Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Gal·la Placídia і Valentinià III

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Gal·la Placídia і Valentinià III

Gal·la Placídia vs. Valentinià III

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi. Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Similituds entre Gal·la Placídia і Valentinià III

Gal·la Placídia і Valentinià III tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alaric I, Armòrica, Ataülf, Àtila, Bagaudes, Bonifaci d'Àfrica, Constanci III, Flavi Honori, Francs, Joan el Secretari, Jordanes, Llatí, Narbona, Nòrica, Ravenna, Sueus, Vàndals, 27 de novembre.

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Alaric I і Gal·la Placídia · Alaric I і Valentinià III · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Armòrica і Gal·la Placídia · Armòrica і Valentinià III · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Ataülf і Gal·la Placídia · Ataülf і Valentinià III · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Àtila і Gal·la Placídia · Àtila і Valentinià III · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Bagaudes і Gal·la Placídia · Bagaudes і Valentinià III · Veure més »

Bonifaci d'Àfrica

Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.

Bonifaci d'Àfrica і Gal·la Placídia · Bonifaci d'Àfrica і Valentinià III · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Constanci III і Gal·la Placídia · Constanci III і Valentinià III · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Flavi Honori і Gal·la Placídia · Flavi Honori і Valentinià III · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Francs і Gal·la Placídia · Francs і Valentinià III · Veure més »

Joan el Secretari

Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.

Gal·la Placídia і Joan el Secretari · Joan el Secretari і Valentinià III · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Gal·la Placídia і Jordanes · Jordanes і Valentinià III · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Gal·la Placídia і Llatí · Llatí і Valentinià III · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Gal·la Placídia і Narbona · Narbona і Valentinià III · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Gal·la Placídia і Nòrica · Nòrica і Valentinià III · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Gal·la Placídia і Ravenna · Ravenna і Valentinià III · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Gal·la Placídia і Sueus · Sueus і Valentinià III · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Gal·la Placídia і Vàndals · Vàndals і Valentinià III · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

27 de novembre і Gal·la Placídia · 27 de novembre і Valentinià III · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Gal·la Placídia і Valentinià III

Gal·la Placídia té 74 relacions, mentre que Valentinià III té 110. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 9.78% = 18 / (74 + 110).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Gal·la Placídia і Valentinià III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: