Taula de continguts
51 les relacions: Antoní Pius, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Aureli Cota, Còmmode, Cònsol romà, Dinastia Antonina, Edil romà, Fasti, Gai Aureli Cota (cònsol 200 aC), Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC), Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC), Gàl·lia, Gens (família), Gens Aurèlia, Gneu Aureli Orestes, Governador romà, Gramàtic, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània Citerior, Història Augusta, Imperi Romà, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Lipari, Llista d'emperadors romans, Luci Aureli Cota (cònsol 119 aC), Luci Aureli Cota (cònsol 144 aC), Luci Aureli Cota (tribú 95 aC), Luci Corneli Escipió Africà, Macrobi, Marc Aureli, Marc Aureli Cota (ambaixador 202 aC), Marc Aureli Cota (cònsol), Marc Aureli Cota (llegat 189 aC), Marc Aureli Cota Messal·lí, Marc Aureli Olimpi Nemesià, Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC), Nom romà, Plebs, Prefecte dels campaments, Pretor, Primera batalla de Nola, Prudenci, Quint Aureli Símmac, República Romana, Segona Guerra Púnica, Sext Aureli Víctor, Sext Juli Frontí, Tribú de la plebs, Tribú militar, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Gens Aurèlia і Antoní Pius
Aurèlia (mare de Juli Cèsar)
Aurèlia Cota (en Aurelia Cotta) va ser la dona de Gai Juli Cèsar i la mare de Juli Cèsar i dues filles més.
Veure Gens Aurèlia і Aurèlia (mare de Juli Cèsar)
Aureli Cota
Els Aureli Cota (Aurelii Cotta) foren una branca de la gens Aurèlia que portà el cognom Cota (Cotta).
Veure Gens Aurèlia і Aureli Cota
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Gens Aurèlia і Còmmode
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Gens Aurèlia і Cònsol romà
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Veure Gens Aurèlia і Dinastia Antonina
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Gens Aurèlia і Edil romà
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Gens Aurèlia і Fasti
Gai Aureli Cota (cònsol 200 aC)
Gai Aureli Cota (en Gaius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Aurèlia і Gai Aureli Cota (cònsol 200 aC)
Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC)
Gai Aureli Cota (Gaius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Aurèlia і Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC)
Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)
Gai Aureli Cota (en Gaius Aurelius Cotta) va ser germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota.
Veure Gens Aurèlia і Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Gens Aurèlia і Gàl·lia
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Gens Aurèlia і Gens (família)
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Gens Aurèlia і Gens Aurèlia
Gneu Aureli Orestes
Gneu Aureli Orestes (en Gnaeus Aurelius Orestes) va ser pretor urbà l'any 77 aC.
Veure Gens Aurèlia і Gneu Aureli Orestes
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Gens Aurèlia і Governador romà
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Veure Gens Aurèlia і Gramàtic
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Gens Aurèlia і Hanníbal Barca (247 aC)
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Gens Aurèlia і Hispània Citerior
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Gens Aurèlia і Història Augusta
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Gens Aurèlia і Imperi Romà
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Gens Aurèlia і Juli Cèsar
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Gens Aurèlia і Legat (antiga Roma)
Lipari
Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.
Veure Gens Aurèlia і Lipari
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Gens Aurèlia і Llista d'emperadors romans
Luci Aureli Cota (cònsol 119 aC)
Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, cònsol l'any 119 aC.
Veure Gens Aurèlia і Luci Aureli Cota (cònsol 119 aC)
Luci Aureli Cota (cònsol 144 aC)
Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser tribú de la plebs el 154 aC, i atès el caràcter inviolable d'aquesta magistratura va refusar de pagar als seus creditors.
Veure Gens Aurèlia і Luci Aureli Cota (cònsol 144 aC)
Luci Aureli Cota (tribú 95 aC)
Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Aurèlia і Luci Aureli Cota (tribú 95 aC)
Luci Corneli Escipió Africà
Luci Corneli Escipió Africà (Lucius Cornelius Scipio Africanus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Aurèlia і Luci Corneli Escipió Africà
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Gens Aurèlia і Macrobi
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Gens Aurèlia і Marc Aureli
Marc Aureli Cota (ambaixador 202 aC)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser edil plebeu el i el era comandant d'un destacament a Puteoli sota ordres del cònsol Api Claudi Pulcre.
Veure Gens Aurèlia і Marc Aureli Cota (ambaixador 202 aC)
Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.
Veure Gens Aurèlia і Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Aureli Cota (llegat 189 aC)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser llegat de Luci Corneli Escipió l'any durant la guerra contra Antíoc III el gran.
Veure Gens Aurèlia і Marc Aureli Cota (llegat 189 aC)
Marc Aureli Cota Messal·lí
Marc Aureli Cota Messal·lí (en Marcus Aurelius Cotta Messallinus) va ser un polític romà del dC.
Veure Gens Aurèlia і Marc Aureli Cota Messal·lí
Marc Aureli Olimpi Nemesià
Marc Aureli Olimpi Nemesià (en llatí Marcus Aurelius Olimpius Nemesianus) va ser un poeta romà.
Veure Gens Aurèlia і Marc Aureli Olimpi Nemesià
Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, el més important de la família dels Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.
Veure Gens Aurèlia і Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Gens Aurèlia і Nom romà
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Gens Aurèlia і Plebs
Prefecte dels campaments
Prefecte dels campaments (en llatí Praefectus castrorum) era el prefecte o superintendent del campament militar romà.
Veure Gens Aurèlia і Prefecte dels campaments
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Gens Aurèlia і Pretor
Primera batalla de Nola
La primera batalla de Nola fou un enfrontament que tingué lloc el 216 aC en el marc de la Segona Guerra Púnica, entre la República Romana i Cartago.
Veure Gens Aurèlia і Primera batalla de Nola
Prudenci
p.
Veure Gens Aurèlia і Prudenci
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Veure Gens Aurèlia і Quint Aureli Símmac
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Gens Aurèlia і República Romana
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Gens Aurèlia і Segona Guerra Púnica
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Gens Aurèlia і Sext Aureli Víctor
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Veure Gens Aurèlia і Sext Juli Frontí
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Gens Aurèlia і Tribú de la plebs
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Veure Gens Aurèlia і Tribú militar
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Gens Aurèlia і 161
També conegut com Fulb, Fulv, Fulvus.