Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Genètica mendeliana і Genoma humà
Genètica mendeliana і Genoma humà tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Al·lel, Cromosoma, Cromosoma X, Cromosoma Y, Distròfia muscular de Duchenne, Dominància genètica, Enzim, Etiologia, Expressió gènica, Fenotip, Gàmeta, Gen, Genotip, Heterozigot, Meiosi, Metilació, Mutació, Nucli cel·lular, Penetrància, Síndrome de Marfan.
Al·lel
Un al·lel (del grec. allḗlōn 'recíproc') és cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter.
Al·lel і Genètica mendeliana · Al·lel і Genoma humà ·
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Cromosoma і Genètica mendeliana · Cromosoma і Genoma humà ·
Cromosoma X
El cromosoma X és un dels cromosomes sexuals de l'ésser humà i altres mamífers.
Cromosoma X і Genètica mendeliana · Cromosoma X і Genoma humà ·
Cromosoma Y
El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.
Cromosoma Y і Genètica mendeliana · Cromosoma Y і Genoma humà ·
Distròfia muscular de Duchenne
La distròfia muscular de Duchenne (sigles en anglès: DMD) és una miopatia congènita d'herència lligada al sexe.
Distròfia muscular de Duchenne і Genètica mendeliana · Distròfia muscular de Duchenne і Genoma humà ·
Dominància genètica
La dominància genètica descriu la relació entre diferents parts (al·lels) d'un gen en una localització física particular (locus) d'un cromosoma.
Dominància genètica і Genètica mendeliana · Dominància genètica і Genoma humà ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Enzim і Genètica mendeliana · Enzim і Genoma humà ·
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Etiologia і Genètica mendeliana · Etiologia і Genoma humà ·
Expressió gènica
En genètica clàssica l'expressió genètica o expressió gènica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.
Expressió gènica і Genètica mendeliana · Expressió gènica і Genoma humà ·
Fenotip
''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Fenotip і Genètica mendeliana · Fenotip і Genoma humà ·
Gàmeta
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.
Gàmeta і Genètica mendeliana · Gàmeta і Genoma humà ·
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Gen і Genètica mendeliana · Gen і Genoma humà ·
Genotip
El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.
Genètica mendeliana і Genotip · Genoma humà і Genotip ·
Heterozigot
Un heterozigot (hetero, desigual; zigot, ou) (o híbrid) és en genètica un individu diploide que per un gen donat (locus), té en cada un dels dos cromosomes homòlegs un al·lel diferent, (s'expressa, per ex.: Aa), que té dues formes diferents d'un gen en particular; cadascuna heretada de cadascun dels progenitors.
Genètica mendeliana і Heterozigot · Genoma humà і Heterozigot ·
Meiosi
Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). Encreuament entre cromosomes homolegs. Recombinació d'informació genètica i quiasmes. 353x353px La meiosi cel·lular és un procés de divisió cel·lular en eucariotes, a través del qual a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen quatre cèl·lules haploides.
Genètica mendeliana і Meiosi · Genoma humà і Meiosi ·
Metilació
La metilació en química orgànica denota l'addició d'un grup metil a un substrat químic o la substitució d'un àtom o un grup per un grup metil.
Genètica mendeliana і Metilació · Genoma humà і Metilació ·
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Genètica mendeliana і Mutació · Genoma humà і Mutació ·
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Genètica mendeliana і Nucli cel·lular · Genoma humà і Nucli cel·lular ·
Penetrància
En genètica, la penetrància és la freqüència, expressada com a percentatge, amb què un gen present en una població hi té una expressió fenotípica.
Genètica mendeliana і Penetrància · Genoma humà і Penetrància ·
Síndrome de Marfan
La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu (teixit de suport o bastiment de l'organisme), que afecta principalment el sistema cardiovascular (dilatació de l'aorta), els ulls (luxació del cristal·lí) i sistema osteo-muscular (principalment escoliosi, pectus excavatum i/o hiperlaxitud lligamentosa).
Genètica mendeliana і Síndrome de Marfan · Genoma humà і Síndrome de Marfan ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Genètica mendeliana і Genoma humà
- Què tenen en comú Genètica mendeliana і Genoma humà
- Semblances entre Genètica mendeliana і Genoma humà
Comparació entre Genètica mendeliana і Genoma humà
Genètica mendeliana té 95 relacions, mentre que Genoma humà té 157. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 7.94% = 20 / (95 + 157).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Genètica mendeliana і Genoma humà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
