Comunicació

314 les relacions: Aigua de València, Albergínia, Alfàbrega, All, Allioli, Allipebre, Alt Pirineu i Aran, Alt Urgell, Alt Vinalopó, Amanida, Amanida catalana, Amèrica, Amèrica Llatina, Ametlla, Ametller, Andalusia, Andorra, Anglès, Anguila, Antiga Roma, Anxova, Anxovada, Armènia, Arròs, Arròs a banda, Arròs a la bruta, Arròs a la cassola, Arròs al forn, Arròs amb crosta, Arròs amb fesols i naps, Arròs caldós, Arròs cuit, Arròs de bacallà, Arròs de conill, Arròs i llet, Arròs negre, Arròs parellada, Arrop i talladetes, Austràlia, Àgueda Vadell Pons, Àvia Remei, Bacallà, Baix Llobregat, Baix Segura, Barcelonès, Blat, Bledera, Boles de picolat, Bolet, Botifarra, ..., Botifarró negre, Brou, Bullabessa, Bunyol (gastronomia), Bunyols de bacallà, Ca n'Aguedet, Calçot, Calçotada, Can Fabes, Canal de Navarrés, Canelons, Canyella, Carabassa, Carabassó, Caragol de terra, Caragolada, Caragols a la llauna, Carme Ruscalleda i Serra, Carn, Carn-i-xulla, Carquinyoli, Carxofera, Casca (dolç), Cassola (cuina), Castella, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Cava (beguda), Ceba, Cerdanya, Ceret, Ceretans, Cervesa, Champagne, Cigró, Cirera, Coca (pastís), Coca de dacsa, Col, Colman Andrews, Comarques xurres, Comí, Conill, Coriandre, Corona d'Aragó, Crema cremada, Dacsa, Denominació d'origen protegida, Destil·lació, Dia de Reis, Diada de Sant Esteve, Dieta mediterrània, Edat mitjana, Eivissa, El Bulli, El Celler de Can Roca, Eliana Thibaut i Comalada, Embotit, Empúries, Empedrat, Ensaïmada, Es Mercadal, Escabetx, Escalivada, Escudella i carn d'olla, Esferificació, Esgarrat, Espanya, Espècia, Espinacs amb panses i pinyons, Esqueixada, Estats Units d'Amèrica, Europa, Extremadura, Farigola, Fartó, Fava, Fenicis, Fenolleda, Ferran Adrià Acosta, Ferran Agulló i Vidal, Fesol, Fetge amb ceba, Fideuada, Fideus a la cassola, Filipines, Flaó, Flam, Fonda de sisos, Formatge, Formatge de Maó, Formatge de tovalló, Formatge de tupí, França, Francès, Franja de Ponent, Fricandó, Frit mallorquí, Fruita, Fuet, Fundació Institut Català de la Cuina, Gall, Gamba, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de les comarques castellanes del País Valencià, Gastronomia de les comarques xurres, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia del País Valencià, Gastronomia mediterrània, Girella, Grecs, Guardamar del Segura, Guia Michelin, Herbes Eivissenques, Hortalissa, Ibers, Ignasi Domènech i Puigcercós, Illes Balears, Indicació geogràfica protegida, Itàlia, Jaume Fàbrega i Colom, Joan Roca i Fontané, Josep Lladonosa i Giró, Josep Pla i Casadevall, Jueus, Julivert, La Rioja, La Teca, Lahmacun, Licor, Llegum, Llenguat, Llentilla, Llet merengada, Llibre de Sent Soví, Llimoner, Maó, Maionesa, Mallorca, Mandonguilla, Mantega, Manuel Vázquez Montalbán, Mar Catalana, Mar Mediterrània, Maresme, Maria Esteva Ferrer, Mariona Quadrada Monteverde, Marisc, Marsella, Mató, Mató de monja, Mèxic, Múrcia, Medusa, Mel, Menjar blanc, Mireia Carbó, Mistela, Mona de Pasqua, Moniato, Montelaimar, Moscatell, Mossàrab, Most, Nata, Nèstor Luján Fernández, Nespler, Niça, Occitània, Oli d'oliva, Olivada, Ollada, Orelletes, Orxata, Ovella, Pa, Pa amb tomàquet, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Paella d'arròs, Pallars, Palo, Paltruc, Panada, Panellet, Pasta, Pastanaga, Pastisseria de les festes populars a Amposta, Patatera, Pèsol, Pebre, Pebrotera, Peixos, Península Ibèrica, Pepe Carvalho, Perera, Peres de Lleida, Pericana, Pernil, Picada, Pide, Pirineus, Pirineus catalans, Pisto, Pizza, Plana d'Utiel, Pomada (beguda), Ponent (regió), Porc, Préssec, Provença, Raïm, Ratatolha, Restaurant Sant Pau, Ribera del Xúquer, Risotto, Romaní (planta), Romesco, Rosegons, Safrà, Sal comuna, Salsa balandra, Salsa de calçots, Salsa napolitana, Salses, Salsitxa, Samfaina, Santi Santamaria i Puig, Set Portes, Sifó (gastronomia), Sobrassada, Sofregit, Sucre, Suquet de peix, Talo, Taronja, Tarragona, Tòfona, Tomàquet, Tonyina, Torró, Trinxat, Turquia, Vall d'Aran, Vall de Cofrents, Valladolid, Vedella, Veneçuela, Vi, Vi de Catalunya, Vi del País Valencià, Vi del Rosselló, Vi generós, Vinagre, Vinalopó Mitjà, Xampany, Xató, Xixona, Xocolata, Xufa, Xuixo, 1324. Ampliar l'índex (264 més) » « Shrink índex

Aigua de València

Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Aigua de València · Veure més »

Albergínia

Unes varietatsL'albergínia, albergina, albargina, (esberzínia, etc.) és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Albergínia · Veure més »

Alfàbrega

Lalfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Alfàbrega · Veure més »

All

Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і All · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Allioli · Veure més »

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Allipebre · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Alt Urgell · Veure més »

Alt Vinalopó

Vies de comunicació de l'Alt Vinalopó (2008). L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Alt Vinalopó · Veure més »

Amanida

Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Amanida · Veure més »

Amanida catalana

Lamanida catalana és una amanida típica de la cuina catalana que es fa amb enciam, tomàquet, ceba, olives, de vegades altres hortalisses i verdures (pebrot, espàrrec, etc.), coberts de fines rodanxes d'embotits variats del país (botifarres, ventre farcit, pernil, fuet, etc.), amanida amb oli d'oliva, una mica de vinagre o suc de llimona, sal i, si es vol, pebre negre.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Amanida catalana · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Amèrica · Veure més »

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Amèrica Llatina · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ametlla · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ametller · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Andalusia · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Andorra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Anglès · Veure més »

Anguila

L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Anguila · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Antiga Roma · Veure més »

Anxova

Venedor d'anxoves al Piemont, Itàlia, 1971 L’anxova és un aliment preparat a partir de peixos marins petits i comuns de la família dels engràulids que s'utilitzen com a aliment humà i esquer per a peixos.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Anxova · Veure més »

Anxovada

L'anxovada és una recepta típica de Cotlliure, poble portuari de la Catalunya Nord.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Anxovada · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Armènia · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs · Veure més »

Arròs a banda

Larròs a banda és un plat d'arròs, peix i marisc típic de la gastronomia valenciana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs a banda · Veure més »

Arròs a la bruta

Arròs a la bruta és un plat típic de la cuina eivissenca fet a base d'arròs amb sèpia en la seua tinta, simiilar a l'arròs negre.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs a la bruta · Veure més »

Arròs a la cassola

L'arròs a la cassola, també dit arròs a la catalana, arròs de muntanya, arròs del tros o arròs de pagès, és un arròs molt tradicional que tradicionalment es fa amb carn de conill, pollastre i costella de porc, tot i que n'hi ha moltes variants, per exemple, s'hi poden afegir altres ingredients com salsitxa o cap de costella.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs a la cassola · Veure més »

Arròs al forn

Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs al forn · Veure més »

Arròs amb crosta

La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs amb crosta · Veure més »

Arròs amb fesols i naps

L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera, la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs amb fesols i naps · Veure més »

Arròs caldós

Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo), fet en una cassola fonda de fang o ferro fos.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs caldós · Veure més »

Arròs cuit

Larròs cuit es refereix a l'arròs que s’ha cuinat al vapor o bullint; també s’utilitzen habitualment els termes arròs al vapor, arròs bullit o arròs blanc.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs cuit · Veure més »

Arròs de bacallà

L'àrròs de bacallà, també conegut com a arròs amb bacallà i verdures, és un plat típic de la cuina catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs de bacallà · Veure més »

Arròs de conill

L'arròs de conill és un arròs molt tradicional cuit típicament a la cassola, tot i que de vegades es fa en paella, amb sofregit i sovint amb alguna verdura verda o bolets de temporada, que poden ser pèsols, carxofes, espàrrecs verds, moixernons o trompetes de mort.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs de conill · Veure més »

Arròs i llet

L'arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs i llet · Veure més »

Arròs negre

L'arròs negre és un plat d'arròs sec, similar a la paella, però d'aspecte i gust diferents per la base de marisc i perquè sol contenir ceba i all, a diferència de la paella valenciana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs negre · Veure més »

Arròs parellada

L'arròs parellada és un arròs amb carn desossada, marisc pelat, sèpia o calamar i verdures preparat de manera que no cal l'ús de ganivet per menjar-se'l.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arròs parellada · Veure més »

Arrop i talladetes

Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Arrop i talladetes · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Austràlia · Veure més »

Àgueda Vadell Pons

Àgueda Vadell Pons (es Mercadal, 1924) és una restauradora menorquina.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Àgueda Vadell Pons · Veure més »

Àvia Remei

Remei Ribas Aguilera, coneguda com l'Àvia Remei, nasqué a Mataró al 1934.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Àvia Remei · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Bacallà · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Baix Llobregat · Veure més »

Baix Segura

El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Baix Segura · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Barcelonès · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Blat · Veure més »

Bledera

La bleda o bledera(Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment catalogada a la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Bledera · Veure més »

Boles de picolat

Les boles de picolat són una mena de mandonguilles típiques del Rosselló, un dels plats més coneguts de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Boles de picolat · Veure més »

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Bolet · Veure més »

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Botifarra · Veure més »

Botifarró negre

El botifarró negre, o simplement botifarró, és un embotit tradicional cuit de les illes Balears.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Botifarró negre · Veure més »

Brou

Plat de brou amb verdures Un brou és, en gastronomia, un plat molt senzill, és a dir, l'aigua en què s'ha cuit algun aliment, usualment carns o vegetals.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Brou · Veure més »

Bullabessa

La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Bullabessa · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Bunyols de bacallà

Els bunyols de bacallà són bunyols salats fets amb una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment, ous i llet) i bacallà dessalat, sovint condimentada amb altres ingredients (com all i julivert), fregida en oli.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Bunyols de bacallà · Veure més »

Ca n'Aguedet

Ca n'Aguedet és un restaurant de cuina tradicional menorquina al municipi d'Es Mercadal, a Menorca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ca n'Aguedet · Veure més »

Calçot

Calçots preparats Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Calçot · Veure més »

Calçotada

La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Calçotada · Veure més »

Can Fabes

Can Fabes fou un restaurant situat a Sant Celoni, amb Santi Santamaria de xef, anteriorment conegut com El Racó de Can Fabes.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Can Fabes · Veure més »

Canal de Navarrés

La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Canal de Navarrés · Veure més »

Canelons

Els canelons són un plat de pasta d'origen italià que deu el seu nom a la forma en què es presenta.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Canelons · Veure més »

Canyella

La canyella o canella és l'escorça marronosa del canyeller o caneller (Cinnamomum zeylandicum, també anomenat Cinnamomum verum), que, en brut o molta, és usada com a espècia en la gastronomia de molts països.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Canyella · Veure més »

Carabassa

El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carabassa · Veure més »

Carabassó

El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carabassó · Veure més »

Caragol de terra

Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya Caragols a la llauna a Lleida tarragoní Els caragols (o cargols) de terra són mol·luscs gastròpodes del superordre dels eupulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Caragol de terra · Veure més »

Caragolada

La caragolada (pronunciat caragolà) és un plat ben senzill a base de caragols cuits i adobats amb una salsa picant o allioli.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Caragolada · Veure més »

Caragols a la llauna

Caragols a la llauna (o cargols a la llauna en certs dialectes i cargolada a la Catalunya del Nord) és una especialitat culinària de la cuina catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Caragols a la llauna · Veure més »

Carme Ruscalleda i Serra

Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 8 de maig de 1952) és una cuinera catalana propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat a l'octubre del 2019) i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carme Ruscalleda i Serra · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carn · Veure més »

Carn-i-xulla

Carn-i-xulla. La carn-i-xulla (carnixua, pronunciat en menorquí) és un embotit específic de Menorca cru elaborat amb carn magra i xulla de porc picades, trempades i amanides amb sal, pebre blanc, pebre negre i altres espècies; que s'emboteix al budell arrissat, semiarrissat o culà del mateix porc.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carn-i-xulla · Veure més »

Carquinyoli

Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carquinyoli · Veure més »

Carxofera

La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Carxofera · Veure més »

Casca (dolç)

La casca és un dolç típic de la cuina valenciana i mallorquina, realitzat amb ametlla molta, sucre i ous, que es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Casca (dolç) · Veure més »

Cassola (cuina)

Cassola metàl·lica Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Cassola (cuina) · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Castella · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Catalunya del Nord · Veure més »

Cava (beguda)

El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Cava (beguda) · Veure més »

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ceba · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Cerdanya · Veure més »

Ceret

Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ceret · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ceretans · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Cervesa · Veure més »

Champagne

* Champagne o xampany, vi escumós elaborat segons el mètode xampanyès a la regió de la Xampanya (França).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Champagne · Veure més »

Cigró

Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Cigró · Veure més »

Cirera

Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Cirera · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Coca (pastís) · Veure més »

Coca de dacsa

Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Coca de dacsa · Veure més »

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Col · Veure més »

Colman Andrews

Colman Andrews (Santa Monica, Califòrnia, 18 de febrer de 1945) és un escriptor i editor nascut als Estats Units especialitzat en gastronomia, que és considerat un dels millors experts del món en cuina d'Espanya i en particular de Catalunya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Colman Andrews · Veure més »

Comarques xurres

Les comarques xurres respecte al País Valencià Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Comarques xurres · Veure més »

Comí

El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum), és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Comí · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Conill · Veure més »

Coriandre

El coriandre o celiandre(Coriandrum sativum) és una planta aromàtica anual, que germina, floreix i acaba morint en el curs d'un any, que pertany al gènere Coriandrum i es troba dins de la família de les apiàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Coriandre · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Corona d'Aragó · Veure més »

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Crema cremada · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Dacsa · Veure més »

Denominació d'origen protegida

Logotip europeu de Denominació d'origen protegida Una denominació d'origen protegida (DOP) és, segons la reglamentació de la Unió Europea, la indicació geogràfica d'una regió, localitat o país, que designa un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Denominació d'origen protegida · Veure més »

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Destil·lació · Veure més »

Dia de Reis

Tortell de reis El dia dels Reis (o Reis) és una festa tradicional d'origen catòlic que se celebra el matí després de la nit de Reis, és a dir el 6 de gener al matí.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Dia de Reis · Veure més »

Diada de Sant Esteve

Sant Esteve és la diada que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, celebració de Sant Esteve màrtir.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Diada de Sant Esteve · Veure més »

Dieta mediterrània

Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Dieta mediterrània · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Edat mitjana · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Eivissa · Veure més »

El Bulli

El Bulli va ser un restaurant propietat del xef Ferran Adrià i del director de sala Juli Soler a la Cala Montjoi, a Roses (Alt Empordà).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і El Bulli · Veure més »

El Celler de Can Roca

El Celler de Can Roca és un restaurant gironí.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і El Celler de Can Roca · Veure més »

Eliana Thibaut i Comalada

fou una cuinera nord-catalana, historiadora de la gastronomia i divulgadora, i autora de llibres sobre gastronomia catalana, com ara La cuina dels Països Catalans.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Eliana Thibaut i Comalada · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Embotit · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Empúries · Veure més »

Empedrat

L'empedrat és un plat tradicional de la cuina catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Empedrat · Veure més »

Ensaïmada

Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ensaïmada · Veure més »

Es Mercadal

Es Mercadal, o també el Mercadal, és una vila i municipi de l'illa de Menorca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Es Mercadal · Veure més »

Escabetx

Lescabetx és un tipus de confitat en una base de vinagre, espècies i sal, que té l'objectiu de conservar aliments.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Escabetx · Veure més »

Escalivada

L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Escalivada · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Esferificació

Lesferificació és una tècnica culinària de la gastronomia molecular, creada i patentada per William Julius Syplie Peschardt (W.J.P. Peschardt) l'any 1946 (Manufacture of artificial cherries, soft sheets, and the like. US Pat. 2.403.547), i popularitzada arreu del món pel cuiner català Ferran Adrià.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Esferificació · Veure més »

Esgarrat

L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Esgarrat · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Espanya · Veure més »

Espècia

Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Espècia · Veure més »

Espinacs amb panses i pinyons

Els espinacs amb panses i pinyons, també coneguts com a espinacs a la catalana era ja una combinació molt apreciada a l'època medieval i encara ara és la manera més característica, en la cuina catalana, de preparar els espinacs i que ha esdevingut un plat popular a tot l'Estat Espanyol i Andorra.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Espinacs amb panses i pinyons · Veure més »

Esqueixada

L'esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Esqueixada · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Europa · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Extremadura · Veure més »

Farigola

La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Farigola · Veure més »

Fartó

Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fartó · Veure més »

Fava

La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fava · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fenicis · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fenolleda · Veure més »

Ferran Adrià Acosta

Ferran Adrià Acosta (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner català.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ferran Adrià Acosta · Veure més »

Ferran Agulló i Vidal

Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: ''«Des d'aquesta tronade Sant-ElmFerran Agulló intuíla idea de batejarla Costa Brava»'' Ferran Agulló i Vidal (Girona, 12 de setembre de 1863 - Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ferran Agulló i Vidal · Veure més »

Fesol

Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fesol · Veure més »

Fetge amb ceba

Fetges de pollastre amb ceba Fetge amb ceba és una preparació gastronòmica tradicional.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fetge amb ceba · Veure més »

Fideuada

La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fideuada · Veure més »

Fideus a la cassola

Els fideus a la cassola és un plat típic de la gastronomia catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fideus a la cassola · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Filipines · Veure més »

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Flaó · Veure més »

Flam

Flam amb nata El flam o pa d'ou són unes postres preparades normalment amb ou, llet i sucre, i poden portar aromàtics com ara canyella, vainilla o llimona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Flam · Veure més »

Fonda de sisos

Una fonda de sisos era, a l'època de la Renaixença catalana, una fonda de Barcelona on les classes mitjanes i populars podien menjar menús casolans a preus assequibles.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fonda de sisos · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Formatge · Veure més »

Formatge de Maó

El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Formatge de Maó · Veure més »

Formatge de tovalló

El formatge de tovalló o formatge de mocador és un formatge de llet de cabra, ovella o d'una barreja de totes dues, típic del País Valencià, i tradicionalment fresc.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Formatge de tovalló · Veure més »

Formatge de tupí

El formatge de tupí, sovint anomenat simplement tupí, és un formatge pirinenc, originari de la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Pallars.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Formatge de tupí · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Francès · Veure més »

Franja de Ponent

La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Franja de Ponent · Veure més »

Fricandó

El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana que es fa a base de filets fins de carn de vedella i que gairebé sempre té bolets (típicament moixernons o cama-secs, però poden ser ceps, gírgoles, rovellons o altres).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fricandó · Veure més »

Frit mallorquí

El frit o frit mallorquí és un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Frit mallorquí · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fruita · Veure més »

Fuet

El fuet, espetec, tastet, petador o secallona és un embotit típic de la gastronomia catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fuet · Veure més »

Fundació Institut Català de la Cuina

LInstitut Català de la Cuina és una fundació que agrupa professionals de la restauració, productors i distribuïdors de productes alimentaris amb l'objectiu de fer reconèixer la cuina catalana, tant en l'àmbit social com institucional, donant a la cuina catalana una dimensió internacional.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Fundació Institut Català de la Cuina · Veure més »

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gall · Veure més »

Gamba

Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gamba · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de les comarques castellanes del País Valencià

La gastronomia de les comarques castellanes del País Valencià tracta sobre els menjars i begudes típiques de la cuina castellana al País Valencià, autòctona de les comarques de la Plana d'Utiel, la Vall de Cofrents, i gran part del Vinalopó Mitjà i l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gastronomia de les comarques castellanes del País Valencià · Veure més »

Gastronomia de les comarques xurres

La gastronomia de les comarques xurres tracta sobre els menjars i begudes típiques de la cuina xurra del País Valencià, autòctona de les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans, la Foia de Bunyol, el Racó d'Ademús, i també els pobles de Sinarques i Xera a la Plana d'Utiel.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gastronomia de les comarques xurres · Veure més »

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »

Gastronomia del País Valencià

La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gastronomia del País Valencià · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Girella

La girella és un embotit típic del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça a Catalunya i el Sobrarb, el Somontano de Barbastre i la Ribagorça a l'Aragó on rep el nom de chireta.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Girella · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Grecs · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Guardamar del Segura · Veure més »

Guia Michelin

La Guia Michelin (Le Guide Michelin) és una sèrie de llibres guia publicats per Michelin per a més d'una dotzena de països.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Guia Michelin · Veure més »

Herbes Eivissenques

Les Herbes Eivissenques són una beguda espirituosa anisada amb extractes d'aromes de diverses plantes medicinals i amb un grau variable d'edulcoració.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Herbes Eivissenques · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Hortalissa · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ibers · Veure més »

Ignasi Domènech i Puigcercós

Ignasi Domènech i Puigcercós (Manresa, 8 de setembre del 1874 - Barcelona, 11 de novembre de 1956) fou un cuiner i gastrònom català, autor d'una trentena de llibres de cuina, entre els quals La Teca (1924), el clàssic i best-seller de la cuina catalana casolana que ha tingut més reedicions, malgrat la seva estructura caòtica.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ignasi Domènech i Puigcercós · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Illes Balears · Veure més »

Indicació geogràfica protegida

Segell en català de la '''indicació geogràfica protegida''' La indicació geogràfica protegida (IGP) és una denominació de qualitat, regulada a escala d'Unió Europea, que identifica un producte alimentari que és originari d'un lloc determinat, una regió o un país, té una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa a la zona geogràfica definida.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Indicació geogràfica protegida · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Itàlia · Veure més »

Jaume Fàbrega i Colom

Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948) és un doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Jaume Fàbrega i Colom · Veure més »

Joan Roca i Fontané

Joan Roca i Fontané (Girona, 11 de febrer de 1964) és un cuiner català, xef del restaurant gironí El Celler de Can Roca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Joan Roca i Fontané · Veure més »

Josep Lladonosa i Giró

és un cuiner català de renom.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Josep Lladonosa i Giró · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Jueus · Veure més »

Julivert

El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Julivert · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і La Rioja · Veure més »

La Teca

La teca (títol complet La teca: la veritable cuina casolana de Catalunya) és un llibre de cuina del cuiner català Ignasi Domènech i Puigcercós (1874-1956), publicat per primera vegada el 1924.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і La Teca · Veure més »

Lahmacun

La lahmacun és una mena de coca que es menja en alguns països d'Orient Mitjà, com ara Turquia, ArmèniaAnderson (2012), p. 248 o Síria.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Lahmacun · Veure més »

Licor

Un licor és una beguda alcohòlica generalment dolça, amb un contingut mínim de sucre de 100 grams per litre.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Licor · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Llegum · Veure més »

