Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Física atòmica і Teoria atòmica
Física atòmica і Teoria atòmica tenen 95 coses en comú (en Uniopèdia): Acadèmia platònica, Albert Einstein, Amedeo Avogadro, Antoine Lavoisier, Aristòtil, Arnold Sommerfeld, Àtom, Buit, Camp elèctric, Camp magnètic, Càrrega elèctrica, Compost químic, De la natura, Demòcrit, Dispersió (física), Dmitri Mendeléiev, Electròlisi, Electró, Element químic, Elements clàssics, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espectre d'emissió, Experiment de Rutherford, Física nuclear, Fissió nuclear, Fotó, Fusió nuclear, ..., George Stoney, Hipòtesi de Prout, Isaac Newton, Jöns Jacob Berzelius, Jean Baptiste Perrin, John Dalton, Josep de Ribera, Joseph John Thomson, Joseph Louis Proust, Joseph-Louis Gay-Lussac, Julius Plücker, Línia espectral, Leucip, Llei de Boyle, Llei de conservació de la massa, Llei de Coulomb, Llei de les proporcions definides, Llei de les proporcions múltiples, Llei dels volums de combinació, Lleis ponderals, Longitud d'ona, Louis-Victor de Broglie, Lucreci, Massa atòmica, Matèria, Max Born, Max Planck, Mecànica quàntica, Michael Faraday, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Dalton, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Schrödinger, Molècula, Neutró, Niels Bohr, Nombre d'Avogadro, Nucli atòmic, Partícula α, Paul Adrien Maurice Dirac, PDF, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pressió, Propietat química, Protó, Radioactivitat, Raigs anòdics, Raigs catòdics, Reacció química, Segle V aC, Sistema solar, Taula periòdica, Temperatura, Teoria atòmica, Teoria cinètica molecular, Universitat de Manchester, Velocitat angular, Viscositat, Werner Heisenberg, Wilhelm Wien, William Prout, 322 aC, 370 aC, 384 aC, 460 aC. Ampliar l'índex (65 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Acadèmia platònica і Física atòmica · Acadèmia platònica і Teoria atòmica ·
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Física atòmica · Albert Einstein і Teoria atòmica ·
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Amedeo Avogadro і Física atòmica · Amedeo Avogadro і Teoria atòmica ·
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Antoine Lavoisier і Física atòmica · Antoine Lavoisier і Teoria atòmica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Física atòmica · Aristòtil і Teoria atòmica ·
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Arnold Sommerfeld і Física atòmica · Arnold Sommerfeld і Teoria atòmica ·
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Àtom і Física atòmica · Àtom і Teoria atòmica ·
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Buit і Física atòmica · Buit і Teoria atòmica ·
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Camp elèctric і Física atòmica · Camp elèctric і Teoria atòmica ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Camp magnètic і Física atòmica · Camp magnètic і Teoria atòmica ·
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Càrrega elèctrica і Física atòmica · Càrrega elèctrica і Teoria atòmica ·
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Compost químic і Física atòmica · Compost químic і Teoria atòmica ·
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
De la natura і Física atòmica · De la natura і Teoria atòmica ·
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Demòcrit і Física atòmica · Demòcrit і Teoria atòmica ·
Dispersió (física)
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material. En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material.
Dispersió (física) і Física atòmica · Dispersió (física) і Teoria atòmica ·
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Dmitri Mendeléiev і Física atòmica · Dmitri Mendeléiev і Teoria atòmica ·
Electròlisi
L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.
Electròlisi і Física atòmica · Electròlisi і Teoria atòmica ·
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Electró і Física atòmica · Electró і Teoria atòmica ·
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Element químic і Física atòmica · Element químic і Teoria atòmica ·
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Elements clàssics і Física atòmica · Elements clàssics і Teoria atòmica ·
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Equació de Dirac і Física atòmica · Equació de Dirac і Teoria atòmica ·
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Equació de Schrödinger і Física atòmica · Equació de Schrödinger і Teoria atòmica ·
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Ernest Rutherford і Física atòmica · Ernest Rutherford і Teoria atòmica ·
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Erwin Schrödinger і Física atòmica · Erwin Schrödinger і Teoria atòmica ·
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Espectre d'emissió і Física atòmica · Espectre d'emissió і Teoria atòmica ·
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Experiment de Rutherford і Física atòmica · Experiment de Rutherford і Teoria atòmica ·
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Física atòmica і Física nuclear · Física nuclear і Teoria atòmica ·
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Física atòmica і Fissió nuclear · Fissió nuclear і Teoria atòmica ·
Fotó
Sense descripció.
Física atòmica і Fotó · Fotó і Teoria atòmica ·
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Física atòmica і Fusió nuclear · Fusió nuclear і Teoria atòmica ·
George Stoney
George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.
Física atòmica і George Stoney · George Stoney і Teoria atòmica ·
Hipòtesi de Prout
William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.
Física atòmica і Hipòtesi de Prout · Hipòtesi de Prout і Teoria atòmica ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Física atòmica і Isaac Newton · Isaac Newton і Teoria atòmica ·
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Física atòmica і Jöns Jacob Berzelius · Jöns Jacob Berzelius і Teoria atòmica ·
Jean Baptiste Perrin
Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.
Física atòmica і Jean Baptiste Perrin · Jean Baptiste Perrin і Teoria atòmica ·
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Física atòmica і John Dalton · John Dalton і Teoria atòmica ·
Josep de Ribera
Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.
Física atòmica і Josep de Ribera · Josep de Ribera і Teoria atòmica ·
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Física atòmica і Joseph John Thomson · Joseph John Thomson і Teoria atòmica ·
Joseph Louis Proust
Joseph Louis Proust, químic francès nascut el 26 de setembre de 1754 a Angers, França, i traspassat el 5 de juliol de 1826 a la mateixa localitat.
Física atòmica і Joseph Louis Proust · Joseph Louis Proust і Teoria atòmica ·
Joseph-Louis Gay-Lussac
Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.
Física atòmica і Joseph-Louis Gay-Lussac · Joseph-Louis Gay-Lussac і Teoria atòmica ·
Julius Plücker
Julius Plücker (Elberfeld, 16 de juny de 1801 - Bonn, 22 de maig de 1868), va ser un matemàtic i físic alemany.
Física atòmica і Julius Plücker · Julius Plücker і Teoria atòmica ·
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Física atòmica і Línia espectral · Línia espectral і Teoria atòmica ·
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Física atòmica і Leucip · Leucip і Teoria atòmica ·
Llei de Boyle
consulta.
Física atòmica і Llei de Boyle · Llei de Boyle і Teoria atòmica ·
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Física atòmica і Llei de conservació de la massa · Llei de conservació de la massa і Teoria atòmica ·
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Física atòmica і Llei de Coulomb · Llei de Coulomb і Teoria atòmica ·
Llei de les proporcions definides
'''Joseph Louis Proust''' La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic, ho fan en una relació de masses invariable.
Física atòmica і Llei de les proporcions definides · Llei de les proporcions definides і Teoria atòmica ·
Llei de les proporcions múltiples
Òxid de coure(I) Òxid de coure(II) La llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton és una llei ponderal de la química enunciada el 1802 pel científic anglès John Dalton segons la qual les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost químic diferent, estan en relació de nombres enters simples.
Física atòmica і Llei de les proporcions múltiples · Llei de les proporcions múltiples і Teoria atòmica ·
Llei dels volums de combinació
Joseph Louis Gay-Lussac La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos.
Física atòmica і Llei dels volums de combinació · Llei dels volums de combinació і Teoria atòmica ·
Lleis ponderals
S'anomenen lleis ponderals un conjunt de quatre lleis experimentals obtingudes mitjançant l'anàlisi química gravimètrica dels elements químics que constituïen els composts químics.
Física atòmica і Lleis ponderals · Lleis ponderals і Teoria atòmica ·
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Física atòmica і Longitud d'ona · Longitud d'ona і Teoria atòmica ·
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Física atòmica і Louis-Victor de Broglie · Louis-Victor de Broglie і Teoria atòmica ·
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Física atòmica і Lucreci · Lucreci і Teoria atòmica ·
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Física atòmica і Massa atòmica · Massa atòmica і Teoria atòmica ·
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Física atòmica і Matèria · Matèria і Teoria atòmica ·
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Física atòmica і Max Born · Max Born і Teoria atòmica ·
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Física atòmica і Max Planck · Max Planck і Teoria atòmica ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Física atòmica і Mecànica quàntica · Mecànica quàntica і Teoria atòmica ·
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Física atòmica і Michael Faraday · Michael Faraday і Teoria atòmica ·
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Física atòmica і Model atòmic de Bohr · Model atòmic de Bohr і Teoria atòmica ·
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Física atòmica і Model atòmic de Dalton · Model atòmic de Dalton і Teoria atòmica ·
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Física atòmica і Model atòmic de Rutherford · Model atòmic de Rutherford і Teoria atòmica ·
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Física atòmica і Model atòmic de Schrödinger · Model atòmic de Schrödinger і Teoria atòmica ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Física atòmica і Molècula · Molècula і Teoria atòmica ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Física atòmica і Neutró · Neutró і Teoria atòmica ·
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Física atòmica і Niels Bohr · Niels Bohr і Teoria atòmica ·
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Física atòmica і Nombre d'Avogadro · Nombre d'Avogadro і Teoria atòmica ·
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Física atòmica і Nucli atòmic · Nucli atòmic і Teoria atòmica ·
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Física atòmica і Partícula α · Partícula α і Teoria atòmica ·
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Física atòmica і Paul Adrien Maurice Dirac · Paul Adrien Maurice Dirac і Teoria atòmica ·
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Física atòmica і PDF · PDF і Teoria atòmica ·
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Física atòmica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Philosophiae Naturalis Principia Mathematica і Teoria atòmica ·
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Física atòmica і Pressió · Pressió і Teoria atòmica ·
Propietat química
Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.
Física atòmica і Propietat química · Propietat química і Teoria atòmica ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Física atòmica і Protó · Protó і Teoria atòmica ·
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Física atòmica і Radioactivitat · Radioactivitat і Teoria atòmica ·
Raigs anòdics
Esquema dels raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Els raigs anòdics o raigs canals són feixos d'ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l'ànode metàl·lic dintre d'un tub de descàrrega quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.
Física atòmica і Raigs anòdics · Raigs anòdics і Teoria atòmica ·
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Física atòmica і Raigs catòdics · Raigs catòdics і Teoria atòmica ·
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Física atòmica і Reacció química · Reacció química і Teoria atòmica ·
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Física atòmica і Segle V aC · Segle V aC і Teoria atòmica ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Física atòmica і Sistema solar · Sistema solar і Teoria atòmica ·
Taula periòdica
upright.
Física atòmica і Taula periòdica · Taula periòdica і Teoria atòmica ·
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Física atòmica і Temperatura · Temperatura і Teoria atòmica ·
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Física atòmica і Teoria atòmica · Teoria atòmica і Teoria atòmica ·
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Física atòmica і Teoria cinètica molecular · Teoria atòmica і Teoria cinètica molecular ·
Universitat de Manchester
La Universitat de Manchester és una gran universitat de la ciutat de Manchester, Anglaterra.
Física atòmica і Universitat de Manchester · Teoria atòmica і Universitat de Manchester ·
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.
Física atòmica і Velocitat angular · Teoria atòmica і Velocitat angular ·
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Física atòmica і Viscositat · Teoria atòmica і Viscositat ·
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Física atòmica і Werner Heisenberg · Teoria atòmica і Werner Heisenberg ·
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Física atòmica і Wilhelm Wien · Teoria atòmica і Wilhelm Wien ·
William Prout
William Prout (15 gener 1785, Horton, Gloucestershire, Anglaterra - 9 abril 1850, Londres), fou un metge, químic i bioquímic anglès conegut pels seus treballs sobre la digestió, la química del metabolisme, les masses atòmiques i la hipòtesi de Prout.
Física atòmica і William Prout · Teoria atòmica і William Prout ·
322 aC
Sense descripció.
322 aC і Física atòmica · 322 aC і Teoria atòmica ·
370 aC
El 370 aC fou un any del calendari romà prejulià.
370 aC і Física atòmica · 370 aC і Teoria atòmica ·
384 aC
El 384 aC fou un any del calendari romà prejulià.
384 aC і Física atòmica · 384 aC і Teoria atòmica ·
460 aC
Sense descripció.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Física atòmica і Teoria atòmica
- Què tenen en comú Física atòmica і Teoria atòmica
- Semblances entre Física atòmica і Teoria atòmica
Comparació entre Física atòmica і Teoria atòmica
Física atòmica té 115 relacions, mentre que Teoria atòmica té 130. Com que tenen en comú 95, l'índex de Jaccard és 38.78% = 95 / (115 + 130).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Física atòmica і Teoria atòmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
