Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Abraham Robinson, Albert Einstein, Anàlisi dimensional, Angle, Arc (geometria), Axioma, Axiomes de Hilbert, Circumferència, Construcció amb regle i compàs, Demostració, Demostració per inducció, Diagrama de Voronoi, Dimensió, Duplicació del cub, Elements d'Euclides, Espai, Euclides, Física, Geometria, Geometria analítica, Geometria el·líptica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Giuseppe Veronese, Gottfried Wilhelm Leibniz, Infinit, Isaac Newton, Longitud, Mètode d'exhaustió, Nikolai Lobatxevski, Nombre construïble, Otto Stolz, Oxirinc, Paradoxes de Zenó, Paral·lelisme (geometria), Paul du Bois-Reymond, Pla, Polígon construïble, Procle, Punt (geometria), Quadratura del cercle, Recta, René Descartes, Sèrie geomètrica, Segment lineal, Sistema de coordenades cartesianes, Teorema de Pitàgores, Teorema de Tales, ..., Teoria de la relativitat, Teoria de nombres, Trisecció de l'angle, Velocitat de la llum. Ampliar l'índex (4 més) »
Abraham Robinson
va ser un matemàtic alemany nacionalitzat nord-americà, conegut pel desenvolupament de l'anàlisi no estàndard, un sistema matemàticament rigorós pel qual els nombres infinitesimals i infinits es van reincorporar a les matemàtiques modernes.
Nou!!: Geometria euclidiana і Abraham Robinson · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Geometria euclidiana і Albert Einstein · Veure més »
Anàlisi dimensional
L'anàlisi dimensional és una eina matemàtica basada en l'àlgebra, utilitzada sovint en física, química i enginyeria, per simplificar un problema, tot reduint el nombre de variables al nombre mínim de paràmetres essencials.
Nou!!: Geometria euclidiana і Anàlisi dimensional · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Geometria euclidiana і Angle · Veure més »
Arc (geometria)
Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.
Nou!!: Geometria euclidiana і Arc (geometria) · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Geometria euclidiana і Axioma · Veure més »
Axiomes de Hilbert
Els axiomes de Hilbert són un conjunt de 20 (originalment 21) hipòtesis proposades per David Hilbert el 1899 com el fonament per a un tractament modern de la geometria euclidiana.
Nou!!: Geometria euclidiana і Axiomes de Hilbert · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Geometria euclidiana і Circumferència · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: Geometria euclidiana і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Geometria euclidiana і Demostració · Veure més »
Demostració per inducció
date.
Nou!!: Geometria euclidiana і Demostració per inducció · Veure més »
Diagrama de Voronoi
435x435px Diagrames de Voronoi. Els diagrames de Voronoi, que duen el nom del matemàtic Georgy Voronoi, són una construcció geomètrica que permet fer una partició del pla euclidià.
Nou!!: Geometria euclidiana і Diagrama de Voronoi · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Geometria euclidiana і Dimensió · Veure més »
Duplicació del cub
La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.
Nou!!: Geometria euclidiana і Duplicació del cub · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Geometria euclidiana і Elements d'Euclides · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Geometria euclidiana і Espai · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Geometria euclidiana і Euclides · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Geometria euclidiana і Física · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Geometria euclidiana і Geometria · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Geometria euclidiana і Geometria analítica · Veure més »
Geometria el·líptica
La geometria el·líptica (anomenada a vegades riemanniana) és un model de geometria no euclidiana de curvatura constant que satisfà només els quatre primers postulats d'Euclides però no el cinquè.
Nou!!: Geometria euclidiana і Geometria el·líptica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Geometria euclidiana і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Geometria euclidiana і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Geometria euclidiana і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Geometria euclidiana і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Giuseppe Veronese
va ser un matemàtic italià, especialitzat en geometria.
Nou!!: Geometria euclidiana і Giuseppe Veronese · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Geometria euclidiana і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Geometria euclidiana і Infinit · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Geometria euclidiana і Isaac Newton · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Geometria euclidiana і Longitud · Veure més »
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Nou!!: Geometria euclidiana і Mètode d'exhaustió · Veure més »
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Nou!!: Geometria euclidiana і Nikolai Lobatxevski · Veure més »
Nombre construïble
Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Geometria euclidiana і Nombre construïble · Veure més »
Otto Stolz
Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac.
Nou!!: Geometria euclidiana і Otto Stolz · Veure més »
Oxirinc
Oxirinc o Oxirrinc (‘el peix de nas punxegut’) fou una ciutat de l'Egipte mitjà.
Nou!!: Geometria euclidiana і Oxirinc · Veure més »
Paradoxes de Zenó
Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.
Nou!!: Geometria euclidiana і Paradoxes de Zenó · Veure més »
Paral·lelisme (geometria)
Les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles. En geometria, el paral·lelisme és una relació que s'estableix entre rectes o plans.
Nou!!: Geometria euclidiana і Paral·lelisme (geometria) · Veure més »
Paul du Bois-Reymond
Paul David du Bois-Reymond (1831-1889) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus estudis sobre equacions diferencials i germà petit del fisiòleg Emil du Bois-Reymond.
Nou!!: Geometria euclidiana і Paul du Bois-Reymond · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Geometria euclidiana і Pla · Veure més »
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Geometria euclidiana і Polígon construïble · Veure més »
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Nou!!: Geometria euclidiana і Procle · Veure més »
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Nou!!: Geometria euclidiana і Punt (geometria) · Veure més »
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Nou!!: Geometria euclidiana і Quadratura del cercle · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Geometria euclidiana і Recta · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Geometria euclidiana і René Descartes · Veure més »
Sèrie geomètrica
La suma de les àrees dels quadrats porpra és un terç de l'àrea del quadrat gran. En matemàtiques, una sèrie geomètrica és una sèrie, els termes de la qual estan en progressió geomètrica, per tant el quocient entre dos termes successius és una constant.
Nou!!: Geometria euclidiana і Sèrie geomètrica · Veure més »
Segment lineal
Segment Un segment és el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B que estan situats entremig d'aquests dos punts.
Nou!!: Geometria euclidiana і Segment lineal · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Geometria euclidiana і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Nou!!: Geometria euclidiana і Teorema de Pitàgores · Veure més »
Teorema de Tales
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales.
Nou!!: Geometria euclidiana і Teorema de Tales · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Geometria euclidiana і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Geometria euclidiana і Teoria de nombres · Veure més »
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Nou!!: Geometria euclidiana і Trisecció de l'angle · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Geometria euclidiana і Velocitat de la llum · Veure més »
Redirigeix aquí:
Axiomes d'Euclides, Geometria Euclidiana, Geometria Plana, Geometria plana, Pla euclidià, Postulat d'Euclides, Postulats Euclides, Postulats d'Euclides.
