Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Afrodita, Anteu (mitologia), Apol·lo, Arges, Biosfera, Briàreu, Brontes, Caos (mitologia), Caribdis, Cíbele, Cel, Ceos (fill d'Urà), Ceto, Ciclop, Cotos, Creta, Crios, Cronos, Demèter, Destí, Eetes, Equidna (mitologia), Eros (fill d'Ares), Estèropes, Euríbia, Fama (mitologia), Febe (filla de Gea), Forcis, Freixe, Gegant (mitologia), Geografia, Geologia, Geometria, Gies, Grec antic, Grec dòric, Hades, Harpia, Hèracles, Hèstia, Hecatonquir, Hera, Hesíode, Hiperíon (tità), Infern, James Lovelock, Jàpet (mitologia), Llatí, Mar, Melíades, ..., Mitologia, Mitologia grega, Mitologia romana, Mnemòsine, Nereu, Nimfa, Ocèan, Olímpics, Olimp, Oncle, Oracle, Organisme, Ourea, Pitó (mitologia), Pontos (mitologia), Posidó, Rea (mitologia), Taumant, Tàrtar (mitologia), Tel·lus, Temis, Teogonia, Terra, Tetis (filla de Gea), Tia (mitologia), Tifó (mitologia), Titanomàquia, Tità, Toó, Triptòlem, Univers, Urà (mitologia), Velló d'or, Vida, Virgili, Zeus. Ampliar l'índex (36 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Gea і Afrodita · Veure més »
Anteu (mitologia)
Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.
Nou!!: Gea і Anteu (mitologia) · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Gea і Apol·lo · Veure més »
Arges
D'acord amb la mitologia grega, Arges o Acmònides fou un dels tres ciclops Urànides esmentats per Ovidi, al que Virgili dona el nom de Pyracmon, i en altres apareix sota el nom d'Arges.
Nou!!: Gea і Arges · Veure més »
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Nou!!: Gea і Biosfera · Veure més »
Briàreu
Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.
Nou!!: Gea і Briàreu · Veure més »
Brontes
D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.
Nou!!: Gea і Brontes · Veure més »
Caos (mitologia)
Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.
Nou!!: Gea і Caos (mitologia) · Veure més »
Caribdis
Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.
Nou!!: Gea і Caribdis · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Gea і Cíbele · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Gea і Cel · Veure més »
Ceos (fill d'Urà)
En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.
Nou!!: Gea і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »
Ceto
Vas Corinti que representa Perseu, Andròmeda i Ceto Segons la mitologia grega, Ceto (en grec antic Κητώ) era una deessa marina, filla de Pontos, el Mar, concebut com a ésser masculí, i de Gea, la Terra.
Nou!!: Gea і Ceto · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Gea і Ciclop · Veure més »
Cotos
En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.
Nou!!: Gea і Cotos · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Gea і Creta · Veure més »
Crios
En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.
Nou!!: Gea і Crios · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Gea і Cronos · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Gea і Demèter · Veure més »
Destí
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.
Nou!!: Gea і Destí · Veure més »
Eetes
Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.
Nou!!: Gea і Eetes · Veure més »
Equidna (mitologia)
Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).
Nou!!: Gea і Equidna (mitologia) · Veure més »
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Nou!!: Gea і Eros (fill d'Ares) · Veure més »
Estèropes
Segons la mitologia grega, Estèropes (en grec antic Στεροπης "el que dona el llamp") va ser un dels ciclops Urànides.
Nou!!: Gea і Estèropes · Veure més »
Euríbia
Euríbia (en grec antic Εὐρύβια, "la vasta violència", d'εὐρύς, "gran", "vast" i βία, "força", "violència"), va ser una deessa marina, filla de Pontos, (el Mar) i de Gea (la Terra).
Nou!!: Gea і Euríbia · Veure més »
Fama (mitologia)
Fuente de la Fama (Madrid). Segons la mitologia romana, Fama va ser una divinitat al·legòrica romana.
Nou!!: Gea і Fama (mitologia) · Veure més »
Febe (filla de Gea)
Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.
Nou!!: Gea і Febe (filla de Gea) · Veure més »
Forcis
Forcis (en grec antic Φόρκυς), és una divinitat marina que pertany a la primera generació de déus.
Nou!!: Gea і Forcis · Veure més »
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Nou!!: Gea і Freixe · Veure més »
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Nou!!: Gea і Gegant (mitologia) · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Gea і Geografia · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Gea і Geologia · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Gea і Geometria · Veure més »
Gies
En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.
Nou!!: Gea і Gies · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Gea і Grec antic · Veure més »
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Nou!!: Gea і Grec dòric · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Gea і Hades · Veure més »
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Nou!!: Gea і Harpia · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Gea і Hèracles · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Gea і Hèstia · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Gea і Hecatonquir · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Gea і Hera · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Gea і Hesíode · Veure més »
Hiperíon (tità)
En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).
Nou!!: Gea і Hiperíon (tità) · Veure més »
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Nou!!: Gea і Infern · Veure més »
James Lovelock
James Ephraim Lovelock, CH CBE, FRS (Letchworth, Hertfordshire, Anglaterra, 26 de juliol de 1919 - Abbotsbury, Dorset, Anglaterra, 26 de juliol de 2022) va ser un químic atmosfèric, inventor i escriptor anglès que va treballar de manera independent.
Nou!!: Gea і James Lovelock · Veure més »
Jàpet (mitologia)
En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.
Nou!!: Gea і Jàpet (mitologia) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gea і Llatí · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Gea і Mar · Veure més »
Melíades
Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.
Nou!!: Gea і Melíades · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Gea і Mitologia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Gea і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Gea і Mitologia romana · Veure més »
Mnemòsine
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.
Nou!!: Gea і Mnemòsine · Veure més »
Nereu
grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.
Nou!!: Gea і Nereu · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Gea і Nimfa · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Gea і Ocèan · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Gea і Olímpics · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Gea і Olimp · Veure més »
Oncle
Relació oncle-nebot. Loncle, tio o tiet, o la tia o tieta, és el germà o germana del pare o la mare.
Nou!!: Gea і Oncle · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Gea і Oracle · Veure més »
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Nou!!: Gea і Organisme · Veure més »
Ourea
Els ourea eren, segons la mitologia grega, els déus primigenis de les muntanyes, fills de Gea.
Nou!!: Gea і Ourea · Veure més »
Pitó (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).
Nou!!: Gea і Pitó (mitologia) · Veure més »
Pontos (mitologia)
Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.
Nou!!: Gea і Pontos (mitologia) · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Gea і Posidó · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Gea і Rea (mitologia) · Veure més »
Taumant
Segons la mitologia grega, Taumant (en grec antic Θαύμας, "meravella", "miracle"), va ser un déu marí, fill de Pontos, (el Mar) i de Gea (la Terra).
Nou!!: Gea і Taumant · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Gea і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Gea і Tel·lus · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Gea і Temis · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Gea і Teogonia · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Gea і Terra · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Gea і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Tia (mitologia)
Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.
Nou!!: Gea і Tia (mitologia) · Veure més »
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Nou!!: Gea і Tifó (mitologia) · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Gea і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Gea і Tità · Veure més »
Toó
Toó (Θόων en grec antic) és un gegant de la mitologia grega.
Nou!!: Gea і Toó · Veure més »
Triptòlem
Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.
Nou!!: Gea і Triptòlem · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Gea і Univers · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Gea і Urà (mitologia) · Veure més »
Velló d'or
vermell de la Pulla, c. 340-330 aC En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).
Nou!!: Gea і Velló d'or · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Gea і Vida · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Gea і Virgili · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Gea і Zeus · Veure més »
