Similituds entre Alfabet ciríl·lic і Glagolític
Alfabet ciríl·lic і Glagolític tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Alfabet, Alfabet copte, Alfabet fonètic internacional, Antic eslau, Búlgar, Ciril i Metodi, Eslau eclesiàstic, К, П, О, Ё, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ы, Ь, Э, Ю, Я, М, ..., И, Ж, З, Б, В, Г, Д, Ї, Е, Л, Й. Ampliar l'índex (11 més) »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Alfabet і Alfabet ciríl·lic · Alfabet і Glagolític ·
Alfabet copte
Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet copte · Alfabet copte і Glagolític ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet fonètic internacional · Alfabet fonètic internacional і Glagolític ·
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Alfabet ciríl·lic і Antic eslau · Antic eslau і Glagolític ·
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Alfabet ciríl·lic і Búlgar · Búlgar і Glagolític ·
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Alfabet ciríl·lic і Ciril i Metodi · Ciril i Metodi і Glagolític ·
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Alfabet ciríl·lic і Eslau eclesiàstic · Eslau eclesiàstic і Glagolític ·
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і К · Glagolític і К ·
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Alfabet ciríl·lic і П · Glagolític і П ·
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і О · Glagolític і О ·
Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús.
Alfabet ciríl·lic і Ё · Glagolític і Ё ·
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Alfabet ciríl·lic і А · Glagolític і А ·
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і Н · Glagolític і Н ·
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Р · Glagolític і Р ·
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і С · Glagolític і С ·
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Alfabet ciríl·lic і Т · Glagolític і Т ·
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і У · Glagolític і У ·
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і Ф · Glagolític і Ф ·
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Х · Glagolític і Х ·
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Alfabet ciríl·lic і Ц · Glagolític і Ц ·
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ч · Glagolític і Ч ·
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ш · Glagolític і Ш ·
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Щ · Glagolític і Щ ·
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Alfabet ciríl·lic і Ъ · Glagolític і Ъ ·
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ы · Glagolític і Ы ·
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ь · Glagolític і Ь ·
Э
Э, э (en cursiva Э, э) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Э · Glagolític і Э ·
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ю · Glagolític і Ю ·
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Alfabet ciríl·lic і Я · Glagolític і Я ·
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і М · Glagolític і М ·
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Alfabet ciríl·lic і И · Glagolític і И ·
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ж · Glagolític і Ж ·
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і З · Glagolític і З ·
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Б · Glagolític і Б ·
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і В · Glagolític і В ·
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Alfabet ciríl·lic і Г · Glagolític і Г ·
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і Д · Glagolític і Д ·
Ї
Ї, ї (en cursiva Ї, ї) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena de l'alfabet ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і Ї · Glagolític і Ї ·
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Alfabet ciríl·lic і Е · Glagolític і Е ·
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і Л · Glagolític і Л ·
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet ciríl·lic і Glagolític
- Què tenen en comú Alfabet ciríl·lic і Glagolític
- Semblances entre Alfabet ciríl·lic і Glagolític
Comparació entre Alfabet ciríl·lic і Glagolític
Alfabet ciríl·lic té 170 relacions, mentre que Glagolític té 75. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 16.73% = 41 / (170 + 75).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet ciríl·lic і Glagolític. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: