Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Abrasió (geologia), Actualisme, Aiguamoll, Alaró, Al·luvió, Albrecht Penck, Albufera, Alps, Amèrica del Sud, Antàrtida, Argentina, Argila, Atol, Étienne Guettard, Àsia, Badland, Bescanvi iònic, Biogeoquímica, Biologia, Biota, Califòrnia, Capbussament, Carbonat de calci, Carbonatació, Cartografia, Cascada, Catastrofisme, Catió, Cavitació, Còdol, Charles Lyell, Charles Robert Darwin, Ciències de la Terra, Cingle, Circ glacial, Clima, Clima àrid, Con de dejecció, Corrent costaner, Corrent oceànic, Crató, Crioclàstia, Crioturbació, Datació, Delta fluvial, Desembocadura, Desert, Despreniment (geologia), Diastrofisme, Duna, ..., Dunhuang, Electró, Erg, Erosió, Erupció volcànica, Escala (proporció), Escolament (hidrologia), Escull, Esllavissada, Estuari, Eustatisme, Evolució mineral, Falla, Fiord, Gelifracció, Geocronologia, Geodinàmica, Geografia, Geografia física, Geologia, Georges Cuvier, Glacera, Google Earth, Gradualisme, Grava, Gravetat, Groenlàndia, Grove Karl Gilbert, Guix, Hàbitat, Hemisferi nord, Hidròlisi, Hidrodinàmica, Hidrogeologia, Hidrografia, Horace-Bénédict de Saussure, Ió hidrogen, Impacte humà sobre el medi ambient, Inselberg, Interacció, Internet, Inundació, Inundacions i esllavissades de fang de Rio de Janeiro de 2011, Istme, James Hutton, Jean Tricart, Jean-Baptiste Lamarck, John Playfair, L'origen de les espècies, Latitud, Lava, Leonhard Euler, Litologia, Litosfera, Llim, Lliscament, Loess, Magma, Mallorca, Mar de Wadden, Marea, Marga, Meandre, Meteorització, Meteorologia, Model Digital d'Elevacions, Modelat litoral, Morena (geologia), Morfogènesi, Nau espacial, Nicolas Desmarest, Nivell mitjà del mar, Noruega, Ona marina, Oxidació, Pediment, Pedologia, Pendent (topografia), Penya-segat, Permagel, Plana, Plana al·luvial, Plana d'inundació, Platja, Plec, Pliocè, Plutó (geologia), Processos eòlics, Quelat, Regolita, Relleu (geografia), Reptació, Ria, Rift, Roca, Roca mare, Roca piroclàstica, Roca plutònica, Saprolita, Satèl·lit artificial, Sòl, Sedimentació, Sedimentologia, Serralada, Solifluxió, Sorra, Subsidència, Subsol, Sud-àfrica, Tartera, Taula dels temps geològics, Tómbol, Tectònica, Tectònica de plaques, Tefra, Teledetecció, Tempesta de pols, Terrassa fluvial, Terratrèmol, Til·lita, Topografia, Torrent (hidrologia), Treball de camp, Uigur, Vall de la Mort, Vent, Ventifact, Vessant, Volcà, Vulcanologia, Walther Penck, William Morris Davis, Xaragall. Ampliar l'índex (133 més) »
Abrasió (geologia)
Abrasió glacial en roques a Noruega prop de la glacera Jostedalsbreen. L'abrasió en geologia és el gratat mecànic d'una superfície de roca per la fricció entre les roques i les partícules en moviment durant el seu transport a càrrec del vent, una glacera, les onades, la gravetat, les aigües en moviment ràpid o l'erosió.
Nou!!: Geomorfologia і Abrasió (geologia) · Veure més »
Actualisme
El mot actualisme té diversos significats segons s'apliqui al camp de la geologia, la filosofia o la psicologia.
Nou!!: Geomorfologia і Actualisme · Veure més »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Geomorfologia і Aiguamoll · Veure més »
Alaró
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Geomorfologia і Alaró · Veure més »
Al·luvió
Secció d'al·luvió a la mina Blue Ribbon a Alaska Al·luvió (del llatí, alluvius, del verb alluere, 'fregar'), aiguadeix o aigualleix és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir, sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.
Nou!!: Geomorfologia і Al·luvió · Veure més »
Albrecht Penck
Albrecht Penck (25 de setembre de 1858 – 7 de març de 1945), va ser un geògraf i geòleg alemany i pare del geòleg Walther Penck.
Nou!!: Geomorfologia і Albrecht Penck · Veure més »
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Nou!!: Geomorfologia і Albufera · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Geomorfologia і Alps · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: Geomorfologia і Amèrica del Sud · Veure més »
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Nou!!: Geomorfologia і Antàrtida · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Geomorfologia і Argentina · Veure més »
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Nou!!: Geomorfologia і Argila · Veure més »
Atol
Atol de Minicoi vist des de l'espai en una foto de la NASA. Illots i esculls a la corona de l'atol de Rangiroa. Una de les teories de la formació d'un atol: illa volcànica, escull litoral, barrera d'esculls, corona d'esculls. Un atol és un tipus d'escull de corall.
Nou!!: Geomorfologia і Atol · Veure més »
Étienne Guettard
Jean-Étienne Guettard va ser un geòleg, mineralòleg, botànic i naturalista francès nascut el 22 de setembre de 1715 a Étampes i mort el 6 de gener de 1786 a París.
Nou!!: Geomorfologia і Étienne Guettard · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Geomorfologia і Àsia · Veure més »
Badland
''Chinle Badlands'' a Grand Staircase-Escalante National Monument al sud de Utah Les badlands (terme derivat de l'anglès i que literalment significa "terres dolentes") és un tipus de terreny sec present a àrees subdesèrtiques on roques sedimentàries toves i sòls rics en argila han patit una erosió extensa a causa del vent i de l'aigua.
Nou!!: Geomorfologia і Badland · Veure més »
Bescanvi iònic
Intercanviador d'ions Trossets de resina bescanviadora d'ions Columna d'intercanvi d'ions usada per purificar proteïnes El bescanvi iònic o intercanvi iònic és un intercanvi d'ions entre dos electròlits o entre una solució d'electròlits i un complex.
Nou!!: Geomorfologia і Bescanvi iònic · Veure més »
Biogeoquímica
La biogeoquímica és la disciplina científica que estudia els processos i reaccions biològics, químics, físics i geològics, que regeixen la composició del medi natural (incloent-hi la biosfera, la criosfera, la hidrosfera, la pedosfera, l'atmosfera i la litosfera).
Nou!!: Geomorfologia і Biogeoquímica · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Geomorfologia і Biologia · Veure més »
Biota
El terme biota designa el conjunt d'espècies de plantes, animals i altres organismes que ocupen una àrea donada.
Nou!!: Geomorfologia і Biota · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Geomorfologia і Califòrnia · Veure més »
Capbussament
El capbussament (''dip'' a la imatge) d'un pla és l'angle entre l'horitzontal i el pla. A l'esquema ''Strike line'' és la línia d'impacte o lloc on s'inicia el capbussament. El capbussament o cabussament és la inclinació d'un estrat respecte a l'horitzontal, mesurat com l'angle entre la línia de màxim pendent i l'horitzontal.
Nou!!: Geomorfologia і Capbussament · Veure més »
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Nou!!: Geomorfologia і Carbonat de calci · Veure més »
Carbonatació
Bombolles de diòxid de carboni flotant a la superfície d'una beguda carbònica.La carbonatació és una reacció química en la qual l'hidròxid de calci reacciona amb el diòxid de carboni i forma carbonat de calci insoluble: La carbonatació, en la vida quotidiana, es referix a la dissolució de diòxid de carboni en una solució aquosa.
Nou!!: Geomorfologia і Carbonatació · Veure més »
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Nou!!: Geomorfologia і Cartografia · Veure més »
Cascada
Salt de Sallent Un salt d'aigua, cascada, saltant, sallent, fai o fall (al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua en un desnivell sobtat del terreny: una cinglera, un penya-segat o una falla, el pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc.
Nou!!: Geomorfologia і Cascada · Veure més »
Catastrofisme
El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou.
Nou!!: Geomorfologia і Catastrofisme · Veure més »
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Nou!!: Geomorfologia і Catió · Veure més »
Cavitació
La cavitació (del llatí cavus: "forat") o aspiració en el buit, és un fenomen de creixement de bombolles dins l'aigua o un altre fluid, seguit d'una depressió que les fa implotar.
Nou!!: Geomorfologia і Cavitació · Veure més »
Còdol
Còdols Còdols a la platja de Réthimno, a Creta. Mesura de la mida dels còdols a la platja de Chesil a Anglaterra Un còdol (Principat), cudol(València) o mac (Illes Balears), és un fragment de roca de formes arrodonides a conseqüència de l'erosió i transport dels agents erosionadors, de mida superior als 32 mm.
Nou!!: Geomorfologia і Còdol · Veure més »
Charles Lyell
Charles Lyell (Kinnordy, Escòcia, 14 de novembre del 1797 - Londres, 22 de febrer del 1875) va ser un científic escocès, un dels creadors de la moderna geologia i molt influent en el pensament científic general i en la branca de l'uniformisme en particular.
Nou!!: Geomorfologia і Charles Lyell · Veure més »
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Nou!!: Geomorfologia і Charles Robert Darwin · Veure més »
Ciències de la Terra
Una erupció d'un volcà és l'alliberament d'energia emmagatzemada des de sota la superfície de la Terra, procedent de la desintegració radioactiva i l'ordenament gravitacional en el nucli de la Terra i els mantells, i l'energia residual obtinguda durant la formació de la Terra.Encyclopedia of Volcanoes, Academic Press, London, 2000 Les ciències de la Terra estudien la Terra i els seus processos.
Nou!!: Geomorfologia і Ciències de la Terra · Veure més »
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Nou!!: Geomorfologia і Cingle · Veure més »
Circ glacial
Washington. S'hi pot observar les parets que l'envolten pel darrere i amb un llac ocupant el fons de la depressió. Un circ glacial (glacialisme, periglacialisme) és una forma de relleu i modelat glacial, constituïda per una depressió muntanyosa semicircular, amb forma d'amfiteatre, encaixada en un vessant, relativament plana i dominada per parets abruptes (les muralles de circ).
Nou!!: Geomorfologia і Circ glacial · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Geomorfologia і Clima · Veure més »
Clima àrid
Àrees o regions de clima àrid del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima àrid o el clima desèrtic es dona en àrees seques, com el nord de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia.
Nou!!: Geomorfologia і Clima àrid · Veure més »
Con de dejecció
Petit con de dejecció, les petjades donen idea de la mida Ventall al·luvial gegant Exemple de con de dejecció a una zona seca Un con de dejecció o ventall al·luvial és una forma de modelat fluvial del curs dels rius que consisteix en una acumulació de la major part dels materials arrossegats pels rius o torrents secundaris en arribar al curs principal.
Nou!!: Geomorfologia і Con de dejecció · Veure més »
Corrent costaner
El corrent costaner és el corrent que es produeix a la vora d'una costa (marina o llacustre) pel desplaçament de les masses d'aigua en perpendicular i en paral·lel a la direcció de la línia de costa.
Nou!!: Geomorfologia і Corrent costaner · Veure més »
Corrent oceànic
Principals corrents mundials (Font: NOAA) Visualització que mostra els corrents oceànics globals de l'1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012 a nivell del mar i després a 2000 metres per sota del nivell del mar Animació de la circulació al voltant de les plataformes de gel de l'Antàrtida Un corrent oceànic o corrent marí és una massa d'aigua de mar en moviment respecte a l'aigua que l'envolta; les masses d'aigua tenen diferents densitat, salinitat i temperatura.
Nou!!: Geomorfologia і Corrent oceànic · Veure més »
Crató
altiplà continental Un crató (del grec κϱάτος, que significa força) és un sector àmpli de l'escorça terrestre, dins un continent, que s'ha mantingut relativament estable i que ha estat molt poc deformat epirogènicament durant un llarg període de la història geològica de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Crató · Veure més »
Crioclàstia
Roca fragmentada per la crioclàstia a Islàndia La crioclàstia o gelifracció, és un tipus de meteorització física.
Nou!!: Geomorfologia і Crioclàstia · Veure més »
Crioturbació
Asfalt danyat per la crioturbació de l'aigua subterrània La crioturbació o crioperturbació (del grec: cryo gel) en el sòls amb permagel (anomenats gelisòls) és la mescla de materials des de diversos horitzons del sòl avall cap a la roca mare per l'acció del gel i desgel.
Nou!!: Geomorfologia і Crioturbació · Veure més »
Datació
La datació és l'acte d'atribuir a un esdeveniment o a un objecte una localització més o menys precisa en una escala de temps o en una cronologia, escala de temps o cronologia prèviament establertes.
Nou!!: Geomorfologia і Datació · Veure més »
Delta fluvial
group.
Nou!!: Geomorfologia і Delta fluvial · Veure més »
Desembocadura
Fotografia aèria mostrant la desembocadura del Guadalquivir al costat de Sanlúcar de Barrameda Fotografia aèria de l'Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre, i més precisament a la Gola Nord de les Goles de l'Ebre. La desembocadura, que a vegades rep el nom de gola (als rius Ebre, Ter, etc) i a d'altres sòl de riu (riu de la Sénia), és el punt més baix d'un riu, bé sigui abocant al mar, a un llac o a un altre corrent d'aigua de la qual n'és afluent.
Nou!!: Geomorfologia і Desembocadura · Veure més »
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Nou!!: Geomorfologia і Desert · Veure més »
Despreniment (geologia)
Un despreniment és un procés geomorfològic que consisteix en la caiguda per gravetat, principalment de materials rocosos, des d'un cingle, paret rocosa o vessant rocós.
Nou!!: Geomorfologia і Despreniment (geologia) · Veure més »
Diastrofisme
El diastrofisme (tectònica, geologia estructural, geomorfologia) és el conjunt de fenòmens orogènics i epirogènics que provoquen grans transformacions de l'escorça terrestre.
Nou!!: Geomorfologia і Diastrofisme · Veure més »
Duna
Dunes a Algèria Una duna és una acumulació de sorra sobre la qual el vent ha actuat produint una forma suau i uniforme.
Nou!!: Geomorfologia і Duna · Veure més »
Dunhuang
Dunhuang (en, també escrit com 燉煌 fins als inicis de la dinastia Qing; en) és una ciutat situada en un oasi de la prefectura de Jiuquan, a la província de Gansu, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Geomorfologia і Dunhuang · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Geomorfologia і Electró · Veure més »
Erg
Dasht-e Lut, Iran, des de l'espai.Erg (عرق) és una paraula àrab que significa 'mar de dunes' i es dona a les grans zones desèrtiques formades per dunes de sorra, mentre que, quan són de pedra, es diuen "hamada".
Nou!!: Geomorfologia і Erg · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Geomorfologia і Erosió · Veure més »
Erupció volcànica
Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.
Nou!!: Geomorfologia і Erupció volcànica · Veure més »
Escala (proporció)
Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.
Nou!!: Geomorfologia і Escala (proporció) · Veure més »
Escolament (hidrologia)
Escolament Escolament llevant sediments en una zona agrícola L'escolament (hidrologia, geomorfologia, geografia, ciència del sòl) és el moviment de les aigües continentals per influència de la gravetat en forma concentrada o ramificada.
Nou!!: Geomorfologia і Escolament (hidrologia) · Veure més »
Escull
Illa Pamalican amb l'escull que l'envolta, Mar Sulu, Filipines. Un escull envoltant un illot. Un escull és una roca o grup de roques a la superfície de l'aigua o a molt poca profunditat.
Nou!!: Geomorfologia і Escull · Veure més »
Esllavissada
Simulació per ordinador d'una ensulsiada a Califòrnia el gener de 1997. Una esllavissada o solsida o lliscament és un esfondrament de terres, roques, cingles, penya-segats o vessants de muntanyes.
Nou!!: Geomorfologia і Esllavissada · Veure més »
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Nou!!: Geomorfologia і Estuari · Veure més »
Eustatisme
Gràfic mostrant l’augment del nivell del mar des del final de l’últim episodi glacial (basat en dades de Fleming et al. 1998, Fleming 2000 i Milne et al. 2005) L'eustatisme (es eustatismo; fr eustatisme; en eustatism), fenòmen que es deriva de processos geològics, implica modificacions en els nivells dels oceans.
Nou!!: Geomorfologia і Eustatisme · Veure més »
Evolució mineral
La majoria dels minerals a la Terra es van formar després de la fotosíntesi per cianobacteris (a la foto) que van començar a afegir oxigen a l'atmosfera. Levolució mineral és una recent hipòtesi que proporciona un context històric a la mineralogia.
Nou!!: Geomorfologia і Evolució mineral · Veure més »
Falla
Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.
Nou!!: Geomorfologia і Falla · Veure més »
Fiord
Vista del la capçalera del fiord de Geiranger Un fiord és una antiga vall glacial que ha estat inundada per l'aigua del mar després de la desaparició de les glaceres del període quaternari.
Nou!!: Geomorfologia і Fiord · Veure més »
Gelifracció
Acció de la gelifracció La gelifracció o crioclàstia és un procés de meteorització mecànica que consisteix en la fragmentació de les roques deguda a l'augment de volum que, per congelació, es produeix en l'aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d'estratificació.
Nou!!: Geomorfologia і Gelifracció · Veure més »
Geocronologia
La Geocronologia és la ciència que determina l'edat absoluta de les roques, fòssils, i sediments, dins d'un cert grau d'incertesa inherent en el mètode utilitzat.
Nou!!: Geomorfologia і Geocronologia · Veure més »
Geodinàmica
La geodinàmica és una branca de la geologia, que tracta dels agents o forces que intervenen en els processos dinàmics de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Geodinàmica · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Geomorfologia і Geografia · Veure més »
Geografia física
La geografia física és la branca de la geografia que aborda l'estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l'estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.
Nou!!: Geomorfologia і Geografia física · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Geomorfologia і Geologia · Veure més »
Georges Cuvier
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832), fou un naturalista i paleontòleg francès.
Nou!!: Geomorfologia і Georges Cuvier · Veure més »
Glacera
Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.
Nou!!: Geomorfologia і Glacera · Veure més »
Google Earth
Google Earth és un programa d'informació presentant un globus virtual terraqüi, amb diferents nivells i continguts de mapes geogràfics, disposa d'una interfície d'usuari amb zoom.
Nou!!: Geomorfologia і Google Earth · Veure més »
Gradualisme
En biologia i geologia el gradualisme, per contraposició al saltacionisme, és la teoria que implica que els canvis evolutius es produeixen lentament en forma de passos graduals.
Nou!!: Geomorfologia і Gradualisme · Veure més »
Grava
Dipòsit de grava i còdols a Santorini, Grècia La grava és una agregació solta de fragments de roca.
Nou!!: Geomorfologia і Grava · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Geomorfologia і Gravetat · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Geomorfologia і Groenlàndia · Veure més »
Grove Karl Gilbert
Grove Karl Gilbert (Rochester, Nova York, 1843 - 1918), fou un geòleg estatunidenc que treballà per a la U.S. Geological Survey des de la seva creació en 1879.
Nou!!: Geomorfologia і Grove Karl Gilbert · Veure més »
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Nou!!: Geomorfologia і Guix · Veure més »
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Nou!!: Geomorfologia і Hàbitat · Veure més »
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Hemisferi nord · Veure més »
Hidròlisi
amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.
Nou!!: Geomorfologia і Hidròlisi · Veure més »
Hidrodinàmica
La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.
Nou!!: Geomorfologia і Hidrodinàmica · Veure més »
Hidrogeologia
La hidrogeologia és una branca de les ciències geològiques (dins de la Geodinàmica Externa), que estudia les aigües subterrànies en el relacionat amb la seua circulació, els seus condicionaments geològics i la seua captació, així la seua definició diu «La hidrogeologia és la ciència que estudia l'origen i la formació de les aigües subterrànies, les formes de jaciment, la seua difusió, moviment, règim i reserves, la seua interacció amb els sòls i roques, el seu estat (líquid, sòlid i gasós) i propietats (físiques, químiques, bacteriològiques i radioactives); així com les condicions que determinen les mesures del seu aprofitament, regulació i evacuació» Actualment els estudis hidrogeològics són d'especial interès, no sol per a la provisió d'aigua a la població, sinó també per a entendre el cicle vital de certs elements químics, com així també per a avaluar el cicle de les substàncies contaminants, la seua mobilitat, dispersió i la manera que afecten el medi ambient, pel que aquesta especialitat s'ha convertit en una ciència bàsica per a l'avaluació de sistemes ambientals complexos.
Nou!!: Geomorfologia і Hidrogeologia · Veure més »
Hidrografia
300x300px La hidrografia (Geografia) és la ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.
Nou!!: Geomorfologia і Hidrografia · Veure més »
Horace-Bénédict de Saussure
Retrat d'Horace-Bénédict de Saussure Horace-Bénédict de Saussure FRS (Conches, 17 de febrer de 1740 – Ginebra, 22 de gener de 1799) va ser un aristòcrata suís, metge i botànic, considerat un dels fundadors de l'alpinisme i el primer constructor d'un forn solar.
Nou!!: Geomorfologia і Horace-Bénédict de Saussure · Veure més »
Ió hidrogen
Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.
Nou!!: Geomorfologia і Ió hidrogen · Veure més »
Impacte humà sobre el medi ambient
L'ecosistema dels parcs urbans sovint inclou persones que donen menjar als animals silvestres Limpacte antropogènic sobre el medi ambient inclou impactes sobre medis biofísics, sobre la biodiversitat o altres impactes.
Nou!!: Geomorfologia і Impacte humà sobre el medi ambient · Veure més »
Inselberg
Pilot Mountain (Carolina del Nord) Un inselberg, montínsula, monadnock o turó testimoni és un turó rocós aïllat o muntanyeta que sorgeix abruptament des d'una plana.
Nou!!: Geomorfologia і Inselberg · Veure més »
Interacció
* Interacció persona-ordinador.
Nou!!: Geomorfologia і Interacció · Veure més »
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Nou!!: Geomorfologia і Internet · Veure més »
Inundació
Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.
Nou!!: Geomorfologia і Inundació · Veure més »
Inundacions i esllavissades de fang de Rio de Janeiro de 2011
Ubicació de les ciutats més afectades. D'esquerra a dreta: Petròpolis, São José do Vale do Rio Preto, Teresópolis, Sumidouro i Nova Friburg. Les inundacions i esllavissades de fang de 2011 a Rio de Janeiro van afectar l'estat de Rio de Janeiro, al sud-est del Brasil, el gener del 2011.
Nou!!: Geomorfologia і Inundacions i esllavissades de fang de Rio de Janeiro de 2011 · Veure més »
Istme
Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.
Nou!!: Geomorfologia і Istme · Veure més »
James Hutton
James Hutton (Edimburg, 14 de juny de 1726 (3 de juny, segons el calendari julià) – Edimburg, 26 de març de 1797), va ser un geòleg escocès, naturalista, químic i fins i tot es va dedicar a la pagesia.
Nou!!: Geomorfologia і James Hutton · Veure més »
Jean Tricart
Jean Tricart (Montmorency, 1920 - Estrasburg, 2003) va ser un geomorfòleg francès.
Nou!!: Geomorfologia і Jean Tricart · Veure més »
Jean-Baptiste Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals.
Nou!!: Geomorfologia і Jean-Baptiste Lamarck · Veure més »
John Playfair
John Playfair fou un científic escocès del, germà de William Playfair.
Nou!!: Geomorfologia і John Playfair · Veure més »
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva.
Nou!!: Geomorfologia і L'origen de les espècies · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Geomorfologia і Latitud · Veure més »
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Nou!!: Geomorfologia і Lava · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Geomorfologia і Leonhard Euler · Veure més »
Litologia
Estratigrafia del sud-est de Utah La litologia és la part de la geologia que s'ocupa de l'estudi de l'estructura (interna i externa), les propietats i l'origen de les roques.
Nou!!: Geomorfologia і Litologia · Veure més »
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Nou!!: Geomorfologia і Litosfera · Veure més »
Llim
Riba llimosa del riu Avon, prop de Bristol (UK). El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm.
Nou!!: Geomorfologia і Llim · Veure més »
Lliscament
Un lliscament és un moviment relatiu entre dos cossos rígids de manera que les velocitats dels punts de contacte de cada superfície són diferents.
Nou!!: Geomorfologia і Lliscament · Veure més »
Loess
Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl llimós.
Nou!!: Geomorfologia і Loess · Veure més »
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Nou!!: Geomorfologia і Magma · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Geomorfologia і Mallorca · Veure més »
Mar de Wadden
El mar de Wadden (Wattenmeer en alemany, Waddenzee en neerlandès, Waadsee en frisó, Wattensee en baix alemany i Vadehavet en danès) és un mar situat entre les illes Frisones i el mar del Nord per un cantó i les costes neerlandesa, alemanya i danesa per l'altre.
Nou!!: Geomorfologia і Mar de Wadden · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Geomorfologia і Marea · Veure més »
Marga
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.
Nou!!: Geomorfologia і Marga · Veure més »
Meandre
Meandres del riu Nowitna a Alaska, es poden observar alguns braços morts o meandres abandonats. Meandre del riu Isàvena, Baixa Ribagorça En geomorfologia, un meandre o els noms populars (al)goleja, anglada, calada, racó, raconada, reclau, recolzada, retorna, sofraja és un revolt o torcera molt pronunciat en un curs d'aigua.
Nou!!: Geomorfologia і Meandre · Veure més »
Meteorització
oxidat com ho denota el color vermellós (meteorització química) i, a més, s'ha trencat en dues segurament per gelifracció (meteorització física) La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics, processos físics, biològics o bioquímics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de roques.
Nou!!: Geomorfologia і Meteorització · Veure més »
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Meteorologia · Veure més »
Model Digital d'Elevacions
El Model Digital d'Elevacions (MDE), és l'equivalent informatitzat de la cartografia clàssica d'elevacions, tradicionalment representades utilitzant les corbes de nivell.
Nou!!: Geomorfologia і Model Digital d'Elevacions · Veure més »
Modelat litoral
El modelat litoral és un tipus de modelat (generat pels agents geològics externs) que té lloc al contacte entre terres emergides i el mar per efecte de les ones, marees i l'acció de determinats animals que construeixen edificis com coralls, etc.
Nou!!: Geomorfologia і Modelat litoral · Veure més »
Morena (geologia)
Morena Morenes al Canadà Thompson Glacier, (1988) Una morena (geologia, glacialisme, geomorfologia, hidrografia) és la massa d’arrossegalls caiguts damunt una glacera, o arrencats pel glaç, transportada i dipositada per la mateixa glacera, formada per materials detrítics mal triats (molt heteromètrica), sense estratificació i formant relleu.
Nou!!: Geomorfologia і Morena (geologia) · Veure més »
Morfogènesi
La morfogènesi (del grec morphê, 'forma', i gènesi, 'creació') és un dels tres aspectes fonamentals de la biologia del desenvolupament, juntament amb el control del creixement cel·lular i de la diferenciació cel·lular.
Nou!!: Geomorfologia і Morfogènesi · Veure més »
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Nou!!: Geomorfologia і Nau espacial · Veure més »
Nicolas Desmarest
Nicolas Desmarest (Soulaines-Dhuys, 16 de setembre de 1725 - París, 28 de setembre de 1815), va ser un geòleg francès.
Nou!!: Geomorfologia і Nicolas Desmarest · Veure més »
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Nou!!: Geomorfologia і Nivell mitjà del mar · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Geomorfologia і Noruega · Veure més »
Ona marina
Una ona marina XIX, per Katsushika Hokusai Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un embassament produïdes pel vent.
Nou!!: Geomorfologia і Ona marina · Veure més »
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Nou!!: Geomorfologia і Oxidació · Veure més »
Pediment
Antiga superfície de pediment als peus de les muntanyes Book Cliffs, Woodward, Utah, EUA. Pediment (m Geomorfologia) Accident geogràfic.
Nou!!: Geomorfologia і Pediment · Veure més »
Pedologia
alfisòl) La pedologia (del grec: πέδον, pedon, 'sòl'; i λόγος, logos, 'estudi') és l'estudi dels sòls en el seu ambient natural.
Nou!!: Geomorfologia і Pedologia · Veure més »
Pendent (topografia)
Senyal de trànsit polonès que indica un camí amb '''pendent''' Un pendent és un declivi del terreny, i també la inclinació d'un vessant respecte de la línia horitzontal.
Nou!!: Geomorfologia і Pendent (topografia) · Veure més »
Penya-segat
Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Nou!!: Geomorfologia і Penya-segat · Veure més »
Permagel
Permagel. En geologia, permagel o pergelisol (en anglès, permafrost, de perma-, permanent i frost, gelat) són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
Nou!!: Geomorfologia і Permagel · Veure més »
Plana
pàgina.
Nou!!: Geomorfologia і Plana · Veure més »
Plana al·luvial
Una petita plana al·luvial al Red Rock Canyon State Park (Califòrnia) Dibuix de la plana al·luvial de la rambla del Poio, País Valencià. Una plana al·luvial és una formació geoformològica, en gran part plana, creada per la depositació de sediments al llarg d'un gran període.
Nou!!: Geomorfologia і Plana al·luvial · Veure més »
Plana d'inundació
Plana d'inundació del riu Paranà, Brasil (2012). Vista de la plana d'inundació en l'illa de Wight Plana d'inundació amb grava a Alaska, 1902 Una plana d'inundació en hidrologia és la part de la vall d'un riu, adjacent al llit fluvial, formada per sediments dipositats pel riu en èpoques de crescuda.
Nou!!: Geomorfologia і Plana d'inundació · Veure més »
Platja
Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja o lido és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).
Nou!!: Geomorfologia і Platja · Veure més »
Plec
Plec a la Ribera Alta Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts Els plecs o plegaments en la geologia són deformacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió.
Nou!!: Geomorfologia і Plec · Veure més »
Pliocè
El Pliocè és una època geològica que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys.
Nou!!: Geomorfologia і Pliocè · Veure més »
Plutó (geologia)
Un plutó del Juràssic de monzonita intrusionada sota una capa de roques sedimentàries, prop de Notch Peak, House Range, Utah. Un plutó és una massa de roca magmàtica que, procedent de grans fondàries, s'ha obert pas entre les roques suprajacents, consolidant-se posteriorment abans d'arribar a la superfície.
Nou!!: Geomorfologia і Plutó (geologia) · Veure més »
Processos eòlics
Páramos de les faldes del Chimborazo, (Equador), mostrant severa erosió eòlica. El vent és un agent de modelatge del relleu que pot arrossegar grans quantitats de pols a través del món, però els grans de sorra només poden ser transportats distàncies relativament curtes.
Nou!!: Geomorfologia і Processos eòlics · Veure més »
Quelat
Complex metall-EDTA Un quelat o un segrestant és un compost químic format per un ió metàl·lic lligat per diversos lligams covalents a una estructura heterocíclica de compostos orgànics com aminoàcids, pèptids o polisacàrids.
Nou!!: Geomorfologia і Quelat · Veure més »
Regolita
Empremta humana a la regolita lunar durant la missió Apollo 11 (juny 1969) La regolita és una capa de predruscall en part descomposts damunt la roca mare o un altre substrat més coherent i dur.
Nou!!: Geomorfologia і Regolita · Veure més »
Relleu (geografia)
Altimetria i batimetria de la Terra actualmentEl relleu (geografia, geomorfologia, ciències de la Terra) és la conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica i altres.
Nou!!: Geomorfologia і Relleu (geografia) · Veure més »
Reptació
La reptació, també anomenada creep per alguns geòlegs, és un tipus de corriment, provocat per la inestabilitat d'un talús i la gravetat.
Nou!!: Geomorfologia і Reptació · Veure més »
Ria
Ria de Vigo i al fons les illes Cíes. Típic fiord noruec, el Mosjøen Ria és la part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar a la zona de desembocadura d'un riu.
Nou!!: Geomorfologia і Ria · Veure més »
Rift
imatge USGS Plaques en l'escorça terrestre, segons la teoria tectònica de plaques Rift del Golf de Suez mostrant falles extensionals Els rifts, en geologia, són àrees on la presència d'esquerdes indica que l'escorça terrestre està patint divergència i distensions.
Nou!!: Geomorfologia і Rift · Veure més »
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Nou!!: Geomorfologia і Roca · Veure més »
Roca mare
Sòl amb fragments de roques cobrint la roca mare, Sandside Bay, Caithness En edafologia es denomina roca mare, base rocosa, substrat rocós o horitzó D, la roca consolidada sota les zones recobertes per materials alterats o disgregats, sòls o regolita, de la superfície d'un planeta tel·lúric, en general de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Roca mare · Veure més »
Roca piroclàstica
Roques del Bishop Tuff. Lapilli al volcà Katla a Islàndia. Roca volcànica en 3D. Les roques piroclàstiques o piroclàstiques (paraula derivada del grec: πῦρ, que significa foc; i κλαστός, que significa trencat) són roques clàstiques compostes només o principalment per materials volcànics.
Nou!!: Geomorfologia і Roca piroclàstica · Veure més »
Roca plutònica
Granit, una roca plutònica comú. Les roques plutòniques o intrusives són aquelles roques ígnies que s'han format a partir d'un refredament lent, en profunditat i en grans masses del magma.
Nou!!: Geomorfologia і Roca plutònica · Veure més »
Saprolita
A representa el sòl; B representa la laterita, un regolit; C representa la '''saprolita, un regolit menys meteoritzat; sota la C hi ha la roca mare La saprolita és una roca descomposta i impregnada de matèria orgànica, rica en argila, esmicadissa i terrosa i generalment de colors foscos.
Nou!!: Geomorfologia і Saprolita · Veure més »
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Nou!!: Geomorfologia і Satèl·lit artificial · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Geomorfologia і Sòl · Veure més »
Sedimentació
La sedimentació és el procés en el qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi.
Nou!!: Geomorfologia і Sedimentació · Veure més »
Sedimentologia
La sedimentologia és la branca de l'estratigrafia, i per tant de la geologia, que estudia la gènesi i les característiques dels sediments actuals o antics dipositats en un determinat ambient o conca, n'estudia les relacions mútues, les seqüències, llur geometria, llurs estructures deposicionals, la paleontologia, i en fa un model basat en el principi d'actualisme, les quals coses són el fonament de la paleografia, la paleoecologia, la paleoclimatologia i la geologia històrica.
Nou!!: Geomorfologia і Sedimentologia · Veure més »
Serralada
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.
Nou!!: Geomorfologia і Serralada · Veure més »
Solifluxió
Terrassa de solifluxió, formada pel descens de material per un pendent i que ha estat tallat pel mar. La solifluxió (f Geomorfologia, Hidrografia) moviment de descens, en un vessant, d'una massa de terreny que ha estat reblanit per l'aigua.
Nou!!: Geomorfologia і Solifluxió · Veure més »
Sorra
Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.
Nou!!: Geomorfologia і Sorra · Veure més »
Subsidència
Castleton, Derbyshire. Un gràfic dels diferents tipus de subsidència. Subsidència és el moviment d'una superfície (normalment, la superfície de la Terra) que es desplaça cap avall relatiu a un datum com el del nivell del mar.
Nou!!: Geomorfologia і Subsidència · Veure més »
Subsol
Esquema dels horitzons d'un perfil del sòl concret:'''O''' - Matèria orgànica'''A''' - capa superficial del sòl '''B i C''' - '''Subsol''' o substrat'''R''' - Material parentalNo tots els sòls tenen aquesta distinció i existeixen altres tipus d'horitzons. El subsol o substrat és la capa de sòl sota la capa superficial del sòl a la superfície de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Subsol · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: Geomorfologia і Sud-àfrica · Veure més »
Tartera
Rosseguera del Puig Tomir, a Mallorca. Tartera a prop del Salt del Fitó, al municipi de la Jonquera Una tartera, rosseguera o xaragall és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
Nou!!: Geomorfologia і Tartera · Veure més »
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Taula dels temps geològics · Veure més »
Tómbol
Tómbol prop de Karystos, Illa d'Eubea, Grècia Un tómbol (terme derivat de l'italià: tombolo i aquest del llatí tumulus) és una formació geogràfica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra.
Nou!!: Geomorfologia і Tómbol · Veure més »
Tectònica
plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.
Nou!!: Geomorfologia і Tectònica · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Geomorfologia і Tectònica de plaques · Veure més »
Tefra
'''Tefra''': cendra, lapil·li i bombes al volcà Capelinhos de l'illa de Faial, a les Açores La tefra (del grec τέφρα, 'cendres') és el material expulsat a través de la columna eruptiva arran d'una erupció volcànica.
Nou!!: Geomorfologia і Tefra · Veure més »
Teledetecció
Imatge de la Vall de la Mort, presa per un radar d'obertura sintètica i acolorida emprant un polarímetre. La teledetecció és un mètode basat en l'aparició d'una pertorbació (energia electromagnètica, camps gravitacionals, ones sísmiques, etc.) en el que el procés o objecte estudiat es reprodueix en el medi i que pot ser registrat per un objecte receptor.
Nou!!: Geomorfologia і Teledetecció · Veure més »
Tempesta de pols
Imatge presa des del satèl·lit d'una temepesta de sorra sahariana sobre l'oceà Atlàntic (2000). Tempesta de sorra a Al Asad, a l'Iraq. Camps de cultiu Una tempesta de pols o tempesta de sorra és un fenomen meteorològic comú a les zones àrides i semiàrides.
Nou!!: Geomorfologia і Tempesta de pols · Veure més »
Terrassa fluvial
Terrassa formada sobre el riu Manu al Perú. Una terrassa fluvial en geologia és una terrassa plana de grava, llim i sorra formada per l'erosió al llarg de la vall d'un riu i que es troba molt per sobre del nivell actual.
Nou!!: Geomorfologia і Terrassa fluvial · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Geomorfologia і Terratrèmol · Veure més »
Til·lita
Til·lita després d'un allau a Noruega Til·lita encara en moviment a la glacera Kandergletscher La til·lita, en anglès i internacionalment till, indica les roques dipositades per una glacera en un ambient glacial o periglacial o en regions polars.
Nou!!: Geomorfologia і Til·lita · Veure més »
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Nou!!: Geomorfologia і Topografia · Veure més »
Torrent (hidrologia)
El torrent de Mortitx, a Mallorca Un torrent o rambla és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària.
Nou!!: Geomorfologia і Torrent (hidrologia) · Veure més »
Treball de camp
Un geòleg recol·lectant mostres al volcà Kilauea Field-Map: tecnologia utilitzada per a mapar, recollir i processar dades de camp. A la imatge es presenta el telèmetre làser TruPulse 360B i l'ordinador de camp Panasonic CF-U1. Biòlegs recopilant informació de camp al riu Krippenbach El treball de camp i els quaderns de camp, per als apunts d'observacions i els dibuixos, són expressions corrents que es refereixen als mètodes d'investigació sobre el terreny, tradicionalment de les ciències naturals i de les ciències socials, com l'antropologia cultural.
Nou!!: Geomorfologia і Treball de camp · Veure més »
Uigur
L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.
Nou!!: Geomorfologia і Uigur · Veure més »
Vall de la Mort
La '''vall de la Mort''' vista des d'un satèl·lit La vall de la Mort La vall de la Mort (en anglès Death Valley) és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, Estats Units, i forma part del desert de Mojave.
Nou!!: Geomorfologia і Vall de la Mort · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Geomorfologia і Vent · Veure més »
Ventifact
Ventifact és la roca erosionada per l'acció de la sorra que transporta el vent (Termcat).
Nou!!: Geomorfologia і Ventifact · Veure més »
Vessant
Diversos vessants dels Andes Un vessant en geomorfologia és una superfície inclinada (coster) d'una muntanya pel qual baixen les aigües i que uneix el tàlveg i la carena.
Nou!!: Geomorfologia і Vessant · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Geomorfologia і Volcà · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Geomorfologia і Vulcanologia · Veure més »
Walther Penck
, fill del geògraf Albrecht Penck, que va ser el primer a proposar la construcció d'una carta mundial en escala un milió (un mil·límetre equivalent a un quilòmetre).
Nou!!: Geomorfologia і Walther Penck · Veure més »
William Morris Davis
William Morris Davis (Filadèlfia, 12 de febrer de 1850 - Pasadena, 5 de febrer de 1934) va ser un geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" no sols pel seu treball i esforços tendents a establir la geografia com a disciplina acadèmica sinó també pels seus avenços en geografia i pel desenvolupament de la geomorfologia.
Nou!!: Geomorfologia і William Morris Davis · Veure més »
Xaragall
Un xaragall en un camp de conreu Imatge d'un escorranc Un xaragall, escorranc o aragall és una incisió erosiva que produeix l'aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós.
Nou!!: Geomorfologia і Xaragall · Veure més »
