Accés més ràpid que el navegador!
216 les relacions: Adaptació, Adenina, ADN lligassa, ADN recombinant, Agustí d'Hipona, Albert Levan, Alfred Henry Sturtevant, Allan Maxam, Aminoàcid, Anèmia de cèl·lules falciformes, Animal de companyia, Animals, Apoptosi, Aptitud (biologia), Arabidopsis thaliana, Arbre filogenètic, ARN de transferència, ARN missatger, ARN no codificant, ARN ribosòmic, Arqueobacteris, Últim avantpassat comú universal, Ésser humà, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Bacteriòfag, Bacteris, Barbara McClintock, Biologia, Biologia computacional, Biologia del desenvolupament, Blat, Brno, Caenorhabditis elegans, Caràcter (biologia), Cavall de Troia, Càncer, Cèl·lula, Cèl·lula mare, Cèl·lula mare embrionària, Celera Genomics, CFTR, Charles Robert Darwin, Citosina, Clonació, Codi genètic, Col·lagen, Colin MacLeod, Comunicació cel·lular, Conjugació bacteriana, ..., Consell Internacional per a la Ciència, Controvèrsia amb les cèl·lules mare, Cromatina, Cromosoma, Cromosoma X, Cromosoma Y, Cultiu cel·lular, Deleció, Deriva genètica, Desnaturalització, Diagrama de pedigrí, Diploïdia, Doble hèlix, Dogma central, Dominància genètica, Domini (categoria taxonòmica), Edward Lawrie Tatum, Electroforesi en gel, Embrió, Encreuament, Endonucleasa, Enginyeria genètica, Enllaç per pont d'hidrogen, Enzim, Enzim de restricció, Epístasi, Epigenètica, Erwin Chargaff, Escheríchia coli, Especiació, Esquizofrènia, Eucariotes, Evolució, Experiment de Griffith, Experiment de Hershey i Chase, Experiment de Meselson i Stahl, Experiments sobre la hibridació de les plantes, Expressió gènica, Factor de transcripció, Fag Φ-X174, Fenilalanina, Fenilcetonúria, Fenotip, Fetus, Fibrosi quística, Francis Collins, Francis Crick, Francis Galton, Frederick Griffith, Frederick Sanger, Freqüència al·lèlica, Gat siamès, Gàmeta, Gen, Genètica de poblacions, Genètica mendeliana, Genètica molecular, Genòfor, Genòmica, Genoma, Genoma humà, Genotip, George Wells Beadle, Glòbul vermell, Gregor Mendel, Guanina, Haemophilus influenzae, Haploïdia, Herència de caràcters adquirits, Herència genètica, Herència lligada al sexe, Herència mixta, Heretabilitat, Heterozigot, Histona, Homologia (biologia), Homozigot, Howard Martin Temin, Hugo de Vries, James Dewey Watson, Jean-Baptiste Lamarck, Joe Hin Tjio, Kary Banks Mullis, L'origen de les espècies, Lap-Chee Tsui, Llevat de cervesa, Lligament genètic, Locus, Locus de caràcters quantitatius, Maclyn McCarty, Malaltia, Mamífers, Mapa de lligament, Material genètic, Maurice Wilkins, Meiosi, Mercantilització, Mestissatge, MicroARN, Migració, Mitosi, Moral, Morfogènesi, Mosca del vinagre, Mutació, Mutagen, Nematodes, Nucleòtid, Nucleosoma, Nutrició, Omphalodes verna, Organisme model, Organisme modificat genèticament, Organisme pluricel·lular, Oswald Avery, Pangènesi, Paramutació, PH, Phaseolus vulgaris, Placa de Petri, Plaga, Plantes, Plasmidi, Projecte genoma, Projecte Genoma Humà, Proteïna, Quadre de Punnett, Ratolí comú, Reacció en cadena de la polimerasa, Recombinació genètica, Regulació de l'expressió gènica, Rellotge molecular, Reparació de l'ADN, Replicació de l'ADN, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Retroalimentació negativa, Ronald Aylmer Fisher, Rosalind Franklin, Salut, Síntesi evolutiva moderna, Selecció artificial, Selecció natural, Seqüència d'aminoàcids, Seqüenciació d'ADN, Societat, Temperatura, Terra, Thomas Hunt Morgan, Timina, Traducció (genètica), Transcripció genètica, Transferència horitzontal de gens, Transformació bacteriana, Translocació cromosòmica, Transposó, Triptòfan, Ultraviolat, Universitat de Barcelona, Vida, Virus, Walter Gilbert, William Bateson, 14 d'abril, 2001, 2003. Ampliar l'índex (166 més) »
Adaptació
La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.
Nou!!: Genètica і Adaptació · Veure més »
Adenina
Ladenina és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula.
Nou!!: Genètica і Adenina · Veure més »
ADN lligassa
En biologia molecular, l'ADN lligassa és un tipus especial de lligassa (Nombre EC 6.5.1.1) que pot unir dues cadenes d'ADN que han estat doblement trencades (un trencament a les dues cadenes complementàries d'ADN).
Nou!!: Genètica і ADN lligassa · Veure més »
ADN recombinant
L'ADN recombinant, en anglès: Recombinant DNA (rDNA), és una forma d'ADN artificial que s'ha creat combinant dues o més seqüències d'àcids nucleics que no es trobarien juntes en un procés d'assemblar gens (gene splicing).
Nou!!: Genètica і ADN recombinant · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Genètica і Agustí d'Hipona · Veure més »
Albert Levan
Albert Levan (1905–1998) va ser un botànic i genetista suec.
Nou!!: Genètica і Albert Levan · Veure més »
Alfred Henry Sturtevant
va ser un especialista en genètica.
Nou!!: Genètica і Alfred Henry Sturtevant · Veure més »
Allan Maxam
Allan Maxam és un dels pioners de la genètica molecular conegut sobretot per ser un dels col·laboradors per al desenvolupament d'un mètode de seqüenciació d'ADN a la Universitat Harvard, mentre treballava com a estudiant al laboratori de Walter Gilbert.
Nou!!: Genètica і Allan Maxam · Veure més »
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Nou!!: Genètica і Aminoàcid · Veure més »
Anèmia de cèl·lules falciformes
Lanèmia de cèl·lules falciformes, o anèmia drepanocítica, és una hemoglobinopatia (una malaltia genètica que afecta l'hemoglobina).
Nou!!: Genètica і Anèmia de cèl·lules falciformes · Veure més »
Animal de companyia
mestís tipus Mastí. Un animal de companyia és un animal domèstic que es cria, reprodueix i conviu amb persones i no pertany a la fauna salvatge, alhora que viu a la llar amb finalitat d’obtenir companyia i altres beneficis per les persones.
Nou!!: Genètica і Animal de companyia · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Genètica і Animals · Veure més »
Apoptosi
Apoptosi, mort cel·lular apoptòtica o mort cel·lular programada L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.
Nou!!: Genètica і Apoptosi · Veure més »
Aptitud (biologia)
L'aptitud (presentada sovint com a w en els models de genètica de poblacions) és un concepte essencial en la teoria de l'evolució i descriu la capacitat d'un individu amb un cert genotip de reproduir-se.
Nou!!: Genètica і Aptitud (biologia) · Veure més »
Arabidopsis thaliana
Larabidopsis (Arabidopsis thaliana), és una planta amb flors de mida petita de la família de les brassicàcies, la mateixa família botànica que la col i la mostassa.
Nou!!: Genètica і Arabidopsis thaliana · Veure més »
Arbre filogenètic
Fig. 1: Arbre arrelat per als gens ARNr. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Un arbre filogenètic és un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies o altres entitats que es creu que van tenir una descendència comuna, com per exemple per les llengües.
Nou!!: Genètica і Arbre filogenètic · Veure més »
ARN de transferència
Representació esquemàtica de l'estructura terciària de l'àcid nucleic ARNt. LARN de transferència (ARNt o tRNA) és un tipus d'ARN que transporta un aminoàcid concret cap als ribosomes a la síntesi de proteïnes durant la traducció.
Nou!!: Genètica і ARN de transferència · Veure més »
ARN missatger
traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.
Nou!!: Genètica і ARN missatger · Veure més »
ARN no codificant
Un ARN no codificant (ARNnc) és una molècula d'ARN funcional que no es tradueix en una proteïna.
Nou!!: Genètica і ARN no codificant · Veure més »
ARN ribosòmic
LARN ribosòmic (ARNr, en anglès rRNA) és un tipus d'ARN sintetitzat als nuclèols per l'ARN polimerasa I, i és a més la part central dels ribosomes, l'orgànul fabricant de les proteïnes a totes les cèl·lules vives.
Nou!!: Genètica і ARN ribosòmic · Veure més »
Arqueobacteris
Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.
Nou!!: Genètica і Arqueobacteris · Veure més »
Últim avantpassat comú universal
L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.
Nou!!: Genètica і Últim avantpassat comú universal · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Genètica і Ésser humà · Veure més »
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Nou!!: Genètica і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »
Àcid ribonucleic
Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.
Nou!!: Genètica і Àcid ribonucleic · Veure més »
Bacteriòfag
proteica, o càpsida. Un bacteriòfag (o també fag) és un mena de virus que sols infecta a bacteris.
Nou!!: Genètica і Bacteriòfag · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Genètica і Bacteris · Veure més »
Barbara McClintock
Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902 - Huntington, 2 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica.
Nou!!: Genètica і Barbara McClintock · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Genètica і Biologia · Veure més »
Biologia computacional
La biologia computacional és una disciplina que es basa en l'ús d'eines informàtiques aplicades al camp de la biologia.
Nou!!: Genètica і Biologia computacional · Veure més »
Biologia del desenvolupament
''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.
Nou!!: Genètica і Biologia del desenvolupament · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Genètica і Blat · Veure més »
Brno
Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.
Nou!!: Genètica і Brno · Veure més »
Caenorhabditis elegans
Caenorhabditis elegans és un cuc nematode que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats.
Nou!!: Genètica і Caenorhabditis elegans · Veure més »
Caràcter (biologia)
En biologia sistemàtica, els trets o caràcters són cadascuna de les característiques que s'utilitzen en la descripció dels éssers vius.
Nou!!: Genètica і Caràcter (biologia) · Veure més »
Cavall de Troia
El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.
Nou!!: Genètica і Cavall de Troia · Veure més »
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Nou!!: Genètica і Càncer · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Genètica і Cèl·lula · Veure més »
Cèl·lula mare
date.
Nou!!: Genètica і Cèl·lula mare · Veure més »
Cèl·lula mare embrionària
Cel·lules mares d'embrions humans en un cultiu cel·lular Les cèl·lules mare embrionàries són cèl·lules mare pluripotents derivades de la massa cel·lular interna d'un blastocist, un embrió preimplantat en fase inicial.
Nou!!: Genètica і Cèl·lula mare embrionària · Veure més »
Celera Genomics
Celera Genomics és el nom d'una empresa estatunidenca fundada el maig de 1998 per Applera Corporation i J. Craig Venter, amb l'objectiu primari de seqüenciar i ensemblar el genoma humà en un termini de tres anys.
Nou!!: Genètica і Celera Genomics · Veure més »
CFTR
El gen CFTR o Cystic fibrosis transmembrane conductance regulator conté la informació que codifica per la proteïna també anomenada CFTR.
Nou!!: Genètica і CFTR · Veure més »
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Nou!!: Genètica і Charles Robert Darwin · Veure més »
Citosina
La citosina és una de les cinc bases químiques majoritàries presents en l'ADN i l'ARN.
Nou!!: Genètica і Citosina · Veure més »
Clonació
Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.
Nou!!: Genètica і Clonació · Veure més »
Codi genètic
Els cromosomes, formats per una doble hèlix d'ADN, contenen la informació genètica d'un individu, és a dir, les "instruccions" per fabricar les proteïnes (bàsicament enzims) que controlaran les reaccions químiques de la cèl·lula, el seu funcionament. El codi genètic NO és la informació continguda en els cromosomes, sinó el codi que la cèl·lula utilitza per desxifrar el missatge contingut en els cromosomes. En altres paraules: el codi genètic és la correspondència entre dos "llenguatges": el llenguatge de nucleòtids que utilitza l'ADN i el llenguatge d'aminoàcids en què es basen les proteïnes. Podríem dir que el codi genètic és el diccionari bilingüe "nucleòtids-aminoàcids" En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes que permeten la conversió de seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes.
Nou!!: Genètica і Codi genètic · Veure més »
Col·lagen
Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.
Nou!!: Genètica і Col·lagen · Veure més »
Colin MacLeod
Colin Munro MacLeod (1909 –1972) va ser un genetista estatunidenc-canadenc.
Nou!!: Genètica і Colin MacLeod · Veure més »
Comunicació cel·lular
La comunicació cel·lular forma part d'un sistema complex de comunicació que governa les activitats cel·lulars bàsiques i coordina les accions de la cèl·lula.
Nou!!: Genètica і Comunicació cel·lular · Veure més »
Conjugació bacteriana
fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4-Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl·lules generen nous pili i són ara viables com donants. La conjugació bacteriana o parasexualitat bacteriana és el procés de transferència d'un plasmidi (un fragment de l'ADN que conté gens).
Nou!!: Genètica і Conjugació bacteriana · Veure més »
Consell Internacional per a la Ciència
El Consell Internacional per a la Ciència (International Council for Science en anglès, ICSU), conegut fins al 1988 com Consell Internacional de Científics Units, va ser fundat el 1931 com una organització internacional no governamental abocada a la cooperació internacional per a l'avanç de la ciència.
Nou!!: Genètica і Consell Internacional per a la Ciència · Veure més »
Controvèrsia amb les cèl·lules mare
Existeix una ampla controvèrsia amb les cèl·lules mare, que prové bàsicament dels mètodes de creació de cèl·lules mares.
Nou!!: Genètica і Controvèrsia amb les cèl·lules mare · Veure més »
Cromatina
parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.
Nou!!: Genètica і Cromatina · Veure més »
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Nou!!: Genètica і Cromosoma · Veure més »
Cromosoma X
El cromosoma X és un dels cromosomes sexuals de l'ésser humà i altres mamífers.
Nou!!: Genètica і Cromosoma X · Veure més »
Cromosoma Y
El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.
Nou!!: Genètica і Cromosoma Y · Veure més »
Cultiu cel·lular
Cèl·lules epitelials en cultiu, amb tinció vermella per la queratina i verd per l'ADN. El cultiu cel·lular és el procés mitjançant el qual cèl·lules, ja siguin procariotes o eucariotes, es poden cultivar en condicions controlades.
Nou!!: Genètica і Cultiu cel·lular · Veure més »
Deleció
Deleció d'un cromosoma. Una deleció genètica és una alteració genètica en la que una part d'una seqüència d'àcids nucleics, ja sigui en un cromosoma, plasmidi o ARN missatger entre d'altres, s'ha perdut.
Nou!!: Genètica і Deleció · Veure més »
Deriva genètica
La deriva genètica és el procés de variació atzarosa de les freqüències gèniques de les poblacions. És estudiat en genètica de poblacions.
Nou!!: Genètica і Deriva genètica · Veure més »
Desnaturalització
En bioquímica, la desnaturalització és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics, on perden la seva estructura terciària i estructura secundària, per haver aplicat una força externa o compost químic, com pot ser un àcid fort o una base química, una sal inorgànica concentrada o un solvent (per exemple alcohol o cloroform) o la calor.
Nou!!: Genètica і Desnaturalització · Veure més »
Diagrama de pedigrí
Un Diagrama de pedigrí, en anglès pedigree chart, és un diagrama d'un arbre genealògic que mostra l'ocurrència i l'aparença o fenotips d'un gen o un organisme particular i els seus avantpassats des d'una generació a la següent.
Nou!!: Genètica і Diagrama de pedigrí · Veure més »
Diploïdia
Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.
Nou!!: Genètica і Diploïdia · Veure més »
Doble hèlix
La línia blau és una hèlix, i la vermella una altra, juntes formen la doble hèlix. Imatge d'una cadena d'ADN mostrant la doble hèlix replicant-se. En geometria una doble hèlix consisteix típicament en dos hèlixs congruents amb el mateix eix, definits per una translació al llarg de l'eix.
Nou!!: Genètica і Doble hèlix · Veure més »
Dogma central
El Dogma central de la biologia molecular és una hipòtesi publicada per Francis Crick el 1958 constatant que el flux de la informació genètica segueix exclusivament des de l'ADN passant per l'ARN fins a la seqüència d'aminoàcids de les proteïnes.
Nou!!: Genètica і Dogma central · Veure més »
Dominància genètica
La dominància genètica descriu la relació entre diferents parts (al·lels) d'un gen en una localització física particular (locus) d'un cromosoma.
Nou!!: Genètica і Dominància genètica · Veure més »
Domini (categoria taxonòmica)
En biologia, un domini (també superregne o imperi) és el nivell més alt d'agrupament dels organismes en la classificació científica, més alt que un regne.
Nou!!: Genètica і Domini (categoria taxonòmica) · Veure més »
Edward Lawrie Tatum
Edward Lawrie Tatum (Boulder, Colorado, EUA, 14 de desembre de 1909 - Nova York, 5 de novembre de 1975) fou un biòleg, químic, genetista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958 conjuntament amb Joshua Lederberg i George Wells Beadle.
Nou!!: Genètica і Edward Lawrie Tatum · Veure més »
Electroforesi en gel
Aparell d'electroforesi. L'electroforesi en gel és un grup de tècniques de laboratori emprades per aïllar molècules presents en mescles, basades en les seves propietats biofísiques tals com la mida, la forma, la càrrega elèctrica, o el seu punt isoelectric.
Nou!!: Genètica і Electroforesi en gel · Veure més »
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Nou!!: Genètica і Embrió · Veure més »
Encreuament
Dibuix de Thomas Hunt Morgan sobre l'entrecreuament cel·lular (1916). Lentrecreuament és el procés pel qual les cromàtides de cromosomes homòlegs s'aparellen i intercanvien seccions del seu ADN.
Nou!!: Genètica і Encreuament · Veure més »
Endonucleasa
Lendonucleasa és un enzim que talla un àcid nucleic en fragments més curts.
Nou!!: Genètica і Endonucleasa · Veure més »
Enginyeria genètica
L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.
Nou!!: Genètica і Enginyeria genètica · Veure més »
Enllaç per pont d'hidrogen
Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.
Nou!!: Genètica і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Genètica і Enzim · Veure més »
Enzim de restricció
Els enzims de restricció són enzims que tallen ADN específicament per una seqüència concreta.
Nou!!: Genètica і Enzim de restricció · Veure més »
Epístasi
L'epístasi és el terme que defineix la relació entre diferents gens de manera que l'acció d'un dels gens és canviada per la d'un altre gen o un nombre d'ells.
Nou!!: Genètica і Epístasi · Veure més »
Epigenètica
Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», és una branca de la genètica que estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen en l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.
Nou!!: Genètica і Epigenètica · Veure més »
Erwin Chargaff
Erwin Chargaff (Txernivtsí, Bucovina, 11 d'agost de 1905 – Nova York, EUA, 20 de juny de 2002) va ser un químic d'ètnia alemanya jueu que va emigrar als Estats Units durant el Tercer Reich.
Nou!!: Genètica і Erwin Chargaff · Veure més »
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Nou!!: Genètica і Escheríchia coli · Veure més »
Especiació
L'especiació és el procés físic i químic, pel qual s'originen noves espècies biològiques.
Nou!!: Genètica і Especiació · Veure més »
Esquizofrènia
Lesquizofrènia (del grec, "schizo": divisió i "phrenos": ment) és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada.
Nou!!: Genètica і Esquizofrènia · Veure més »
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Nou!!: Genètica і Eucariotes · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Genètica і Evolució · Veure més »
Experiment de Griffith
Representació esquemàtica de l''''experiment de Griffith''', pel qual es va descobrir el principi de la transformació bacteriana en pneumococs. Lexperiment de Griffith, que fou conduït el 1928 per Frederick Griffith, fou un dels primers experiments que suggeriren que els bacteris eren capaços de transferir informació genètica a través del procés de transformació bacteriana.
Nou!!: Genètica і Experiment de Griffith · Veure més »
Experiment de Hershey i Chase
Esquema de l'experiment Lexperiment de Hershey i Chase foren una sèrie d'experiments realitzats el 1952 per Alfred Hershey i Martha Chase, que confirmaren l'ADN com el material genètic, el que havia estat proposat el 1944 en l'experiment d'Avery, MacLeod i McCarty.
Nou!!: Genètica і Experiment de Hershey i Chase · Veure més »
Experiment de Meselson i Stahl
L'experiment de Meselson i Stahl va ser un experiment dut a terme a Pasadena, Califòrnia, per Matthew Meselson i Franklin Stahl que demostraren que la duplicació de l'ADN era semiconservadora tal com predeia el model de doble hèlix de l'ADN publicat cinc anys abans.
Nou!!: Genètica і Experiment de Meselson i Stahl · Veure més »
Experiments sobre la hibridació de les plantes
Els set caràcters observats per Mendel Experiments sobre la hibridació de les plantes (en alemany: Versuche über Pflanzen-Hybriden) és un informe científic escrit l'any 1865 per Gregor Mendel, un frare agustí que és considerat el fundador de la moderna ciència genètica.
Nou!!: Genètica і Experiments sobre la hibridació de les plantes · Veure més »
Expressió gènica
En genètica clàssica l'expressió genètica o expressió gènica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.
Nou!!: Genètica і Expressió gènica · Veure més »
Factor de transcripció
En el camp de la biologia molecular, un factor de transcripció és una proteïna que s'uneix a seqüències d'ADN específiques i controla la transferència (o transcripció) de la informació genètica de l'ADN a l'ARNm.
Nou!!: Genètica і Factor de transcripció · Veure més »
Fag Φ-X174
Dibuix esquemàtic d'una virió de ''Sinsheimervirus'' (abans ''Phix174microvirus'' o ''Microvirus'') El fag Φ-X174 és un fag conegut per ser la primera entitat genètica de la que se'n va poder obtenir la seqüenciació sencera del seu ADN el 28 d'abril del 1993.
Nou!!: Genètica і Fag Φ-X174 · Veure més »
Fenilalanina
La fenilalanina és un α-aminoàcid que té per fórmula HO₂CCH(NH₂)CH₂C₆H₅.
Nou!!: Genètica і Fenilalanina · Veure més »
Fenilcetonúria
La fenilcetonúria o idiòcia fenilpirúvica (pel seu nom en anglès també anomenada PKU, Phenylketonuria) és una malaltia genètica autosòmica recessiva del metabolisme caracteritzada per una mutació del gen que sintetitza l'enzim hepàtic fenilalanina hidroxilasa (PAH), que en provoca la disfuncionalitat.
Nou!!: Genètica і Fenilcetonúria · Veure més »
Fenotip
''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Nou!!: Genètica і Fenotip · Veure més »
Fetus
Un fetus és un vertebrat vivípar que s'està desenvolupant.
Nou!!: Genètica і Fetus · Veure més »
Fibrosi quística
La fibrosi quística (abreviatura FQ), també coneguda com a mucoviscidosi (del llatí muccus, "moc", i viscōels seus, "aferrissós"), és una malaltia hereditària freqüent que afecta a l'organisme de forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura.
Nou!!: Genètica і Fibrosi quística · Veure més »
Francis Collins
Francis Collins (Shenandoah Valley, Virgínia, EUA) és un bioquímic nord-americà, especialitzat en genètica.
Nou!!: Genètica і Francis Collins · Veure més »
Francis Crick
Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN el 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins.
Nou!!: Genètica і Francis Crick · Veure més »
Francis Galton
Sir Francis Galton (Sparbrook, Birmingham, 16 de febrer del 1822 – Haslemere, Surrey, 17 de gener del 1911), FRS, va ser un estadístic victorià, progressista, polímat, sociòleg, psicòleg, antropòleg, eugenista, explorador, geògraf, inventor, meteoròleg.
Nou!!: Genètica і Francis Galton · Veure més »
Frederick Griffith
Frederick Griffith (1877–1941) va ser un bacteriòleg anglès que va centrar la seva atenció en l'epidemiologia i la patologia de la pneumònia bacteriana.
Nou!!: Genètica і Frederick Griffith · Veure més »
Frederick Sanger
Frederick "Fred" Sanger (Gloucester, Anglaterra, 13 d'agost de 1918 − Cambridge, Anglaterra, 19 de novembre de 2013) va ser un bioquímic anglès guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.
Nou!!: Genètica і Frederick Sanger · Veure més »
Freqüència al·lèlica
La freqüència al·lèlica és la mesura de la freqüència relativa d'un al·lel en un locus genètic en una població.
Nou!!: Genètica і Freqüència al·lèlica · Veure més »
Gat siamès
Gat siamès El gat siamès (o siamés) és una raça de gat originària de Tailàndia.
Nou!!: Genètica і Gat siamès · Veure més »
Gàmeta
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.
Nou!!: Genètica і Gàmeta · Veure més »
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Nou!!: Genètica і Gen · Veure més »
Genètica de poblacions
La genètica de poblacions és l'estudi de la distribució dels al·lels i dels canvis en la seva freqüència.
Nou!!: Genètica і Genètica de poblacions · Veure més »
Genètica mendeliana
La Genètica de Mendel, Genètica Mendeliana o Les lleis de Mendel són el conjunt de regles bàsiques sobre la transmissió per herència genètica de les característiques dels organismes parentals als seus fills.
Nou!!: Genètica і Genètica mendeliana · Veure més »
Genètica molecular
La genètica molecular és un camp de la biologia que estudia l'estructura i funció dels gens a nivell molecular.
Nou!!: Genètica і Genètica molecular · Veure més »
Genòfor
El cromosoma bacterià, més pròpiament conegut com a genòfor, és el conjunt de molècules més grans d'ADN d'un bacteri, que es troben dins la cèl·lula juntament amb altres molècules més petites d'ADN (plasmidis).
Nou!!: Genètica і Genòfor · Veure més »
Genòmica
La genòmica és l'estudi del genoma d'un organisme i de la seva funció.
Nou!!: Genètica і Genòmica · Veure més »
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
Nou!!: Genètica і Genoma · Veure més »
Genoma humà
El genoma humà és el genoma dHomo sapiens, és a dir, les seqüències que contenen els 23 parells de cromosomes en el nucli de cada cèl·lula humana diploide.
Nou!!: Genètica і Genoma humà · Veure més »
Genotip
El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.
Nou!!: Genètica і Genotip · Veure més »
George Wells Beadle
George Wells Beadle (Wahoo, EUA 1903 - Pomona 1989) fou un genetista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958.
Nou!!: Genètica і George Wells Beadle · Veure més »
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Nou!!: Genètica і Glòbul vermell · Veure més »
Gregor Mendel
Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.
Nou!!: Genètica і Gregor Mendel · Veure més »
Guanina
La guanina és una base nitrogenada del grup de les purines, una de les cinc bases del codi genètic (ADN i ARN).
Nou!!: Genètica і Guanina · Veure més »
Haemophilus influenzae
Haemophilus influenzae, anteriorment anomenat bacil de Pfeiffer o Bacillus influenzae, és un cocbacil gram-negatiu no mòbil descrit el 1892 per Richard Pfeiffer durant una pandèmia de grip.
Nou!!: Genètica і Haemophilus influenzae · Veure més »
Haploïdia
Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.
Nou!!: Genètica і Haploïdia · Veure més »
Herència de caràcters adquirits
La transmissió dels caràcters adquirits és un dels mecanismes de l'herència per explicar la transmissió als seus descendents de certes modificacions adquirides pels éssers vius.
Nou!!: Genètica і Herència de caràcters adquirits · Veure més »
Herència genètica
Lherència genètica és el fenomen de transmissió d'un conjunt de caràcters congènits que té, en potència o en realitat, un individu d'una determinada espècie.
Nou!!: Genètica і Herència genètica · Veure més »
Herència lligada al sexe
L'herència lligada al sexe o gonosòmica és aquell tipus herència genètica en la qual, el gen (o gens) que determinen un determinat tret, es troben en el del cromosoma sexual (el cromosoma X en la part no homòloga —la que no recombina en condicions normals— en els mamífers; en el cromosoma Y o en el citoplasma matern).
Nou!!: Genètica і Herència lligada al sexe · Veure més »
Herència mixta
La herència mixta, o herència fusionada, en la genètica, es correspon a un tipus d'herència en la qual tots dos gens són dominants i s'expressen de manera simultània.
Nou!!: Genètica і Herència mixta · Veure més »
Heretabilitat
Lheretabilitat (H²) és un estadístic descriptiu utilitzat en estudis genètics per conèixer la proporció de variància fenotípica d'una població que és deguda a la variació genètica d'aquesta.
Nou!!: Genètica і Heretabilitat · Veure més »
Heterozigot
Un heterozigot (hetero, desigual; zigot, ou) (o híbrid) és en genètica un individu diploide que per un gen donat (locus), té en cada un dels dos cromosomes homòlegs un al·lel diferent, (s'expressa, per ex.: Aa), que té dues formes diferents d'un gen en particular; cadascuna heretada de cadascun dels progenitors.
Nou!!: Genètica і Heterozigot · Veure més »
Histona
Assemblatge de les histones nuclears per a formar un nucleosoma Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.
Nou!!: Genètica і Histona · Veure més »
Homologia (biologia)
Carl Gegenbaur: Homologia entre membres anteriors (1870) En l'estudi comparatiu dels éssers vius, l'homologia és la relació que existeix entre dues parts orgàniques diferents quan els seus determinants genètics tenen el mateix origen evolutiu.
Nou!!: Genètica і Homologia (biologia) · Veure més »
Homozigot
Quan es diu que un organisme és homozigòtic respecte a un gen específic, significa que té dues còpies idèntiques d'aquest gen per un tret donat en els dos cromosomes homòlegs (per exemple, un genotip és AA o aa).
Nou!!: Genètica і Homozigot · Veure més »
Howard Martin Temin
Howard Martin Temin (Filadèlfia, EUA 1934 - Madison 1994) fou un biòleg i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1975.
Nou!!: Genètica і Howard Martin Temin · Veure més »
Hugo de Vries
Hugo Marie de Vries (Haarlem 16 de febrer de 1848 - Lunteren, 21 de maig de 1935) va ser un botànic neerlandès.
Nou!!: Genètica і Hugo de Vries · Veure més »
James Dewey Watson
James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoidal de la molècula de l'ADN.
Nou!!: Genètica і James Dewey Watson · Veure més »
Jean-Baptiste Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals.
Nou!!: Genètica і Jean-Baptiste Lamarck · Veure més »
Joe Hin Tjio
Joe Hin Tjio (1919 – 2001), va ser un citogenetista indonesi nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Genètica і Joe Hin Tjio · Veure més »
Kary Banks Mullis
va ser un bioquímic estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1993 pel desenvolupament de la reacció en cadena per la polimerasa.
Nou!!: Genètica і Kary Banks Mullis · Veure més »
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva.
Nou!!: Genètica і L'origen de les espècies · Veure més »
Lap-Chee Tsui
El professor Lap-Chee Tsui, OC, O.Ont en xinès:徐立之; nascut el 21 de desembre de 1950, és un genetista de Hong Kong-Canadà i ha estat president de la Universitat de Hong Kong.
Nou!!: Genètica і Lap-Chee Tsui · Veure més »
Llevat de cervesa
El llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) és un llevat del grup dels ascomicets.
Nou!!: Genètica і Llevat de cervesa · Veure més »
Lligament genètic
En genètica es denomina lligament l'associació física entre dos loci (això és, la seva proximitat en una mateixa cadena d'ADN, cosa que repercuteix en una baixa freqüència de recombinació entre ells durant la meiosi, i, per tant, a una major probabilitat d'herència conjunta. Això és degut al fet que els quiasmes, estructures d'entrecreuament generades durant la recombinació, es produeixen a l'atzar al llarg d'un cromosoma; d'aquesta manera, a menor distància entre dos loci, menor probabilitat que es doni un quiasma i, per tant, es generin variants recombinants. La disposició de dos loci amb màxima freqüència de recombinació (això és, de 0,5 o, cosa que és el mateix, del 50%) és sobre cromosomes separats, car, així, si només es transmet les cèl·lules germinals una còpia del genoma i existeixen dos cromosomes homòlegs (el patern i el matern) a la cèl·lula diploide de la línia germinal, la seva segregació a l'atzar donarà lloc a la transmissió d'un dels dos, i 1/2 correspon a la mencionada freqüència de recombinació de 0,5. Quan els dos locus es troben en cromosomes diferents es diu que no estan lligats: és una situació de no lligament.
Nou!!: Genètica і Lligament genètic · Veure més »
Locus
Un locus (loci, en plural, en llatí literalment “lloc”) és en genètica una posició fixa d'un gen en un cromosoma.
Nou!!: Genètica і Locus · Veure més »
Locus de caràcters quantitatius
En genètica el Locus de caràcters quantitatius, QTL (acrònim de l'anglès quantitative trait locus, «locus d'un caràcter quantitatiu») és un locus on la variació al·lèlica està associada amb la variació d'un caràcter quantitatiu, és a dir, amb aquells caràcters quantificables que varien de forma contínua.
Nou!!: Genètica і Locus de caràcters quantitatius · Veure més »
Maclyn McCarty
Maclyn McCarty (1911 – 2005) va ser un genetista estatunidenc.
Nou!!: Genètica і Maclyn McCarty · Veure més »
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Nou!!: Genètica і Malaltia · Veure més »
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Nou!!: Genètica і Mamífers · Veure més »
Mapa de lligament
Un mapa de lligament és un mapa genètic realitzat sobre una espècie o població experimental que mostra la posició dels seus gens o marcadors genètics coneguts, en relació a ells mateixos basant-se en la freqüència de recombinació d'aquests, en lloc de fer-ho basant-se en distàncies físiques.
Nou!!: Genètica і Mapa de lligament · Veure més »
Material genètic
raigs X El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica.
Nou!!: Genètica і Material genètic · Veure més »
Maurice Wilkins
Maurice Hugh Frederick Wilkins (Pongaroa, Nova Zelanda, 15 de desembre de 1916 - Londres, Anglaterra, 5 d'octubre de 2004) fou un biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.
Nou!!: Genètica і Maurice Wilkins · Veure més »
Meiosi
Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). Encreuament entre cromosomes homolegs. Recombinació d'informació genètica i quiasmes. 353x353px La meiosi cel·lular és un procés de divisió cel·lular en eucariotes, a través del qual a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen quatre cèl·lules haploides.
Nou!!: Genètica і Meiosi · Veure més »
Mercantilització
miniatura La mercantilització és, en economia, el procés de transformació de béns i serveis en mercaderies comercialitzables amb finalitats de lucre.
Nou!!: Genètica і Mercantilització · Veure més »
Mestissatge
Cuzco (Perú). El mestissatge és la trobada biològica i cultural o el seu ordenament entre ètnies diferents, en què aquestes es barregen, donant naixement a noves espècies de famílies i nous genotips.
Nou!!: Genètica і Mestissatge · Veure més »
MicroARN
En genètica, els microARNs (miARN) són molècules d'ARN unicatenari d'uns 21-23 nucleòtids de longitud mitjançant els quals es modula l'expressió d'altres gens.
Nou!!: Genètica і MicroARN · Veure més »
Migració
Les papallones també migren La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.
Nou!!: Genètica і Migració · Veure més »
Mitosi
Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.
Nou!!: Genètica і Mitosi · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Genètica і Moral · Veure més »
Morfogènesi
La morfogènesi (del grec morphê, 'forma', i gènesi, 'creació') és un dels tres aspectes fonamentals de la biologia del desenvolupament, juntament amb el control del creixement cel·lular i de la diferenciació cel·lular.
Nou!!: Genètica і Morfogènesi · Veure més »
Mosca del vinagre
La mosca del vinagre o mosca de la fruita (Drosophila melanogaster, literalment "amant de la rosada de ventre negre") és una espècie dípter braquícer de la família dels drosofílids.
Nou!!: Genètica і Mosca del vinagre · Veure més »
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Nou!!: Genètica і Mutació · Veure més »
Mutagen
Un mutagen en genètica,terme derivat del llatí que literalment significa origen del canvi, és un agent físic o químic que canvia el material genètic, normalment l'ADN, d'un organisme i això incrementa la freqüència de la mutació per sobre del nivell de fons natural.
Nou!!: Genètica і Mutagen · Veure més »
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Nou!!: Genètica і Nematodes · Veure més »
Nucleòtid
Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.
Nou!!: Genètica і Nucleòtid · Veure més »
Nucleosoma
Estructura del nucleosoma. El nucleosoma és una estructura que constitueix la unitat fonamental i essencial de la cromatina, que és la forma d'organització de l'ADN en els eucariotes.
Nou!!: Genètica і Nucleosoma · Veure més »
Nutrició
Banquet durant el segle XVI.
Nou!!: Genètica і Nutrició · Veure més »
Omphalodes verna
Omphalodes verna és una espècie de planta herbàcia perenne amb rizoma de la familia Boraginàcia.
Nou!!: Genètica і Omphalodes verna · Veure més »
Organisme model
Ratolí de laboratori. Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.
Nou!!: Genètica і Organisme model · Veure més »
Organisme modificat genèticament
Un organisme genèticament modificat (OGM, GMO en anglès) és aquell que de manera artificial, mitjançant tècniques d'enginyeria genètica ha sofert una transferència o modificació del seu material genètic, amb la qual cosa s'obtenen propietats noves.
Nou!!: Genètica і Organisme modificat genèticament · Veure més »
Organisme pluricel·lular
En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.
Nou!!: Genètica і Organisme pluricel·lular · Veure més »
Oswald Avery
Oswald Theodore Avery Jr. (1877 – 1955) va ser un investigador en medicina estatunidenc d'origen canadenc.
Nou!!: Genètica і Oswald Avery · Veure més »
Pangènesi
La pangènesi és la teoria defensada per Anaxàgores, Demòcrit i els tractats hipocràtics segons la qual cada òrgan i estructura del cos produïa petit sediments anomenat gèmmules, que per via sanguínia arribaven als gàmetes.
Nou!!: Genètica і Pangènesi · Veure més »
Paramutació
En epigenètica, una paramutació és una interacció entre dos al·lels en un sol locus, on un al·lel indueix un canvi heretable en l'altre al·lel.
Nou!!: Genètica і Paramutació · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Genètica і PH · Veure més »
Phaseolus vulgaris
Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de les fabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen. És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere Phaseolus com altres espècies conreades, entre elles la Phaseolus lunatus, anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern. Segons la FAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen més proteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.,.
Nou!!: Genètica і Phaseolus vulgaris · Veure més »
Placa de Petri
Placa de Petri La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora del mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient.
Nou!!: Genètica і Placa de Petri · Veure més »
Plaga
El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.
Nou!!: Genètica і Plaga · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Genètica і Plantes · Veure més »
Plasmidi
Un plasmidi és una molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix.
Nou!!: Genètica і Plasmidi · Veure més »
Projecte genoma
Cadena d'ADN Projecte genoma és el nom que rep un treball conjunt realitzat per diversos països que intenta revelar el codi genètic d'un organisme (el qual pot ser animal, vegetal, fongs, bacteris o d'un virus) a través del seu mapejament.
Nou!!: Genètica і Projecte genoma · Veure més »
Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà (PGH) (Human Genome Project -HGP- en anglès) fou un esforç internacional de recerca per determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que conté.
Nou!!: Genètica і Projecte Genoma Humà · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Genètica і Proteïna · Veure més »
Quadre de Punnett
Un quadre de Punnet (en anglès:Punnett square) és un diagrama que es fa servir per a predir el resultat d'un experiment de creuament en biologia.
Nou!!: Genètica і Quadre de Punnett · Veure més »
Ratolí comú
El ratolí comú, ratolí domèstic, ratolí de casa o rat furet (a la Catalunya Nord) (Mus musculus) és una espècie de ratolí del gènere Mus.
Nou!!: Genètica і Ratolí comú · Veure més »
Reacció en cadena de la polimerasa
Aquest gel d'agarosa tenyit amb bromur d'etidi mostra diversos productes de PCR obtinguts mitjançant diferents encebadors amb un baix nivell d'especificitat. La reacció en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, les sigles angleses de polymerase chain reaction) és una tècnica de biologia molecular l'objectiu de la qual és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic a partir d'una quantitat mínima.
Nou!!: Genètica і Reacció en cadena de la polimerasa · Veure més »
Recombinació genètica
La recombinació genètica és el procés pel qual una cadena de material genètic (habitualment ADN, però també pot ser ARN) és fragmentat i posteriorment unit a una molècula d'ADN diferent.
Nou!!: Genètica і Recombinació genètica · Veure més »
Regulació de l'expressió gènica
La regulació gènica comprèn tots aquells processos que afecten l'acció del gen a nivell de traducció o transcripció, regulant els productes funcionals d'un gen.
Nou!!: Genètica і Regulació de l'expressió gènica · Veure més »
Rellotge molecular
El rellotge molecular és un terme figuratiu per descriure una tècnica que utilitza la taxa de mutació de les biomolècules per deduir el temps en el qual dues o més formes de vida van divergir en la prehistòria.
Nou!!: Genètica і Rellotge molecular · Veure més »
Reparació de l'ADN
Cromosomes trencats com a resultat de danys a l'ADN La reparació de l'ADN és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules detecten i reparen els danys soferts per les molècules d'ADN que en codifiquen el genoma.
Nou!!: Genètica і Reparació de l'ADN · Veure més »
Replicació de l'ADN
La replicació de l'ADN és el procés pel qual es produeix a partir d'una molècula original d'ADN dues còpies idèntiques.
Nou!!: Genètica і Replicació de l'ADN · Veure més »
Reproducció asexual
arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.
Nou!!: Genètica і Reproducció asexual · Veure més »
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.
Nou!!: Genètica і Reproducció sexual · Veure més »
Retroalimentació negativa
La majoria de les hormones endocrines estan controlades per una retroalimentació negativa fisiològica com els glucocorticoides secretats pel còrtex de la glàndula suprarenal.Raven, PH; Johnson, GB. ''Biology'', Fifth Edition, Boston: Hill Companies, Inc. 1999. page 1058. La retroalimentació negativa (en anglès: Negative Feedback, NFB) és un tipus de retroalimentació en el qual el sistema respon en una direcció oposada la pertorbació.
Nou!!: Genètica і Retroalimentació negativa · Veure més »
Ronald Aylmer Fisher
Ronald Aylmer Fisher, FRS (Londres (Regne Unit) 17 de febrer del 1890 - Adelaida (Austràlia) 29 de juliol del 1962) va ser un científic, matemàtic, estadístic, biòleg evolutiu i genetista anglès.
Nou!!: Genètica і Ronald Aylmer Fisher · Veure més »
Rosalind Franklin
fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
Nou!!: Genètica і Rosalind Franklin · Veure més »
Salut
200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.
Nou!!: Genètica і Salut · Veure més »
Síntesi evolutiva moderna
La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.
Nou!!: Genètica і Síntesi evolutiva moderna · Veure més »
Selecció artificial
Pastanagues seleccionades artificialment per produir diferents colors La selecció artificial és la cria intencionada de certs trets fenotípics o combinació de trets sobre d'altres.
Nou!!: Genètica і Selecció artificial · Veure més »
Selecció natural
Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.
Nou!!: Genètica і Selecció natural · Veure més »
Seqüència d'aminoàcids
Una seqüència d'aminoàcids o seqüència peptídica l'ordre en què els aminoàcids s'encadenen dins dels pèptids i les proteïnes.
Nou!!: Genètica і Seqüència d'aminoàcids · Veure més »
Seqüenciació d'ADN
La seqüenciació d'ADN és cadascun dels mètodes de laboratori que tenen per objectiu determinar l'ordre dels nucleòtids adenina, guanina, citosina, i timina en un fragment d'ADN.
Nou!!: Genètica і Seqüenciació d'ADN · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Genètica і Societat · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Genètica і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Genètica і Terra · Veure més »
Thomas Hunt Morgan
Thomas Hunt Morgan (Lexington, Kentucky, EUA, 25 de setembre de 1866 - Pasadena, 4 de desembre de 1945) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.
Nou!!: Genètica і Thomas Hunt Morgan · Veure més »
Timina
La timina és un component dels àcids nucleics.
Nou!!: Genètica і Timina · Veure més »
Traducció (genètica)
Diagrama de la traducció d'ARNm i la síntesi de proteïnes pel ribosoma (en verd) Traducció (en anglès; translation) en la biologia molecular i la genètica és el tercer estadi de la biosíntesi proteica (part del procés de l'expressió gènica).
Nou!!: Genètica і Traducció (genètica) · Veure més »
Transcripció genètica
Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.
Nou!!: Genètica і Transcripció genètica · Veure més »
Transferència horitzontal de gens
La transferència horitzontal de gens, o HGT (de les sigles en anglès de horizontal gene transfer), també trasllat de gens lateral (LGT), és qualsevol procés en el qual un organisme transfereix material genètic a una altra cèl·lula que no és el seu descendent.
Nou!!: Genètica і Transferència horitzontal de gens · Veure més »
Transformació bacteriana
La transformació bacteriana és un procés de transferència horitzontal de gens que ocorre de manera natural en alguns bacteris i que es pot provocar de forma artificial en altres bacteris i eucariotes.
Nou!!: Genètica і Transformació bacteriana · Veure més »
Translocació cromosòmica
Translocació cromosòmica del 4t i 20è cromosoma. Una translocació cromosòmica és una mutació cromosòmica que es dona quan un fragment d'un cromosoma passa a formar part d'un altre cromosoma no homòleg.
Nou!!: Genètica і Translocació cromosòmica · Veure més »
Transposó
Esquema d'un transposó d'ADN Els transposons són seqüències d'ADN que es poden desplaçar al llarg de diferents posicions del genoma d'una cèl·lula, procés que és anomenat transposició.
Nou!!: Genètica і Transposó · Veure més »
Triptòfan
El triptòfan (abreviat Trp o W) és un aminoàcid essencial en la nutrició humana.
Nou!!: Genètica і Triptòfan · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Genètica і Ultraviolat · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Genètica і Universitat de Barcelona · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Genètica і Vida · Veure més »
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Nou!!: Genètica і Virus · Veure més »
Walter Gilbert
Walter Gilbert (21 de març de 1932 Boston, EUA) és un físic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1980.
Nou!!: Genètica і Walter Gilbert · Veure més »
William Bateson
William Bateson (Robin Hood's Bay, 8 d'agost del 1861 – 8 de febrer del 1926) fou un genetista britànic, alumne de St. John's College (Cambridge), on eventualment esdevingué Mestre.
Nou!!: Genètica і William Bateson · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Genètica і 14 d'abril · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Genètica і 2001 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Genètica і 2003 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Genetista, Genetiste, Genetistes, Genètic, Genèticament, Genètics, Genètiques.
