Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Alfa, Alfabet, Alfabet ciríl·lic, Alfabet copte, Alfabet fonètic internacional, Alfabet hebreu, Antic eslau, Èpsilon, Àlef, Bíblia, Búlgar, Ciril i Metodi, Delta (lletra), Eslau eclesiàstic, Eslaus, Fi, Fonema, Gamma, Grafema, Grec, H, Hebreu, Iota, Ius, Lambda, Mi, Ѳ, Pi (lletra grega), Ro, Samaritans, Sampi, Tau (lletra grega), Theta, V, К, П, О, Ё, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, ..., Ъ, Ы, Ь, Э, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Ђ, Г, Д, Є, І, Ї, Е, Ѕ, Ћ, Л, Й, 862, 863. Ampliar l'índex (25 més) »
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Alfa · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Glagolític і Alfabet · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Glagolític і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet copte
Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.
Nou!!: Glagolític і Alfabet copte · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Glagolític і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Glagolític і Alfabet hebreu · Veure més »
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Nou!!: Glagolític і Antic eslau · Veure més »
Èpsilon
Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Èpsilon · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Glagolític і Àlef · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Glagolític і Bíblia · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Glagolític і Búlgar · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Glagolític і Ciril i Metodi · Veure més »
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Delta (lletra) · Veure més »
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Nou!!: Glagolític і Eslau eclesiàstic · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Glagolític і Eslaus · Veure més »
Fi
La fi, és la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Fi · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Glagolític і Fonema · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Gamma · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: Glagolític і Grafema · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Glagolític і Grec · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Glagolític і H · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Glagolític і Hebreu · Veure més »
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Iota · Veure més »
Ius
La Ius petita (Ѧ, ѧ) i la Ius gran (Ѫ, ѫ), també anomenades Ius, eren les lletres que representaven dues vocals nasals eslaves en els alfabets ciríl·lic arcaic i glagolític.
Nou!!: Glagolític і Ius · Veure més »
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Lambda · Veure més »
Mi
La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Mi · Veure més »
Ѳ
Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.
Nou!!: Glagolític і Ѳ · Veure més »
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Pi (lletra grega) · Veure més »
Ro
La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Ro · Veure més »
Samaritans
Els samaritans (etnònim: Xomronim, que significa "l'observador" o "el que vigila") són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
Nou!!: Glagolític і Samaritans · Veure més »
Sampi
La lletra sampi (en majúscula i en minúscula; forma arcaica epigràfica:, x16px) és una lletra obsoleta de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Sampi · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Tau (lletra grega) · Veure més »
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Glagolític і Theta · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Glagolític і V · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Glagolític і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Glagolític і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Glagolític і О · Veure més »
Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús.
Nou!!: Glagolític і Ё · Veure més »
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Nou!!: Glagolític і А · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Glagolític і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Р · Veure més »
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і С · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Glagolític і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і У · Veure més »
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Nou!!: Glagolític і Ф · Veure més »
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Х · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Glagolític і Ц · Veure més »
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Ч · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Ш · Veure més »
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Щ · Veure més »
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Nou!!: Glagolític і Ъ · Veure més »
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Ы · Veure més »
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Ь · Veure més »
Э
Э, э (en cursiva Э, э) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Э · Veure més »
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Ю · Veure més »
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Nou!!: Glagolític і Я · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Glagolític і М · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Glagolític і И · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Ж · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Glagolític і В · Veure més »
Ђ
Ђ, ђ (en cursiva Ђ, ђ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, sisena de l'alfabet ciríl·lic serbi.
Nou!!: Glagolític і Ђ · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Glagolític і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Glagolític і Д · Veure més »
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і Є · Veure més »
І
І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Glagolític і І · Veure més »
Ї
Ї, ї (en cursiva Ї, ї) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena de l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Glagolític і Ї · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Glagolític і Е · Veure més »
Ѕ
Ѕ, ѕ (en macedoni dze, el nom antic és zeló) és la desena lletra de l'alfabet macedoni, vuitena dels alfabets eslau arcaic i eclesiàstic; antigament fou utilitzada en altres llengües.
Nou!!: Glagolític і Ѕ · Veure més »
Ћ
Ћ, ћ (en cursiva Ћ, ћ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, representa el so /tsʃ/, que es produeix a partir de la consonant oclusiva alveolar /t/ per intonació.
Nou!!: Glagolític і Ћ · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Glagolític і Л · Veure més »
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Nou!!: Glagolític і Й · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Glagolític і 862 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Glagolític і 863 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfabet glagolític, Escriptura glagolítica, Glagolítica.
