Germà (cosí de Justinià) і Justinià I

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Germà (cosí de Justinià) і Justinià I

Germà (cosí de Justinià) vs. Justinià I

Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província. Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Antioquia de l'Orontes і Germà (cosí de Justinià) · Antioquia de l'Orontes і Justinià I · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Belisari і Germà (cosí de Justinià) · Belisari і Justinià I · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Constantinoble і Germà (cosí de Justinià) · Constantinoble і Justinià I · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Cosroes I і Germà (cosí de Justinià) · Cosroes I і Justinià I · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Danubi і Germà (cosí de Justinià) · Danubi і Justinià I · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Eslaus і Germà (cosí de Justinià) · Eslaus і Justinià I · Veure més »

Germà (consogre de Maurici)

Germà (Germanus, vers 650-605) fou un patrici bizantí, que podria ser el fill del patrici Germà.

Germà (consogre de Maurici) і Germà (cosí de Justinià) · Germà (consogre de Maurici) і Justinià I · Veure més »

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Germà (cosí de Justinià) і Guerra Gòtica (535-554) · Guerra Gòtica (535-554) і Justinià I · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Germà (cosí de Justinià) і Il·líria · Il·líria і Justinià I · Veure més »

Justí (general)

Justí (en llatí Justinus) va ser el fill gran del general Germà i el germà del general Justinià.

Germà (cosí de Justinià) і Justí (general) · Justí (general) і Justinià I · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).

Germà (cosí de Justinià) і Justinià (general) · Justinià (general) і Justinià I · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Germà (cosí de Justinià) і Llatí · Justinià I і Llatí · Veure més »

Matasunta

Matasunta fou la filla del noble ostrogot Eutaric i Amalasunta, filla de Teodoric el Gran.

Germà (cosí de Justinià) і Matasunta · Justinià I і Matasunta · Veure més »

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Germà (cosí de Justinià) і Numídia · Justinià I і Numídia · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Germà (cosí de Justinià) і Procopi de Cesarea · Justinià I і Procopi de Cesarea · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Germà (cosí de Justinià) і Sicília · Justinià I і Sicília · Veure més »

Teòfanes el Confessor

Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.

Germà (cosí de Justinià) і Teòfanes el Confessor · Justinià I і Teòfanes el Confessor · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Germà (cosí de Justinià) і Tessalònica · Justinià I і Tessalònica · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Germà (cosí de Justinià) і Tràcia · Justinià I і Tràcia · Veure més »