Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Giulio Cesare і Història de l'òpera
Giulio Cesare і Història de l'òpera tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Alcina, Baix (veu), Ballet, Baríton, Cantata, Castrat, Contralt, Contrapunt, Escola napolitana d'òpera, Gran Bretanya, Gran Teatre del Liceu, Hamburg, Harmonia musical, Henry Purcell, Mezzosoprano, Obertura (música), Oratori (música), París, Pietro Metastasio, Recitatiu, Rodelinda, Senesino, Soprano, Tamerlano, Tenor, William Shakespeare.
Alcina
Alcina és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel sobre un llibret d'autor desconegut però basat en el poema èpic Orlando Furioso de Ludovico Ariosto, basat molt lliurement en les suposades guerres de Carlemany amb els musulmans.
Alcina і Giulio Cesare · Alcina і Història de l'òpera ·
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Baix (veu) і Giulio Cesare · Baix (veu) і Història de l'òpera ·
Ballet
Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.
Ballet і Giulio Cesare · Ballet і Història de l'òpera ·
Baríton
Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.
Baríton і Giulio Cesare · Baríton і Història de l'òpera ·
Cantata
violins i el violoncel a la segona fila Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.
Cantata і Giulio Cesare · Cantata і Història de l'òpera ·
Castrat
Un castrat (castrato, en italià, castrati, pl) és un tipus de veu masculí de cant clàssic equivalent a la d'una soprano, mezzosoprano o contralt.
Castrat і Giulio Cesare · Castrat і Història de l'òpera ·
Contralt
Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.
Contralt і Giulio Cesare · Contralt і Història de l'òpera ·
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.
Contrapunt і Giulio Cesare · Contrapunt і Història de l'òpera ·
Escola napolitana d'òpera
L'Escola napolitana fou un grup de compositors del nascuts o actius al Regne de Nàpols, dedicats majoritàriament a l'òpera i a l'oratori i caracteritzats pel fet d'haver creat un estil que acabà essent general en l'òpera italiana d'aquell segle.
Escola napolitana d'òpera і Giulio Cesare · Escola napolitana d'òpera і Història de l'òpera ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Giulio Cesare і Gran Bretanya · Gran Bretanya і Història de l'òpera ·
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Giulio Cesare і Gran Teatre del Liceu · Gran Teatre del Liceu і Història de l'òpera ·
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Giulio Cesare і Hamburg · Hamburg і Història de l'òpera ·
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Giulio Cesare і Harmonia musical · Harmonia musical і Història de l'òpera ·
Henry Purcell
Henry Purcell (10 de setembre de 1659 – 21 de novembre de 1695) va ser un compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que Händel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany.
Giulio Cesare і Henry Purcell · Henry Purcell і Història de l'òpera ·
Mezzosoprano
La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.
Giulio Cesare і Mezzosoprano · Història de l'òpera і Mezzosoprano ·
Obertura (música)
Esborrany de l'obertura de les Hèbrides de Felix Mendelssohn Esborrany de l'escenografia per a la posada en escena de la mateixa obertura, any 1829Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.
Giulio Cesare і Obertura (música) · Història de l'òpera і Obertura (música) ·
Oratori (música)
Loratori és una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador.
Giulio Cesare і Oratori (música) · Història de l'òpera і Oratori (música) ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Giulio Cesare і París · Història de l'òpera і París ·
Pietro Metastasio
Pietro Antonio Domenico Trapassi, més conegut pel seu pseudònim Pietro Metastasio o simplement Metastasio (3 de gener de 1698 – 12 d'abril de 1782), fou un escriptor i poeta italià molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les òperes del seu temps.
Giulio Cesare і Pietro Metastasio · Història de l'òpera і Pietro Metastasio ·
Recitatiu
El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.
Giulio Cesare і Recitatiu · Història de l'òpera і Recitatiu ·
Rodelinda
Rodelinda, Regina de' Longobardi (o simplement Rodelinda) és una òpera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Händel (HWV 19) i amb llibret de Nicola Francesco Haym, basat en un llibret anterior d'Antonio Salvi i inspirat en l'obra Pertharite, roi des Lombards del dramaturg francès Pierre Corneille.
Giulio Cesare і Rodelinda · Història de l'òpera і Rodelinda ·
Senesino
Gravat amb una caricatura de Senesino i Francesca Cuzzoni Francesco Bernardi (31 d'octubre de 1686 - 27 de novembre de 1758), més conegut com a Senesino, va ser un dels castrati més importants de la història de la música.
Giulio Cesare і Senesino · Història de l'òpera і Senesino ·
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Giulio Cesare і Soprano · Història de l'òpera і Soprano ·
Tamerlano
Tamerlano és una òpera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Händel (HWV 18).
Giulio Cesare і Tamerlano · Història de l'òpera і Tamerlano ·
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Giulio Cesare і Tenor · Història de l'òpera і Tenor ·
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Giulio Cesare і William Shakespeare · Història de l'òpera і William Shakespeare ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Giulio Cesare і Història de l'òpera
- Què tenen en comú Giulio Cesare і Història de l'òpera
- Semblances entre Giulio Cesare і Història de l'òpera
Comparació entre Giulio Cesare і Història de l'òpera
Giulio Cesare té 71 relacions, mentre que Història de l'òpera té 798. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 2.99% = 26 / (71 + 798).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Giulio Cesare і Història de l'òpera. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
