Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Aforisme, Agustí d'Hipona, Alexandre Sever, Alexandria, Alta edat mitjana, Anatomia, Andreas Vesal, Antiga Grècia, Aquileia, Aristòtil, Artèria, Botris (metge), Bríndisi, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Califat Abbàssida, Cambridge University Press, Cataracta, Charles Singer, Cilícia, Cirurgia, Compendi, Corint, Creta, Dietètica, Egipte, Elià Mecci, Erasístrat, Esciros, Escrió de Pèrgam, Esmirna, Estoïcisme, Estratònic de Pèrgam, Etiologia, Europa, Europa Occidental, Farmàcia, Fòrums Imperials, Fenícia, Fisiologia, Grec, Heròfil de Calcedònia, Higiene, Ificià, Imperi Romà d'Orient, Leipzig, Lemnos, Llatí, Luci Ver, Marc Aureli, ..., Música llatinoamericana, Medicament, Nicó de Pèrgam, Oftalmologia, Palestina (província romana), París, Patologia, Pèrgam, Plató, Pneuma, Primats, Renaixement, Rete mirabile, Sagnia, Sang venosa, Semiòtica, Sicília, Sistema circulatori, Sistema nerviós, Sistema respiratori, Tecnologia farmacèutica, Teràpia, Thesaurus Linguae Graecae, Toledo, Venipunció, Venosa, Vivisecció, Xipre, 129, 130, 163, 164, 166, 169, 170. Ampliar l'índex (35 més) »
Aforisme
Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica.
Nou!!: Galè і Aforisme · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Galè і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Galè і Alexandre Sever · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Galè і Alexandria · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Galè і Alta edat mitjana · Veure més »
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Nou!!: Galè і Anatomia · Veure més »
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Nou!!: Galè і Andreas Vesal · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Galè і Antiga Grècia · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Galè і Aquileia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Galè і Aristòtil · Veure més »
Artèria
Les principals artèries del cos humà Una artèria és qualsevol dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.
Nou!!: Galè і Artèria · Veure més »
Botris (metge)
Botris (en llatí Botrys, en grec antic) va ser un metge grec.
Nou!!: Galè і Botris (metge) · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Galè і Bríndisi · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Galè і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Galè і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Galè і Califat Abbàssida · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Galè і Cambridge University Press · Veure més »
Cataracta
La cataracta és una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum.
Nou!!: Galè і Cataracta · Veure més »
Charles Singer
Charles Joseph Singer (Camberwell, 2 de novembre de 1876 – St Austell, 10 de juny de 1960) va ser un historiador de la ciencia, la tecnologia i la medicina britànic.
Nou!!: Galè і Charles Singer · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Galè і Cilícia · Veure més »
Cirurgia
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.
Nou!!: Galè і Cirurgia · Veure més »
Compendi
Compendi (del llatí Compendium) és un resum breu però substancial i precís que presenta l'essencial d'una àrea determinada més extensa del coneixement humà, d'una exposició, d'una obra, d'una doctrina, etc.
Nou!!: Galè і Compendi · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Galè і Corint · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Galè і Creta · Veure més »
Dietètica
La dietètica és la ciència que estudia els règims dels aliments estant amb salut o malalt (dietoteràpia), d'acord amb els coneixements sobre fisiologia de la nutrició en el primer cas i sobre la fisiopatologia del trastorn en el segon.
Nou!!: Galè і Dietètica · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Galè і Egipte · Veure més »
Elià Mecci
Elià Mecci (en llatí Aelianus Meccius, en grec antic) era un metge romà que devia viure al, ja que Galè diu que va ser el primer dels seus mestres, al que menciona sempre amb molt de respecte.
Nou!!: Galè і Elià Mecci · Veure més »
Erasístrat
Erasístrat (Erasistratus) fou un famós metge i anatomista grec, probablement nascut a Iulis, a l'illa de Ceos, vers el 304 aC.
Nou!!: Galè і Erasístrat · Veure més »
Esciros
Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.
Nou!!: Galè і Esciros · Veure més »
Escrió de Pèrgam
Escrió de Pèrgam (en llatí Aeschrion, en grec antic Ἀισχρίων) va ser un metge grec nascut a Pèrgam al.
Nou!!: Galè і Escrió de Pèrgam · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Galè і Esmirna · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Galè і Estoïcisme · Veure més »
Estratònic de Pèrgam
Estratònic de Pèrgam (en llatí Stratonicus, en grec antic) va ser un metge nadiu de Pèrgam, deixeble de Sabí i un dels mestres de Galè vers l'any 148.
Nou!!: Galè і Estratònic de Pèrgam · Veure més »
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Nou!!: Galè і Etiologia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Galè і Europa · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Galè і Europa Occidental · Veure més »
Farmàcia
Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Galè і Farmàcia · Veure més »
Fòrums Imperials
Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.
Nou!!: Galè і Fòrums Imperials · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Galè і Fenícia · Veure més »
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Nou!!: Galè і Fisiologia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Galè і Grec · Veure més »
Heròfil de Calcedònia
Heròfil de Calcedònia (Ἡρόφιλος, Heróphilos) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria.
Nou!!: Galè і Heròfil de Calcedònia · Veure més »
Higiene
Higiene corporal La higiene és un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses.
Nou!!: Galè і Higiene · Veure més »
Ificià
Ificià (en llatí Iphicianus, en grec antic) era un metge romà que Galè menciona quatre vegades, però amb petites diferències de nom cada vegada (. Ificià és la forma adoptada per Fabricius i sembla la més correcta, però Émile Littré en la seva edició d'Hipòcrates va utilitzar la forma Φηκιανός. Va ser deixeble de Quint i un dels tutors de Galè a la meitat del. Era seguidor de la filosofia estoica i va comentar una part o potser la totalitat de les obres d'Hipòcrates.
Nou!!: Galè і Ificià · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Galè і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Galè і Leipzig · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Galè і Lemnos · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Galè і Llatí · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Galè і Luci Ver · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Galè і Marc Aureli · Veure més »
Música llatinoamericana
La música llatinoamericana és la música dels països d'Amèrica Llatina i el Carib i ve en moltes varietats.
Nou!!: Galè і Música llatinoamericana · Veure més »
Medicament
Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.
Nou!!: Galè і Medicament · Veure més »
Nicó de Pèrgam
Nicó de Pèrgam (en llatí Nicon en grec antic Νίκων "Níkon") fou un arquitecte i geòmetra nadiu de Pèrgam, pare del metge Galè, segons diuen Suides i Joan Tzetzes.
Nou!!: Galè і Nicó de Pèrgam · Veure més »
Oftalmologia
Oftalmoscopi per emprar en oftalmologia. L'oftalmologia és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l'ull i el cervell.
Nou!!: Galè і Oftalmologia · Veure més »
Palestina (província romana)
Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.
Nou!!: Galè і Palestina (província romana) · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Galè і París · Veure més »
Patologia
La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.
Nou!!: Galè і Patologia · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Galè і Pèrgam · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Galè і Plató · Veure més »
Pneuma
Pneuma (en grec πνεῦμα) és un mot del grec antic que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, anima en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, corpus en llatí).
Nou!!: Galè і Pneuma · Veure més »
Primats
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.
Nou!!: Galè і Primats · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Galè і Renaixement · Veure més »
Rete mirabile
La rete mirabile (en català, 'xarxa meravellosa'; plural 'retia mirabilia') és una xarxa complexa d'artèries i venes molt properes entre si, que es troba en alguns vertebrats.
Nou!!: Galè і Rete mirabile · Veure més »
Sagnia
La sagnia o flebotomia és un procediment medicoquirúrgic pel qual es fa una extracció de sang d'una vena.
Nou!!: Galè і Sagnia · Veure més »
Sang venosa
donació, obtinguda per venipunció, i per tant amb sang venosa La sang venosa és sang desoxigenada que viatja des dels vasos sanguinis perifèrics, a través del sistema venós, a l'aurícula dreta del cor.
Nou!!: Galè і Sang venosa · Veure més »
Semiòtica
El codi de color (aigua calenta, aigua freda) de les aixetes no té sentit en aquest cas. Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en les quals les qüestions d'interpretació són de gran importància.
Nou!!: Galè і Semiòtica · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Galè і Sicília · Veure més »
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Nou!!: Galè і Sistema circulatori · Veure més »
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Nou!!: Galè і Sistema nerviós · Veure més »
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Nou!!: Galè і Sistema respiratori · Veure més »
Tecnologia farmacèutica
Utensilis propis en la fabricacions de medicaments La tecnologia farmacèutica és la ciència i tècnica que s'ocupa de la fabricació de les formes farmacèutiques, així com la preparació dels fàrmacs, que a l'etapa d'eixida coneixem com a medicaments.
Nou!!: Galè і Tecnologia farmacèutica · Veure més »
Teràpia
Una teràpia (del grec antic: θεραπεία ‘curació’) o tractament és una intervenció mèdica destinada a corregir els símptomes o les causes subjacents causants d'un problema de salut en una persona.
Nou!!: Galè і Teràpia · Veure més »
Thesaurus Linguae Graecae
El Thesaurus Linguae Graecae (TLG) és un institut d'investigació de la Universitat de Califòrnia a Irvine.
Nou!!: Galè і Thesaurus Linguae Graecae · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Galè і Toledo · Veure més »
Venipunció
Venipunció usant un sistema de col sanguinis anomenats comercialment Vacutainer ®. La venipunció és la recollida de sang venosa (sang d'una vena, habitualment superficial), generalment presa per un laboratorista, personal paramèdic, personal d'infermeria, un metge, o un estudiant d'aquestes professions.
Nou!!: Galè і Venipunció · Veure més »
Venosa
Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.
Nou!!: Galè і Venosa · Veure més »
Vivisecció
Vivisecció d'una granota Activista contrari a la vivisecció La vivisecció (del llatí vivus i sectĭo) i és la dissecció d'un animal quan encara està viu.
Nou!!: Galè і Vivisecció · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Galè і Xipre · Veure més »
129
El 129 (CXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Galè і 129 · Veure més »
130
Sense descripció.
Nou!!: Galè і 130 · Veure més »
163
Sense descripció.
Nou!!: Galè і 163 · Veure més »
164
El 164 (CLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Galè і 164 · Veure més »
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Galè і 166 · Veure més »
169
El 169 va ser un any de la dècada del 160.
Nou!!: Galè і 169 · Veure més »
170
El 170 (CLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Galè і 170 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Claudi Galè, Claudi Galé de Pergamon, Claudi Galé de Pèrgam, Claudius Galenus, Eudem (metge ajudant de Galè), Galeno, Galenus, Galè de Pèrgam, Galé, Galé de Pèrgam, Heraclià d'Alexandria, Heraclià d’Alexandria, Marc Gal Asclepíades.
