Similituds entre Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Ara Llibres, Austriacistes, Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Espanya, Felip V d'Espanya, França, Girona, Guerra dels Segadors, Hongria, Insaculació, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Junta de Braços, Lisboa, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lluís XIII de França, Madrid, Manresa, Monarca, Pau Claris i Casademunt, Portugal, Principat de Catalunya, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regne d'Aragó, ..., Regne de València, Tarragona, Terres de l'Ebre, Tortosa, Vic, Viena, Vilafranca del Penedès, 16 de gener, 29 de setembre, 6 d'abril. Ampliar l'índex (10 més) »
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Ara Llibres і Generalitat de Catalunya · Ara Llibres і Guerra de Successió Espanyola ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Generalitat de Catalunya · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Generalitat de Catalunya · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Generalitat de Catalunya · Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Generalitat de Catalunya · Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya · Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Generalitat de Catalunya · Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Generalitat de Catalunya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Generalitat de Catalunya · França і Guerra de Successió Espanyola ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Generalitat de Catalunya і Girona · Girona і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Generalitat de Catalunya і Hongria · Guerra de Successió Espanyola і Hongria ·
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Generalitat de Catalunya і Insaculació · Guerra de Successió Espanyola і Insaculació ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Generalitat de Catalunya і Itàlia · Guerra de Successió Espanyola і Itàlia ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Generalitat de Catalunya і Junta de Braços · Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços ·
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Generalitat de Catalunya і Lisboa · Guerra de Successió Espanyola і Lisboa ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Generalitat de Catalunya і Lleida · Guerra de Successió Espanyola і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Generalitat de Catalunya і Lluís XIII de França · Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Generalitat de Catalunya і Madrid · Guerra de Successió Espanyola і Madrid ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Generalitat de Catalunya і Manresa · Guerra de Successió Espanyola і Manresa ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Generalitat de Catalunya і Monarca · Guerra de Successió Espanyola і Monarca ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Guerra de Successió Espanyola і Pau Claris i Casademunt ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Generalitat de Catalunya і Portugal · Guerra de Successió Espanyola і Portugal ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya ·
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Generalitat de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Diputació del General de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Generalitat de Catalunya і Regne d'Aragó · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Generalitat de Catalunya і Regne de València · Guerra de Successió Espanyola і Regne de València ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Generalitat de Catalunya і Tarragona · Guerra de Successió Espanyola і Tarragona ·
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Generalitat de Catalunya і Terres de l'Ebre · Guerra de Successió Espanyola і Terres de l'Ebre ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Generalitat de Catalunya і Tortosa · Guerra de Successió Espanyola і Tortosa ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Vic · Guerra de Successió Espanyola і Vic ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Generalitat de Catalunya і Viena · Guerra de Successió Espanyola і Viena ·
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Generalitat de Catalunya і Vilafranca del Penedès · Guerra de Successió Espanyola і Vilafranca del Penedès ·
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
16 de gener і Generalitat de Catalunya · 16 de gener і Guerra de Successió Espanyola ·
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
29 de setembre і Generalitat de Catalunya · 29 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
6 d'abril і Generalitat de Catalunya · 6 d'abril і Guerra de Successió Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
- Què tenen en comú Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
- Semblances entre Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
Comparació entre Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
Generalitat de Catalunya té 416 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 4.20% = 40 / (416 + 536).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: