són un ordre de plantes angiospermes.

Veure Glossari de botànica і Lamials

Lamiàcies

Les lamiàcies (Lamiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides.

Veure Glossari de botànica і Lamiàcies

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Veure Glossari de botànica і Latitud

Làtex

Làtex de l'arbre del cautxú El làtex d'Araujia sericifera és irritant de la pell i els ulls El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies, que circula pels vasos lactífers.

Veure Glossari de botànica і Làtex

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Veure Glossari de botànica і Líber

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Veure Glossari de botànica і Lípid

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Veure Glossari de botànica і Legislació

Lemna

Lemna és un gènere de petites plantes flotants que té set espècies, tres de les quals es troben als Països Catalans.

Veure Glossari de botànica і Lemna

Leucoplast

Amiloplasts de cèl·lules de patata, uns dels diferents subtipus de '''leucoplasts'''. Els leucoplasts són uns orgànuls que es poden trobar en les cèl·lules vegetals, essent un tipus de plastidis.

Veure Glossari de botànica і Leucoplast

Liana

Castelltallat. Liana és el nom genèric que es dona a tots els tipus de plantes enfiladisses terrestres amb tiges llenyoses, epífites o capaces d'entortolligar-se a la roca o a les construccions.

Veure Glossari de botànica і Liana

Licopè

El licopè o licopé és un pigment vegetal liposoluble (soluble en greix, no en aigua com els hidrosolubles) que aporta el color vermell a diverses fruites (com el tomàquet i la síndria) i verdures.

Veure Glossari de botànica і Licopè

Lignina

La lignina és un polímer d'origen natural format per alcohols aromàtics coneguts com a monolingols, principalment derivats del fenilpropà.

Veure Glossari de botànica і Lignina

Limbe

Zona laminar o limbe d'una fulla En botànica, s'anomena limbe o limbe foliar a la zona laminar que usualment forma part de l'anatomia d'una fulla.

Veure Glossari de botànica і Limbe

Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.

Veure Glossari de botànica і Liquen

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Veure Glossari de botànica і Llana

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Veure Glossari de botànica і Llança

Llavor

La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.

Veure Glossari de botànica і Llavor

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Veure Glossari de botànica і Llegum

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Veure Glossari de botànica і Lleguminoses

Lleny

El lleny (sovint escrit leny) era un vaixell de rems, més curt que no pas la galera, més ample i pla.

Veure Glossari de botànica і Lleny

Llenya

Llenya és la fusta utilitzada com a combustible.

Veure Glossari de botànica і Llenya

Llombrígol

El llombrígol, melic, guixa o d'altres variants, és una marca que deixa el cordó umbilical a l'abdomen dels mamífers.

Veure Glossari de botànica і Llombrígol

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Veure Glossari de botànica і Llum

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Veure Glossari de botànica і Longitud

Lupa

miniatura '''Microscopi simple''' de Leeuwenhoek. La mostra es col·locava en la punta del cargol, davant l'única lent, la qual destaca pel seu petit diàmetre. Una lupa és un instrument òptic compost d'una lent convergent que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls.

Veure Glossari de botànica і Lupa

Macaronèsia

La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània.

Veure Glossari de botànica і Macaronèsia

Magnoliòpsids

Els magnoliòpsids (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe d'angiospermes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta).

Veure Glossari de botànica і Magnoliòpsids

Magraner

El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.

Veure Glossari de botànica і Magraner

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Veure Glossari de botànica і Malaltia

Malaltia exògena

Les malalties exògenes són aquelles que són provocades per factors externs a l'organisme, independentment dels factors interns.

Veure Glossari de botànica і Malaltia exògena

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Veure Glossari de botànica і Mamífers

Manglar

Els manglars es troben a la zona intertropical Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar. Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic.

Veure Glossari de botànica і Manglar

Mangle

''Rhizophora-mangle'' amb les arrels aèrees al nord del Brasil Mangle és la denominació que rep qualsevol de les espècies d'arbres i arbusts que formen els manglars, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.

Veure Glossari de botànica і Mangle

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Veure Glossari de botànica і Mar

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Glossari de botànica і Mar Mediterrània

Marge

219x219px Un marge en reconstrucció. Un marge esbaldregat. gres (pedra sorrenca) en unes vinyes a Esslingen am Neckar, prop de Stuttgart (Alemanya). Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals).

Veure Glossari de botànica і Marge

Mata (botànica)

Mata de la lleteresa de platja ''(Euphorbia paralias)''. Mata o matoll és un tipus de formació vegetal.

Veure Glossari de botànica і Mata (botànica)

Material genètic

raigs X El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica.

Veure Glossari de botànica і Material genètic

Màquia

Màquia als vessants del Mata-redona, Serra del Montsià, La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.

Veure Glossari de botànica і Màquia

Món

El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.

Veure Glossari de botànica і Món

Móra (infructescència)

Móra de ''Rubus chamaemorus'' En botànica, la móra és una infructescència caracteritzada per estar formada per un conjunt de fruits secs monosperms tots ells rodejats d'un periant que es torna carnós i disposats en espiga.

Veure Glossari de botànica і Móra (infructescència)

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Veure Glossari de botànica і Medi ambient

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Veure Glossari de botànica і Medicament

Mega-

Mega (símbol M) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10⁶, o 1.000.000.

Veure Glossari de botànica і Mega-

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles.

Veure Glossari de botànica і Meiosi

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Veure Glossari de botànica і Mel

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.

Veure Glossari de botànica і Membrana plasmàtica

Meristema

El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.

Veure Glossari de botànica і Meristema

Mesocarpi

La nou és una drupa amb el mesocarpi (part verda) no comestible. En botànica, el mesocarpi constitueix la part intermèdia del pericarpi, és la part del fruit, que es troba entre l'endocarpi i l'epicarpi, i que és la part que normalment s'aprofita per menjar.

Veure Glossari de botànica і Mesocarpi

Metabòlit

Un metabòlit és qualsevol molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.

Veure Glossari de botànica і Metabòlit

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Veure Glossari de botànica і Metabolisme

Metamorfosi

Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.

Veure Glossari de botànica і Metamorfosi

Metro

Metro de Varsòvia, Polònia Metro de Londres, Regne Unit Metro de Moscou, Rússia Metro de Xangai, China Sense metro El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, i que en general és subterrani o en viaducte.

Veure Glossari de botànica і Metro

Miceli

El miceli és una estructura en forma d'arrel d'un fong que consisteix en una massa d'hifes ramificades i filiformes.

Veure Glossari de botànica і Miceli

Micetozous

Els micetozous o mixomicots (Mycetozoa, gr. "animals-fong" o Myxomycota, gr. "fongs-moc") són un grup peculiar de protists del fílum Amoebozoa, que hom anomena comunament floridures o fongs mucilaginosos, malgrat que no són fongs i que estan més emparentats amb les amebes típiques.

Veure Glossari de botànica і Micetozous

Micologia

Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.

Veure Glossari de botànica і Micologia

Micorriza

Micorriza (Amanita) Una micorriza (del grec: mycorrhiza «fong i arrel»),AB Frank (1885) Über die auf Würzelsymbiose beruhende Ehrnährung gewisser Bäum durch unterirdische Pilze.

Veure Glossari de botànica і Micorriza

Micotoxina

Micotoxina (del grec μύκης (mykes, mukos) “fong”) és una toxina produïda per un organisme del Regne Fungi, que inclou bolets, floridures i llevats.

Veure Glossari de botànica і Micotoxina

Micro-

Micro- (símbol μ) és un prefix del Sistema Internacional que indica la milionèsima part d'una unitat, o un factor de 10-6, o 1/1.000.000.

Veure Glossari de botànica і Micro-

Microbiologia

Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".

Veure Glossari de botànica і Microbiologia

Microclima

Falgueres arborescents de clima tropical creixent a Anglaterra de clima temperat, latitud 50° 15′ N Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d'una zona que són diferenciades del clima general de l'àrea que l'envolta.

Veure Glossari de botànica і Microclima

Midó

creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.

Veure Glossari de botànica і Midó

Migració

Les papallones també migren La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.

Veure Glossari de botànica і Migració

Mirmecocòria

Llavors d'''Afzelia africana'' mostrant els seus eleosomes La mirmecocòria és la dispersió de llavors de plantes per les formigues.

Veure Glossari de botànica і Mirmecocòria

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Veure Glossari de botànica і Mitosi

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Veure Glossari de botànica і Molècula

Mol·luscs

Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.

Veure Glossari de botànica і Mol·luscs

Molses

Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.

Veure Glossari de botànica і Molses

Monòmer

Un monòmer és una molècula de petita massa molecular que unida a altres monòmers, de vegades cents o milers, mitjançant enllaços químics, generalment covalents, formen macromolècules anomenades polímers.

Veure Glossari de botànica і Monòmer

Moneres

Les moneres són un regne biològic actualment en desús que comprenia la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica.

Veure Glossari de botànica і Moneres

Monoècia

El vern és una planta '''monoica'''. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior La monoècia (del grec: 'una sola casa') és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats, però en el mateix peu de l'individu.

Veure Glossari de botànica і Monoècia

Monocasi

Monocasi helicoide Monocasi escorpioide Un monocasi o cima unípara és un tipus d'inflorescència cimosa que es caracteritza pel fet que l'eix principal no produeix més que una sola ramificació secundària i així successivament.

Veure Glossari de botànica і Monocasi

Monocotiledònies

Les monocotiledònies (Monocotyledoneae) són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors.

Veure Glossari de botànica і Monocotiledònies

Monstera deliciosa

Monstera deliciosa, també coneguda com a Monstera, és una espècie de planta enfiladissa (gènere lianoides) pròpia de la zona tropical plujosa que va del sud de Mèxic fins al sud de Panamà però estesa pel conreu a altres zones tropicals i subtropicals, com Madeira per exemple.

Veure Glossari de botànica і Monstera deliciosa

Moràcies

Les moràcies (Moraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales), dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.

Veure Glossari de botànica і Moràcies

Morfologia (biologia)

En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.

Veure Glossari de botànica і Morfologia (biologia)

Morfologia vegetal

La morfologia vegetal o fitomorfologia és el terme general per a l'estudi de la morfologia, la forma i l'estructura externa, de les plantes.

Veure Glossari de botànica і Morfologia vegetal

Mucílag

Una fulla de dròsera amb tentacles mucilaginosos atrapant un insecte. Un mucílag és una glicoproteïna polar en forma de polímer que és produït per la majoria de les plantes i alguns microorganismes.

Veure Glossari de botànica і Mucílag

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Veure Glossari de botànica і Muntanya

Mureïna

La mureïna, terme sovint utilitzat com a sinònim de peptidoglicà, és el peptidoglicà predominant en la paret bacteriana dels bacteris i està formada per N-acetilglucosamina (NAG),N-acetilmuràmic (NAM) i un tetrapèptid, que conformen la subunitat elemental de la mureïna que es va repetint per formar la paret cel·lular bacteriana.

Veure Glossari de botànica і Mureïna

Murta (planta)

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.

Veure Glossari de botànica і Murta (planta)

Mutació

En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.

Veure Glossari de botànica і Mutació

Nap

El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.

Veure Glossari de botànica і Nap

Nèctar

Nèctar de camèlia El nèctar, en botànica és una solució aquosa més o menys concentrada de sucres, aminoàcids, ions minerals i substàncies aromàtiques que tenen moltes flors com a reclam i recompensa per als animals pol·linitzadors que duen a terme el transport involuntari de pol·len d'unes flors a altres de la mateixa o diferent planta.

Veure Glossari de botànica і Nèctar

Nínxol ecològic

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.

Veure Glossari de botànica і Nínxol ecològic

Núcula

Fruits del fajol (''Fagopyrum esculentum'') exemple de núcula morfologia externa i interna de les larves en el tercer estat.

Veure Glossari de botànica і Núcula

Neòfit

Neòfit (en llatí Neophytus, en grec) fou un escriptor grec que vivia a Xipre i probablement hi havia nascut.

Veure Glossari de botànica і Neòfit

Nectari

Nectari al pecíol d'una fulla de cirerer. Un nectari és una glàndula productora de nèctar que es troba en algunes plantes.

Veure Glossari de botànica і Nectari

Nematodes

Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.

Veure Glossari de botànica і Nematodes

Nervi

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.

Veure Glossari de botànica і Nervi

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Veure Glossari de botànica і Neu

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Glossari de botànica і Nitrogen

Noguer

Una noguera, noguer o anouer (Val., Alta Segarra) és un gènere de plantes amb flor de la família Juglandaceae.

Veure Glossari de botànica і Noguer

Nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies, el vuitè rang principal emprat en taxonomia.

Veure Glossari de botànica і Nomenclatura binomial

Nucli cel·lular

Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.

Veure Glossari de botànica і Nucli cel·lular

Nuclis polars

Els nuclis polars són unes cèl·lules situades dins de l'ovari, sac embrionari o gametofit femení que intervenen en el procés de fertilització de les plantes.

Veure Glossari de botànica і Nuclis polars

Nutrició

Banquet durant el segle XVI.

Veure Glossari de botànica і Nutrició

Nutrient

Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.

Veure Glossari de botànica і Nutrient

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Veure Glossari de botànica і Oceania

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Glossari de botànica і Ocells

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Glossari de botànica і Oli

Oli essencial

Eucaliptus Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.

Veure Glossari de botànica і Oli essencial

Oligotròfia

L'oligotròfia consisteix que l'ésser viu pot prosperar en un ambient que li ofereix molts baixos nivells de nutrients.

Veure Glossari de botànica і Oligotròfia

Oliva

Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).

Veure Glossari de botànica і Oliva

Olla

Olla d'acer inoxidable Una olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...

Veure Glossari de botànica і Olla

Ona

miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.

Veure Glossari de botànica і Ona

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Veure Glossari de botànica і Ordi

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Glossari de botànica і Ordre

Orella

L'orella és l'òrgan dels animals que permet detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.

Veure Glossari de botànica і Orella

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Veure Glossari de botànica і Organisme

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Veure Glossari de botànica і Organisme pluricel·lular

Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.

Veure Glossari de botànica і Orgànul

Orquídies

Les orquídies (Orchidaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les Asparagals.

Veure Glossari de botànica і Orquídies

Ortiga

Ortiga, estrígol o estríjol, guardians, eixordiga, xiripia (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae, totes caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell.

Veure Glossari de botànica і Ortiga

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.

Veure Glossari de botànica і Ou (biologia)

Ovari

Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.

Veure Glossari de botànica і Ovari

Ovari (botànica)

En botànica, a les plantes amb flor, l'ovari és la part inferior del carpel que conté els òvuls, es tracta d'una cavitat tancada que pot estar subdividida, llavors es parla d'ovari bilocular (dues cavitats), trilocular (tres cavitats), tetralocular (quatre cavitats) o plurilocular.

Veure Glossari de botànica і Ovari (botànica)

Oxoàcid

Un oxoàcid és un compost químic que conté oxigen, almenys un altre element i almenys un hidrogen lligat a l'oxigen, H-O-X, i que produeix una base conjugada per la pèrdua d'ions d'hidrogen (hidrons) positius, H+.

Veure Glossari de botànica і Oxoàcid

País

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

Veure Glossari de botànica і País

Paleobotànica

''Viburnum lesquereuxii'' La paleobotànica (del grec paleo.

Veure Glossari de botànica і Paleobotànica

Palinologia

Gra de pol·len vist pel microscopi La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils.

Veure Glossari de botànica і Palinologia

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Glossari de botànica і Palma

Palmera

* Palmera o palma, nom comú de les espècies de la família de les arecàcies.

Veure Glossari de botànica і Palmera

Pampa (geobotànica)

La pampa (del quítxua, que significa 'plana') és un tipus de formació vegetal característica terres baixes que abasten les províncies de Buenos Aires, La Pampa, Santa Fe i Córdoba a més de l'Uruguai, Xile i l'extrem sud del Brasil (Rio Grande do Sul), que en total sumen 750.000 km².

Veure Glossari de botànica і Pampa (geobotànica)

Panícula

Panícula La panícula és una inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïm.

Veure Glossari de botànica і Panícula

Papallona

El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.

Veure Glossari de botànica і Papallona

Papaveràcies

Papaveràcia, Papaveràcies o Papaveraceae és una família de plantes amb flors de l'ordre de les ranunculals.

Veure Glossari de botànica і Papaveràcies

Papilionàcia

* Botànica: Tipus de corol·la amb un pètal superior característic.

Veure Glossari de botànica і Papilionàcia

Parasitisme

Un paràsit del peix, l'isòpodes ''Cymothoa exigua'', que substitueix la llengua d’un ''Lithognathus'' El parasitisme és una relació simbiòtica entre espècies, on un organisme, el paràsit, viu dins o dins d'un altre organisme, l'hoste, causant-li algun mal, i s'adapta estructuralment a aquesta forma de vida.

Veure Glossari de botànica і Parasitisme

Paràsit

Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.

Veure Glossari de botànica і Paràsit

Paret cel·lular

Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.

Veure Glossari de botànica і Paret cel·lular

Partenocàrpia

Una síndria sense llavors. La paraula partenocàrpia usada en botànica i horticultura significa literalment "fruit verge" En els casos en què es dona la partenocàrpia el fruit es desenvolupa sense fertilització dels òvuls per tant no té llavors.

Veure Glossari de botànica і Partenocàrpia

Partenogènesi

La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.

Veure Glossari de botànica і Partenogènesi

Passionera

La passionera (Passiflora caerulea), o flor de la passió, és una espècie de planta amb flor.

Veure Glossari de botànica і Passionera

Patologia

La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.

Veure Glossari de botànica і Patologia

Pèl

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Veure Glossari de botànica і Pèl

Pèl glandular

Un pèl glandular és un element constituïu del sistema fisiològic d'excreció o de secreció d'una planta.

Veure Glossari de botànica і Pèl glandular

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Veure Glossari de botànica і Pèndol

Pèptid

Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.

Veure Glossari de botànica і Pèptid

Pètal

sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.

Veure Glossari de botànica і Pètal

Pecíol

1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll, galet o polzim en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.

Veure Glossari de botànica і Pecíol

Pectina

Estructura química de la Pectina Pectina és una fibra vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.

Veure Glossari de botànica і Pectina

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Veure Glossari de botànica і Pedra calcària

Peduncle

Detall del peduncle, al final del qual una flor de ''Cymbalaria muralis'' Detall dels fruits d'''Eucalyptus tereticornis'' En botànica s'anomena peduncle, pedicel, peçó o capoll (quan uneix un fruit) la branca de creixement limitat que sosté una inflorescència o un fruit després de la seva fecundació.

Veure Glossari de botànica і Peduncle

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Glossari de botànica і Peixos

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Veure Glossari de botànica і Pell

Pepònide

Pepònide de meló ''Cantaloup'' Una pepònide és un tipus de fruit característic de la família les cucurbitàcies.

Veure Glossari de botànica і Pepònide

Perenne

Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.

Veure Glossari de botànica і Perenne

Periant

Periant amb calze i corol·la ben diferenciat El periant o perigoni (del grec peri.

Veure Glossari de botànica і Periant

Pericarpi

El pericarpi és la part del fruit que és al voltant de la llavor.

Veure Glossari de botànica і Pericarpi

Peristoma

El terme peristoma (del grec: peri i stoma, al voltant de la boca) es fa servir per descriure diverses estructures envoltant l'obertura d'un òrgan en les plantes i en certs invertebrats coms els mol·luscs.

Veure Glossari de botànica і Peristoma

Pestanya

Les pestanyes o pastanyes (forma del català occidental i etimològica) són cadascun dels pèls que hi ha en les vores de les parpelles per a defensa dels ulls.

Veure Glossari de botànica і Pestanya

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.

Veure Glossari de botànica і PH

Pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.

Veure Glossari de botànica і Pi blanc

Pigment

Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.

Veure Glossari de botànica і Pigment

Pinòpsides

Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.

Veure Glossari de botànica і Pinòpsides

Piròfit

Un piròfit és una planta que és afavorida pels incendis.

Veure Glossari de botànica і Piròfit

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Glossari de botànica і Pirineus

Pistil

Pistil i estigmes d'una ''Amaryllis'' Pistil de llimoner amb la característica forma de ''mà de morter'' envoltat pels estams El pistil és l'òrgan reproductor femení d'una flor i la unitat bàsica del que constitueix el gineceu o part femenina de la flor.

Veure Glossari de botànica і Pistil

Pixidi

Pixidi de la rosella (''Papaver rhoeas'') Un pixidi (en llatí pixidium, un tipus de capsa) és un tipus de fruit en càpsula diferenciat per la forma d'obertura transversal circular que en separa l'opercle.

Veure Glossari de botànica і Pixidi

Placenta

dones. Placenta i bossa amniòtica Placenta de nounat i cordó umbilical La placenta o popularment la colga és un òrgan efímer present en els mamífers euteris i en molt menor mesura en alguns metateris i taurons.

Veure Glossari de botànica і Placenta

Planària terrestre

Les planàries terrestres (Geoplanidae) constitueixen una família de triclàdides estranys i delicats que pertanyen als ecosistemes del sòl.

Veure Glossari de botànica і Planària terrestre

Planta anual

Els pèsols són una planta anual. Una planta anual és aquella planta que normalment germina, floreix i mor en un any.

Veure Glossari de botànica і Planta anual

Planta biennal

Una planta biennal és la que tarda a completar el seu cicle biològic entre 12 i 24 mesos: el primer any creixen vegetativament i el segon floreixen i fan les llavors.

Veure Glossari de botànica і Planta biennal

Planta carnívora

Les plantes carnívores, també anomenades plantes insectívores, són plantes que obtenen part dels seus nutrients a partir d'insectes i d'altres petits invertebrats que capturen a través de les seves trampes.

Veure Glossari de botànica і Planta carnívora

Planta herbàcia

Herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins al nivell del sòl.

Veure Glossari de botànica і Planta herbàcia

Planta medicinal

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.

Veure Glossari de botànica і Planta medicinal

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Veure Glossari de botànica і Plantes

Plasmodesma

Els plasmodesmes són unions cel·lulars exclusives de les cèl·lules vegetals les quals permeten l'entrada i sortida de substàncies a través de la paret cel·lular.

Veure Glossari de botànica і Plasmodesma

Plasmodi

Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.

Veure Glossari de botànica і Plasmodi

Plastidi

Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.

Veure Glossari de botànica і Plastidi

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Veure Glossari de botànica і Plàncton

Ploma

Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.

Veure Glossari de botànica і Ploma

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Veure Glossari de botànica і Pluja

Poàcies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.

Veure Glossari de botànica і Poàcies

Poiquilohídria

La poiquilohídria (del grec ποικίλος: variable i ὑδρο: aigua) és la capacitat de comportar-se variablement respecte al seu contingut d'aigua de determinades plantes aquàtiques i altres organismes com els briòfits, els fongs i les algues.

Veure Glossari de botànica і Poiquilohídria

Pol Nord

El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Veure Glossari de botànica і Pol Nord

Políedre

Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.

Veure Glossari de botànica і Políedre

Polímer

El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.

Veure Glossari de botànica і Polímer

Pol·len

miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Veure Glossari de botànica і Pol·len

Pol·linització

Pol·linització La pol·linització és un servei de l'ecosistema que consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l'estam fins a l'estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà.

Veure Glossari de botànica і Pol·linització

Poliaqueni

ranunculàcies) Poliaqueni és un fruit múltiple o col·lectiu compost per petits aquenis.

Veure Glossari de botànica і Poliaqueni

Poliàndria

S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.

Veure Glossari de botànica і Poliàndria

Polidrupa

Els gerds són les polidrupes de la gerdera (''Rubus idaeus'') Polidrupa o pluridrupa és un fruit múltiple o col·lectiu compost per petites drupes.

Veure Glossari de botànica і Polidrupa

Polifiletisme

El grup d'animals de sang calenta considerat un temps com polifilètic El polifiletisme (del grec πολύς, «polús, molt») i φῦλον «phûlon, raça, tribu»."moltes races") és la condició filogènica d'un conjunt d'organismes que han estat situats en una mateixa agrupació però no comparteixen un avantpassat comú immediat.

