Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gaznèvides і Herat
Gaznèvides і Herat tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Amudarià, Àhmad Sanjar, Gazni, Gúrides, Gharjistan, Imperi Aquemènida, Imperi Seljúcida, Kabul, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Persa, Província de Ghur, Qarakhànida, Samànides, Sebüktigin, Sistan, Toghril Beg I, 23 de maig.
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Amudarià і Gaznèvides · Amudarià і Herat ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Gaznèvides · Àhmad Sanjar і Herat ·
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Gaznèvides і Gazni · Gazni і Herat ·
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Gúrides і Gaznèvides · Gúrides і Herat ·
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Gaznèvides і Gharjistan · Gharjistan і Herat ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Gaznèvides і Imperi Aquemènida · Herat і Imperi Aquemènida ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Gaznèvides і Imperi Seljúcida · Herat і Imperi Seljúcida ·
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Gaznèvides і Kabul · Herat і Kabul ·
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Gaznèvides і Khorasan (província del Califat) · Herat і Khorasan (província del Califat) ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Gaznèvides і Khwarizm · Herat і Khwarizm ·
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Gaznèvides і Persa · Herat і Persa ·
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Gaznèvides і Província de Ghur · Herat і Província de Ghur ·
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Gaznèvides і Qarakhànida · Herat і Qarakhànida ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Gaznèvides і Samànides · Herat і Samànides ·
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Gaznèvides і Sebüktigin · Herat і Sebüktigin ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Gaznèvides і Sistan · Herat і Sistan ·
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Gaznèvides і Toghril Beg I · Herat і Toghril Beg I ·
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gaznèvides і Herat
- Què tenen en comú Gaznèvides і Herat
- Semblances entre Gaznèvides і Herat
Comparació entre Gaznèvides і Herat
Gaznèvides té 129 relacions, mentre que Herat té 161. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 6.21% = 18 / (129 + 161).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gaznèvides і Herat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
