Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós

Generalitat de Catalunya vs. Pere el Cerimoniós

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Similituds entre Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós

Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Auditor, Barcelona, Berenguer de Cruïlles, Bisbat de Girona, Braç (concepte social), Catalunya, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Decrets de Nova Planta, Guerra dels Dos Peres, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Marroc, Martí l'Humà, Monarca, Pere el Gran, Pere I de Castella, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de València, Roma.

Auditor

Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.

Auditor і Generalitat de Catalunya · Auditor і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Generalitat de Catalunya · Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Berenguer de Cruïlles і Generalitat de Catalunya · Berenguer de Cruïlles і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Bisbat de Girona і Generalitat de Catalunya · Bisbat de Girona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Braç (concepte social) і Generalitat de Catalunya · Braç (concepte social) і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Catalunya і Generalitat de Catalunya · Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya · Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і Generalitat de Catalunya · Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Generalitat de Catalunya і Guerra dels Dos Peres · Guerra dels Dos Peres і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Generalitat de Catalunya і Lleida · Lleida і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Generalitat de Catalunya і Marroc · Marroc і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Generalitat de Catalunya і Monarca · Monarca і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Generalitat de Catalunya і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Generalitat de Catalunya і Pere I de Castella · Pere I de Castella і Pere el Cerimoniós · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Generalitat de Catalunya і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Generalitat de Catalunya і Regne de València · Pere el Cerimoniós і Regne de València · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Generalitat de Catalunya і Roma · Pere el Cerimoniós і Roma · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós

Generalitat de Catalunya té 416 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 3.58% = 25 / (416 + 282).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »