Similituds entre Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 68 coses en comú (en Uniopèdia): Andorra, Andorra la Vella, Andreu Nin i Pérez, Barcelona, Bisbat de Girona, Carlisme, Catalanisme, Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Cadis, Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Fets del sis d'octubre, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Front Popular (Espanya), Girona, Govern d'Espanya, Guerra Civil catalana, ..., Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Història de Catalunya, Història del dret català, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lluís Companys i Jover, Lluís XIII de França, Madrid, Malta, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Martí l'Humà, Mèxic, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monarca, País Basc, París, Parlament de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Polònia, President de la Generalitat de Catalunya, President del Govern d'Espanya, Regne de València, Restauració borbònica, Roma, Segona República Espanyola, Tortosa, Trienni Liberal, Vic. Ampliar l'índex (38 més) »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Generalitat de Catalunya · Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.
Andorra la Vella і Generalitat de Catalunya · Andorra la Vella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Andreu Nin i Pérez і Generalitat de Catalunya · Andreu Nin i Pérez і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Generalitat de Catalunya · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Generalitat de Catalunya · Bisbat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Generalitat de Catalunya · Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Generalitat de Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Generalitat de Catalunya · Confederació Nacional del Treball і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Generalitat de Catalunya · Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Generalitat de Catalunya · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corts de Cadis і Generalitat de Catalunya · Corts de Cadis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Enric Prat de la Riba i Sarrà і Generalitat de Catalunya · Enric Prat de la Riba i Sarrà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Generalitat de Catalunya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Generalitat de Catalunya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Generalitat de Catalunya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Generalitat de Catalunya · Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Fets del sis d'octubre і Generalitat de Catalunya · Fets del sis d'octubre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Generalitat de Catalunya · Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Generalitat de Catalunya · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Generalitat de Catalunya · Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Front Popular (Espanya) і Generalitat de Catalunya · Front Popular (Espanya) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Generalitat de Catalunya і Girona · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya · Govern d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Generalitat de Catalunya і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya · Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Generalitat de Catalunya і Història del dret català · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Generalitat de Catalunya і Lleida · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Generalitat de Catalunya і Lluís XIII de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Generalitat de Catalunya і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid ·
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Generalitat de Catalunya і Malta · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Malta ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Generalitat de Catalunya і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Generalitat de Catalunya і Mèxic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mèxic ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Generalitat de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Generalitat de Catalunya і Monarca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Generalitat de Catalunya і País Basc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Generalitat de Catalunya і París · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Generalitat de Catalunya і Partit Republicà Radical · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Republicà Radical ·
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Generalitat de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Generalitat de Catalunya і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Generalitat de Catalunya і Polònia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Polònia ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
President del Govern d'Espanya
El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.
Generalitat de Catalunya і President del Govern d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President del Govern d'Espanya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Generalitat de Catalunya і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Generalitat de Catalunya і Restauració borbònica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Restauració borbònica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Generalitat de Catalunya і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Generalitat de Catalunya і Tortosa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Generalitat de Catalunya і Trienni Liberal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Generalitat de Catalunya té 416 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 68, l'índex de Jaccard és 4.39% = 68 / (416 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: