Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Física atòmica і Hipòtesi de Prout

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Física atòmica і Hipòtesi de Prout

Física atòmica vs. Hipòtesi de Prout

Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics). William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.

Similituds entre Física atòmica і Hipòtesi de Prout

Física atòmica і Hipòtesi de Prout tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Camp magnètic, Dmitri Mendeléiev, Electró, Element químic, Fusió nuclear, Jöns Jacob Berzelius, Massa atòmica, Neutró, Nucli atòmic, Protó, Raigs anòdics, Wilhelm Wien, William Prout.

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Albert Einstein і Física atòmica · Albert Einstein і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Camp magnètic і Física atòmica · Camp magnètic і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Dmitri Mendeléiev і Física atòmica · Dmitri Mendeléiev і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Electró і Física atòmica · Electró і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Element químic і Física atòmica · Element químic і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Física atòmica і Fusió nuclear · Fusió nuclear і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Jöns Jacob Berzelius

Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.

Física atòmica і Jöns Jacob Berzelius · Hipòtesi de Prout і Jöns Jacob Berzelius · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Física atòmica і Massa atòmica · Hipòtesi de Prout і Massa atòmica · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Física atòmica і Neutró · Hipòtesi de Prout і Neutró · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Física atòmica і Nucli atòmic · Hipòtesi de Prout і Nucli atòmic · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Física atòmica і Protó · Hipòtesi de Prout і Protó · Veure més »

Raigs anòdics

Esquema dels raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Els raigs anòdics o raigs canals són feixos d'ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l'ànode metàl·lic dintre d'un tub de descàrrega quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.

Física atòmica і Raigs anòdics · Hipòtesi de Prout і Raigs anòdics · Veure més »

Wilhelm Wien

Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.

Física atòmica і Wilhelm Wien · Hipòtesi de Prout і Wilhelm Wien · Veure més »

William Prout

William Prout (15 gener 1785, Horton, Gloucestershire, Anglaterra - 9 abril 1850, Londres), fou un metge, químic i bioquímic anglès conegut pels seus treballs sobre la digestió, la química del metabolisme, les masses atòmiques i la hipòtesi de Prout.

Física atòmica і William Prout · Hipòtesi de Prout і William Prout · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Física atòmica і Hipòtesi de Prout

Física atòmica té 115 relacions, mentre que Hipòtesi de Prout té 23. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 10.14% = 14 / (115 + 23).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Física atòmica і Hipòtesi de Prout. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »