Similituds entre Física atòmica і Mecànica quàntica
Física atòmica і Mecànica quàntica tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Arnold Sommerfeld, Càrrega elèctrica, Constant de Planck, Electró, Equació de Schrödinger, Erwin Schrödinger, Física, Física molecular, Física nuclear, Fotó, Isaac Newton, Làser, Línia espectral, Louis-Victor de Broglie, Matèria, Max Born, Max Planck, Michael Faraday, Molècula, Neutró, Niels Bohr, Paul Adrien Maurice Dirac, Protó, Radiació electromagnètica, Raigs catòdics, Superfluid, Taula periòdica, Velocitat de la llum, Werner Heisenberg, ..., Wilhelm Wien, Zero absolut. Ampliar l'índex (2 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Física atòmica · Albert Einstein і Mecànica quàntica ·
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Arnold Sommerfeld і Física atòmica · Arnold Sommerfeld і Mecànica quàntica ·
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Càrrega elèctrica і Física atòmica · Càrrega elèctrica і Mecànica quàntica ·
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Constant de Planck і Física atòmica · Constant de Planck і Mecànica quàntica ·
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Electró і Física atòmica · Electró і Mecànica quàntica ·
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Equació de Schrödinger і Física atòmica · Equació de Schrödinger і Mecànica quàntica ·
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Erwin Schrödinger і Física atòmica · Erwin Schrödinger і Mecànica quàntica ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Física atòmica · Física і Mecànica quàntica ·
Física molecular
Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.
Física atòmica і Física molecular · Física molecular і Mecànica quàntica ·
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Física atòmica і Física nuclear · Física nuclear і Mecànica quàntica ·
Fotó
Sense descripció.
Física atòmica і Fotó · Fotó і Mecànica quàntica ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Física atòmica і Isaac Newton · Isaac Newton і Mecànica quàntica ·
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Física atòmica і Làser · Làser і Mecànica quàntica ·
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Física atòmica і Línia espectral · Línia espectral і Mecànica quàntica ·
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Física atòmica і Louis-Victor de Broglie · Louis-Victor de Broglie і Mecànica quàntica ·
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Física atòmica і Matèria · Matèria і Mecànica quàntica ·
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Física atòmica і Max Born · Max Born і Mecànica quàntica ·
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Física atòmica і Max Planck · Max Planck і Mecànica quàntica ·
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Física atòmica і Michael Faraday · Mecànica quàntica і Michael Faraday ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Física atòmica і Molècula · Mecànica quàntica і Molècula ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Física atòmica і Neutró · Mecànica quàntica і Neutró ·
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Física atòmica і Niels Bohr · Mecànica quàntica і Niels Bohr ·
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Física atòmica і Paul Adrien Maurice Dirac · Mecànica quàntica і Paul Adrien Maurice Dirac ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Física atòmica і Protó · Mecànica quàntica і Protó ·
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Física atòmica і Radiació electromagnètica · Mecànica quàntica і Radiació electromagnètica ·
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Física atòmica і Raigs catòdics · Mecànica quàntica і Raigs catòdics ·
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Física atòmica і Superfluid · Mecànica quàntica і Superfluid ·
Taula periòdica
upright.
Física atòmica і Taula periòdica · Mecànica quàntica і Taula periòdica ·
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Física atòmica і Velocitat de la llum · Mecànica quàntica і Velocitat de la llum ·
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Física atòmica і Werner Heisenberg · Mecànica quàntica і Werner Heisenberg ·
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Física atòmica і Wilhelm Wien · Mecànica quàntica і Wilhelm Wien ·
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Física atòmica і Zero absolut · Mecànica quàntica і Zero absolut ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Física atòmica і Mecànica quàntica
- Què tenen en comú Física atòmica і Mecànica quàntica
- Semblances entre Física atòmica і Mecànica quàntica
Comparació entre Física atòmica і Mecànica quàntica
Física atòmica té 115 relacions, mentre que Mecànica quàntica té 178. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 10.92% = 32 / (115 + 178).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Física atòmica і Mecànica quàntica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: