Accés més ràpid que el navegador!
218 les relacions: Ab Urbe Condita, Aeci, Agustí d'Hipona, Alaric I, Alexandre Sever, Ammià Marcel·lí, Annals (Tàcit), Antologia llatina, Any dels quatre emperadors, Api Claudi Cec, Apià, Apol·loni de Tíana, Arcadi, August, Avit, Àsia (província romana), Àtila, Basilisc (emperador), Bassià (cèsar), Batalla de Farsàlia, Batalla de Filipos, Batalla dels Camps Catalàunics, Belisari, Britànnia, Caracal·la, Cassi Dió, Cavaller romà, Ciceró, Ciutadania romana, Climent d'Alexandria, Clodió, Constanci Gal, Constanci I Clor, Constanci II, Constanci III, Constantí, Constantí I el Gran, Constància, Corneli Nepot, Dalmaci Cèsar, Defensa d'Aulus Cluenci, Didi Julià, Dioclecià, Domicià, Edil romà, Egipte (província romana), Epistulae ad Atticum, Estilicó, Etrúria, Eugeni (emperador), ..., Eutropi (historiador), Filòstrat d'Atenes, Filipos, Flavi (lucà), Flavi Arrià, Flavi Avià, Flavi Capre, Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Esceví, Flavi Fèlix, Flavi Fímbria, Flavi Focas, Flavi Gracià, Flavi Heracleó, Flavi Honori, Flavi Josep, Flavi Juli Constant, Flavi Juli Crisp, Flavi Maternià, Flavi Popili Nepocià, Flavi Sabí (cònsol any 82), Flavi Sabí (governador i prefecte), Flavi Sulpicià, Flavi Víctor, Flavi Vopisc, Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent), Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià), Flàvia Maximiana Fausta, Flàvia Maximiana Teodora, Flàvia Màxima Constància, Flàvia Ticiana, Flàvia Valèria Constància, Francs, Gai Calpurni Pisó (conspirador), Gai Calpurni Pisó Frugi, Gai Flavi (pompeià), Gai Flavi (prefecte), Gai Flavi Fímbria (cònsol), Gai Flavi Fímbria (militar), Gai Mari, Gai Norbà, Gai Valeri Flac (sacerdot), Galeri, Gens (família), Gliceri, Gneu Flavi, Gneu Papiri Carbó, Gneu Pompeu Magne, Governador romà, Gramàtica, Guàrdia Pretoriana, Hadrià, Helena de Constantinoble, Helena de Troia, Helvecis, Heracli, Herodià (historiador), Hipaci, Història Augusta, Il·líria, Imperi Part, Imperi Sassànida, In Verrem, Júlia Flàvia, Jeroni d'Estridó, Joan Tzetzes, Jovià, Judea, Juli Cèsar, Juli Constantí, Julià l'Apòstata, Justinià I, Legat exterior, Legió I Flavia Constantia, Legió I Flavia Gallicana Constantia, Legió I Flavia Martis, Legió I Flavia Pacis, Legió II Flavia Constantia, Legió II Flavia Virtutis, Legió III Flavia Salutis, Legió IV Flavia Felix, Legió romana, Legió XVI Flavia Firma, Libi Sever, Licini I, Llançament de disc, Llatí, Lleó II (emperador), Llibert, Lucania, Lucans, Lucània, Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Luci Ceseci Flavus, Luci Corneli Sul·la, Luci Flavi (cavaller), Luci Flavi (tribú), Luci Flavi Dextre, Magó el Samnita, Magne Màxim, Magnenci, Majorià, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Flavi, Marc Juni Brut, Marc Salvi Otó, Marcià, Mart (mitologia), Masada, Maurici (emperador), Maximià, Mesopotàmia, Neró, Nom romà, Osc, Pacià de Barcelona, Pau el Diaca, Pèrtinax, Perusa, Petroni Màxim, Plebs, Plutarc de Queronea, Praefectus fabrum, Prefecte de la ciutat, Prenom, Procònsol, Província romana de Sicília, Publi Tul·li Albinovà, Quint Asconi Pedià, Quint Fabi Màxim (àugur), Quint Flavi (assassí), Quint Rosci, Ròmul Augústul, República Romana, Rieti, Sabins, Segona Guerra Púnica, Sext Pompeu Fest, Subri Flavus, Suetoni, Tarquínia, Tàcit, Teodor Mal·li, Teodoric I (rei dels visigots), Tit (emperador), Tit Flavi Climent (cònsol), Tit Flavi Petró, Tit Flavi Sabí (cònsol 69), Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), Titus Livi, Tribú de la plebs, Tribus romanes, Valent, Valentinià I, Valentinià II, Valentinià III, Valeri Màxim, Verres, Vespasià, Vicarius, Vides paral·leles, Visigots, Vitel·li, William Shakespeare, Zòsim, Zenó. Ampliar l'índex (168 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Gens Flàvia і Ab Urbe Condita · Veure més »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Gens Flàvia і Aeci · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Gens Flàvia і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Gens Flàvia і Alaric I · Veure més »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Gens Flàvia і Alexandre Sever · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Gens Flàvia і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Gens Flàvia і Annals (Tàcit) · Veure més »
Antologia llatina
LAntologia llatina (en Anthologia latina) és un recull de poemes en llatí, elaborat probablement a l'Àfrica romana durant el.
Nou!!: Gens Flàvia і Antologia llatina · Veure més »
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Nou!!: Gens Flàvia і Any dels quatre emperadors · Veure més »
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C. f. Ap.) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras.
Nou!!: Gens Flàvia і Api Claudi Cec · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Gens Flàvia і Apià · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Gens Flàvia і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Gens Flàvia і Arcadi · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Gens Flàvia і August · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Gens Flàvia і Avit · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Gens Flàvia і Àsia (província romana) · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Gens Flàvia і Àtila · Veure més »
Basilisc (emperador)
Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.
Nou!!: Gens Flàvia і Basilisc (emperador) · Veure més »
Bassià (cèsar)
Bassià (Bassianus) fou un noble romà seleccionat per Constantí el Gran com a marit de la seva germana Anastàsia i destinat a tenir el rang de cèsar i el govern d'Itàlia, dignitats que no consta que arribés a exercir.
Nou!!: Gens Flàvia і Bassià (cèsar) · Veure més »
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Nou!!: Gens Flàvia і Batalla de Farsàlia · Veure més »
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Nou!!: Gens Flàvia і Batalla de Filipos · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Gens Flàvia і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Gens Flàvia і Belisari · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Gens Flàvia і Britànnia · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Gens Flàvia і Caracal·la · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Gens Flàvia і Cassi Dió · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Gens Flàvia і Cavaller romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Gens Flàvia і Ciceró · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Gens Flàvia і Ciutadania romana · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Gens Flàvia і Climent d'Alexandria · Veure més »
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Nou!!: Gens Flàvia і Clodió · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Gens Flàvia і Constanci Gal · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Gens Flàvia і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Gens Flàvia і Constanci II · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Gens Flàvia і Constanci III · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Gens Flàvia і Constantí · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Gens Flàvia і Constantí I el Gran · Veure més »
Constància
Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.
Nou!!: Gens Flàvia і Constància · Veure més »
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gens Flàvia і Corneli Nepot · Veure més »
Dalmaci Cèsar
Flavi Juli Dalmaci (en llatí), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador.
Nou!!: Gens Flàvia і Dalmaci Cèsar · Veure més »
Defensa d'Aulus Cluenci
Defensa d'Aulus Cluenci (en llatí: Pro Aulo Cluentio) és un discurs judicial de defensa de l'escriptor, polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró.
Nou!!: Gens Flàvia і Defensa d'Aulus Cluenci · Veure més »
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Nou!!: Gens Flàvia і Didi Julià · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Gens Flàvia і Dioclecià · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Gens Flàvia і Domicià · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Gens Flàvia і Edil romà · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Egipte (província romana) · Veure més »
Epistulae ad Atticum
Epistulae ad Atticum (Cartes a Àtic) és una col·lecció de cartes del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró al seu amic Tit Pomponi Àtic.
Nou!!: Gens Flàvia і Epistulae ad Atticum · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Gens Flàvia і Estilicó · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Gens Flàvia і Etrúria · Veure més »
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Nou!!: Gens Flàvia і Eugeni (emperador) · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Gens Flàvia і Eutropi (historiador) · Veure més »
Filòstrat d'Atenes
Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.
Nou!!: Gens Flàvia і Filòstrat d'Atenes · Veure més »
Filipos
Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.
Nou!!: Gens Flàvia і Filipos · Veure més »
Flavi (lucà)
Flavi (Flavius) va ser un polític lucà que vivia al temps de la Segona Guerra Púnica i era el cap del partit romà a Lucània.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi (lucà) · Veure més »
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Arrià · Veure més »
Flavi Avià
Flavi Avià (en llatí Flavius Avianus) va ser un poeta romà autor de 42 faules en vers elegíac, inspirades en Fedre i dedicades a un tal Teodor, a qui es dirigeix com a home de gran cultura.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Avià · Veure més »
Flavi Capre
Flavi Capre (Flavius Caper) va ser un escriptor i gramàtic romà de data incerta, però que es pot situar al.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Capre · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Dalmaci · Veure més »
Flavi Esceví
Flavi Esceví (en llatí Flavius Scaevinus) va ser un senador romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Esceví · Veure més »
Flavi Fèlix
Flavi Fèlix (en llatí Flavius Felix) va ser un poeta africà de finals del que va escriure cinc peces recollides a lAntologia llatina.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Fèlix · Veure més »
Flavi Fímbria
Flavi Fímbria (en llatí Flavius Fímbria) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Fímbria · Veure més »
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Focas · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Heracleó
Flavi Heracleó (en llatí Flavius Heracleo) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Heracleó · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Honori · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Josep · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flavi Juli Crisp
Gai Flavi Juli Crisp (Caius Flavius Julius Crispus) (305 - 326), fou un príncep romà, fill primogènit de Constantí I el Gran i de la seva primera dona, Minervina.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Juli Crisp · Veure més »
Flavi Maternià
Flavi Maternià (en llatí Flavius Maternianus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Maternià · Veure més »
Flavi Popili Nepocià
Flavi Popili Nepocià (Flavius Popilius Nepotianus) va ser fill de Viri Nepocià i d'Eutròpia, germanastra de Constantí el Gran.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Popili Nepocià · Veure més »
Flavi Sabí (cònsol any 82)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Sabí (cònsol any 82) · Veure més »
Flavi Sabí (governador i prefecte)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Sabí (governador i prefecte) · Veure més »
Flavi Sulpicià
Flavi Sulpicià (en llatí Flavius Sulpicianus) era el sogre de l'emperador Pertinax, ja que la seva filla Flàvia Titiana hi estava casada.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Sulpicià · Veure més »
Flavi Víctor
Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Víctor · Veure més »
Flavi Vopisc
Flavi Vopisc (en llatí Flavius Vopiscus) va ser un dels sis escriptors de la Historiae Augustae, probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià).
Nou!!: Gens Flàvia і Flavi Vopisc · Veure més »
Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)
Flàvia Domicil·la, o Flàvia Domitil·la (Roma, s. I - Illa de Ponça o Pandatària, Laci, després de 95), en llatí Flavia Domitilla, fou l'esposa del cònsol Flavi Climent.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent) · Veure més »
Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
Flàvia Domicil·la (en Flavia Domitilla), va ser la primera esposa de Vespasià abans que fos emperador.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià) · Veure més »
Flàvia Maximiana Fausta
Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »
Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Maximiana Teodora (en llatí Flavia Maximiana Theodora) coneguda també com a Teodora, va ser una emperadriu romana, considerada fillastra de l'emperador Maximià quan aquest es va casar amb Galèria Valèria Eutròpia, que havia tingut a Teodora amb un primer marit.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Maximiana Teodora · Veure més »
Flàvia Màxima Constància
Flàvia Màxima Constància (Flavia Maxima Constantia) fou emperadriu romana, esposa de l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident Gracià, i filla de l'emperador Constantí II i de la seva tercera esposa Faustina.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Màxima Constància · Veure més »
Flàvia Ticiana
Flàvia Ticiana (en Flavia Titiana) va ser una dama romana, esposa de Pèrtinax i filla de Flavi Sulpicià.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Ticiana · Veure més »
Flàvia Valèria Constància
Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia), també coneguda com a Constantina (Trèveris?, c. 294 - c. 330), va ser una emperadriu romana, filla de Constanci I Clor i de Teodora, la seva segona esposa.
Nou!!: Gens Flàvia і Flàvia Valèria Constància · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gens Flàvia і Francs · Veure més »
Gai Calpurni Pisó (conspirador)
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Calpurni Pisó (conspirador) · Veure més »
Gai Calpurni Pisó Frugi
Gai Calpurni Pisó Frugi (en llatí Caius Calpurnius Piso Frugi) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Calpurni Pisó Frugi · Veure més »
Gai Flavi (pompeià)
Gai Flavi (en llatí Caius Flavius) va ser un cavaller romà nascut a Asta, una colònia romana d'Hispània.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Flavi (pompeià) · Veure més »
Gai Flavi (prefecte)
Gai Flavi (en llatí Caius Flavius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Flavi (prefecte) · Veure més »
Gai Flavi Fímbria (cònsol)
Gai Flavi Fímbria (en llatí Caius Flavius Fimbria), a qui Ciceró anomena homo novus, va ser un magistrat romà que va ascendir pels seus propis mèrits i talent.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Flavi Fímbria (cònsol) · Veure més »
Gai Flavi Fímbria (militar)
Gai Flavi Fímbria - Caius Flavius Fimbria - (segle II aC) va ser un militar romà, probablement fill de Gai Flavi Fímbria, que va ser cònsol l'any 105 aC.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Flavi Fímbria (militar) · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Mari · Veure més »
Gai Norbà
Gai Norbà (en llatí Caius Norbanus) va ser un magistrat romà que va viure als segles II i I aC.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Norbà · Veure més »
Gai Valeri Flac (sacerdot)
Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius P. F. L. N. Flaccus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Gai Valeri Flac (sacerdot) · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Gens Flàvia і Galeri · Veure més »
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Nou!!: Gens Flàvia і Gens (família) · Veure més »
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Nou!!: Gens Flàvia і Gliceri · Veure més »
Gneu Flavi
Gneu Flavi (en llatí Cnaeus Flavius) era el fill d'un llibert de nom incert (Titus Livi l'anomena Cneius,Titus Livi Ab Urbe Condita, IX.46 Aule Gel·li i Plini el Vell l'anomenen Annius) i de naixement humil, que es va convertir en un jurista i magistrat d'anomenada.
Nou!!: Gens Flàvia і Gneu Flavi · Veure més »
Gneu Papiri Carbó
Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Gneu Papiri Carbó · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Gens Flàvia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Governador romà · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Gens Flàvia і Gramàtica · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Gens Flàvia і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Gens Flàvia і Hadrià · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Gens Flàvia і Helena de Constantinoble · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Gens Flàvia і Helena de Troia · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Gens Flàvia і Helvecis · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Gens Flàvia і Heracli · Veure més »
Herodià (historiador)
Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.
Nou!!: Gens Flàvia і Herodià (historiador) · Veure més »
Hipaci
Flavi Hipaci o Hipati (en llatí Flavius Hipatius) era el germà d'Eusèbia, muller de l'emperador Constanci II.
Nou!!: Gens Flàvia і Hipaci · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Gens Flàvia і Història Augusta · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Gens Flàvia і Il·líria · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Gens Flàvia і Imperi Part · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Gens Flàvia і Imperi Sassànida · Veure més »
In Verrem
Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.
Nou!!: Gens Flàvia і In Verrem · Veure més »
Júlia Flàvia
Júlia Flàvia (en llatí Julia Flavia) va ser una dama romana, única filla de l'emperador Tit i de Màrcia Furnil·la.
Nou!!: Gens Flàvia і Júlia Flàvia · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Gens Flàvia і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Tzetzes
Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.
Nou!!: Gens Flàvia і Joan Tzetzes · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Gens Flàvia і Jovià · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Gens Flàvia і Judea · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Gens Flàvia і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Constantí
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.
Nou!!: Gens Flàvia і Juli Constantí · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Gens Flàvia і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Gens Flàvia і Justinià I · Veure més »
Legat exterior
Els legats exteriors en el sentit d'ambaixadors estrangers, era el nom que a l'antiga Roma es donava als enviats d'un altre estat.
Nou!!: Gens Flàvia і Legat exterior · Veure més »
Legió I Flavia Constantia
La Legió I Flavia Constantia (Legió I Flàvia «digna de confiança») va ser una legió romana que només es menciona a la Notitia Dignitatum.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió I Flavia Constantia · Veure més »
Legió I Flavia Gallicana Constantia
La Legió I Flavia Gallicana Constantia (Legió I Flàvia Gal·la «digna de confiança») va ser una legió romana que només es menciona a la Notitia Dignitatum.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió I Flavia Gallicana Constantia · Veure més »
Legió I Flavia Martis
La Legió I Flavia Martis va ser una legió romana de la que se'n té notícia perquè el seu nom apareix a la Notitia Dignitatum.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió I Flavia Martis · Veure més »
Legió I Flavia Pacis
La legió I Flavia Pacis (primera legió 'Flàvia de la Pau') va ser una legió romana de la que només se'n té coneixement per la Notitia Dignitatum, un text del temps de Teodosi que dona detalls de l'administració de l'Imperi.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió I Flavia Pacis · Veure més »
Legió II Flavia Constantia
La Legió II Flavia Constantia (la legió II Flàvia «digna de confiança») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió II Flavia Constantia · Veure més »
Legió II Flavia Virtutis
La Legió II Flavia virtutis («Flàvia valenta») va ser una legió romana comitatensis, creada per l'emperador Constanci II (337-361), juntament amb la I ''Flavia Pacis'' i la III ''Flavia Salutis''.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió II Flavia Virtutis · Veure més »
Legió III Flavia Salutis
La Legió III Flavia Salutis (tercera legió Flàvia «de la salut o de la salvació») va ser una legió romana de la que qasi no se'n sap res, a par del que en diu la Notitia Dignitatum.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió III Flavia Salutis · Veure més »
Legió IV Flavia Felix
La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió IV Flavia Felix · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió romana · Veure més »
Legió XVI Flavia Firma
La Legió XVI Flavia Firma (setzena legió «Ferma pels Flavis») va ser una legió romana creada per Vespasià, a partir de soldats provinents de la Legió XVI Gallica, que havia quedat deshonrada per la seva conducta durant la revolta dels bataus, segons diu Cassi Dió.
Nou!!: Gens Flàvia і Legió XVI Flavia Firma · Veure més »
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Nou!!: Gens Flàvia і Libi Sever · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Gens Flàvia і Licini I · Veure més »
Llançament de disc
El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible.
Nou!!: Gens Flàvia і Llançament de disc · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gens Flàvia і Llatí · Veure més »
Lleó II (emperador)
Lleó II (en grec: Leon) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador romà d'Orient, amb només set anys.
Nou!!: Gens Flàvia і Lleó II (emperador) · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Gens Flàvia і Llibert · Veure més »
Lucania
Lucania és un gènere de peixos de la família dels fundúlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Nou!!: Gens Flàvia і Lucania · Veure més »
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Nou!!: Gens Flàvia і Lucans · Veure més »
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Nou!!: Gens Flàvia і Lucània · Veure més »
Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC) · Veure més »
Luci Ceseci Flavus
Luci Ceseci Flau (Lucius Caesetius Flavus) va ser un magistrat i polític romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Luci Ceseci Flavus · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Gens Flàvia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Flavi (cavaller)
Luci Flavi (en llatí Lucius Flavius) va ser un cavaller i comerciant romà probablement sicilià o que vivia a Sicília.
Nou!!: Gens Flàvia і Luci Flavi (cavaller) · Veure més »
Luci Flavi (tribú)
Luci Flavi (en llatí Lucius Flavius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Luci Flavi (tribú) · Veure més »
Luci Flavi Dextre
Luci Flavi Dextre -Lucius Flavius Dexter-, o bé Nummi Emilià Dextre -Nummius Aemilianus Dexter-, va ésser un personatge històric de Bàrcino que va viure a la segona meitat del.
Nou!!: Gens Flàvia і Luci Flavi Dextre · Veure més »
Magó el Samnita
Magó el Samnita fou un oficial d'Hanníbal a Itàlia que va tenir el comandament al Bruttium per un cert temps.
Nou!!: Gens Flàvia і Magó el Samnita · Veure més »
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Nou!!: Gens Flàvia і Magne Màxim · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Gens Flàvia і Magnenci · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Gens Flàvia і Majorià · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Gens Flàvia і Marc Antoni · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Gens Flàvia і Marc Aureli · Veure més »
Marc Flavi
Marc Flavi (en llatí Marcus Flavius) va ser un magistrat romà que va repartir carn (visceratio), en el funeral de la seva mare l'any 328 aC.
Nou!!: Gens Flàvia і Marc Flavi · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: Gens Flàvia і Marc Juni Brut · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Gens Flàvia і Marc Salvi Otó · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Gens Flàvia і Marcià · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Gens Flàvia і Mart (mitologia) · Veure més »
Masada
Masada o Massada (del grec antic Μασάδα o llatí Masada; en hebreu מצדה,, derivat de מצודה, metsudà, "fortalesa") és una antiga fortificació al Districte sud d'Israel, situat dalt d'un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort.
Nou!!: Gens Flàvia і Masada · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Gens Flàvia і Maurici (emperador) · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Gens Flàvia і Maximià · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Gens Flàvia і Mesopotàmia · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Gens Flàvia і Neró · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Gens Flàvia і Nom romà · Veure més »
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Nou!!: Gens Flàvia і Osc · Veure més »
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Nou!!: Gens Flàvia і Pacià de Barcelona · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Gens Flàvia і Pau el Diaca · Veure més »
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Nou!!: Gens Flàvia і Pèrtinax · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Gens Flàvia і Perusa · Veure més »
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Nou!!: Gens Flàvia і Petroni Màxim · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Gens Flàvia і Plebs · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Gens Flàvia і Plutarc de Queronea · Veure més »
Praefectus fabrum
El prafecetus fabrum ('prefecte dels artesans') era un oficial militar romà que tenia sota el seu comandament als treballadors i artesans de l'exèrcit com els fusters, ferrers, i altres (Fabri), i al seu torn estava sota l'autoritat del cap militar.
Nou!!: Gens Flàvia і Praefectus fabrum · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Gens Flàvia і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prenom
El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.
Nou!!: Gens Flàvia і Prenom · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Gens Flàvia і Procònsol · Veure més »
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Nou!!: Gens Flàvia і Província romana de Sicília · Veure més »
Publi Tul·li Albinovà
Publi Tuli Albinovà (en llatí Publius Tullius Albinovanus) va ser un polític romà del partit de Gai Mari, durant la primera guerra civil.
Nou!!: Gens Flàvia і Publi Tul·li Albinovà · Veure més »
Quint Asconi Pedià
Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.
Nou!!: Gens Flàvia і Quint Asconi Pedià · Veure més »
Quint Fabi Màxim (àugur)
Quint Fabi Màxim (Quintus Fabius Q. f. Q. n. Maximus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Quint Fabi Màxim (àugur) · Veure més »
Quint Flavi (assassí)
Quint Flavi (en llatí Quintus Flavius) va ser un romà nascut a Tarquinii, a Etruria.
Nou!!: Gens Flàvia і Quint Flavi (assassí) · Veure més »
Quint Rosci
Quint Rosci (en llatí Quintus Roscius) va ser el més famós actor còmic romà, nadiu de Solonium un vicus romà proper a Lavinium.
Nou!!: Gens Flàvia і Quint Rosci · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Gens Flàvia і Ròmul Augústul · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Gens Flàvia і República Romana · Veure més »
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Nou!!: Gens Flàvia і Rieti · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Gens Flàvia і Sabins · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Gens Flàvia і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Nou!!: Gens Flàvia і Sext Pompeu Fest · Veure més »
Subri Flavus
Subri Flavus (Subrius Flavus, Σούβριος Φλάβος) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Subri Flavus · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Gens Flàvia і Suetoni · Veure més »
Tarquínia
Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.
Nou!!: Gens Flàvia і Tarquínia · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Tàcit · Veure més »
Teodor Mal·li
Teodor Mal·li (en llatí Flavius Theodorus Mallius o Theodorus Mallius o Theodorus Manlius, en grec) va ser un magistrat romà del, i un escriptor de religió cristiana.
Nou!!: Gens Flàvia і Teodor Mal·li · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Gens Flàvia і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Gens Flàvia і Tit (emperador) · Veure més »
Tit Flavi Climent (cònsol)
Tit Flavi Climent (en llatí Titus Flavius Clemens) (Roma, s. I - 95) va ser cosí de l'emperador Domicià i el seu col·lega en el consolat l'any 95.
Nou!!: Gens Flàvia і Tit Flavi Climent (cònsol) · Veure més »
Tit Flavi Petró
Tit Flavi Petró (en llatí Titus Flavius Petro) va ser un militar romà del, avi de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Gens Flàvia і Tit Flavi Petró · Veure més »
Tit Flavi Sabí (cònsol 69)
Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gens Flàvia і Tit Flavi Sabí (cònsol 69) · Veure més »
Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)
Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser el pare de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Gens Flàvia і Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Gens Flàvia і Titus Livi · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Gens Flàvia і Tribú de la plebs · Veure més »
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Nou!!: Gens Flàvia і Tribus romanes · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Gens Flàvia і Valent · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Gens Flàvia і Valentinià I · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Gens Flàvia і Valentinià II · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Gens Flàvia і Valentinià III · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Gens Flàvia і Valeri Màxim · Veure més »
Verres
Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.
Nou!!: Gens Flàvia і Verres · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Gens Flàvia і Vespasià · Veure més »
Vicarius
Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei.
Nou!!: Gens Flàvia і Vicarius · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Gens Flàvia і Vides paral·leles · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Gens Flàvia і Visigots · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Gens Flàvia і Vitel·li · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Gens Flàvia і William Shakespeare · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Gens Flàvia і Zòsim · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Gens Flàvia і Zenó · Veure més »