Veure Glossari de botànica і Polifiletisme

Polifol·licle

ranunculàcies) Un polifol·licle és un fruit múltiple o col·lectiu compost per dos o més fruits.

Veure Glossari de botànica і Polifol·licle

Poligàmia

La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.

Veure Glossari de botànica і Poligàmia

Polimorfisme (biologia)

El polimorfisme és la presència de més d'una variant al·lèlica per a un determinat gen, bé sigui en una població o espècie.

Veure Glossari de botànica і Polimorfisme (biologia)

Polisacàrid

Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.

Veure Glossari de botànica і Polisacàrid

Pom (botànica)

Poma seccionada mostrant l'estructura d'un '''pom''' En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit complex produït per plantes de la subfamília Maloideae de la família de les rosàcies.

Veure Glossari de botànica і Pom (botànica)

Porífers

Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.

Veure Glossari de botànica і Porífers

Praderia

Vista d'una praderia de Dakota del Sud a l'estiu, amb l'herba seca Una praderia és un ecosistema dins del bioma denominat praderies, sabanes i matollars temperats, es tracta de grans extensions de terreny coberts de prats o de comunitats herbácies.

Veure Glossari de botànica і Praderia

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Glossari de botànica і Primavera

Principi actiu

Un principi actiu o matèria activa és, en una formulació de productes químics, un compost del qual se n'esperen unes determinades característiques o accions.

Veure Glossari de botànica і Principi actiu

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Veure Glossari de botànica і Procariotes

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.

Veure Glossari de botànica і Proteïna

Protists

Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructures molt simples, que inclou els protozous i les algues.

Veure Glossari de botànica і Protists

Protoplasma

El Protoplasma és l'interior de les cèl·lules que no forma part dels orgànuls.

Veure Glossari de botànica і Protoplasma

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Veure Glossari de botànica і Protozous

Pteridòfits

Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta) són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores.

Veure Glossari de botànica і Pteridòfits

Pubertat

La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.

Veure Glossari de botànica і Pubertat

Qualitat

La qualitat és formalment, segons les normatives ISO 9000:2000, el grau en què un conjunt de característiques s'adapta als requeriments d'un producte, sistema o servei.

Veure Glossari de botànica і Qualitat

Químic

Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.

Veure Glossari de botànica і Químic

Quinina

La quinina és un alcaloide cristal·lí blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escorça de diverses espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona.

Veure Glossari de botànica і Quinina

Quitina

Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).

Veure Glossari de botànica і Quitina

Raça

Una raça és una classificació informal que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.

Veure Glossari de botànica і Raça

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Veure Glossari de botànica і Radi (geometria)

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).

Veure Glossari de botànica і Radiació

Radiolaris

Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.

Veure Glossari de botànica і Radiolaris

Ranunculus

''Ranunculus glacialis'', espècie de flor blanca Capítol de ranuncle mostrant els aquenis Ranunculus (Ranuncle) és un gran gènere de plantes amb flors de la família ranunculàcia.

Veure Glossari de botànica і Ranunculus

Raquis

Raquis en una espiga d'ordi. Raquis (del grec ραχος, "espina") és el nom de la part axial de nombroses estructures compostes en animals i vegetals.

Veure Glossari de botànica і Raquis

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Veure Glossari de botànica і Ratpenats

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').

Veure Glossari de botànica і Rèptils

Receptacle

El receptacle (gris) en relació amb l'ovari (vermell) en tres tipus de flors: hipoginia (I), periginia (II), i epiginia (III), En botànica, el receptacle floral o tàlem és l'eixamplament de la part superior del peduncle de la flor on s'insereixen les diferents parts de la flor.

Veure Glossari de botànica і Receptacle

Receptor (bioquímica)

Esquema de receptor transmembrana. '''E''': espai extracel·lular; '''I''': espai intracel·lular; '''P''': membrana plasmàtica. En bioquímica, un receptor és una molècula proteica, allotjada o bé a la membrana plasmàtica o al citoplasma d'una cèl·lula, a la qual es pot adherir una molècula senyalitzadora mòbil.

Veure Glossari de botànica і Receptor (bioquímica)

Recombinació genètica

La recombinació genètica és el procés pel qual una cadena de material genètic (habitualment ADN, però també pot ser ARN) és fragmentat i posteriorment unit a una molècula d'ADN diferent.

Veure Glossari de botànica і Recombinació genètica

Regió

Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).

Veure Glossari de botànica і Regió

Regne (biologia)

En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.

Veure Glossari de botànica і Regne (biologia)

Rent

El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.

Veure Glossari de botànica і Rent

Reproducció

aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.

Veure Glossari de botànica і Reproducció

Reproducció asexual

arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.

Veure Glossari de botànica і Reproducció asexual

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n).

Veure Glossari de botànica і Reproducció sexual

Resina

Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.

Veure Glossari de botànica і Resina

Restrenyiment

El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.

Veure Glossari de botànica і Restrenyiment

Reticle endoplasmàtic llis

El reticle endoplasmàtic llis o reticle endoplasmàtic agranular és un orgànul de la cèl·lula format per túbuls cilíndrics i sense ribosomes adherits a la membrana cel·lular.

Veure Glossari de botànica і Reticle endoplasmàtic llis

Rizoma

Rizoma de gingebre. lliri. El rizoma (de l'antic grec:rhízōma,«massa d'arrels», del verb rhizóō fer arrels) és una tija subterrània modificada d'una planta.

Veure Glossari de botànica і Rizoma

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Veure Glossari de botànica і Roca

Roda

Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Veure Glossari de botànica і Roda

Roig

El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Veure Glossari de botànica і Roig

Roja

La roja (Rubia tinctorum L.) és una planta silvestre d'un metre d'alçada de la família de les Rubiàcies (Rubiaceae).

Veure Glossari de botànica і Roja

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Veure Glossari de botànica і Romaní

Romboide

Exemples de '''romboides''' Un romboide és un quadrilàter paral·lelogram els costats del qual són paral·lels dos a dos, i en què els costats paral·lels tenen la mateixa longitud.

Veure Glossari de botànica і Romboide

Ronyó

Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Veure Glossari de botànica і Ronyó

Rosa

La rosa és la flor del roser.

Veure Glossari de botànica і Rosa

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Veure Glossari de botànica і Rosari

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Veure Glossari de botànica і Roure

Roureda

Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.

Veure Glossari de botànica і Roureda

Ruderal

Comunitat ruderal d'una sola espècie: olivardes ''(Dittrichia viscosa)'' creixent entre la grava al costat de la via de tren a Pétah Tiqvà-Segula, Israel. Ruderal o flora ruderal és el terme que s'aplica en el marc de l'ecologia a les espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats.

Veure Glossari de botànica і Ruderal

Rutàcies

Les rutàcies (Rutaceae) és una família de plantes dins de l'ordre de les Sapindales.

Veure Glossari de botànica і Rutàcies

Saba (biologia)

Pugons que xuclen saba La saba o llacor, en botànica i fisiologia vegetal, és el líquid que circula i flueix a través de cèl·lules especialitzades que formen els vasos conductors entre els diferents òrgans de les plantes per al transport dels nutrients necessaris per al creixement i la funció de redistribuir les substàncies orgàniques produïdes per la fotosíntesi.

Veure Glossari de botànica і Saba (biologia)

Sabana

Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.

Veure Glossari de botànica і Sabana

Sac pol·línic

Antera seccionada. 1: Filament; 2: Teca; 3: Connectiu (vasos en vermell); 4: '''Sac pol·línic'''. Sac pol·línic en botànica, correspon a cadascuna de les dues cavitats d'una teca dins l'antera de l'estam.

Veure Glossari de botànica і Sac pol·línic

Sageta

Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.

Veure Glossari de botànica і Sageta

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Veure Glossari de botànica і Sal (química)

Salinitat

'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.

Veure Glossari de botànica і Salinitat

Salsola

Salsola, comunament en català barrella, salsola o sosa, és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Salsoloideae (antigament, classificada dins de la família quenopodiàcia).

Veure Glossari de botànica і Salsola

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Veure Glossari de botànica і Salze

Sàmara

Sàmares d'auró Una sàmara és un tipus de fruit aqueniforme i indehiscent proveït d'una prolongació membranosa, fibrosa i papiràcia, diferent segons cada espècie, que es desenvolupa a partir de la paret de l'ovari i serveix per a la dispersió gràcies al vent (anemocòria).

Veure Glossari de botànica і Sàmara

Sèpal

Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.

Veure Glossari de botànica і Sèpal

Sèssil

Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.

Veure Glossari de botànica і Sèssil

Síliqua

síliqües de ''Cardamine impatiens'' Síliqües de ''Lunaria annua'' Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment.

Veure Glossari de botànica і Síliqua

Síntesi química

La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.

Veure Glossari de botànica і Síntesi química

Sòl

'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.

Veure Glossari de botànica і Sòl

Segmentació (zoologia)

La segmentació és un procés embriològic primerenc que consisteix en una sèrie de divisions cel·lulars (mitosi) de l'òvul fecundat (zigot) que es produeixen abans de la gastrulació i que està condicionat per la morfologia de l'ou i en particular amb la quantitat de vitel que conté.

Veure Glossari de botànica і Segmentació (zoologia)

Selaginel·làcies

Les selaginel·làcies (Selaginellaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors de la classe Lycopodiopsida, amb un únic gènere actual, Selaginella, i unes 750 espècies que creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.

Veure Glossari de botànica і Selaginel·làcies

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Veure Glossari de botànica і Selva

Selva pluvial

La selva pluvial, pluviïsilva, bosc humit o selva humida, és un bioma que es caracteritza per precipitacions abundants durant tot l'any, amb mínims anuals entre 1.750 i 2.000 mm, i un clima amb altes temperatures.

Veure Glossari de botànica і Selva pluvial

Selva tropical

Localització de les selves tropicals al món Selva tropical és un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical.

Veure Glossari de botànica і Selva tropical

Serra (eina)

Serra de fuster tradicional. Una serra és una eina manual utilitzada per tallar materials relativament tous mitjançant una fulla dentada d'un material més dur suportada per un bastidor.

Veure Glossari de botànica і Serra (eina)

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.

Veure Glossari de botànica і Serralada

Sexe

El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.

Veure Glossari de botànica і Sexe

Siconi

Siconi de figuera. El siconi és una infructescència que s'ha format a partir d'una inflorescència, amb el receptacle piriforme o arrodonit, engruixit i carnós, buit a l'interior i amb una obertura a la part inferior (ostiol) guarnida de petits hipsofil·les que permet l'entrada de petits insectes responsables de la pol·linització.

Veure Glossari de botànica і Siconi

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Veure Glossari de botànica і Silici

Silvicultura

Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.

Veure Glossari de botànica і Silvicultura

Simbiosi

p.

Veure Glossari de botànica і Simbiosi

Simetria

''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.

Veure Glossari de botànica і Simetria

Simpodi

Algues inflorescències cimoses, com aquest exemple de monocasi, són una mostra a petita escala de ramificació simpòdica. En botànica, el simpodi és un patró de creixement que es caracteritza per la bifurcació successiva del brot principal, que un cop apareix el brot secundari a partir d'un meristema lateral, creixerà de manera limitada i aquest darrer esdevindrà el principal fins que hi hagi la següent bifurcació.

Veure Glossari de botànica і Simpodi

Sinònim

Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.

Veure Glossari de botànica і Sinònim

Sistema reproductor

Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.

Veure Glossari de botànica і Sistema reproductor

Sistema tegumentari

El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.

Veure Glossari de botànica і Sistema tegumentari

Sistemàtica

La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.

Veure Glossari de botànica і Sistemàtica

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Glossari de botànica і Sol

Solubilitat

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).

Veure Glossari de botànica і Solubilitat

Sorosi

Un sorosi és una infructescència carnosa que s'ha originat a partir de la concrescència de diversos fruits simples entre ells i amb l'eix comú.

Veure Glossari de botànica і Sorosi

Sorra

Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.

Veure Glossari de botànica і Sorra

Stipa

Stipa o Achnatherum és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.

Veure Glossari de botànica і Stipa

Stipa tenacissima

L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.

Veure Glossari de botànica і Stipa tenacissima

Subespècie

Una subespècie és un conjunt de poblacions d'una espècie que tenen caràcters en comú, ocupen únicament una part de la distribució de l'espècie i presenten diferències morfològiques respecte a altres poblacions de la mateixa espècie, generalment degudes a un aïllament geogràfic.

Veure Glossari de botànica і Subespècie

Subfamília

En biologia, la subfamília és la unitat sistemàtica entre la família i la tribu.

Veure Glossari de botànica і Subfamília

Successió vegetal

Arbres que creixen en un antic camp de conreu La successió vegetal és l'evolució que segueix una comunitat vegetal vers el clímax.

Veure Glossari de botànica і Successió vegetal

Suor

Gotes de suor. La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares.

Veure Glossari de botànica і Suor

Sureda (bosc)

Imatge típica d'una sureda en explotació La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) és un bosc esclerofil·le en què l'estrat arbori és format majoritàriament per sureres (Quercus suber).

Veure Glossari de botànica і Sureda (bosc)

Suro

Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.

Veure Glossari de botànica і Suro

Tacte

El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.

Veure Glossari de botànica і Tacte

Taigà

estepa, al sud. La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

Veure Glossari de botànica і Taigà

Tal·lòfit

Els tal·lòfits són els organismes pluricel·lulars que no tenen una diferenciació cel·lular en arrels, fulles ni tija, sinó un cos vegetatiu poc diferenciat anomenat tal·lus on totes les cèl·lules son semblants en forma i funció.

Veure Glossari de botànica і Tal·lòfit

Tal·lus

tal·lus de la molsa ''Ptilidium pulcgerrimum'' Tal·lus de l'alga ''Sargassum'' El tal·lus és un cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc diferenciats.

Veure Glossari de botànica і Tal·lus

Taní

Pols de taní (mescla de compostos). Els tanins són un grup de substàncies complexes de composició diversa però caracteritzada per la presència de fenols.

Veure Glossari de botànica і Taní

Taronja

Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Veure Glossari de botànica і Taronja

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Veure Glossari de botànica і Taula dels temps geològics

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Veure Glossari de botànica і Taxonomia

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Veure Glossari de botànica і Tàxon

Tèpal

una flor de magnòlia amb tèpals blancs similars a pètals Un tèpal és el terme de l'organografia vegetal botànica amb què es coneix el sèpal o el pètal d'una flor en aquelles espècies (homoclamídies) en les quals el calze i la corol·la no estan clarament diferenciats.

Veure Glossari de botànica і Tèpal

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Veure Glossari de botànica і Túnica

Teca

'''Vimanmek Mansion''' Bangkok, la casa més gran del món feta amb teca. '''U Bein Bridge''' Amarapura, Myanmar. El pont de teca més llarg del món; 1,2 km. Teca (Tectona), és un gènere de plantes amb flor de la família Lamiaceae.

Veure Glossari de botànica і Teca

Teixit cartilaginós

El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.

Veure Glossari de botànica і Teixit cartilaginós

Teixit vegetal

Tall transversal d'una tija. Un teixit vegetal o teixit vascular (en el cas dels cormòfits) és un conjunt de cèl·lules vegetals similars íntimament unides, de característiques semblants, agrupades en masses importants i/o que realitzen funcions anàlogues, d'origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l'espai.

Veure Glossari de botànica і Teixit vegetal

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Glossari de botànica і Temperatura

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Veure Glossari de botànica і Temps

Teròfit

Exemple de teròfit d'ambients ruderals o urbans, ''Senecio vulgaris''. Un teròfit és, en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, qualsevol planta que té durant l'època desfavorable les gemmes perdurants en l'embrió de la llavor.

Veure Glossari de botànica і Teròfit

Termofília

Els termòfils produeixen alguns dels vius colors del Grand Prismatic Spring, Yellowstone National Park Un termòfil és un organisme – un tipus d'extremòfil – que viu a temperatures relativament altes, per sobre els 45 °C.

Veure Glossari de botànica і Termofília

Terpè

pi.Els terpens són polímers de l'isoprè (2,metil - 1,3 butadiè), compostos orgànics de fórmula general (C₅H₈)n.

Veure Glossari de botànica і Terpè

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Glossari de botànica і Terra

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Veure Glossari de botànica і Terra baixa

Tija

Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.

Veure Glossari de botànica і Tija

Tilacoide

Estructura interna simplificada d'un cloroplast, amb un tilacoide destacat. Un tilacoide és un sac aplanat, o vesícula, que forma part de l'estructura de la membrana interna del cloroplast; lloc de les reaccions captadores de llum de la fotosíntesi i de la fotofosforilació; les piles de tilacoides formen col·lectivament els grana.

Veure Glossari de botànica і Tilacoide

Til·ler

Els til·lers, tells o tillols (Tilia spp.) són un gènere d'arbres de la família de les malvàcies.

Veure Glossari de botànica і Til·ler

Timoneda (botànica)

Castelltallat Timoneda o farigolar és una formació de plantes plurianuals baixes subarbustives en la que dominen els timons (farigoles) i altres mates adaptades al dèficit hídric.

Veure Glossari de botànica і Timoneda (botànica)

Tipus biològic

Espècimen tipus per a ''Marocaster coronatus'' - Muséum de Toulouse En biologia, un tipus és un exemplar (espècimen) (o en alguns casos un grup d'exemplars) d'un organisme al qual el nom científic d'aquest organisme està formalment associat.

Veure Glossari de botànica і Tipus biològic

Tipus de fulles

La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents: Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada.

Veure Glossari de botànica і Tipus de fulles

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Veure Glossari de botànica і Tomàquet

Torba

Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.

Veure Glossari de botànica і Torba

Toxina

Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.

Veure Glossari de botànica і Toxina

Tractat internacional

Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Veure Glossari de botànica і Tractat internacional

Transparència

cos es pot observar fàcilment a través de les ales. En òptica, la transparència és la propietat de deixar passar la llum.

Veure Glossari de botànica і Transparència

Transpiració vegetal

 L’aigua es mou del xilema a les cèl·lules mesofil·les, s’evapora de les seves superfícies i surt de la planta per difusió a través dels estomes Transpiració d’aigua a Xilema microscopi electrònic de rastreig coloritzat núvols d’aquesta imatge de la selva amazònica són el resultat de l’ evapotranspiració.

Veure Glossari de botànica і Transpiració vegetal

Traqueobionts

Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.

Veure Glossari de botànica і Traqueobionts

Tres

El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.

Veure Glossari de botànica і Tres

Triangle

Un triangle és un polígon de tres costats.

Veure Glossari de botànica і Triangle

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Veure Glossari de botànica і Triangle equilàter

Tribu (biologia)

En biologia, la tribu és la unitat sistemàtica entre la família i el gènere.

Veure Glossari de botànica і Tribu (biologia)

Tricoma

Tricoma vist al microscopi electrònic Un pèl (vegetal) o tricoma és una excrescència epidèrmica que apareix com un relleu damunt la superfície de qualsevol òrgan vegetal.

Veure Glossari de botànica і Tricoma

Tronc

* Tronc (geometria), part d'un sòlid, normalment un con o piràmide que s'obté en tallar-lo amb dos plans paral·lels.

Veure Glossari de botànica і Tronc

Tronc (botànica)

'''Tronc''' de roure cerrioide de Collserola En botànica, el tronc és la part principal de la tija d'un arbre, situada entre les arrels i l'enforcadura de les branques principals, on comença la capçada.

Veure Glossari de botànica і Tronc (botànica)

Tropisme

''Phycomyces'' mostrant un fort fototropisme Bolet d'esca geotròpic Un tropisme és la resposta produïda per un organisme en reacció a un estímul extern.

Veure Glossari de botànica і Tropisme

Tub pol·línic

El tub pol·línic és una estructura allargada creada pel gra de pol·len en el moment que aquest germina.

Veure Glossari de botànica і Tub pol·línic

Tubercle

gemmes germinades Els tubercles o tubèrculs, en botànica, són diversos tipus d'estructures modificades en les plantes que s'engrandeixen per emmagatzemar nutrients.

Veure Glossari de botànica і Tubercle

Tundra

Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

Veure Glossari de botànica і Tundra

Ulex

Ulex és un gènere de plantes amb flor de la tribu Genisteae dins la família de les fabàcies.

Veure Glossari de botànica і Ulex

Uredinals

Els uredinals (Uredinales) o Puccinals (Puccinales) són un ordre de fongs de la classe dels urediniomicets (Urediniomycetes).

Veure Glossari de botànica і Uredinals

Urticàcies

Les urticàcies (Urticaceae) són una família de plantes amb flors.

Veure Glossari de botànica і Urticàcies

Urticària

La urticària és una malaltia al·lèrgica de la pell caracteritzada per lesions cutànies edematoses de contorns geogràfics i amb halo eritematós, generalment evanescents i canviants.

Veure Glossari de botànica і Urticària

Usnea

''Usnea'' en un bosc de Txèquia. Usnea és el nom científic i genèric de diversos líquens de la família Parmeliaceae, que generalment creixen penjant dels arbres com si fossin una cabellera grisa o verdosa.

Veure Glossari de botànica і Usnea

Vacúol

vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.

Veure Glossari de botànica і Vacúol

Variegació

''Ficus carica Panascè'' Variegació en fulles de grèvol Variegació, o més correntment fulles variegades, és l'aparença de zones diferentment acolorides en fulles, i de vegades en tiges, de les plantes.

Veure Glossari de botànica і Variegació

Varietat biològica

Una varietat biològica és cadascun dels grups d'una mateixa espècie que es poden formar atenent a petites variacions morfològiques que no són comunes a tots els individus d'aquella.

Veure Glossari de botànica і Varietat biològica

Vegetació

La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.

Veure Glossari de botànica і Vegetació

Vegetació psammòfila

Vegetació psammòfila a les dunes del mar del Nord a Dinamarca La vegetació psammòfila, arenícola o sabulícola és aquella vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.

Veure Glossari de botànica і Vegetació psammòfila

Vellut

Tela de vellut de seda. El vellut és un tipus de tela peluda en la qual els fils es distribueixen molt uniformement, amb un pèl curt i dens, que proporciona una sensació suau molt distintiva.

Veure Glossari de botànica і Vellut

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Veure Glossari de botànica і Vent

Verí

''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.

Veure Glossari de botànica і Verí

Verticil

Detall d'una tija de ''Galium odoratum'' amb fulles verticil·lades En botànica s'anomena verticil un aplec de tres o més fulles, estams, branques o altres òrgans que naixen al mateix nivell d'una tija o eix, formant un cercle al seu voltant.

Veure Glossari de botànica і Verticil

Verticil·lastre

Verticil·lastres de ''Phlomis purpurea'' S'anomena verticil·lastre l'agrupament de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell.

Veure Glossari de botànica і Verticil·lastre

Vesícula

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.

Veure Glossari de botànica і Vesícula

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Veure Glossari de botànica і Vida

Vil·là

Papus de dues setes amb arestes retorses d'una espècie de ''Bidens'' El papu, angelet, bufavent o vil·là és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les compostes, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, agafat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb aquest.

Veure Glossari de botànica і Vil·là

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Glossari de botànica і Vinya

Virus

Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.

Veure Glossari de botànica і Virus

Viscositat

La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.

Veure Glossari de botànica і Viscositat

Vivaç

Carxoferes durant el període climàticament favorable Vivaç és un terme de la botànica que defineix aquella planta perenne en què els òrgans aeris són anuals.

Veure Glossari de botànica і Vivaç

Viviparisme

''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.

Veure Glossari de botànica і Viviparisme

Xeròfit

Un xeròfit (del grec: xero, 'sec'; phyto 'planta') és una planta que pot sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible, normalment en ambients on l'evapotranspiració potencial supera la precipitació durant tota o a part de l'estació de creixement.

Veure Glossari de botànica і Xeròfit

Xerofília

Clima àrid i sec Xeròfil en ecologia, és l'organisme, població o comunitat que viu en medis secs.

Veure Glossari de botànica і Xerofília

Xilema

El xilema és el teixit conductor de què disposen les plantes vasculars per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.

Veure Glossari de botànica і Xilema

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Veure Glossari de botànica і Xiprer

Xuclamel

Xuclamel o lligabosc (designant principalment Lonicera implexa, Lonicera periclymenum i Lonicera caprifolium), didalets de la Mare de Déu pl., dolçamel (Lonicera implexa i Lonicera caprifolium), gallarets pl.

Veure Glossari de botànica і Xuclamel

Zignematals

Les zignematals (Zygnematales) són un ordre d'algues verdes, que comprèn centenars d'espècies diferents en gèneres tan ben coneguts com a Zygnema i les espirogires.

Veure Glossari de botànica і Zignematals

Zigomicets

Els Zigomicets són fongs terrestres amb esporangiospores no flagelades.

Veure Glossari de botànica і Zigomicets

Zigomicots

Els zigomicots són una divisió o fílum dels fongs.

Veure Glossari de botànica і Zigomicots

Zigot

Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).

Veure Glossari de botànica і Zigot

Zingiberàcies

''Aframomum angustifolium'' Malagueta (''Aframomum melegueta'') Les zingiberàcies (Zingiberaceae) són una família d'angiospermes de l'ordre Zingiberales.

Veure Glossari de botànica і Zingiberàcies

Zona antàrtica

L'Antartica és una de les vuit ecozones terrestres del planeta.

Veure Glossari de botànica і Zona antàrtica

Zona neotropical

La Zona Neotropical (zona neotròpica o el neotròpic) és, en biogeografia, una de les vuit ecozones terrestres del planeta.

Veure Glossari de botànica і Zona neotropical

Zona paleàrtica

La regió paleàrtica o paleàrtic és una de les vuit ecozones en què es divideix la superfície de la Terra.

Veure Glossari de botànica і Zona paleàrtica

Zona pelàgica

Diagrama dels nivells de la zona pelàgica. La zona pelàgica correspon a les aigües marines situades més enllà de la plataforma continental.

Veure Glossari de botànica і Zona pelàgica

Zoologia

La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.

Veure Glossari de botànica і Zoologia

Vegeu també

Branques de la botànica

• Agrostologia
• Arqueobotànica
• Briologia
• Carpologia
• Fisiologia vegetal
• Fitoquímica
• Fitosociologia
• Glossari de botànica
• Malherbologia
• Micropaleontologia
• Morfologia vegetal
• Paleobotànica
• Palinologia
• Pomologia

Llistes de plantes

• Arbre fruiter
• Arbust
• Cítric
• Classificació dels roures
• Glossari de botànica
• Llista de flors comestibles
• Llista de fruits comestibles
• Llista de plantes comestibles
• Llista de plantes de Cerrado de Brasil
• Llista de plantes medicinals
• Llista de plantes natives de la Mata Atlàntica

També conegut com Abraçador, Acícula, Adaxial, Adnada, Adnat, Alveolat (botànica), Alvèol (botànica), Ampul·laci, Ampul·liforme, Ampul·làcia, Antrors, Arqueòfit, Bacciforme, Carràs, Diplostèmon, Domaci, Espars, Excrescència, Haplostèmon, Mucró, Quilla (botànica), Val·lècula, Verrucós, Voluble.

, Anastomosi, Anatomia, Anís estrellat, Andes, Androceu, Anemofília, Angiospermes, Angle, Animals, Anopheles, Antàrtida, Antípoda, Antera, Antilles, Antocerotòpsides, Antocianina, Antofil·le, Antropologia, Any, Aparell digestiu, Apiàcies, Aqüífer, Aqueni, Aràcies, Arbre, Arbust, Arc (geometria), Arecàcies, Arginina, Arrel (botànica), Ascomicots, Asparagina, Associació (fitosociologia), Asteràcies, Autotròfia, Auxina, Avellaner, Avet, Èster, Òrgan (anatomia), Òvul, Ésser humà, Àcid, Àcid desoxiribonucleic, Àfrica, Àfrica del Nord, Àlber, Àpex, Àrtic, Àsia, Àsia Meridional, Bacteris, Bahames, Baia, Banya, Banya del sègol, Baobab, Barca, Bardissa, Barret, Basòfil, Basiònim, Basidiomicots, Bedoll comú, Bentos, Berberis, Biòtop, Bilaterals, Biocatalitzador, Biodiversitat, Biofilm, Biogeografia, Bioindicador, Biologia, Biologia cel·lular, Bioluminescència, Bioma, Biomassa, Biotecnologia, Bipartició, Bisexualitat, Blanc, Blat, Blau, Boga, Boixac de jardí, Bolet, Boraginàcies, Borró, Bosc, Botànica, Botiga, Branca, Bràctea, Brolla, Brom, Brot, Bruc, Bruc d'hivern, Bulb, Cactus, Caducifoli, Calcícola, Calci, Califòrnia, Calze (botànica), Cama-sec de soca, Camèfit, Campana, Campanulàcies, Canya (planta), Canyeller, Capçada, Capítol floral, Capil·lar sanguini, Caprifoliàcies, Carabassó, Carbó, Carbonat de calci, Carboni, Cariopsi, Cariotip, Carl von Linné, Carotè, Carotenoide, Carpel, Carrasca, Casa, Casc, Castanya, Catafil·le, Catàstrofe natural, Categoria (taxonomia), Càdec, Càmbium, Càpsula (fruit), Càrex, Càrritx, Cèl·lula, Cèl·lula mare, Cèl·lula vegetal, Cèl·lules parenquimàtiques, Cítric, Ceba, Cel·lulosa, Cenobi (biologia), Centròmer, Cera, Ceratina, Cereal, Cereia, Cianobacteris, Ciati, Cicadòfits, Cicle biològic, Cili, Ciliats, Cima, Cincí, Cinorròdon, Ciperàcies, Circell, Circumferència, Citogenètica, Citoplasma, Civada, Cladograma, Classe (biologia), Classificació, Classificació científica, Clau (falca), Clavellina d'aire, Clematis, Clima, Clima atlàntic, Clima àrid, Clima continental, Clima mediterrani, Clima tropical, Clorofil·la, Cloroplast, Clorosi, Coanoflagel·lats, Coevolució, Coit, Col, Colònia (biologia), Col·loide, Coleòpters, Color, Colorant, Comensalisme, Compost heterocíclic, Comunitat (ecologia), Conca del Mediterrani, Concreció, Conjugació bacteriana, Connectiu, Conreu, Contaminació, Continent, Cor, Coralls, Coriaria, Corimbe, Corol·la, Corologia, Cos, Coscoll, Cosmopolitisme (biologia), Cotiledó, Creixen, Criptofícies, Cristall, Cromatòfor, Cromatina, Cromàtide, Cromistes, Cromoplast, Cromosoma, Cromosoma homòleg, Croton eluteria, Crustacis, Cuba, Cucurbitàcies, Cuir, Cultivar, Cumquat, Cupressàcies, Cuscuta, Dacsa, Dehiscència, Depredació, Desert, Desgel, Desinència, Destil·lació, Diatomees, Diàspora, Diòxid de carboni, Diòxid de silici, Dicaris, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diferenciació cel·lular, Digital (botànica), Dinofícies, Dinoflagel·lats, Dioècia, Diploïdia, Dit, Divisió (biologia), Divisió cel·lular, Domesticació, Drupa, Ecologia, Ecosistema, Efedra, El·lèbor, El·lipsoide, Embrió, Embriologia, Empelt, Endòspora, Endemisme, Endocarpi, Endoderma, Endosimbiosi, Energia, Entomofília, Enzim, Epífit, Epicarpi, Epidermis, Equisets, Esbarzer, Escap, Escata, Escissió, Esclerofil·le, Escorça (anatomia vegetal), Escorpins, Escrofulariàcies, Escudet, Escull de corall, Esfagnes, Esferoide, Espart bord, Espècie, Espècie introduïda, Espermatòfits, Espermatozoide, Espira, Espora, Espora (micologia), Espora (vegetal), Esporòfit, Esqueix, Esquizocarp, Estaminodi, Estatge alpí, Estatge montà, Estímul, Estípula, Estómac, Estel, Estepa (geografia), Esterilitat, Estigma, Estil (botànica), Estiu, Estoló, Estoma, Estròbil, Estromatòlit, Eteri, Etnobotànica, Etologia, Eucariotes, Euforbiàcies, Euràsia, Europa, Eutrofització, Evaporació, Evolució, Excrement, Fagàcies, Fagocitosi, Fagus, Faig, Falç, Falca, Falgueres, Família (biologia), Farigola, Farinera borda, Farratge, Fauna, Fàrmac, Fílum, Fímbria (biologia), Físic, Fòssil, Fórmula química, Fecundació, Feliformes, Fenologia, Fenotip, Fermentació, Fertilitat, Fibra vegetal, Figa, Figuera, Fil·lodi, Filogènia, Fisiognomia, Fisiologia, Fitohormona, Fitosociologia, Fixació del nitrogen, Flabel, Flagel, Flòscul, Floema, Flor, Flora, Floridura, Florit, Folíol, Fol·licle (fruit), Fongs, Forma vital, Forma vital de Raunkjaer, Formació vegetal, Formigues, Fotoperiodisme (botànica), Fotosíntesi, Fototròfia, Fred (temperatura), Frugívor, Fruit, Fruita, Fruita seca, Fulla, Fus acromàtic, Fusta, Galactosa, Galzeran, Gametòfit, Gametogènesi, Garric, Gas, Gàlbul, Gàmeta, Gènere (biologia), Gènere (sociologia), Geòfit, Gemma (botànica), Gemmació, Gen, Genètica, Genoma, Genotip, Geobotànica, Gerd, Germà, Gespa, Gibberel·lina, Gimnospermes, Ginebre, Gineceu, Ginesta, Gla, Glaç, Glàndula, Glúcid, Glicogen, Glicoproteïna, Glossari de botànica, Glucosa, Gnetòfits, Gravetat, Gravitropisme, Groc, Guix, Halofília, Haploïdia, Haptòfits, Hastat, Haustori, Hàbitat, Híbrid, Heliofília, Hemerofília, Hemicriptòfit, Hemisferi nord, Hemisferi sud, Herència biològica, Herba adventícia, Herbacol, Herbari, Herbassar, Hermafrodita, Hesperidi, Heteroconts, Heterotròfia, Hibernació, Hidrocarbur, Hifa, Himen, Hipocòtil, Hipoteca, Història natural, Histologia, Histona, Holàrtic, Holotip, Home, Homonímia, Hort, Horticultura, Hoste, Humitat, Humus, Indústria, Indument, Infecció, Inflorescència, Infructescència, Infusió, Insectívors, Insectes, Interfase, Intoxicació, Iode, Ipomoea purpurea, Isogàmia, Isomorfisme, Jardí botànic, Jerarquia, Jonc, Jungla, Kagal, Lamials, Lamiàcies, Latitud, Làtex, Líber, Lípid, Legislació, Lemna, Leucoplast, Liana, Licopè, Lignina, Limbe, Liquen, Llana, Llança, Llavor, Llegum, Lleguminoses, Lleny, Llenya, Llombrígol, Llum, Longitud, Lupa, Macaronèsia, Magnoliòpsids, Magraner, Malaltia, Malaltia exògena, Mamífers, Manglar, Mangle, Mar, Mar Mediterrània, Marge, Mata (botànica), Material genètic, Màquia, Món, Móra (infructescència), Medi ambient, Medicament, Mega-, Meiosi, Mel, Membrana plasmàtica, Meristema, Mesocarpi, Metabòlit, Metabolisme, Metamorfosi, Metro, Miceli, Micetozous, Micologia, Micorriza, Micotoxina, Micro-, Microbiologia, Microclima, Midó, Migració, Mirmecocòria, Mitosi, Molècula, Mol·luscs, Molses, Monòmer, Moneres, Monoècia, Monocasi, Monocotiledònies, Monstera deliciosa, Moràcies, Morfologia (biologia), Morfologia vegetal, Mucílag, Muntanya, Mureïna, Murta (planta), Mutació, Nap, Nèctar, Nínxol ecològic, Núcula, Neòfit, Nectari, Nematodes, Nervi, Neu, Nitrogen, Noguer, Nomenclatura binomial, Nucli cel·lular, Nuclis polars, Nutrició, Nutrient, Oceania, Ocells, Oli, Oli essencial, Oligotròfia, Oliva, Olla, Ona, Ordi, Ordre, Orella, Organisme, Organisme pluricel·lular, Orgànul, Orquídies, Ortiga, Ou (biologia), Ovari, Ovari (botànica), Oxoàcid, País, Paleobotànica, Palinologia, Palma, Palmera, Pampa (geobotànica), Panícula, Papallona, Papaveràcies, Papilionàcia, Parasitisme, Paràsit, Paret cel·lular, Partenocàrpia, Partenogènesi, Passionera, Patologia, Pèl, Pèl glandular, Pèndol, Pèptid, Pètal, Pecíol, Pectina, Pedra calcària, Peduncle, Peixos, Pell, Pepònide, Perenne, Periant, Pericarpi, Peristoma, Pestanya, PH, Pi blanc, Pigment, Pinòpsides, Piròfit, Pirineus, Pistil, Pixidi, Placenta, Planària terrestre, Planta anual, Planta biennal, Planta carnívora, Planta herbàcia, Planta medicinal, Plantes, Plasmodesma, Plasmodi, Plastidi, Plàncton, Ploma, Pluja, Poàcies, Poiquilohídria, Pol Nord, Políedre, Polímer, Pol·len, Pol·linització, Poliaqueni, Poliàndria, Polidrupa, Polifiletisme, Polifol·licle, Poligàmia, Polimorfisme (biologia), Polisacàrid, Pom (botànica), Porífers, Praderia, Primavera, Principi actiu, Procariotes, Proteïna, Protists, Protoplasma, Protozous, Pteridòfits, Pubertat, Qualitat, Químic, Quinina, Quitina, Raça, Radi (geometria), Radiació, Radiolaris, Ranunculus, Raquis, Ratpenats, Rèptils, Receptacle, Receptor (bioquímica), Recombinació genètica, Regió, Regne (biologia), Rent, Reproducció, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Resina, Restrenyiment, Reticle endoplasmàtic llis, Rizoma, Roca, Roda, Roig, Roja, Romaní, Romboide, Ronyó, Rosa, Rosari, Roure, Roureda, Ruderal, Rutàcies, Saba (biologia), Sabana, Sac pol·línic, Sageta, Sal (química), Salinitat, Salsola, Salze, Sàmara, Sèpal, Sèssil, Síliqua, Síntesi química, Sòl, Segmentació (zoologia), Selaginel·làcies, Selva, Selva pluvial, Selva tropical, Serra (eina), Serralada, Sexe, Siconi, Silici, Silvicultura, Simbiosi, Simetria, Simpodi, Sinònim, Sistema reproductor, Sistema tegumentari, Sistemàtica, Sol, Solubilitat, Sorosi, Sorra, Stipa, Stipa tenacissima, Subespècie, Subfamília, Successió vegetal, Suor, Sureda (bosc), Suro, Tacte, Taigà, Tal·lòfit, Tal·lus, Taní, Taronja, Taula dels temps geològics, Taxonomia, Tàxon, Tèpal, Túnica, Teca, Teixit cartilaginós, Teixit vegetal, Temperatura, Temps, Teròfit, Termofília, Terpè, Terra, Terra baixa, Tija, Tilacoide, Til·ler, Timoneda (botànica), Tipus biològic, Tipus de fulles, Tomàquet, Torba, Toxina, Tractat internacional, Transparència, Transpiració vegetal, Traqueobionts, Tres, Triangle, Triangle equilàter, Tribu (biologia), Tricoma, Tronc, Tronc (botànica), Tropisme, Tub pol·línic, Tubercle, Tundra, Ulex, Uredinals, Urticàcies, Urticària, Usnea, Vacúol, Variegació, Varietat biològica, Vegetació, Vegetació psammòfila, Vellut, Vent, Verí, Verticil, Verticil·lastre, Vesícula, Vida, Vil·là, Vinya, Virus, Viscositat, Vivaç, Viviparisme, Xeròfit, Xerofília, Xilema, Xiprer, Xuclamel, Zignematals, Zigomicets, Zigomicots, Zigot, Zingiberàcies, Zona antàrtica, Zona neotropical, Zona paleàrtica, Zona pelàgica, Zoologia.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat