Obrir a Google MapsTaula de continguts
466 les relacions: A-26, Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Acord Municipal, Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, Adrien Maurice de Noailles, Aeroport de Girona - Costa Brava, Agència Estatal de Meteorologia, Ager, Agermanament, Ajuntament, Albert Ballesta i Tura, Albi (Llenguadoc), Alexandre Gustave Eiffel, Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Altitud, Anarquisme, Anglès (la Selva), Anna Pagans i Gruartmoner, Antònia Adroher i Pascual, Antic Hospital de Santa Caterina, Art gòtic, Art romànic, Asclepi, Atletisme, Audiència Provincial de Girona, Aurora Bertrana i Salazar, Autobús, Autopista, Autopista de la Mediterrània, Autovia, Autovia del Nord-est, Ègara, Àngel Guimerà i Jorge, Baixa edat mitjana, Banyoles, Banys àrabs de Girona, Barcelona, Barri de Sant Narcís, Barri Vell de Girona, Barroc, Basílica, Basquetbol, Batlle, Bàsquet Girona, Beat de Liébana, Besalú, Bescanó, Bestiar boví, Bisbat d'Empúries, ... Ampliar l'índex (416 més) »
A-26
L'autovia A-26 és una autovia en construcció, que ha experimentat importants retards, i en ser acabada creuarà tot l'Alt Empordà i bona part de la Garrotxa d'est a oest, enllaçant poblacions importants com Llançà, Figueres, Besalú i Olot.
Veure Girona і A-26
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.
Veure Girona і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Acord Municipal
Acord Municipal és una coalició política d'àmbit local formada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits a través de les sigles ERC-AM en alguns ajuntaments de Catalunya.
Veure Girona і Acord Municipal
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) és una empresa estatal i fou creada a través de la Llei Ferroviària aprovada a Espanya quan la Unió Europea va sol·licitar la progressiva liberalització del mercat del ferrocarril.
Veure Girona і Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Adrien Maurice de Noailles
Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Girona і Adrien Maurice de Noailles
Aeroport de Girona - Costa Brava
LAeroport de Girona – Costa Brava és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.
Veure Girona і Aeroport de Girona - Costa Brava
Agència Estatal de Meteorologia
L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) és una Agència Estatal d'Espanya, l'objectiu bàsic de la qual és la prestació de serveis meteorològics que siguin competència de l'Estat.
Veure Girona і Agència Estatal de Meteorologia
Ager
Lager era la terra amb límits a l'antiga Roma.
Veure Girona і Ager
Agermanament
Monument a l'Agermanament, a Olesa de Montserrat (Barcelona). Cartell bilingüe d'agermanaments a l'Alguer, amb grafit. L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua.
Veure Girona і Agermanament
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Girona і Ajuntament
Albert Ballesta i Tura
Albert Ballesta i Tura (Figueres, 4 de maig de 1961) és un advocat i polític català que fou alcalde de Girona del gener al març de 2016.
Veure Girona і Albert Ballesta i Tura
Albi (Llenguadoc)
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.
Veure Girona і Albi (Llenguadoc)
Alexandre Gustave Eiffel
El monument a Gustave Eiffel al peu de la Torre Eiffel Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923) va ser enginyer, especialista en estructures metàl·liques.
Veure Girona і Alexandre Gustave Eiffel
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Girona і Alfons el Cast
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Girona і Alfons el Magnànim
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Girona і Altitud
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Girona і Anarquisme
Anglès (la Selva)
Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Girona і Anglès (la Selva)
Anna Pagans i Gruartmoner
Anna Pagans i Gruartmoner (Girona, 10 de maig de 1952) és una política catalana que exercí d'alcaldessa de Girona entre 2002 i 2011 pel Partit dels Socialistes de Catalunya; fou la successora de Joaquim Nadal i Farreras al càrrec quan aquest dimití després de 23 anys de mandat ininterromput d'ençà de 1979.
Veure Girona і Anna Pagans i Gruartmoner
Antònia Adroher i Pascual
Antònia Adroher i Pascual (Girona, 22 de juny de 1913 - Banyuls de la Marenda, 15 de setembre de 2007) era una mestra i activista política catalana fundadora del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
Veure Girona і Antònia Adroher i Pascual
Antic Hospital de Santa Caterina
L'Antic Hospital de Santa Caterina és un edifici de Girona que fou construït durant el per satisfer les necessitats de la població de la ciutat i que des del 2010 és la seu de la Generalitat de Catalunya a la demarcació.
Veure Girona і Antic Hospital de Santa Caterina
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Girona і Art gòtic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Girona і Art romànic
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Girona і Asclepi
Atletisme
Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.
Veure Girona і Atletisme
Audiència Provincial de Girona
L'Audiència provincial de Girona és un tribunal de justícia que opera dins l'àmbit territorial de la província de Girona i té la seu al número 1 de la plaça de Josep Maria Lidón Corbí de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Audiència Provincial de Girona
Aurora Bertrana i Salazar
fou una escriptora i violoncel·lista catalana.
Veure Girona і Aurora Bertrana i Salazar
Autobús
Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.
Veure Girona і Autobús
Autopista
Fotografia d'una autovia on es veuen els elements característics Una autopista és una carretera dissenyada per a la circulació a gran velocitat de molts vehicles.
Veure Girona і Autopista
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Veure Girona і Autopista de la Mediterrània
Autovia
Fotografia de l'Autovia de Castella, A-62 de la carretera N-620 (Burgos-Portugal), on es veuen els elements característics. Una autovia és una via de domini i ús públic projectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils.
Veure Girona і Autovia
Autovia del Nord-est
LAutovia del Nord-est (A-2) és una de les sis autovies radials d'Espanya i l'única autovia radial de Catalunya.
Veure Girona і Autovia del Nord-est
Ègara
Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Veure Girona і Ègara
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Veure Girona і Àngel Guimerà i Jorge
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Girona і Baixa edat mitjana
Banyoles
Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.
Veure Girona і Banyoles
Banys àrabs de Girona
Els banys àrabs de Girona són uns banys àrabs del municipi de Girona declarats bé cultural d'interès nacional.
Veure Girona і Banys àrabs de Girona
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Girona і Barcelona
Barri de Sant Narcís
Barri Sant Narcís és una barri de Girona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Girona і Barri de Sant Narcís
Barri Vell de Girona
El Barri Vell és un barri a la ciutat de Girona.
Veure Girona і Barri Vell de Girona
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Girona і Barroc
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Girona і Basílica
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Veure Girona і Basquetbol
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Girona і Batlle
Bàsquet Girona
El Bàsquet Girona (oficialment Club Bàsquet Girona 2014) és un club de bàsquet de la ciutat de Girona que juga a la Lliga ACB.
Veure Girona і Bàsquet Girona
Beat de Liébana
Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno, actualment de Santo Toribio de Liébana, a la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.
Veure Girona і Beat de Liébana
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Girona і Besalú
Bescanó
Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Girona і Bescanó
Bestiar boví
Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.
Veure Girona і Bestiar boví
Bisbat d'Empúries
El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.
Veure Girona і Bisbat d'Empúries
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Girona і Bisbat de Girona
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Girona і Bisbe
Bluefields
Bluefields Bluefields és una ciutat de Nicaragua, capital de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la Costa de Mosquitos.
Veure Girona і Bluefields
Bonastruc ça Porta
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.
Veure Girona і Bonastruc ça Porta
C-66
La carretera C-66 uneix Palafrugell amb Besalú i transcorre per les comarques de la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i el Baix Empordà.
Veure Girona і C-66
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Girona і Cabra
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Girona і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Call de Girona
370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.
Veure Girona і Call de Girona
Campdorà
Campdorà és un poble del municipi de Girona situat al nord, entre el riu Ter i al peu del Massís de les Gavarres.
Veure Girona і Campdorà
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Veure Girona і Candidatura d'Unitat Popular
Caputxins (Girona)
Caputxins és una entitat de població de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Caputxins (Girona)
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Veure Girona і Cardo
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Girona і Carlemany
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure Girona і Carles Puigdemont i Casamajó
Carles Rahola i Llorens
Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 - Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí.
Veure Girona і Carles Rahola i Llorens
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Girona і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa Masó
La Casa Masó un edifici situat al número 29 de carrer Ballesteries de Girona que fou la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí.
Veure Girona і Casa Masó
Cases de l'Onyar
Les cases de l'Onyar, també anomenades cases del Riu o cases penjades, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i carrer Argenteria del Barri Vell de Girona.
Veure Girona і Cases de l'Onyar
Castell de Montjuïc (Girona)
El Castell de Montjuïc és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Girona і Castell de Montjuïc (Girona)
Castell de Sant Miquel (Gironès)
El castell de Sant Miquel conforma un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (el Gironès).
Veure Girona і Castell de Sant Miquel (Gironès)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Girona і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Girona і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Girona і Catalunya del Nord
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Girona і Catedral de Girona
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Veure Girona і Càbala
Celrà
Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.
Veure Girona і Celrà
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de la ciutat de Girona, és l'arxiu que té com a objectiu conèixer, protegir, fomentar, difondre i divulgar a la ciutadania el patrimoni documental en imatges de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Girona і Cereal
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Girona і Cervera
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Veure Girona і Cinema
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Veure Girona і Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Girona і Ciutat
Ciutat Pubilla de la Sardana
La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme.
Veure Girona і Ciutat Pubilla de la Sardana
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Girona і Clergat
Club Bàsquet Sant Josep Girona
El Club Bàsquet Sant Josep Girona fou un equip de bàsquet de la ciutat de Girona (Catalunya), fundat l'any 1962, i que el 2013, any en què va desaparèixer, jugava a la lliga EBA.
Veure Girona і Club Bàsquet Sant Josep Girona
Club Voleibol AVAP
El Club Voleibol AVAP és un club de voleibol català de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Club Voleibol AVAP
Cocollona
La Cocollona és una criatura pròpia de la mitologia de Girona.
Veure Girona і Cocollona
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Girona і Comarca
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Girona і Comarques gironines
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Veure Girona і Comtat (edat mitjana)
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Girona і Comtat de Girona
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Girona і Comtats catalans
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Girona і Comte
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Veure Girona і Concili de Girona (517)
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Girona і Confederació Nacional del Treball
Confluència
Bernina Un conflent, junyent, aiguabarreig o confluència és el lloc on s'uneixen dos o més cursos d'aigua.
Veure Girona і Confluència
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Veure Girona і Conquesta de Girona
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Veure Girona і Consolat de Mar
Consultes sobre la independència de Catalunya
Resultats de les consultes Butlleta del Sí Taula amb les diferents butlletes per votar a la consulta d'Arenys de Munt Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primera i la de Barcelona, el 2011, la darrera.
Veure Girona і Consultes sobre la independència de Catalunya
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Girona і Convergència i Unió
Corea del Sud
Corea del Sud, oficialment la República de Corea (Daehan Minguk, hanja: 大韓民國) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea.
Veure Girona і Corea del Sud
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Girona і Corona d'Aragó
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Veure Girona і Coronela
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Veure Girona і Costa Brava
Creu de Palau
La Creu de Palau és un paratge de l'antic municipi de Palau-sacosta que ha esdevingut una entitat de població arran del creixement urbanístic del municipi de Girona en els darrers 25 anys.
Veure Girona і Creu de Palau
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Girona і Cristianisme
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Girona і Cursus honorum
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Veure Girona і Decumanus
Diada de Sant Narcís
Minyons Marrecs Minyons La Diada de Sant Narcís és una diada castellera que se celebra a la Plaça del Vi de Girona, en el marc de les Fires i festes de Sant Narcís, festa major de la ciutat.
Veure Girona і Diada de Sant Narcís
Diari de Girona
El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.
Veure Girona і Diari de Girona
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.
Veure Girona і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Girona і Diòcesi
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Girona і Dioclecià
Diputació de Girona
La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.
Veure Girona і Diputació de Girona
Diputació de Tarragona
La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.
Veure Girona і Diputació de Tarragona
Domènec Balmanya i Perera
Domènec Balmanya i Perera (Girona, 29 de desembre de 1914 - Barcelona, 14 de febrer de 2002) va ser un destacat futbolista català dels anys 30 i 40.
Veure Girona і Domènec Balmanya i Perera
Domènec Fita i Molat
fou un escultor català.
Veure Girona і Domènec Fita i Molat
Domeny
Domeny és una entitat de població dividida per l'autopista A-7 entre els municipis de Girona i Sant Gregori, situada al nord-oest de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter.
Veure Girona і Domeny
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Girona і Dret romà
Duumvirat
Un duumvirat és una aliança entre dues forces polítiques o líders militars.
Veure Girona і Duumvirat
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Girona і Edat mitjana
Eix Transversal
LEix Transversal (o sovint directament l'Eix) és la denominació popular amb què és coneguda la carretera.
Veure Girona і Eix Transversal
Eix transversal
Animació que mostra la inclinació d'una aeronau al voltant del seu eix transversal. L'eix transversal és un eix virtual perpendicular a la dimensió major d'un cos o bé a la direcció habitual de moviment d'un vehicle.
Veure Girona і Eix transversal
El Bierzo
El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Girona і El Bierzo
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Veure Girona і El Punt Avui
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Girona і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Emili Massanas i Burcet
Emili Massanas i Burcet (Pont Major, Girona, 27 de setembre de 1940 – Girona, 25 d'agost de 1991) va ser un dissenyador, fotògraf afeccionat i col·leccionista d'imatges gironí.
Veure Girona і Emili Massanas i Burcet
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Girona і Empúries
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Girona і Empordà
En Comú Podem-Guanyem el Canvi
En Comú Podem (ECP) és una coalició política d'àmbit català que va néixer després de les eleccions municipals del 2015 amb l'acord entre diverses organitzacions —Podem, Equo i Barcelona en Comú— per crear un espai polític més ampli que pogués recollir suports transversals.
Veure Girona і En Comú Podem-Guanyem el Canvi
Enric Ansesa i Gironella
Enric Ansesa i Gironella (Girona, 1945) és un pintor català.
Veure Girona і Enric Ansesa i Gironella
Enric Mirambell i Belloc
Enric Mirambell i Belloc (Girona, Gironès, 12 de juliol de 1922 - 6 de març de 2020) fou un historiador català, bibliotecari i cronista oficial de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Enric Mirambell i Belloc
Entesa pel Progrés Municipal
Intervenció Jordi Fàbrega, president de l'Entesa pel Progrés Municipal a la 7a Assemblea Nacional a Puig-Reig. L'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) és una plataforma política de Catalunya que aglutina grups i candidatures municipalistes independents de l'anomenada "esquerra verda nacional".
Veure Girona і Entesa pel Progrés Municipal
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Veure Girona і Epigrafia
Església de Sant Feliu de Girona
Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.
Veure Girona і Església de Sant Feliu de Girona
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Girona і Espanya
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Girona і Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista i d'àmbit català.
Veure Girona і Esquerra Unida i Alternativa
Estadi Municipal de Montilivi
LEstadi Municipal de Montilivi, inaugurat el 14 d'agost de 1970, és el camp de futbol en el qual juga el Girona FC.
Veure Girona і Estadi Municipal de Montilivi
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Veure Girona і Estelada
Eugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.
Veure Girona і Eugeni Xammar i Puigventós
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Girona і Europa
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Veure Girona і Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Girona і Família franciscana
Farinera Teixidor
La Farinera Teixidor és un edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí l'any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona.
Veure Girona і Farinera Teixidor
Farsia
Farsia és una daira de la wilaya de Smara, a la RASD (Sàhara Occidental).
Veure Girona і Farsia
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Girona і Fòrum
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Veure Girona і Felip III de França
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Veure Girona і Felip VI d'Espanya
Feliu de Girona
Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.
Veure Girona і Feliu de Girona
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Girona і Ferran d'Antequera
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Girona і Ferrocarril
Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona
El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag) és un festival de teatre amateur que té lloc cada any a Girona des del setembre del 1998.
Veure Girona і Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Girona і Figueres
Font de la Pólvora
La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Font de la Pólvora
Formigó armat
Armadura utilitzada en una construcció El formigó armat és un material de construcció compost per formigó reforçat amb una armadura de barres d'acer.
Veure Girona і Formigó armat
Fornells de la Selva
Fornells de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Fornells de la Selva
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Girona і França
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Girona і Francesc Eiximenis
Francesc Ferrer i Gironès
Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.
Veure Girona і Francesc Ferrer i Gironès
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Girona і Francs
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Girona і Franquisme
Frare
Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.
Veure Girona і Frare
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Veure Girona і Frederic Soler i Hubert
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Veure Girona і Futbol
Galligants
El Galligants és un dels quatre rius de Girona.
Veure Girona і Galligants
Game of Thrones
Game of Thrones (literalment en català «Joc de trons») és una sèrie de televisió estatunidenca creada per David Benioff i D. B. Weiss, emesa per primer cop el 17 d'abril de 2011 per la cadena HBO (productora de la sèrie).
Veure Girona і Game of Thrones
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Veure Girona і Gant
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Girona і Gàl·lia
Güell (riu)
El Güell és un riu del Gironès, afluent del Ter pel marge dret.
Veure Girona і Güell (riu)
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Girona і Generalitat de Catalunya
Geríon (mitologia)
Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.
Veure Girona і Geríon (mitologia)
Germans Sàbat
Germans Sàbat és un barri situat a l'oest de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Germans Sàbat
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Veure Girona і Gerunda
Girona Futbol Club
El Girona Futbol Club, S.A.D. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines.
Veure Girona і Girona Futbol Club
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Veure Girona і Gironès
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Girona і Gneu Pompeu Magne
Grup Excursionista i Esportiu Gironí
El Grup Excursionista i Esportiu Gironí, també conegut com El Grup o GEiEG (pronuncieu 'gec'), és una entitat cultural i esportiva de Girona, fundada l'any 1919, sota la presidència de Josep Torra i Mercadal.
Veure Girona і Grup Excursionista i Esportiu Gironí
Guanyem Girona
Guanyem Girona és partit polític municipalista nascut l'octubre de 2018 de la confluència de diverses forces polítiques i socials sobiranistes i d'esquerres de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Guanyem Girona
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Veure Girona і Guerra de Sertori
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Girona і Guerra del Francès
Gwangju
La Ciutat Metropolitana de Gwangju (hangul: 광주 광역시, hanja: 光州 广域 市) també coneguda com a Gwangju (hangul: 광주, hanja: 光州, AFI:, llegiu: kuang-djú) és una ciutat de Corea del Sud situada al sud-oest del país amb una població d'1.454.784 habitants.
Veure Girona і Gwangju
Handbol
Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.
Veure Girona і Handbol
Hereu
Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.
Veure Girona і Hereu
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Girona і Hispània
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Girona і Hispània Tarraconense
Hoquei
Lhoquei és una família d'esports en la qual dos equips competeixen per portar una pilota o un disc amb un estic cap a la porteria que està defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols.
Veure Girona і Hoquei
Hortes (Girona)
Hortes o les hortes de Santa Eugènia de Ter és una entitat de població i sector del municipi català de Girona, situada a l'oest de la ciutat, entre la riba esquerra del riu Ter i l'antic municipi de Santa Eugènia de Ter, que actualment és un districte de la ciutat.
Veure Girona і Hortes (Girona)
I Concili de Toledo
El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispània que va tenir lloc el setembre del 400, amb la missió principal de condemnar el priscil·lianisme i reafirmar la fe de Nicea.
Veure Girona і I Concili de Toledo
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Girona і Ibers
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Girona і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Girona і Imperi Romà d'Occident
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Veure Girona і Indicets
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Veure Girona і Iniciativa per Catalunya Verds
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Veure Girona і Isaac Albéniz i Pascual
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Girona і Isabel II d'Espanya
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Girona і Islam
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
Veure Girona і Jaume Vicens i Vives
Jean Laurent
Vista del Pont de Pedra de Girona, cap a l'any 1867. Fotografia presa per José Martínez Sánchez, associat a '''J. Laurent''', per a la seva inclusió en els àlbums d'Obres Públiques d'Espanya, mostrats en l'Exposició Universal de París, de 1867.
Veure Girona і Jean Laurent
Joan Antoni Poch i Goicoetxea
Joan Antoni Poch i Goicoetxea conegut sobre el seu pseudònim en JAP (Girona, 27 de juny de 1958) és un il·lustrador, ninotaire i professor català.
Veure Girona і Joan Antoni Poch i Goicoetxea
Joan Ribas i Feixas
Joan Ribas i Feixas (Girona, 1937 - 20 de juny de 2021) fou un empresari, activista cultural i mecenes català.
Veure Girona і Joan Ribas i Feixas
Joan Roca i Fontané
Joan Roca i Fontané (Girona, 11 de febrer de 1964) és un cuiner català, xef del restaurant gironí El Celler de Can Roca.
Veure Girona і Joan Roca i Fontané
Joan-Josep Tharrats i Vidal
Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.
Veure Girona і Joan-Josep Tharrats i Vidal
Joaquim Ayats i Bartrina
Joaquim Ayats i Bartrina (Girona, 10 de maig de 1980) és un polític català, vicealcalde de Girona des de 2020.
Veure Girona і Joaquim Ayats i Bartrina
Joaquim Hugas i Vilanova
Joaquim Hugas i Vilanova (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 26 de maig de 1819 - Girona, Gironès, 30 de setembre de 1870) va ser un metge, cirurgià i oculista català.
Veure Girona і Joaquim Hugas i Vilanova
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.
Veure Girona і Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.
Veure Girona і Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Vayreda i Vila
Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.
Veure Girona і Joaquim Vayreda i Vila
Josep Mainar i Pons
Josep Mainar i Pons (Barcelona 1899 - 1996) fou ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l'art i folklorista.
Veure Girona і Josep Mainar i Pons
Josep Maria Nadal i Farreras
Josep Maria Nadal Farreras (Girona, 1949) és Catedràtic Emèrit d'Història de la Llengua a la Universitat de Girona.
Veure Girona і Josep Maria Nadal i Farreras
Josep Pons i Pons
Josep Pons i Pons (Girona, 1768 – València, 12 d'agost de 1818) fou un compositor i mestre de diferents capelles amb una gran influència a Catalunya durant les primeres dècades del.
Veure Girona і Josep Pons i Pons
Josep Viader i Moliner
Josep Viader i Moliner (Girona, 1 de setembre de 1917 - ibídem, 25 d'octubre de 2012) va ser un músic, compositor, instrumentista i pedagog català.
Veure Girona і Josep Viader i Moliner
Jueria
Una jueria era una zona habitada antigament per jueus.
Veure Girona і Jueria
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Girona і Jueus
Juià
Juià és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès.
Veure Girona і Juià
Julián de Bolívar
Julián de Bolívar fou un militar espanyol amb rang de coronel,, que lluità en la Guerra del Francès.
Veure Girona і Julián de Bolívar
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Veure Girona і Junts per Catalunya (partit polític)
Jurats de Girona
Els Jurats de Girona fou el màxim òrgan de govern local de la ciutat de Girona de 1284 a 1716.
Veure Girona і Jurats de Girona
La Bisbal d'Empordà
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.
Veure Girona і La Bisbal d'Empordà
La lleona
La lleona, també anomenada Cul de la Lleona o Lleona de Girona, és una peça escultòrica de pedra calcària de Girona datada del que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Girona і La lleona
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.
Veure Girona і Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Làpida
Làpida Una làpida, pedra tombal o pedra de tomba és una pedra treballada que marca el lloc on es troba una sepultura.
Veure Girona і Làpida
Llúcia de Siracusa
Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Girona і Llúcia de Siracusa
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Girona і Lleida
Lliga ACB de bàsquet
La Lliga ACB, que des de la temporada 2011-2012 s'anomena Lliga Endesa per motius de patrocini, és la principal lliga de bàsquet professional espanyola.
Veure Girona і Lliga ACB de bàsquet
Lliga espanyola de bàsquet femenina
La Lliga espanyola de bàsquet femení, denominada Liga Femenina Endesa per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs femenins de basquetbol, creada la temporada 1963-64.
Veure Girona і Lliga espanyola de bàsquet femenina
Lliga LEB Or
La LEB Oro (acrònim de Liga Española de Baloncesto) és una competició de bàsquet organitzada per la Federació Espanyola de Bàsquet.
Veure Girona і Lliga LEB Or
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Girona і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de batlles de Girona
A continuació es mostra la llista d'alcaldes de Girona des del 1814, ordenada de manera cronològica ascendent.
Veure Girona і Llista de batlles de Girona
Llista de topònims de Girona
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Girona, al Gironès.
Veure Girona і Llista de topònims de Girona
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Veure Girona і Llista dels reis visigots
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Veure Girona і Lloret de Mar
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Veure Girona і Lluís Borrassà
Lluc Salellas i Vilar
és un periodista i politòleg, batlle de Girona des del 17 de juny de 2023.
Veure Girona і Lluc Salellas i Vilar
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Girona і Luci Corneli Sul·la
Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Veure Girona і Maçanet de la Selva
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Girona і Madrid
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Girona і Manresa
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Girona і Mar Mediterrània
Marc Gasol i Sáez
Marc Gasol i Sàez (Barcelona, 29 de gener de 1985) és un jugador de bàsquet professional català, i actualment juga i presideix el Bàsquet Girona.
Veure Girona і Marc Gasol i Sáez
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Veure Girona і Marca Hispànica
Maria Assumpció Soler i Font
va ser una escriptora, periodista i mestra catalana.
Veure Girona і Maria Assumpció Soler i Font
Maria Teresa Estrach i Panella
Maria Teresa Estrach i Panella (Girona, 4 de setembre de 1950) és una metgessa, dermatòloga i professora universitària catalana.
Veure Girona і Maria Teresa Estrach i Panella
Mariano Álvarez de Castro
Mariano Álvarez de Castro, de nom complet Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio (Granada, 1749 - Figueres, 1810),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Girona і Mariano Álvarez de Castro
Marta Madrenas i Mir
Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967) és una advocada i política catalana, actual alcaldessa de la ciutat de Girona, i des del 17 de gener de 2018 és diputada al Parlament de Catalunya de la XII legislatura per la coalició electoral Junts per Catalunya.
Veure Girona і Marta Madrenas i Mir
Martí Sureda i Deulovol
La Plaça de la Independència de Girona, projectada per '''Martí Sureda''' Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) fou un arquitecte que treballà dins l'àmbit de la província de Girona, sobretot en l'urbanisme i en edificis públics de titularitat municipal.
Veure Girona і Martí Sureda i Deulovol
Martyrium
Un martyrium (nom provinent del llatí, literalment 'martiri'; plural martyria) és un edifici religiós amb la planta central construïda sobre la tomba d'un màrtir o sant, com el Sant Sepulcre de Jerusalem.
Veure Girona і Martyrium
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Girona і Mauritània
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Girona і Màrtir
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Girona і Mesquita
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Girona і Metre
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Girona і Metropolità
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Girona і Milà
Mil·liari
Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.
Veure Girona і Mil·liari
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Veure Girona і Monestir de Sant Pere de Rodes
Montilivi
Montilivi és una entitat de població de la ciutat i sector de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Montilivi
Montjuïc (Girona)
Montjuïc és una entitat de població, barri i districte de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Montjuïc (Girona)
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Girona і Montpeller
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Girona і Mosaic
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Girona і Municipi
Muralles de Girona
Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès.
Veure Girona і Muralles de Girona
Museu d'Arqueologia de Catalunya
El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya, que il·lustrin els diferents períodes històrics compresos entre la prehistòria i l'època medieval.
Veure Girona і Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)
El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona es va instal·lar al monestir de Sant Pere de Galligants l'any 1857, on encara és en l'actualitat.
Veure Girona і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)
Museu d'Art de Girona
El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral.
Veure Girona і Museu d'Art de Girona
Museu d'Història de Girona
El Museu d'Història de Girona és un museu ubicat a l'antiga Casa Cartellà de Girona, edifici que més tard es convertiria en el convent caputxí de Sant Antoni de Pàdua al.
Veure Girona і Museu d'Història de Girona
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
El Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol és un museu dedicat al món del cinema i els seus antecedents, i de la imatge i l'espectacle visual.
Veure Girona і Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Girona і Musulmà
N-141
La N-141 és una carretera nacional espanyola que uneix les poblacions de Bossòst i Banhèras de Luishon pel Port del Portillón.
Veure Girona і N-141
N-2
La (anteriorment), coneguda popularment com a Carretera de Madrid a França per Barcelona és una carretera radial que uneix Madrid i el pas fronterer de Els Límits (municipi de La Jonquera) passant per localitats com Alcalá de Henares, Guadalajara, Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona.
Veure Girona і N-2
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Girona і Napoleó Bonaparte
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Girona і Narbona
Narcís Comadira i Moragriega
Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 22 de gener de 1942) és un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català.
Veure Girona і Narcís Comadira i Moragriega
Narcís-Jordi Aragó i Masó
Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 29 de juny de 1932 – Girona, 22 d'agost de 2016) fou un periodista, advocat i escriptor català.
Veure Girona і Narcís-Jordi Aragó i Masó
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Girona і Neoclassicisme
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Veure Girona і Nivell mitjà del mar
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Girona і Noblesa
Nueva Gerona
Nueva Gerona és una ciutat de l'Illa de la Juventud (Cuba) que n'exerceix la capitalitat.
Veure Girona і Nueva Gerona
Nummulits
Els nummulits o Nummulites són un gènere de macroforaminífers de la família dels Nummulítids amb estructures internes complexes que en faciliten la identificació.
Veure Girona і Nummulits
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure Girona і Oligarquia
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Girona і Olivera
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Girona і Olot
Onyar
La casa de Rafael Masó (color blanc) al marge dret del riu Onyar. LOnyar (del llatí Undarius) és un riu de Catalunya, afluent del riu Ter per la dreta.
Veure Girona і Onyar
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Girona і Oppidum
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure Girona і Osca
Oví
Els ovins (Ovis) són un gènere de bòvids entre els quals hi ha l'ovella domèstica.
Veure Girona і Oví
Palafrugell
Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Girona і Palafrugell
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Girona і Palamós
Palau-sacosta
Palau Sacosta amb l'església de Sant Miquel i les Torres de Palau Palau-sacosta fou un municipi de la comarca del Gironès que fou annexat al municipi de Girona l'any 1963.
Veure Girona і Palau-sacosta
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Girona і París
Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
Mapa del Parc Científic i Tecnològic El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (de vegades referit simplement com El Parc, abreujat PCiT) està situat al vessant est del puig de Montilivi, a la zona est de la ciutat, prop de l'entitat de població de La Creueta.
Veure Girona і Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
Parc de la Devesa
El Parc de la Devesa de Girona, és el parc urbà més gran de Catalunya, està situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Parc de la Devesa
Parc del Migdia
El parc del Migdia és un parc urbà de la ciutat de Girona, al sud del centre urbà, entre l'Eixample i el Pla de Palau.
Veure Girona і Parc del Migdia
Partit Animalista Amb el Medi Ambient
El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (en castellà Partido Animalista Con el Medio Ambiente) (PACMA, anteriorment anomenat Partit Animalista Contra el Maltractament Animal i Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol pels drets dels animals.
Veure Girona і Partit Animalista Amb el Medi Ambient
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure Girona і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Veure Girona і Partit Popular de Catalunya
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Girona і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pavelló Municipal Girona-Fontajau
El Pavelló Municipal Girona-Fontajau és una instal·lació esportiva de Girona.
Veure Girona і Pavelló Municipal Girona-Fontajau
Pedret (Girona)
Pedret és un raval de Girona, a la riba dreta de l'Onyar tot just abans de la confluència amb el Ter, enllà de l'antic portal de Santa Maria o de França.
Veure Girona і Pedret (Girona)
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Girona і Península Ibèrica
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Girona і Pere el Cerimoniós
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Girona і Perpinyà
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.
Veure Girona і Persecució de Dioclecià
Pierre François Charles Augereau
Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.
Veure Girona і Pierre François Charles Augereau
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Girona і Pirineus
Pla de Girona
El pla de Girona és una plana natural que forma part de la depressió de la Selva, situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, al centre de la qual hi ha la ciutat de Girona.
Veure Girona і Pla de Girona
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Veure Girona і Pogrom
Pomerium
El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.
Veure Girona і Pomerium
Pont Major
El Pont Major és una entitat de població i barri de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Pont Major
Portbou
Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Girona і Portbou
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Girona і Príncep de Girona
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Girona і Prehistòria
Presència
Presència fou un setmanari en català, suplement de diversos diaris dels Països Catalans.
Veure Girona і Presència
Primera divisió espanyola de futbol
La Primera divisió espanyola de futbol (oficialment LaLiga EASports), més coneguda com La Lliga (La Liga), és la màxima categoria masculina del sistema de lligues de futbol d'Espanya.
Veure Girona і Primera divisió espanyola de futbol
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Girona і Procés de romanització
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Veure Girona і Província de Girona
Puig Salgueda
El Puig Salgueda és una muntanya de 276 metres que es troba al municipi de Girona, a la comarca del Gironès.
Veure Girona і Puig Salgueda
Quart
Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Quart
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Girona і Quilòmetre
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Veure Girona і Quint Sertori
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Veure Girona і Rabí
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Veure Girona і Rafael Masó i Valentí
Rafael Santos i Torroella
Rafael Santos i Torroella (Portbou, 1914 – Barcelona, 2002) fou un crític d'art, traductor, poeta i dibuixant català.
Veure Girona і Rafael Santos i Torroella
Rambla de la Llibertat
La Rambla de la Llibertat és una avinguda al Barri Vell de Girona.
Veure Girona і Rambla de la Llibertat
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Veure Girona і Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Usall
Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).
Veure Girona і Ramon d'Usall
Ramon Martí i Alsina
Ramon Martí i Alsina (Barri de la Ribera, Barcelona, 10 d'agost de 1826 - Barcelona, 21 de desembre de 1894) fou un pintor realista català, i una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna.
Veure Girona і Ramon Martí i Alsina
Ramon Turró i Darder
Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, Maresme, 8 de desembre de 1854 - Barcelona, 1 de juny de 1926) fou un veterinari, biòleg i filòsof català.
Veure Girona і Ramon Turró i Darder
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.
Veure Girona і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Veure Girona і Reggio de l'Emília
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Girona і Regidor
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Girona і Regne de Toledo
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Girona і Reis Catòlics
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Veure Girona і Renaixement carolingi
Revista de Girona
Revista de Girona (RdG) és una revista creada el 1955 a Girona que té com a objectiu divulgar treballs de recerca cultural i científica que tinguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines.
Veure Girona і Revista de Girona
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Girona і Revolució
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Veure Girona і Richard Wagner
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Girona і Riu
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Girona і Roma
Roser Capdevila i Valls
Roser Capdevila i Valls (Barcelona, 23 de gener de 1939) és una il·lustradora catalana, creadora de Les tres bessones, i coneguda internacionalment arran de la publicació de l'adaptació cinematogràfica de les històries d'aquests personatges.
Veure Girona і Roser Capdevila i Valls
Rugbi
Gloucester RFC. El rugbi és un esport d'equip de contacte, que en la seva modalitat a quinze consta de dos equips amb quinze jugadors cadascun; cada partit consta de dues parts de 40 minuts amb un descans de 10 en mig.
Veure Girona і Rugbi
Sala La Planeta
La Sala La Planeta (o Sala independent de teatre La Planeta) és un espai teatral gironí amb programació estable.
Veure Girona і Sala La Planeta
Salisbury
Salisbury (AFI) és una ciutat del comtat de Wiltshire, Anglaterra.
Veure Girona і Salisbury
Salt
Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Salt
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Veure Girona і Salvador Dalí i Domènech
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Veure Girona і Sant Celoni
Sant Daniel (sector)
Sant Daniel és un sector del municipi de Girona a la vall del mateix nom, a l'est del Barri Vell de la ciutat i al peudemont de les Gavarres.
Veure Girona і Sant Daniel (sector)
Sant Daniel de Girona
* Sant Daniel de Girona o Daniel d'Arle (Armènia, segle IX - Arle, 888), màrtir, venerat com a sant a Girona.
Veure Girona і Sant Daniel de Girona
Sant Feliu
* Hagiografies.
Veure Girona і Sant Feliu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Girona і Sant Feliu de Guíxols
Sant Gregori
Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès.
Veure Girona і Sant Gregori
Sant Julià de Ramis
Sant Julià de Ramis és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Girona і Sant Julià de Ramis
Sant Narcís
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.
Veure Girona і Sant Narcís
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.
Veure Girona і Sant Pere de Galligants
Sant Ponç (Girona)
Sant Ponç és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Sant Ponç (Girona)
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.
Veure Girona і Santa Coloma de Farners
Santa Eugènia de Ter
Santa Eugènia de Ter és un antic municipi del Gironès que fou annexionat a Girona el 1963.
Veure Girona і Santa Eugènia de Ter
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Veure Girona і Santiago Sobrequés i Vidal
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Girona і Saragossa
Sarrià de Ter
Sarrià de Ter és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Gironès i forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona, a Catalunya.
Veure Girona і Sarrià de Ter
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Veure Girona і Sarsuela
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Girona і Sàpiens
Sílvia Paneque i Sureda
Sílvia Paneque i Sureda (Llagostera, 22 de desembre de 1972), química de professió, és una política gironina, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Veure Girona і Sílvia Paneque i Sureda
Seca
isbn.
Veure Girona і Seca
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Veure Girona і Segle IV
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Girona і Segle V
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Veure Girona і Segle VI
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Girona і Segle XVIII
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Girona і Segona Guerra Púnica
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Girona і Senat
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Girona і Septimània
Setge de Girona de 1653
El setge de Girona de 1653 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors i tingué lloc entre juliol i setembre d'aquell any.
Veure Girona і Setge de Girona de 1653
Setge de Girona de 1694
El setge de Girona de 1694 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Girona і Setge de Girona de 1694
Setge de Girona de 1711
El setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió en què els borbònics prengueren la ciutat de Girona.
Veure Girona і Setge de Girona de 1711
Setge de Girona de 1809
El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.
Veure Girona і Setge de Girona de 1809
Setge de Girona de 793
El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània.
Veure Girona і Setge de Girona de 793
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Veure Girona і Sexenni Democràtic
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Girona і Socialisme
Socialització (socialisme)
La socialització és el procés pel qual es converteix tot instrument que genera un producte o un benefici socials i que es troba sota una propietat privada en un instrument de propietat social, això és, que la propietat és col·lectiva de tots els humans, sense excepcions i sense organismes superiors que la tutelin.
Veure Girona і Socialització (socialisme)
Societat Catalana d'Ordenació del Territori
Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, constituïda el 1979 per tal d'agrupar els estudiosos dels diferents temes d'ordenació del territori i promoure’n debats i informacions, i que es troba adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC.
Veure Girona і Societat Catalana d'Ordenació del Territori
Soldats de Salamina
Soldats de Salamina (Soldados de Salamina en l'original castellà) és una novel·la de l'escriptor extremeny Javier Cercas, publicada el 2001.
Veure Girona і Soldats de Salamina
Taialà i Germans Sàbat
Taialà i Germans Sàbat és una entitat de població de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Taialà i Germans Sàbat
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Veure Girona і Tapís de la Creació
Tarlà de l'Argenteria
Antic Tarlà de l'Argenteria. El Tarlà de l'Argenteria és una de les figures més típiques de Girona, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de l'Argenteria, fa giravoltes durant determinats dies de l'any.
Veure Girona і Tarlà de l'Argenteria
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Girona і Tarragona
Televisió de Girona
Televisió de Girona, sovint abreujat com a TV Girona, és un canal de televisió local de caràcter privat que emet des de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Televisió de Girona
Temps de Flors
Escales de la Catedral de Girona. Un dels 10 llocs imprescindibles i més visitats durant el festival Temps de Flors Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954.
Veure Girona і Temps de Flors
Tennis
Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.
Veure Girona і Tennis
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Veure Girona і Ter
Tercera divisió espanyola de futbol
La Tercera divisió va ser un torneig de la Lliga espanyola de futbol masculina.
Veure Girona і Tercera divisió espanyola de futbol
Territori català lliure
consulta.
Veure Girona і Territori català lliure
Tomàs Mallol i Deulofeu
Tomàs Mallol i Deulofeu (Sant Pere Pescador, 1 d'agost de 1923 - Girona, 16 de juny de 2013) fou un fotògraf, col·leccionista i promotor i director de cinema català.
Veure Girona і Tomàs Mallol i Deulofeu
Torre de telecomunicacions de Girona
La torre de telecomunicacions de Girona, popularment coneguda com a Pirulí, és una torre de telecomunicacions de 112 metres d'alçada que es pot observar des de molts llocs de Girona.
Veure Girona і Torre de telecomunicacions de Girona
Torre Gironella
La Torre Gironella és una antiga fortificació de la ciutat de Girona, situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del Palau del Bisbe, darrere de la Catedral de Girona.
Veure Girona і Torre Gironella
Torre Gironella (sector)
L'actual sector de la Torre Gironella fa una quarantena d'anys era un barri de barraques d'immigrants que s'hi havien instal·lat quan arribaren de la resta de paratges d'Espanya a la fi de la dècada de 1950, com havia succeït en altres paratges enlairats entorn de la ciutat, com a Montjuïc, prop la Torre d'Alfons XII, i en general a tota la carena de les Pedreres.
Veure Girona і Torre Gironella (sector)
Tramvia
Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.
Veure Girona і Tramvia
Uni Girona Club de Bàsquet
LUni Girona Club de Bàsquet, també conegut com Uni Girona, és un club català de bàsquet femení de la ciutat de Girona, fundat el 2005 fruit de la fusió dels dos equips històrics del basquet femení gironí, el Club Esportiu Santa Eugènia de Ter i el Club Bàsquet Vedruna.
Veure Girona і Uni Girona Club de Bàsquet
Universitat de Girona
La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.
Veure Girona і Universitat de Girona
Urbs
El terme llatí urbs (-is, femení, del que deriva la paraula "urbs") designa pròpiament a la ciutat llatina per antonomàsia, és a dir, l'espai construït o conjunt d'edificis, carrers i infraestructures; la civitas en sentit estricte, constituïda pels ciutadans que viuen en ella, amb el seu propi límit sagrat, el pomerium, i per tant, consagrada als déus.
Veure Girona і Urbs
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Veure Girona і Vamba
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Girona і Vegueria
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Veure Girona і Via Augusta
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Girona і Vic
Vila-roja
Vila-roja és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona.
Veure Girona і Vila-roja
Vilablareix
Vilablareix és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Girona і Vilablareix
Vilobí d'Onyar
Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Girona і Vilobí d'Onyar
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Girona і Vinya
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Girona і Visigots
Voleibol
Jugadores de voleibol d'un institut de Hudson (Ohio), Estats Units. El voleibol o vòlei és un esport d'equip que consisteix a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos.
Veure Girona і Voleibol
Vox
Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.
Veure Girona і Vox
Xavier Cugat i Mingall
Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut per Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un músic i dibuixant català i cubà, artista polifacètic i principal difusor de la música llatina als Estats Units.
Veure Girona і Xavier Cugat i Mingall
Xavier Montsalvatge i Bassols
Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.
Veure Girona і Xavier Montsalvatge i Bassols
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Veure Girona і Zúric
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Girona і 10 d'agost
1154
Països Catalans.
Veure Girona і 1154
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Girona і 117
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Girona і 1190
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Girona і 1391
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Veure Girona і 14
1416
; Països Catalans.
Veure Girona і 1416
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Girona і 1417
1492
;Països Catalans.
Veure Girona і 1492
1711
;Països catalans.
Veure Girona і 1711
1712
;Països Catalans.
Veure Girona і 1712
1717
;Països Catalans.
Veure Girona і 1717
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Girona і 1769
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Girona і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Girona і 1809
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Girona і 1846
1855
;Països Catalans.
Veure Girona і 1855
1856
;Països Catalans.
Veure Girona і 1856
1857
;Països Catalans.
Veure Girona і 1857
1860
;Països Catalans.
Veure Girona і 1860
1869
;Països Catalans.
Veure Girona і 1869
1876
;Països Catalans.
Veure Girona і 1876
1877
; Països Catalans.
Veure Girona і 1877
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Girona і 1885
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Girona і 19 de febrer
1900
;Països Catalans.
Veure Girona і 1900
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Girona і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Girona і 1911
1916
;Països Catalans.
Veure Girona і 1916
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Girona і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Girona і 1939
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Girona і 1950
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Girona і 1955
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Girona і 1965
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Girona і 1969
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Girona і 1976
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Girona і 1981
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Girona і 1985
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Girona і 1992
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Girona і 1998
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Girona і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Girona і 2006
2023
El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Girona і 2023
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Girona і 21 d'abril
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Girona і 24 de gener
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Girona і 25 de gener
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Girona і 29 d'octubre
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Girona і 305
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Girona і 4 de febrer
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Girona і 404
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Girona і 517
711
;Països Catalans.
Veure Girona і 711
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Girona і 715
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Veure Girona і 793
També conegut com Djarunda, El Pla de Gironella, Festes de Sant Narcís, Fires de Girona, Fires de Sant Narcís, Fires i Festes de Sant Narcís, Gironina, Gironí, La història de la girona musulmana.
, Bisbat de Girona, Bisbe, Bluefields, Bonastruc ça Porta, C-66, Cabra, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Call de Girona, Campdorà, Candidatura d'Unitat Popular, Caputxins (Girona), Cardo, Carlemany, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles Rahola i Llorens, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa Masó, Cases de l'Onyar, Castell de Montjuïc (Girona), Castell de Sant Miquel (Gironès), Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catedral de Girona, Càbala, Celrà, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, Cereal, Cervera, Cinema, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat, Ciutat Pubilla de la Sardana, Clergat, Club Bàsquet Sant Josep Girona, Club Voleibol AVAP, Cocollona, Comarca, Comarques gironines, Comtat (edat mitjana), Comtat de Girona, Comtats catalans, Comte, Concili de Girona (517), Confederació Nacional del Treball, Confluència, Conquesta de Girona, Consolat de Mar, Consultes sobre la independència de Catalunya, Convergència i Unió, Corea del Sud, Corona d'Aragó, Coronela, Costa Brava, Creu de Palau, Cristianisme, Cursus honorum, Decumanus, Diada de Sant Narcís, Diari de Girona, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diòcesi, Dioclecià, Diputació de Girona, Diputació de Tarragona, Domènec Balmanya i Perera, Domènec Fita i Molat, Domeny, Dret romà, Duumvirat, Edat mitjana, Eix Transversal, Eix transversal, El Bierzo, El Punt Avui, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Emili Massanas i Burcet, Empúries, Empordà, En Comú Podem-Guanyem el Canvi, Enric Ansesa i Gironella, Enric Mirambell i Belloc, Entesa pel Progrés Municipal, Epigrafia, Església de Sant Feliu de Girona, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Estadi Municipal de Montilivi, Estelada, Eugeni Xammar i Puigventós, Europa, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Família franciscana, Farinera Teixidor, Farsia, Fòrum, Felip III de França, Felip VI d'Espanya, Feliu de Girona, Ferran d'Antequera, Ferrocarril, Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, Figueres, Font de la Pólvora, Formigó armat, Fornells de la Selva, França, Francesc Eiximenis, Francesc Ferrer i Gironès, Francs, Franquisme, Frare, Frederic Soler i Hubert, Futbol, Galligants, Game of Thrones, Gant, Gàl·lia, Güell (riu), Generalitat de Catalunya, Geríon (mitologia), Germans Sàbat, Gerunda, Girona Futbol Club, Gironès, Gneu Pompeu Magne, Grup Excursionista i Esportiu Gironí, Guanyem Girona, Guerra de Sertori, Guerra del Francès, Gwangju, Handbol, Hereu, Hispània, Hispània Tarraconense, Hoquei, Hortes (Girona), I Concili de Toledo, Ibers, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Indicets, Iniciativa per Catalunya Verds, Isaac Albéniz i Pascual, Isabel II d'Espanya, Islam, Jaume Vicens i Vives, Jean Laurent, Joan Antoni Poch i Goicoetxea, Joan Ribas i Feixas, Joan Roca i Fontané, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joaquim Ayats i Bartrina, Joaquim Hugas i Vilanova, Joaquim Nadal i Farreras, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Vayreda i Vila, Josep Mainar i Pons, Josep Maria Nadal i Farreras, Josep Pons i Pons, Josep Viader i Moliner, Jueria, Jueus, Juià, Julián de Bolívar, Junts per Catalunya (partit polític), Jurats de Girona, La Bisbal d'Empordà, La lleona, Laurent de Gouvion Saint-Cyr, Làpida, Llúcia de Siracusa, Lleida, Lliga ACB de bàsquet, Lliga espanyola de bàsquet femenina, Lliga LEB Or, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de batlles de Girona, Llista de topònims de Girona, Llista dels reis visigots, Lloret de Mar, Lluís Borrassà, Lluc Salellas i Vilar, Luci Corneli Sul·la, Maçanet de la Selva, Madrid, Manresa, Mar Mediterrània, Marc Gasol i Sáez, Marca Hispànica, Maria Assumpció Soler i Font, Maria Teresa Estrach i Panella, Mariano Álvarez de Castro, Marta Madrenas i Mir, Martí Sureda i Deulovol, Martyrium, Mauritània, Màrtir, Mesquita, Metre, Metropolità, Milà, Mil·liari, Monestir de Sant Pere de Rodes, Montilivi, Montjuïc (Girona), Montpeller, Mosaic, Municipi, Muralles de Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona), Museu d'Art de Girona, Museu d'Història de Girona, Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, Musulmà, N-141, N-2, Napoleó Bonaparte, Narbona, Narcís Comadira i Moragriega, Narcís-Jordi Aragó i Masó, Neoclassicisme, Nivell mitjà del mar, Noblesa, Nueva Gerona, Nummulits, Oligarquia, Olivera, Olot, Onyar, Oppidum, Osca, Oví, Palafrugell, Palamós, Palau-sacosta, París, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Parc de la Devesa, Parc del Migdia, Partit Animalista Amb el Medi Ambient, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pavelló Municipal Girona-Fontajau, Pedret (Girona), Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Persecució de Dioclecià, Pierre François Charles Augereau, Pirineus, Pla de Girona, Pogrom, Pomerium, Pont Major, Portbou, Príncep de Girona, Prehistòria, Presència, Primera divisió espanyola de futbol, Procés de romanització, Província de Girona, Puig Salgueda, Quart, Quilòmetre, Quint Sertori, Rabí, Rafael Masó i Valentí, Rafael Santos i Torroella, Rambla de la Llibertat, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon d'Usall, Ramon Martí i Alsina, Ramon Turró i Darder, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Reggio de l'Emília, Regidor, Regne de Toledo, Reis Catòlics, Renaixement carolingi, Revista de Girona, Revolució, Richard Wagner, Riu, Roma, Roser Capdevila i Valls, Rugbi, Sala La Planeta, Salisbury, Salt, Salvador Dalí i Domènech, Sant Celoni, Sant Daniel (sector), Sant Daniel de Girona, Sant Feliu, Sant Feliu de Guíxols, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sant Narcís, Sant Pere de Galligants, Sant Ponç (Girona), Santa Coloma de Farners, Santa Eugènia de Ter, Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Sarrià de Ter, Sarsuela, Sàpiens, Sílvia Paneque i Sureda, Seca, Segle IV, Segle V, Segle VI, Segle XVIII, Segona Guerra Púnica, Senat, Septimània, Setge de Girona de 1653, Setge de Girona de 1694, Setge de Girona de 1711, Setge de Girona de 1809, Setge de Girona de 793, Sexenni Democràtic, Socialisme, Socialització (socialisme), Societat Catalana d'Ordenació del Territori, Soldats de Salamina, Taialà i Germans Sàbat, Tapís de la Creació, Tarlà de l'Argenteria, Tarragona, Televisió de Girona, Temps de Flors, Tennis, Ter, Tercera divisió espanyola de futbol, Territori català lliure, Tomàs Mallol i Deulofeu, Torre de telecomunicacions de Girona, Torre Gironella, Torre Gironella (sector), Tramvia, Uni Girona Club de Bàsquet, Universitat de Girona, Urbs, Vamba, Vegueria, Via Augusta, Vic, Vila-roja, Vilablareix, Vilobí d'Onyar, Vinya, Visigots, Voleibol, Vox, Xavier Cugat i Mingall, Xavier Montsalvatge i Bassols, Zúric, 10 d'agost, 1154, 117, 1190, 1391, 14, 1416, 1417, 1492, 1711, 1712, 1717, 1769, 1808, 1809, 1846, 1855, 1856, 1857, 1860, 1869, 1876, 1877, 1885, 19 de febrer, 1900, 1910, 1911, 1916, 1936, 1939, 1950, 1955, 1965, 1969, 1976, 1981, 1985, 1992, 1998, 2003, 2006, 2023, 21 d'abril, 24 de gener, 25 de gener, 29 d'octubre, 305, 4 de febrer, 404, 517, 711, 715, 793.