Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Abat, Anacoreta, Anonimat, Ascetisme, Barcelona, Biblioteca de Montserrat, Bonaventura de Bagnoregio, Castellà, Cisneros (Palència), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Devotio Moderna, Escolania, Família benedictina, Família franciscana, Francesc Eiximenis, Francisco Jiménez de Cisneros, Ignasi de Loiola, Igualada, Impremta, Jean Gerson, Joan Rosembach, Litúrgia de les hores, Ludolf de Saxònia, Monestir, Monestir de Montserrat, Monjo, Orde de la Cartoixa, Orde de Sant Benet, Prevere, Prior, Reis Catòlics, Tomàs de Kempis, Valladolid, 1510, 27 de novembre.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Abat · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Anacoreta · Veure més »
Anonimat
El Beatus de la Seu d'Urgell és anònim El llibret de l'òpera ''Ariodante'' és anònim L'anonimat és la preservació de la identitat d'una persona.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Anonimat · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Ascetisme · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Barcelona · Veure més »
Biblioteca de Montserrat
La biblioteca de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Biblioteca de Montserrat · Veure més »
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Castellà · Veure més »
Cisneros (Palència)
Cisneros és un municipi de la província de Palència a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya).
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Cisneros (Palència) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Devotio Moderna
El començament del Llibre d'hores de Geert Groote Devotio moderna ('Devoció moderna') va ser un moviment religiós de la baixa edat mitjana, relacionat amb l'humanisme cristià, una barreja d'humanisme i cristianisme.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Devotio Moderna · Veure més »
Escolania
Fotografia d'una escolania. Una escolania és un cor d'infants o de veus blanques dividit en sopranos i contralts.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Escolania · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Família benedictina · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Família franciscana · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Francesc Eiximenis · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Ignasi de Loiola · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Igualada · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Impremta · Veure més »
Jean Gerson
Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Jean Gerson · Veure més »
Joan Rosembach
Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Joan Rosembach · Veure més »
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Litúrgia de les hores · Veure més »
Ludolf de Saxònia
Ludolf de Saxònia (Ludolf el Cartoixà o Landulf de Saxònia), fou un escriptor religiós germànic del.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Ludolf de Saxònia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Monestir · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Monestir de Montserrat · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Monjo · Veure més »
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Orde de la Cartoixa · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Orde de Sant Benet · Veure més »
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Prevere · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Prior · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Reis Catòlics · Veure més »
Tomàs de Kempis
Tomàs de Kempis o de Kempen, o Thomas Haemerken (Kempen, avui a la Renània del Nord-Westfàlia, ca. 1380 - Zwolle, Països Baixos, 25 de juliol de 1471) va ser un canonge agustí, escriptor místic, a qui s'ha atribuït l'autoria de De imitatione Christi (De la imitació de Crist), un dels tractats devocionals més influents de la història del cristianisme.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Tomàs de Kempis · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і Valladolid · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і 1510 · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: García Jiménez de Cisneros і 27 de novembre · Veure més »
