Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Abkhàzia, Aixots, Albània del Caucas, Ardahan, Artsakh, Şəmkir, Bagaran, Bogha al-Khabir, Djavakheti, Garmanatsi, Hàikides, Ixkhan, Khatchen, Llac Sevan, Mihrakan, Phaitakaran, Província de Lori, Província de Siunia, Reis korikain de Lori, Sparapet, Taixir, Trialètia, Uti, 600, 855, 875, 922, 923, 972.
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Gardman і Abkhàzia · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Gardman і Aixots · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Gardman і Albània del Caucas · Veure més »
Ardahan
Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.
Nou!!: Gardman і Ardahan · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Gardman і Artsakh · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Gardman і Şəmkir · Veure més »
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Nou!!: Gardman і Bagaran · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Gardman і Bogha al-Khabir · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Gardman і Djavakheti · Veure més »
Garmanatsi
Els Garmanatsi o Gardmanatsi van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feus hereditaris al Gardman, a la província d'Uti.
Nou!!: Gardman і Garmanatsi · Veure més »
Hàikides
Els hàikides o Haikazuní (en armeni Հայկազունիներ, Haikazuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb el seu feu hereditari situat al districte de Harq o Arq, al Tauruberan.
Nou!!: Gardman і Hàikides · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Gardman і Ixkhan · Veure més »
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.
Nou!!: Gardman і Khatchen · Veure més »
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Nou!!: Gardman і Llac Sevan · Veure més »
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Nou!!: Gardman і Mihrakan · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Gardman і Phaitakaran · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Gardman і Província de Lori · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Gardman і Província de Siunia · Veure més »
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Nou!!: Gardman і Reis korikain de Lori · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Gardman і Sparapet · Veure més »
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Nou!!: Gardman і Taixir · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: Gardman і Trialètia · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Gardman і Uti · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Gardman і 600 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gardman і 855 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gardman і 875 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Gardman і 922 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Gardman і 923 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Gardman і 972 · Veure més »