Llenguat

El llenguat és un formatge artesanal del Pallars.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Llenguat · Veure més »

Llentilla

La llentilla o llentia (Lens culinaris) és una planta anual conreada que pertany a la família de les Fabaceae.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Llentilla · Veure més »

Llet merengada

La llet merengada, llet merengà o llet gelada (al País Valencià), llet preparada (a les Illes Balears), llet a la mallorquina o llet gelada amb llimona i canyella és una beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet ensucrada i aromatitzada amb pell de llimona i canyella, amb merenga o sense.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Llet merengada · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Llimoner · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Maó · Veure més »

Maionesa

La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa espessa, freda i cremosa que s'utilitza habitualment en hamburgueses, amanides i patates fregides, entre d'altres.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Maionesa · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mallorca · Veure més »

Mandonguilla

Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mandonguilla · Veure més »

Mantega

'''Figura 1.''' Bloc de mantega La mantega és un derivat lacti amb un alt contingut en greix, obtingut pel procediment mecànic de batre la nata i presentat en forma d'emulsió sòlida, del tipus aigua en greix.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mantega · Veure més »

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 14 de juny del 1939 - Bangkok, 17 d'octubre del 2003) fou un prolífic escriptor i periodista català, principalment en llengua castellana, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Manuel Vázquez Montalbán · Veure més »

Mar Catalana

La mar Catalana és l'àrea de la mar Mediterrània occidental situada al mar Balear entre la costa est de la península Ibèrica i l'arxipèlag Balear.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mar Catalana · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mar Mediterrània · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Maresme · Veure més »

Maria Esteva Ferrer

Maria Esteva Ferrer (Cala Rajada, Capdepera, 1924 - 2012) va ser una cuinera i gastrònoma mallorquina.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Maria Esteva Ferrer · Veure més »

Mariona Quadrada Monteverde

és una cuinera, escriptora i política catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mariona Quadrada Monteverde · Veure més »

Marisc

Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Marisc · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Marsella · Veure més »

Mató

El mató és un formatge fresc sense sal i sense ferment, elaborat tradicionalment al territori català.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mató · Veure més »

Mató de monja

El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mató de monja · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mèxic · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Múrcia · Veure més »

Medusa

Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Medusa · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mel · Veure més »

Menjar blanc

El menjablanc o menjar blancLladonosa 2005: pàg.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Menjar blanc · Veure més »

Mireia Carbó

és una cuinera catalana que fa classes i ha escrit llibres de cuina en català (i tots traduïts al castellà).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mireia Carbó · Veure més »

Mistela

La mistela és un vi de licor tradicional.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mistela · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mona de Pasqua · Veure més »

Moniato

Una moniatera mostrant els tubercles desenterrats Moniateres La moniatera, batata, moniato o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una espècie de planta amb flors del gènere Ipomoea dins la família de les convolvulàcies, que es conrea per les seves arrels tuberoses comestibles.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Moniato · Veure més »

Montelaimar

Montelaimar (nom occità) o Lo Montelaimar (en francès i oficialment Montélimar) és una ciutat de França situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a la vora del Roine.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Montelaimar · Veure més »

Moscatell

Moscatell blanc i negre El moscatell és una varietat de cep blanca (coneguda com a vitis apiana en l'antiguitat), encara que també n'existeix una varietat negra més escassa, amb la qual es produeix el vi moscat o, simplement, moscat o moscatell.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Moscatell · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Mossàrab · Veure més »

Most

Procés de conversió del raïm en most. Most és el líquid de fermentació, un estadi preliminar a l'elaboració de vi, cervesa o whisky o altres begudes destil·lades.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Most · Veure més »

Nata

Nata sobre un plat de fruita La crema de la llet o nata és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la llet.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Nata · Veure més »

Nèstor Luján Fernández

Nèstor Luján i Fernández (Mataró, 1r de març de 1922 - Barcelona, 22 de desembre de 1995) fou un periodista, gastrònom i escriptor català.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Nèstor Luján Fernández · Veure més »

Nespler

La nespla, el fruit del nespler. El nespler, nesprer, nisprer, nescler, nyesprer o nyespler, Mespilus germanica, és un arbre gènere Mespilus conreat pel seu fruit, la nespra, nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla, nescla, nispro o nèspola.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Nespler · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Niça · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Occitània · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Oli d'oliva · Veure més »

Olivada

L'olivada és una pasta per untar feta a base d'olives, en principi negres, trinxades amb oli d'oliva, sal i si es vol alguna espècia.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Olivada · Veure més »

Ollada

L'ollada és un guisat de patates, mongetes i cols o naps, considerada el plat més típic i tradicional de la Catalunya del Nord junt amb les boles de picolat i la caragolada.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ollada · Veure més »

Orelletes

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Orelletes · Veure més »

Orxata

Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Orxata · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ovella · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pa · Veure més »

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pa amb tomàquet · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Països Catalans · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Paella d'arròs · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pallars · Veure més »

Palo

El palo (de l'escorça de la quina, coneguda com a palo quina) és una beguda alcohòlica típica de Mallorca obtinguda per maceració o infusió d'escorça de quina (Cinchona sp) i d'arrels de genciana (Gentiana lutea) (o de vinagrella,DCVB amb sucre, sacarosa caramelitzada, i alcohol etílic (i aigua). És un dels ingredients d'un aperitiu dit verderol, beguda feta amb ginebra, palo i conyac (a Palma, Mallorca) que es pot fer a un tassó de vermut abocant-hi tres quartes parts de palo i completant amb la ginebra i el conyac a parts iguals. El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla a parts iguals. La quina, originària d'Amèrica del Sud que fou coneguda a l'estat espanyol gràcies a la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un gust amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va guarir. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Això va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable gust d'aquests s'hi afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s'optà per afegir-hi alcohol. Naixia així el palo, que a poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut a l'entorn de Mallorca. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part de protegir el nom geogràfic, i per altra, d'evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Palo · Veure més »

Paltruc

Un paltruc (poltruc, peltruc, poltrú) o bull o donegal és la botifarra cuita més gruixuda.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Paltruc · Veure més »

Panada

La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Panada · Veure més »

Panellet

Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Panellet · Veure més »

Pasta

s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pasta · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pastanaga · Veure més »

Pastisseria de les festes populars a Amposta

La pastissera de les festes populars a Amposta recull les postres i els dolços típics de les festes tradicionals a aquesta localitat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pastisseria de les festes populars a Amposta · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Patatera · Veure més »

Pèsol

''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pèsol · Veure més »

Pebre

Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pebre · Veure més »

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pebrotera · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Peixos · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Península Ibèrica · Veure més »

Pepe Carvalho

Pepe Carvalho és un personatge fictici, protagonista de la sèrie de novel·les policíaques en castellà Carvalho, de l'escriptor català Manuel Vázquez Montalbán.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pepe Carvalho · Veure més »

Perera

Perera cultivar Conference en plena florida La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus, de la família de les Rosaceae. A vegades creix de manera assilvestrada (Pyrus sylvestris) rebent el nom de perelló o pomera borda.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Perera · Veure més »

Peres de Lleida

Les peres de Lleida són unes postres tradicionals de la cuina catalana que es fan amb pera, preferentment de Lleida, cuita en una crema catalana no gaire espessa i decorada amb merenga, que es fa amb les clares d'ou que queden en fer la crema.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Peres de Lleida · Veure més »

Pericana

L'amanida pericana o senzillament pericana és un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pericana · Veure més »

Pernil

Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pernil · Veure més »

Picada

La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Picada · Veure més »

Pide

La pide és una preparació d'origen turc a base de massa semblant a una coca oberta.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pide · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pirineus · Veure més »

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans són una unitat de relleu de Catalunya.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pirineus catalans · Veure més »

Pisto

* Pisto (salsa) o pistou, és una salsa freda típica de la Provença.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pisto · Veure més »

Pizza

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pizza · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Plana d'Utiel · Veure més »

Pomada (beguda)

La pomada és el nom modern que se li dona al gin amb llimonada als pobles de Menorca amb l'excepció de Ciutadella de Menorca.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Pomada (beguda) · Veure més »

Ponent (regió)

Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ponent (regió) · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Porc · Veure més »

Préssec

Préssec ''Pot de préssecs'', de Claude Monet (1866). El préssec, prèssic, bresquilla, melicotó és el fruit del presseguer, bresquiller o melicotoner (Prunus persica).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Préssec · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Provença · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Raïm · Veure més »

Ratatolha

La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ratatolha · Veure més »

Restaurant Sant Pau

El restaurant Sant Pau fou un restaurant de cuina catalana situat a Sant Pol de Mar (Maresme), i guardonat amb tres estrelles de la Guia Michelin i tres sols de la Guia Campsa-Repsol.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Restaurant Sant Pau · Veure més »

Ribera del Xúquer

La Ribera del Xúquer, o senzillament la Ribera, és una comarca natural i històrica que agrupa les comarques administratives de la Ribera Alta i la Ribera Baixa a la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Ribera del Xúquer · Veure més »

Risotto

El risotto és un plat típic de la cuina italiana basat en l'arròs.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Risotto · Veure més »

Romaní (planta)

''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Romaní (planta) · Veure més »

Romesco

El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Romesco · Veure més »

Rosegons

Els rosegons són uns bescuits dolços pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Rosegons · Veure més »

Safrà

El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Safrà · Veure més »

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Sal comuna · Veure més »

Salsa balandra

La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix i en especial per a un plat típic dels pescadors de les costes de l'Ebre que es diu "caldo" i que és una mena de bullit de peix blanc i blau amb patates.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Salsa balandra · Veure més »

Salsa de calçots

La salsa de calçots és la salsa típica que acompanya els calçots a les calçotades.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Salsa de calçots · Veure més »

Salsa napolitana

La salsa napolitana és una denominació genèrica donada (sobretot fora d'Itàlia) a una salsa derivada de la salsa de tomàquet de la cuina italiana.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Salsa napolitana · Veure més »

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Salses · Veure més »

Salsitxa

El nom salsitxa (del llatí salsus, «salat») denomina una classe d'embotit allargat i cilíndric amb significat ampli que es presenta en diverses varietats i aparences.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Salsitxa · Veure més »

Samfaina

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Samfaina · Veure més »

Santi Santamaria i Puig

Detall de la façana exterior de Can Fabes Santi Santamaria i Puig (Sant Celoni, Catalunya, 26 de juliol de 1957 - Singapur, 16 de febrer de 2011) fou un cuiner català, propietari del restaurant El Racó de Can Fabes.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Santi Santamaria i Puig · Veure més »

Set Portes

El Restaurant 7 Portes és un negoci fundat el 1838 com a cafè als Porxos d'en Xifré, catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Set Portes · Veure més »

Sifó (gastronomia)

Esquema d'un sifó Un sifó en cuina és un dispositiu que serveix per a inserir aire o altres gasos en una preparació líquida, i que específicament es refereix a un envàs generalment de vidre amb el que se serveix aigua carbonatada.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Sifó (gastronomia) · Veure més »

Sobrassada

La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Sobrassada · Veure més »

Sofregit

El mot sofregit, sofrit o sofregida, segons localitats, serveix per anomenar la salsa base de molts plats de cullera.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Sofregit · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Sucre · Veure més »

Suquet de peix

Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Suquet de peix · Veure més »

Talo

Coques de talo a la planxa Preparació de la massa de talo, fira de Sant Tomàs de Bilbao El talo és un aliment típic del País Basc i Navarra, similar a la coca tradicional d'Amèrica Central.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Talo · Veure més »

Taronja

Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Taronja · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Tarragona · Veure més »

Tòfona

Les tòfones o trufes són un grup de fongs comestibles del gènere Tuber. La tòfona és un fong ascomicet que presenta una relació simbiòtica micorriza amb arbres, particularment del gènere Quercus com les alzines, roures, o altres vegetals com els castanyers, i nogueres.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Tòfona · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Tomàquet · Veure més »

Tonyina

Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Tonyina · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Torró · Veure més »

Trinxat

Trinxat és un plat de la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra fet a base de bullir patata i col i després triturar-les i barrejar-les.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Trinxat · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Turquia · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vall d'Aran · Veure més »

Vall de Cofrents

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vall de Cofrents · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Valladolid · Veure més »

Vedella

Vedella La vedella és una vaca, i el vedell un bou, que no ha assolit la maturitat sexual «o té més d'un any».

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vedella · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Veneçuela · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vi · Veure més »

Vi de Catalunya

Distribució de la vinya a Catalunya. Font http://www.gencat.net/darp/c/dades/eag/doc/map0411.pdf El vi a Catalunya té una llarga tradició cultural constituint una regió vinícola històrica amb unes peculiaritats pròpies.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vi de Catalunya · Veure més »

Vi del País Valencià

El vi del País Valencià es produeix majorment al centre del país, sobretot a les comarques de l'Alt Vinalopó i Vinalopó Mitjà; a la Marina Alta; a la Vall d'Albaida i la Costera; i a la Plana d'Utiel, els Serrans i la Foia de Bunyol.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vi del País Valencià · Veure més »

Vi del Rosselló

Vinyes a Ribesaltes amb el Canigó al fons Vinyes a Sant Genís de Fontanes, al peu de l'Albera La vinya i el vi del Rosselló constitueixen una regió vinícola amb uns trets marcats i coneguts des de l'Antiguitat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vi del Rosselló · Veure més »

Vi generós

Un vi generós (Likörwein en alemany, fortified wine en anglès i vino fortificado en castellà) és un vi especial de molt alta graduació, entre 14 i 23°.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vi generós · Veure més »

Vinagre

Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vinagre · Veure més »

Vinalopó Mitjà

El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Vinalopó Mitjà · Veure més »

Xampany

El xampany (del francès champagne) és una mena de vi escumós elaborat segons el mètode xampanyès a la regió de la Xampanya (França).

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Xampany · Veure més »

Xató

Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Xató · Veure més »

Xixona

Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Xixona · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Xocolata · Veure més »

Xufa

Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa. La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Xufa · Veure més »

Xuixo

El xuixo o sussú és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і Xuixo · Veure més »

1324

Sense descripció.

Nou!!: Gastronomia dels Països Catalans і 1324 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cuina catalana, Cuina de Catalunya, Cuina del Països Catalans, Cuina dels Països Catalans, Gastronomia catalana, Gastronomia de Catalunya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant